La Sala d’Argentona enceta temporada amb ‘L’amic retrobat’
En la línia de les
propostes suggeridores que habitualment aporta la seva programació, divendres
passat La Sala d’Argentona va iniciar la nova temporada amb ‘L’amic retrobat’.
L’espectacle, produït i estrenat fa tres mesos al Teatre de l’Aurora
d’Igualada, es basa en l’adaptació feta pel dramaturg Josep Maria Miró d’una
novel·la famosa de Fred Uhlman (1901-1985), escriptor alemany d’ascendència
jueva que va haver d’exiliar-se del seu país per eludir la persecució nazi.
L’ha dirigit Joan Arqué i després de fer una estada curta al Teatre Nacional de
Catalunya ara està girant per diversos teatres de comarques, entre les quals la
nostra.
Reconciliació pòstuma
L’argument, que conté traces biogràfiques del seu autor,
evoca la intensa amistat sorgida entre dos adolescents quan als anys trenta del
segle passat compartien estudis i vivències pròpies de l’edat en un prestigiós
centre educatiu de Stuttgart. Un és Hans, fill d’un metge jueu, l’altre
Konradin, pertanyent a una família aristocràtica addicta a les idees de Hitler.
Aquest període d’afecte mutu i de fortes complicitats entre tots dos queda
estroncat de cop quan l’hegemonia del nacionalsocialisme fa penetrar l’antisemitisme a totes les capes de la
societat i comença l’extermini dels jueus. Per salvar-se, Hans fuig a Amèrica i
allà comença una nova vida, lluny dels records de la seva època juvenil. Fins
que, molts anys després, rep una carta que li demana col·laboració per
homenatjar els companys d’estudi morts durant el nazisme. Serà llavors que la
llista de difunts que l’escrit aporta el reconciliarà emocionalment amb el seu
antic amic.
Senzill i tendre
A ‘L’amic retrobat’ la dramatúrgia que Josep Maria Miró ha
bastit per escenificar aquesta història fa que el narrador sigui la figura
adusta d’un Hans adult, interpretat per Jordi Martínez, mentre que els
passatges que evoca del temps adolescent del mateix Hans i de Konradin els
representen, respectivament, Quim Àvila i Joan Amargós. Tot junt, amb
l’orientació de Joan Arqué, compon un muntatge sense pretensions d’espectacularitat
i que té precisament en la seva senzillesa un notable factor de qualitat. A
més, la correcció dels actors també li dona l’oportuna dosi de tendresa.
Algú podria dir que l’examen que aquesta obra fa de
l’Alemanya nazi no afegeix res de significatiu a un tema ja tractat extensament
en llibres, pantalles i escenaris. Però en un moment com l’actual, en què arreu
hi ha una tendència ascendent dels postulats d’ultradreta, no es pot negar que
‘L’amic retrobat’ ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre com les ideologies
de l’odi enverinen i arriben a afectar la convivència i les relacions entre les
persones.
+ info – publicat per
Comas Soler
L'amic retrobat. | Foto: Aureli Sendra
