publicat per
27 de gener de 2015
Comas - Soler
Bon inici del nou cicle teatral del Monumental amb 'L'orfe
del clan dels Zhao'
Diumenge passat a la tarda començava el segon tram de la
temporada estable del Monumental, que d'ara fins a finals d'abril inclou sis
espectacles amb el lema comú de "Teatre i ètica". Un inici del tot
satisfactori gràcies a l'acollida de 'L'orfe del clan dels Zhao', l'obra
dirigida per Oriol Broggi que venia precedida per l'aurèola de l'èxit obtingut
la primavera passada quan es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona i per l'aval
de gran guanyadora dels Premis Butaca d'aquest any, pels sis guardons
aconseguits.
Tragèdia de la Xina
El muntatge de Broggi es basa en una òpera tradicional
xinesa del segle XIII, atribuïda al dramaturg Ji Junxiang, que amb diàlegs i
cançons narra la venjança que ha de dur a terme l'únic supervivent del clan
dels Zhao. Aquesta nissaga d'homes justos i bondadosos és exterminada per
l'enveja d'un primer ministre que manipula l'emperador. La princesa casada amb
el darrer dels Zhao té un fill que neix en el moment de la matança i que és
salvat gràcies al sacrifici d'un metge ambulant que canvia el nadó pel seu
propi fill, sabent que aquest morirà, per tal de complir amb el mandat de fer
créixer i educar al que podrà restablir la justícia matant a qui ha usurpat el
poder.
El destí fa que l'orfe creixi a palau adoptat pel botxí de
la seva família, que l'instrueix en les arts marcials i en vol fer el seu
hereu. El dia que fa vint anys, el noi viu una experiència que el connecta amb
els seus ancestres i el metge li acaba explicant la seva identitat real i la
missió que haurà d'acomplir. Així és com s'esdevé la lluita amb què aniquila
finalment al malvat.
Adaptacions
De la rondalla tràgica de 'L'orfe del clan dels Zhao' es diu
que és un text que al llarg del temps ha seduït molts intel·lectuals d'Occident
que n'han tingut coneixença. Va ser traduït al francès l'any 1731 i Voltaire en
va escriure una versió el 1753 que poc després es va representar a la Comédie
Française. El 2010 se'n va fer una pel·lícula i fa dos anys la Royal
Shakespeare Company el va dur a escena. Ara, la dramatúrgia d'Oriol Broggi i de
Marc Artigau ha optat per una adaptació en què la història s'ha reduït a
l'essencial, tot i que s'han afegit unes seqüències en les que es qüestiona el
sentit del gest del metge que sacrifica el seu fill en benefici del bé comú.
Vénen a ser un contrapunt que humanitza els personatges implicats en la
immolació de la criatura i els fa més propers a la manera occidental de veure
el món.
Segell propi
Aquest muntatge connecta molt fidelment amb les
característiques que han marcat l'estil del director i la seva companyia, La
Perla 29, en anteriors obres d'autors com Sòfocles, Shakespeare o Mouawad:
senzillesa escènica i primacia del text. Amb el fons d'unes projeccions
bàsiques i al damunt d'una simple rampa rectangular, els actors desgranen i
alternen diversos personatges. És un treball mesurat i ple de coherència coral,
servit per una indumentària austera però efectiva, que pondera bé acció i
narració. També la música, interpretada en directe per Joan Garriga, així com
les cançons intercalades de melodies conegudes, propicien encertadament que el
to tràgic i exòtic del relat tingui un flux de connexió emocional amb el
públic. Un públic que va sortir del Monumental plenament satisfet de l'alta
qualitat de l'espectacle.
