25 de desembre 1996

Els dimonis de la Sala Cabañes

En Llinars i en Ferreres allá on l'escotilló els porta des del mes profund de l'infern fins al damunt l'escenari de la Sala Cabañes de Mataró. Foto: MIQUEL SPA.
el punt
25 desembre 1996
miquel spa

Des de fa quinze anys, l'Amadeu Llinars i en Joan Antoni Ferreras pugen a l'escenari de la Sala Gabanes de Mataró per fer un deis seus papers principáis, el conegut com dimoni gran. Al llarg
de les mes de 150 representacions que s'han fet en aquests anys, els dos actors amateurs s'han intercanviat, una set-mana cadascun, un deis personatges mes importants deis Pastorets. Un personatge que, per tradició, s'ha convertit en un símbol mes de la ciutat. En cada representació, un deis dos puja per l'escotilló i provoca l'esglai de tots els presents en el teatre. Es el moment
en qué, després del próleg, xiula l'hu-racá i comencen aquests Pastorets, que enguany fan vuitanta anys. Després de quinze anys d'intervenir-hi, els dos ac­tors veuen a prop la seva retirada.
AMADEU LLINARS
Dimoni deis Pastorets de la Sala Cabañes
«Sense il-lusió no es podrien fer els Pastorets»
Qué sent quan l'escotilló l'escup sobre l'escenari i tot el teatre em-mudeix de respecte davant la seva figura?
—«Moments abans de sortir sentó molta por i an-goixa. Es una tensió positiva que passa un cop has comensal el paper. Quan surto a l'esce­nari i el foc crema darrere meu, sentó els esglais de la gent i algún crit de nen. Es un moment es­pecial.»
—Satanás, Lluci-fer, diable, dimoni, Mefistófil o Banye-ta?
—«Per a mi, la qüestió del nom no es gaire important. Si n'hagués de triar un, em decantaría per Llucifer, perqué el meu pare feia aquest pa­per ais Pastorets que es feien al Foment.»
—Com definiría el seu dimoni?
—«El dimoni deis Pasto­rets d'en x Pámies es molt complet. Es un cregut, semnyeta. Tot i saber que per-drá, sembla que hagi de sor-tir-se amb la seva. De fet, si no s'enfrontés a Jehová sortiria guanyador, segur. L'orgull se'l menja.»
—No li ha quedat algún aspecte d'ell?
—«Tothom té alguna cosa de diable, pero aquest es molt dolent. Els d'en Folch i Torres i en Pitarra son mes tous. Aquest es massa orgullos per passar-me persona-litat.»
—Amb quina es­cena de les que surt el dimoni es que­daría?
—«Amb la lluita entre el be i el mal. Es l'escena en qué sant Miquel i el di­moni miren de con­vencer Na'im, el ful Tan sois el record de la mare per part de Na'im fa desequilibrar la balanza.» —Ha tingut mai un model de diable amb qui guiar la seva forma de representar?
—«Sempre he sentit par­lar de bons diables com els0 en Josep María Sala o enCasas. De tots ells i del meupare, que el representava alFoment, he mirat d'agafarpetits detalls. El meu diable,pero, surt de mi mateix.»
—Quins records o quines sensacions li deixen aquests quinze anys fent de dimoni deis Pastorets a la Sala Ga­banes?
—«Tinc records de tots colors. L'any passat, per exemple, va ser molt trist perqué es va morir el meu pare; li vaig dedicar totes les representacions. També recordó l'any que la meva filia va fer de Mare de Déu ens vam trobar junts a l'es­cenari. Un altre aspecte queno oblidaré es la iHusió ambqué els prop de dos-centsactors que surten ais Pas­torets treballen any rere any.Si no hi hagués aquesta iHu­sió, el teatre amateur noexistiría.»
—Després de tants anys, qué mes pot esperar del seu futur a la Sala Gabanes?
—«Espero ser prou cons-cient per retirar-me a temps. No cree que continuí fent de dimoni mes de dos o tres anys. Hi ha gent preparada
JOAN A. FERRERAS.
Dimoni deis Pastorets de la Sala Gabanes
Com defini­ría el dimoni que vosté in­terpreta ja fa setze anys?
—«Es un dimoni amb molta morbositat. Té tena-citat, constancia, orgull i al-hora es sensual. També es pretensiós, altiu i desafiant. S'encara a Déu i tot ha de xiular quan ell vol. M'agrada molt mes que els altres diables deis Pasto­rets que es fan per Catalunya, ja que es mes serios. En con-junt, els altres Pas­torets son mes de broma. Cree que en Pámies va escriure L'Estel de Natzaret pensant en la gent gran i en el missatge a transmetre, no per entretenir. El nostre dimoni no está per remansos, sempre vol guanyar i mai no ho aconsegueix; aixó es molt fotut.»
—Li agradaría guanyar al­gún dia?
—«I per qué no? El be i el mal son dues forces en lluita constant. Encara s'ha
Pastorets están escrits de forma que el mal no guanya mai. Aixó no pot canviar, pero m'agradarla que, ni que fos per un dia, el meu diable guanyés; ja s'ho mereix, po-bret.»
—Com se sent dins el personatge?
—«Hi gaudeixo molt. Amb quinze anys represen-tant-lo tinc la lletra tan segura que no haig de pensar qué haig de dir. Així, puc esplaiar-me en els moviments a l'escenari i en la gesticulació, que son molt impor-tants.»
—Es conscient que el dimoni deis Pastorets es, a Ma­taró, un petit sím-bol com pot ser-ho en Robafaves o la Coca?
—«Si realment esdevé un símbol, segur que no ho es com en Robafaves o cap al-tra figura de la ciutat. El dimoni es mou en un cercle tancat i per un període de temps molt concret. Per
de gent que ve a veure els Pastorets, potser sí que es un símbol; fora d'aquí, no ho cree.»
—Com va aixó de com­partir el personatge? El dia que no el representa vosté, no sent com si l'hi robessin?
—«No, en absolut. Es to-talment necessari que hi hagi dos actors que el facin per si un dia un no pot venir. Ens entenem molt be i, tot i que seguim la mateixa línia, cadascú fa el seu paper amb les seves característiques própies.»
—Quins records li queden d'aquests anys?
—«Sobretot recordó la gent que m'ha ajudat. Per­sones com en Pere Rigau i en Josep María Pons van ser importantíssimes en els meus inicis. Els seus noms son inesborrables de la meva memoria.»
—Com preveu el seu fu­tur com a dimoni deis Pas­torets?
—«Sé que tinc els dies comptats. S'ha de saber deixar el personatge a temps. No vull que em re-tirin, vull retirar-me jo. Estic absolutament obert

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...