El dramaturg Pere Riera fica el bisturí en el tema de la
maternitat amb un gran treball de Míriam Iscla i Cristina Cervià
publicat per
www.elperiodico.cat
6 de març de 2013
César López Rosell
Una de freda i una de calenta. Pere Riera ('Lluny de Nuuk',
'Desclassificats') és un dels creadors més notables de la nova dramatúrgia
catalana. Capaç de posar-se a la pell dels altres i d'absorbir la part més
subtil de la quotidianitat, elabora històries amb què és fàcil identificar-se.
I, amb una escriptura àgil i un gran domini de l'escena, no li importa arribar
fins al límit, ordint trames que escalona hàbilment. Recentment ha estrenat a
Barcelona a la vegada les seves dues últimes obres: 'Red Pontiac' (Poliorama,
fins al 17 de març) i 'El do de les sirenes' (que s'ha vist a la Sala Beckett),
comèdies àcides amb resultats desiguals en la seva resolució.
Cristina Cervià i Míriam Iscla, en una escena de 'Red
Pontiac'.
En la primera, Riera fica el bisturí en la maternitat. Maite
(Míriam Iscla) i Lourdes (Cristina Cervià) coincideixen al banc d'un parc. Una,
prototip de la mestressa de casa conservadora, intenta de totes totes que el
nen vereni. La segona, policia municipal psicòtica i amb una molt diferent idea
de la vida i el matrimoni, està preocupada per resoldre els problemes amb la
seva companyia telefònica alhora que mira de redreçar l'agressivitat rebel del
seu fill.
El concepte de la mare perfecta salta pels aires, a mesura
que una i l'altra mostren el seu costat fosc. El gran treball de les dues
actrius és una de les claus de l'èxit d'aquesta demolidora peça. Riera
aconsegueix, que no és poca cosa, que moltes espectadores se sentin còmplices
amb algunes de les reaccions de les protagonistes en la relació maternofilial.
'El do de les sirenes' és una altra cosa. Produïda, com
l'anterior per la Sala Tron però aquesta vegada en col·laboració amb el
Banfield Teatre de Buenos Aires, l'autor és presoner d'un encàrrec amb direcció
de l'argentí Nelson Valente. En la història de Bettina (una explosiva i
hilarant Mariela Roa) i Román (Diego Brizuela), una parella de Buenos Aires que
s'instal·la a Barcelona amb l'ajuda del seu amic comú català Carlos (Joan
Negrié), la barreja de la parla de Buenos Aires, el castellà i el català no
acaba de trobar l'equilibri, amb situacions poc creïbles al voltant dels límits
de l'amor i l'amistat. L'aparició de l'inquietant personatge d'una sòlida Roser
Batalla (Gloria) fa pujaa la temperatura d'un relat que fa riure però que no va
acabar de funcionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada