El Tívoli estrenarà a finals de setembre el clàssic en un
gran espectacle dirigit per Jaime Azpilicueta
publicat per
3 de març de 2013
Juan Fernández
Madrid
Foto . José Luis Roca
Els amants del gran musical estan d'enhorabona: el pròxim 27
de setembre arribarà al Teatre Tívoli una de les principals produccions
d'a-quest gènere representades fins ara en aquest país, i ho farà de la mà d'un
títol que forma part de la memòria col·lectiva del gran públic: Sonrisas y
lágrimas.
El seu cartell no necessita presentació. Impossible escapar
a la influència que les seves famoses cançons i la seva emotiva història han
exercit sobre les generacions d'aficionats que fa mig segle que somriuen i
ploren amb aquest musical, tant en la seva versió teatral, estrenada a Nova
York el 1959, que ha estat vista per 45 milions d'espectadors en 25 països, com
amb la coneguda adaptació cinematogràfica protagonitzada per Julie Andrews el
1965.
AMB 30 ARTISTES I 10 MÚSICS / Serà la primera de totes dues,
«l'original, l'e-mocionant, la de Broadway», en paraules de Jaime Azpilicueta,
director del muntatge, la que podrà disfrutar el públic la tardor que ve a
Barcelona, gràcies a una producció que aspira a ser el gran espectacle teatral
de la temporada a la ciutat: un total de 30 artistes sobre l'escenari,
-capitanejats per Silvia Luchetti, que dóna vida a María, la protagonista
principal-, 10 músics que interpreten en directe les 17 cançons que componen el
llibret, 22 canvis de decorats al llarg de gairebé tres hores de representació
i més d'un centenar de persones involucrades, entre els tècnics, els
maquilladors i els responsables de vestuari.
Es comprenen els sospirs d'Azpilicueta quan parla de la
prehistòria de la seva adaptació d'aquest clàssic del gènere musical. Va trigar
12 anys a trobar l'equip necessari per poder fer realitat el muntatge, i no va
ser per casualitat. «Sonrisas y lágrimas exigeix fer-ho sense estar-se de res,
si no és impossible. I no era fàcil trobar algú que s'atrevís a implicar-se en
un projecte tan ambiciós», raona el director.
PRIMER, GIRA / Posar-se mans a l'obra amb un títol tan
conegut tenia un avantatge i un inconvenient. El seu èxit popular ha permès als
seus responsables cometre una excentricitat: en contra del que és habitual en
una producció d'aquesta envergadura, que és fer una llarga temporada en una
gran plaça i després sortir de gira, el muntatge es va estrenar a Tenerife el
desembre del 2011 i a continuació va viatjar per una vintena de teatres de tot
el país, entre ells el de Sant Cugat, on va recalar el maig de l'any passat.
Actualment, fins a finals de juny, l'obra es representa al teatre Arteria
Coliseum de Madrid.
Durat aquest temps, més de mig milió d'espectadors han
aplaudit les aventures sobre l'escenari de la famosa família Von Trapp,
protagonista de la història, i han corejat les conegudes cançons, amb unes
lletres que van ser adaptades la majoria per a aquesta nova versió.
Molts d'aquests seguidors es van acostar a aquest musical, i
continuen acostant-s'hi, amb el ressò en la memòria de l'adaptació
cinematogràfica, emesa a la televisió en incomptables ocasions. Als creadors del
muntatge no se'ls escapa aquest detall. «Somriures i llàgrimes és un referent
estètic mundial, un clàssic, i en gran part és a causa de la pel·lícula. Els
espectadors trobaran al teatre la mateixa història, però explicada d'una forma
més entranyable, més directa, amb més emocions. Això és el que et permet un
musical», aclareix Azpilicueta.
SEMBLANÇA AMB JULIE ANDREWS / Conscient de la seva gran
semblança física amb Julie Andrews, Silvia Luchetti confessa que va deixar de
veure la pel·lícula quan li van confirmar que seria ella qui donaria vida a la
protagonista sobre l'escenari. «El millor d'aquesta història és que María va
existir, que la història és real. M'he inspirat en les seves memòries per
compondre el personatge, no en la pel·lícula. Ella era molt més forta que la
que ens pinten en el cine», diu l'actriu i cantant.
Demà sortiran a la venda les entrades de les dues primeres
setmanes de funció d'una obra que es podrà veure al Tívoli almenys durant dos
mesos. Des de finals del 2011 esgoten les localitats de cada teatre que han
visitat i anuncien una llarga trajectòria. Els plans són repartir somriures i
llàgrimes per tot el país fins al 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada