publicat per
www.elperiodico.cat
27 de desembre de 2014
Imma Fernández
Empar López homenatja l'icònic i pintoresc personatge amb un
musical «alegre i amable» que recrea la seva vida i la Barcelona del 1910
Teresa de la Torre interpreta la protagonista
A Empar López, directora i ànima del Teatre del Raval, la
seva àvia li deia de petita: «Seràs més famosa que la Monyos». Una frase,
transmesa de generació en generació, que va immortalitzar la figura,
extravagant i pintoresca, de Dolors Bonella i Alcanzar, la Monyos, pels
vistosos recollits que coronaven un cap castigat. Es passejava Rambla amunt
Rambla avall cantant i ballant amb les seves penes. Diuen que la pèrdua d'una
filla la va tornar boja. I diuen moltes altres coses, entre la veritat i la
invenció. Perquè ella, anota López, no parlava de les seves espines, del seu
passat. Es limitava a lluir les flors que li regalaven i a somriure.
López no va arribar a conèixer-la, però la seva àvia es va
encarregar de transmetre-li la fascinació per la icona barcelonina. «Jo era una
nena molt presumida, i mentre la meva àvia em pentinava i em repentinava amb
brillantina em deia que seria més popular que ella. M'explicava que era molt
alegre i volia ser artista, mai em va dir que estava boja, com deien altres.
Quan jo anava a la Rambla sempre la buscava, encara que la meva àvia em repetia
que era morta». La Monyos ja havia passat a millor vida (va morir el 1944),
però ara la directora li ha pogut retre homenatge al seu teatre, a un pas d'on
ella va viure, al carrer de la Cadena (avui Rambla del Raval). «Sempre la vaig
considerar una víctima de la societat», afirma. Sota la seva direcció, La
Monyos. El musical rescata la seva partitura vital -amb algunes notes
fictícies- i rendeix un «tendre i alegre» tribut a la Barcelona de principis
del segle XX. I a la Rambla que el turisme es va endur.
Albert López Vivancos firma el llibret i Pedro Pardo, la
direcció musical. L'actriu Teresa de la Torre recrea la protagonista i
completen el repartiment Itziar González, Oscar Mas, Cristina Murillo, David
Mauricio, Helena Jara i Agustí González Salvador. Quatre músics (piano, violí,
contrabaix i bateria) els acompanyen amb un variat repertori que inclou tango,
xarleston, cant coral...
L'autor explica que no va voler dibuixar una «caricatura»
del personatge i va furgar darrere la seva estrafolària façana. Entre
pinzellades més alegres, va traçar el dolor d'una mare per la pèrdua d'una
filla. «Corren diverses versions. La pel·lícula de Mireia Ros [amb Julieta
Serrano] explica que li van robar la nena. Jo prefereixo creure els que diuen
que va ser atropellada». López Vivancos va optar per subratllar el contrast
entre la seva animosa conducta al carrer, on disfressava el seu dolor amb
cançons i balls, i «la gran pena i soledat que sentia a casa seva; allà
apareixien tots els seus fantasmes». Ha situat l'acció el 1910, quan l'anunci
del pas del cometa Halley va sembrar terror a tot el planeta -«tots es pensaven
que s'acabaria el món i van embogir, i la premsa ho va alimentar»-. No va ser
així, i la Monyos va prosseguir amb la seva alegre mascarada Rambla amunt,
Rambla avall.
