El retorn de 'La extraña pareja'

publicat per

http://www.elperiodico.cat

2 de setembre de 2014

Imma Fernández

Joan Pera torna a posar-se el davantal en el clàssic de Neil Simon 15 anys després de batre rècords amb Paco Morán

Antonio Dechent l'acompanya en el muntatge que, dirigit per Ángel Alonso, arribarà al Teatre Condal el dia 12

foto : per Catalunya. Sobre aquestes línies, amb el director, Ángel Alonso. ÁLVARO MONGE

S'obre el teló i apareix un apartament que esgarrifa, amb la roba tirada per tot arreu. És el pis de divorciat de l'Óscar, un individu porc, deixat, abanderat del desordre... però amb gràcia. El desaparegut Paco Morán es va ficar en la seva pell i va conviure amb Joan Pera -en l'antagònic paper del pulcre i maniàtic Félix- durant cinc anys consecutius a Barcelona (del 1994 al 1999). La extraña pareja, un clàssic del novaiorquès Neil Simon, torna -a partir del 12 de setembre al Teatre Condal- amb el mateix director, Ángel Alonso, i el sevillà Antonio Dechent donant-li la rèplica a Pera. En la ficció, Félix se'n va a viure amb el seu amic Óscar quan la seva dona se'l treu de sobre. Els col·legues de timba (Enric Llort, Enric Boixadera i Rafa Cruz) i dues veïnes tontetes (Marta Domingo i Cristina Solà) completen el quadro.

Dechent té un humor sec, alçada d'aler i la veu greu del llegendari actor cordovès. «L'ombra de Paco és molt allargada però a mi m'ha resultat protectora perquè he vist el seu treball i m'ha ajudat a enfrontar-me al personatge. Però ara he d'oblidar-lo i trobar el meu propi Óscar, el meu camí per tractar amb extraterrestres com el Félix i Joan Pera», explica Dechent, que debuta als escenaris de Barcelona.

POLS OPOSATS

Escrita el 1965, l'obra explota la veta dels pols oposats. L'un, un histèric de la netedat, enganxat al davantal i el cullerot. L'altre, un compulsiu del desordre; un fresc feliç en el seu caos. «L'èxit de l'obra radica a tenir dos personatges extraordinaris, tothom coneix algú que s'assembla a l'un o l'altre. El treball va ser trobar un actor que fos com més diferent de mi millor, com passava amb el Paco. Miri l'Antonio: a mi no se m'acudiria presentar-me així a una entrevista», deixa anar Pera fet un pinzell. «És clar, jo no tinc aquí una dona que em planxi», diu Dechent per justificar la seva arrugada samarreta.

L'actor andalús admet algun punt en comú amb el seu personatge: «No sóc tan porc, eh, ni caòtic; ordeno tots els meus llibres i treballs. Però sí que tinc la seva ànsia de llibertat. Així com Pera és molt casolà, jo m'aplico allò de com fora de casa enlloc». També comparteix amb l'Óscar la importància dels amics -«és el que s'ha de conservar sempre»- i veure la vida «amb molt sentit de l'humor». Més semblances: «Tinc aquell punt canalla, de pocavergonya, de no donar importància al que no en té; a coses prescindibles com la neteja».

Parla el seu oposat. «Hi ha molt de mi en Félix, ho admeto. Encara que no sóc tan cartesià, sóc una mica més bohemi i és la meva dona qui neteja. Però quan estic mirant la tele i ella em pregunta: '¿Què mires a la tele?', jo li dic: 'Pols'». Hipocondríac com en la ficció, l'actor detalla el munt de metges que veurà durant la setmana. «Avui hi aniré per una piga que m'ha sortit, demà, per la pròstata, i després pel cor». Vol revisar-se bé abans de començar la marató. «És que jo tinc poca salut, per anar tirant», aclareix amb ganyota riallera. «Doncs jo no aniria mai al metge si no estic realment malalt», replica Dechent. En una cosa coincideixen tots dos: si haguessin d'escollir l'un o l'altre per conviure-hi, es queden amb l'Óscar. «És més manejable, no suportaria el Félix», reconeix Pera. «És un tipus desesperant», sentencia el seu col·lega.

El feeling d'aquesta nova estranya parella s'ha anat cuinant a foc lent. «Ha costat. El meu treball ha sigut intentar agradar-li a ell. I és un tipus difícil, els sevillans són seriosos, tenen un humor seriós», revela Pera. «Sí, som seriosos, i com més riem més seriosos estem», convé el seu partenaire, que assegura estar aprenent molt de l'actor de Mataró: «Domina molt bé les claus del ritme de la comèdia, jo vinc d'una altra manera de treballar. Ell en una escena és capaç de crear bombolles, gags, que és el que més funciona».

El director li ha prohibit a Pera que doni via lliure a les seves famoses morcillas (improvisacions); ha d'esperar que el seu matrimoni amb Dechent estigui consolidat. Difícil. «És que, més que improvisacions, són vivències. A vegades em surten coses en català, és una cosa sincera, no ho puc evitar», es justifica un Pera que aquest juliol va viure una experiència religiosa inoblidable. Per primera vegada en dues dècades, va agafar les maletes i es va escapar de vacances amb tota la seva família supernombrosa. «Feia 20 anys que no sortia de vacances, només breus escapades per Catalunya. Vaig agafar tota la família, els meus sis fills, i ens en vam anar una setmana a Israel». «¡A veure la guerra!», deixa anar, faceciós, Dechent.