publicat
per
18 de març de 2014
Comas Soler
Can Gassol i Sala Cabanyes porten a escena el món de les
criatures
Aquest cap de setmana han coincidit a Mataró dues propostes
teatrals de petit format molt diferents, però centrades una i l'altra en
mirades particulars dels adults cap als infants. Per un cantó, dissabte a la
nau de Can Gassol plena com un ou es representava 'Red Pontiac', la segona obra
del cicle ‘De boca a orella’ que ofereix espectacles que procuren la distància
curta i la vivència intensa del públic. Per l'altre, a l’espai petit de la Sala
Cabanyes continuaven les representacions de ‘Tots els nens juguen seriosament’,
una proposta estrenada el 7 de març que prorrogarà amb una funció més el
dissabte vinent dia 22.
Loquacitat trepidant
‘Red Pontiac’ parteix d’una peça curta que el canetenc Pere
Riera va presentar l'any 2011 al primer torneig de dramatúrgia organitzat per
Temporada Alta. Hi va quedar semifinalista i l'experiència va fer que li
encarreguessin desenvolupar-la més perquè tingués la durada convencional d'una
obra de teatre. L'any següent, un cop completada, la va estrenar al festival
gironí dirigida per ell mateix. Posteriorment va estar al Poliorama a Barcelona
i també ha fet gira per Catalunya.
L’obra mostra la conversa que mantenen dues senyores
properes a la quarantena, mentre s'estan en un parc vigilant els seus fills que
juguen. A l'inici sembla una confrontació entre l’una, que és abnegada i
sobreprotectora, i l’altra, una policia municipal d'autoritat esquerpa. De
seguida, però, la conversa desemboca en una xerramenta desfrenada on aboquen de
tot i força. Des de l'ecologia, la sexualitat o la violència, fins al paper
social de la dona, la maternitat o l'educació, encadenen vertiginosament
confidències i contrarèpliques que busquen la comicitat.
L'agilitat del text, que aconsegueix instants certament
divertits, cau en altres moments en la reiteració, un inconvenient degut potser
a la necessitat d’estirar-lo. Per
sort compta amb dues grans actrius com són Míriam Iscla i Cristina Cervià. Elles
saben mantenir molt bé el ritme trepidant que al capdavall és el més destacable
del muntatge.
Miscel·lània de records
Amb 'Tots els nens juguen seriosament' La Saleta del Centre
Catòlic ha aconseguit un fet poc comú, com és portar a la cartellera una peça
original, escrita expressament per a l'ocasió. Es tracta de l'òpera prima
d'Enric Lucena, professional de la comunicació i actor i director ja habitual a
Sala Cabanyes.
Tal com ell mateix expressa en el programa de mà, ha volgut
escenificar les seves vivències d’infantesa modificades pel record i el
resultat ha estat redescobrir un imaginari fet realitat d'una altra manera.
D'aquest exercici peculiar –que també dirigeix–
es pot dir que queda lluny de la pretensió declarada, però és igualment
cert que té la franquesa de no amagar-se'n, cosa que almenys suscita la
simpatia de qui el contempla. Compost a base de fragments, hi ha escenes
evocades o transmutades de contes, referències televisives, frases i llocs
comuns, músiques, joguines, coloraines i més. La crossa de la música en viu que
Aràdia Sànchez interpreta al piano li és de gran valor, igual que la meritòria
interpretació dels quatre actors que han de defensar un text ensucrat,
tanmateix molt poc teatral. Destaca Marta de Santos, la narradora, que compon
el paper d'una espècie de Monsieur Loyal i aguanta amb entusiasme bona part del
pes de l’espectacle.
