publicat
per
2 de setembre de 2014
Imma Fernández
Joan Pera torna a posar-se el davantal en el clàssic de Neil
Simon 15 anys després de batre rècords amb Paco Morán
Antonio Dechent l'acompanya en el muntatge que, dirigit per
Ángel Alonso, arribarà al Teatre Condal el dia 12
foto : per Catalunya. Sobre aquestes línies, amb el
director, Ángel Alonso. ÁLVARO MONGE
S'obre el teló i apareix un apartament que esgarrifa, amb la
roba tirada per tot arreu. És el pis de divorciat de l'Óscar, un individu porc,
deixat, abanderat del desordre... però amb gràcia. El desaparegut Paco Morán es
va ficar en la seva pell i va conviure amb Joan Pera -en l'antagònic paper del
pulcre i maniàtic Félix- durant cinc anys consecutius a Barcelona (del 1994 al
1999). La extraña pareja, un clàssic del novaiorquès Neil Simon, torna -a
partir del 12 de setembre al Teatre Condal- amb el mateix director, Ángel
Alonso, i el sevillà Antonio Dechent donant-li la rèplica a Pera. En la ficció,
Félix se'n va a viure amb el seu amic Óscar quan la seva dona se'l treu de
sobre. Els col·legues de timba (Enric Llort, Enric Boixadera i Rafa Cruz) i
dues veïnes tontetes (Marta Domingo i Cristina Solà) completen el quadro.
Dechent té un humor sec, alçada d'aler i la veu greu del
llegendari actor cordovès. «L'ombra de Paco és molt allargada però a mi m'ha
resultat protectora perquè he vist el seu treball i m'ha ajudat a enfrontar-me
al personatge. Però ara he d'oblidar-lo i trobar el meu propi Óscar, el meu
camí per tractar amb extraterrestres com el Félix i Joan Pera», explica
Dechent, que debuta als escenaris de Barcelona.
POLS OPOSATS
Escrita el 1965, l'obra explota la veta dels pols oposats.
L'un, un histèric de la netedat, enganxat al davantal i el cullerot. L'altre,
un compulsiu del desordre; un fresc feliç en el seu caos. «L'èxit de l'obra
radica a tenir dos personatges extraordinaris, tothom coneix algú que
s'assembla a l'un o l'altre. El treball va ser trobar un actor que fos com més
diferent de mi millor, com passava amb el Paco. Miri l'Antonio: a mi no se
m'acudiria presentar-me així a una entrevista», deixa anar Pera fet un pinzell.
«És clar, jo no tinc aquí una dona que em planxi», diu Dechent per justificar
la seva arrugada samarreta.
L'actor andalús admet algun punt en comú amb el seu
personatge: «No sóc tan porc, eh, ni caòtic; ordeno tots els meus llibres i
treballs. Però sí que tinc la seva ànsia de llibertat. Així com Pera és molt
casolà, jo m'aplico allò de com fora de casa enlloc». També comparteix amb
l'Óscar la importància dels amics -«és el que s'ha de conservar sempre»- i
veure la vida «amb molt sentit de l'humor». Més semblances: «Tinc aquell punt
canalla, de pocavergonya, de no donar importància al que no en té; a coses
prescindibles com la neteja».
Parla el seu oposat. «Hi ha molt de mi en Félix, ho admeto.
Encara que no sóc tan cartesià, sóc una mica més bohemi i és la meva dona qui
neteja. Però quan estic mirant la tele i ella em pregunta: '¿Què mires a la
tele?', jo li dic: 'Pols'». Hipocondríac com en la ficció, l'actor detalla el
munt de metges que veurà durant la setmana. «Avui hi aniré per una piga que
m'ha sortit, demà, per la pròstata, i després pel cor». Vol revisar-se bé abans
de començar la marató. «És que jo tinc poca salut, per anar tirant», aclareix
amb ganyota riallera. «Doncs jo no aniria mai al metge si no estic realment
malalt», replica Dechent. En una cosa coincideixen tots dos: si haguessin
d'escollir l'un o l'altre per conviure-hi, es queden amb l'Óscar. «És més
manejable, no suportaria el Félix», reconeix Pera. «És un tipus desesperant»,
sentencia el seu col·lega.
El feeling d'aquesta nova estranya parella s'ha anat cuinant
a foc lent. «Ha costat. El meu treball ha sigut intentar agradar-li a ell. I és
un tipus difícil, els sevillans són seriosos, tenen un humor seriós», revela
Pera. «Sí, som seriosos, i com més riem més seriosos estem», convé el seu
partenaire, que assegura estar aprenent molt de l'actor de Mataró: «Domina molt
bé les claus del ritme de la comèdia, jo vinc d'una altra manera de treballar.
Ell en una escena és capaç de crear bombolles, gags, que és el que més
funciona».
El director li ha prohibit a Pera que doni via lliure a les
seves famoses morcillas (improvisacions); ha d'esperar que el seu matrimoni amb
Dechent estigui consolidat. Difícil. «És que, més que improvisacions, són
vivències. A vegades em surten coses en català, és una cosa sincera, no ho puc
evitar», es justifica un Pera que aquest juliol va viure una experiència
religiosa inoblidable. Per primera vegada en dues dècades, va agafar les
maletes i es va escapar de vacances amb tota la seva família supernombrosa.
«Feia 20 anys que no sortia de vacances, només breus escapades per Catalunya.
Vaig agafar tota la família, els meus sis fills, i ens en vam anar una setmana
a Israel». «¡A veure la guerra!», deixa anar, faceciós, Dechent.
