publicat
per
7 octubre
de 2013
Marc Sabater
Una cinquantena d’espectadors van assistir, aquest diumenge
a la tarda al Teatre Principal d’Arenys de Mar, a la representació de
Navegants, l’obra del mataroní Toni Cabré que fa un any va servir d’estrena la
també mataronina productora Factea. Una assistència discreta per una producció
austera però que deixa un bon regust entre els espectadors i, per damunt de
tot, és una bona carta de presentació pels seus impulsors, ara ja sembla que
plenament consolidats no només en el panorama teatral del Maresme sinó també en
el complicat pantà teatral català.
Escrita fa tretze anys, guardonada amb el Premi Serra d’Or
de Teatre de l’any 2000, i actualitzada amb motiu d’aquesta nova producció,
Navegants explica la tèrbola relació entre dos personatges, Ell i Ella, un home
i una dona que es coneixen a través de les xarxes socials i no acaben de
confessar-se mai com són en realitat ni quines petites o grans mentides
inclouen als seus perfils. Fa més d’una dècada, en el text original, els dos
protagonistes conversaven a través del correu electrònic. Ara, Toni Cabre els
fa parlar a través del xat del Facebook però el missatge últim no canvia.
Malgrat que es ‘desvirtualitzen’ ni Ell ni Ella acaben mai de mostrar-se tal
com són i, com a bons navegants, es lliuren a un joc en el qual la veritat sembla
ser, de fet, el que menys importa. “Allò que la tecnologia uneix, que l’home no
ho separi”, defensen fins i tot si això els porta a situacions extremes.
Marc Molina dirigeix aquesta “comèdia cínica” que va fer
temporada al Teatre Gaudí de Barcelona a finals de l’any passat i que
actualment es troba de gira per Catalunya. Roser de Castro i Andreu Sans
protagonitzen un muntatge que té un bon ritme i en el qual el director explora
més l’interior dels personatges que no pas les situacions que conformen l’argument.
D’aquí que, malgrat presentar-se com una comèdia, el públic es mogui
principalment entre la perplexitat i la sorpresa. Els dos intèrprets assumeixen
el repte de concentrar-se en els respectius rols més que en el que els passa i
ofereixen un bon treball, superant amb correcció alguns esculls que el text
conté i que momentàniament allunyen la trama de la quotidianitat que
persegueix.
Afortunadament, Navegants és una obra que evoluciona de
menys a més en tots els aspectes i que, al cap i a la fi, acaba per intrigar
l’espectador i portar-lo pels remolins pels quals evolucionen els
protagonistes. La producció de Factes és austera, però en qualsevol cas
perfectament acord amb el que necessita la peça. Un bon espectacle i, per
damunt de tot, una factible opera prima.
