El Lliure reviu un experiment feixista

publicat per

www.elperiodico.cat

14 de març de 2013

Imma Fernández

Marc Montserrat Drukker adapta a 'L'onada' un dur exercici escolar

va passar a la Nord-amèrica dels anys 60. La de les marees contra la guerra del Vietnam i el racisme. En un institut de Palo Alto (Califòrnia), un professor -Ron Jones- va idear el juny del 1967 un experiment per explicar als seus alumnes com es va poder forjar la societat alemanya de l'Holocaust. Els estudiants rebutjaven que un totalitarisme com el del Tercer Reich pogués renéixer. L'ensenyant va ordir un exercici, semblant a un joc de rol, amb el qual va demostrar que és molt fàcil manipular les masses. Sota el lema força mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l'acció i força a través de l'orgull, va anar ensinistrant la classe amb normes estrictes que tots van acabar complint amb gran entusiasme fins a arribar al fanatisme. L'anomenada Tercera Onada amenaçava de convertir-se en un tsunami de conseqüències imprevisibles.

Fascinat per aquesta història, el director Marc Montserrat Drukker, d'origen jueu, es va entestar a portar a escena aquells «extraordinaris fets» que Ron Jones mateix va relatar a la novel·la curta Take as directed. L'onada arriba aquesta nit al Teatre Lliure de Gràcia amb Eduard Farelo en el paper del professor, i set joves actors (Boris Cartes, Malcolm McCarthy, Marta Ossó, Alba Ribas, Andrea Ros, Martí Salvat i Joan Sureda) com a estudiants.

En connivència amb el dramaturg Ignacio García May, Montserrat Drukker es va proposar explicar fidelment aquella experiència que va convertir «uns alumnes en feixistes sense que se n'adonessin». «Els van proposar un joc en el qual havien de creuar el mal per arribar al bé», afegeix Farelo. Durant un lustre, el director va rastrejar tota la informació sobre els fets per presentar una adaptació «tan documental com fos possible», allunyada de l'«edulcorament i el sentimentalisme» d'alguna versió televisiva i de la pel·lícula alemanya de Dennis Gansel Die Welle (L'onada) que va popularitzar l'any 2008 els fets ocorreguts.

INVESTIGACIÓ EXHAUSTIVA

«És un text original producte de la investigació més exhaustiva i que busca l'objectivitat», subratllen els creadors. I així ho testifica el gran protagonista, l'artífex de l'experiència, Ron Jones, present a Barcelona amb motiu de l'estrena. «Aquesta obra és única. No se n'ha fet cap altra versió, ni al teatre, ni al cinema o a la televisió, que sigui més fidedigna i que expliqui exactament què va passar. El Marc ha estat cinc anys en contacte amb mi, investigant els fets, les notícies i informacions de l'època», valora el docent, que actualment viu a San Francisco, la seva ciutat natal. A la pel·lícula, per exemple, es van inventar un suïcidi, confirma Ron Jones, que, curiosament, va acabar sent expulsat d'aquell centre, el Cubberley High School de Palo Alto, no per aquella polèmica experiència, sinó per la seva implicació en la defensa dels drets dels negres i de les dones.

«El muntatge parla de la facilitat amb què es pot caure en aquelles coses que creiem que estan molt lluny de nosaltres», diu García May, que qüestiona l'alienació que avui ens governa. «Amb la crisi i el desastre econòmic i polític, ens hem de preguntar quin és el nivell de complicitat que els ciutadans hem tingut en tot això. Les coses també passen perquè hi ha una ciutadania que no està atenta com ho hauria d'estar».

SEGUIR EL LÍDER / Eduard Farelo coincideix en aquesta necessitat de ser gregaris que tenalla l'ésser humà: «Els éssers humans caiem fàcilment en els corrents que ens porten. Si ara que la societat busca respostes apareix una persona que troba una clau màgica, la majoria el seguiria sense preguntar on ens porta».

Hi ha noms que exemplifiquen aquesta adoració cega de les masses. «Chávez era un personatge qüestionable, venerat per uns i criticat per altres, que ha provocat un comportament d'histèria social», cita el director. «Mirin Escrivà de Balaguer», intervé el director del Lliure, Lluís Pasqual.

El jove Malcolm McCarthy alerta que en «la vulnerabilitat en què vivim avui dia és fàcil que esclati una primera guspira» que ens porti a l'autocràcia. «Aquesta obra ha d'ajudar a fer que això no passi», postil·la el director.