Fins als… Nadals a la sala gran del Teatre Condal

Daniel Anglès proposa Fins als… Nadals, un espectacle que convida a celebrar el Nadal i les seves cançons amb sentit de l’humor i sentit de l’amor.

Espectacle musical amb aires de cabaret que proposa una doble mirada entranyable i gamberra a les festes, fent versions de nadales i cançons amb ironia i tendresa. Vine a pair i compartir les festes amb nosaltres!

Un imprescindible per aquest Nadal al Teatre Condal!

Celebracions, menjar, família, sopars d’empresa, anuncis, menjar, joguines, descans, botigues, torrons, regals, menjar, paradetes, aglomeracions i, per si t’has quedat amb gana, més menjar. El Nadal ens encanta. I ja n’estem farts.

+ info

Del 9 de Desembre de 2019 al 6 de Gener de 2020

60 minuts

Català

Direcció:

Míriam Escurriola

teatrebarcelona.com

‘Els músics de Bremen in concert’, teatre inclusiu per a tota la família

La Companyia POT Teatre porta l’espectacle musical al Teatre Condal.

La història dels Músics de Bremen és tot un clàssic entre els més petits. És tan coneguda que donar-li la volta fa que encara surti una cosa d’allò més divertida. És el que ha fet POT Teatre a Els músics de Bremen in concert, una adaptació en format musical del conte dels germans Grimm dirigida per Albert Garcia. Quatre animals amb un gran talent musical es coneixen camí de Bremen després de fugir de casa perquè els seus amos volien sacrificar-los per ser massa vells. Tots ells, aficionats del Rock&Roll, s’assabenten de la celebració d’un càsting per a la Banda Municipal de la ciutat i no s’ho pensen dos cops: afinen veu i instruments i s’hi dirigeixen. Tot i això, per arribar-hi, es veuran les cares amb en Mr. X, un caçador furtiu que tractarà d’enxampar-los. Totes les cançons han estat composades per Keco Pujol especialment per l’obra, així com les coreografies de Griselda Astudillo.

La Companyia POT Teatre està formada per persones amb alguna discapacitat, i fan teatre inclusiu a fi de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu a espais de cultura. Gràcies a tots ells, ha sortit una obra ple de valors pels més petits, com l’amistat, la solidaritat, la tolerància i el respecte a la diversitat. Els músics de Bremen in concert es podrà veure els diumenges 5, 12 i 19 de maig a les 12 hores, al Teatre Condal.

Les entrades per assistir als espectacles costen 18 euros, tot i que hi ha diversos descomptes

+ info
del 5 al 19 de maig de 2019
https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/musics-bremen-in-concert-teatre-condal

Torna 'Rent', el gran musical sobre la superació personal i la llibertat

És una multipremiada òpera rock de Jonathan Larson que estarà a l'Onyric Teatre Condal a partir del 23 de març.

Ja s'ha pogut veure en altres ocasions a Barcelona, fins i tot al mateix Teatre Condal. Però tant si voleu tornar a emocionar-vos amb aquesta frapant història que va escriure Jonathan Larson com si la voleu descobrir per primer cop, sapigueu que el musical Rent s'estarà més de dos mesos a l'Onyric Teatre Condal en versió en espanyol dirigida per Daniel Anglès. Les funcions prèvies arrencaran el dissabte 23 de març, i l'estrena oficial serà el dimarts 2 d'abril.

17 artistes interpreten i canten els temes de Rent, entre ells Iñaki Mur, Víctor Arbelo, Júlia Bonjoch, Albert Boela i Peter Vives. La música també és en directe, amb una banda típica de rock dirigida per Miquel Tejada. Rent és considerada una òpera rock i va tenir un gran èxit als anys noranta a Broadway. Tracta de la història d'una generació de joves bohemis que lluiten per aconseguir l'acceptació social mitjançant el seu art. Hi surten problemàtiques i temàtiques com la manca de diners, el pagament del lloguer, la lluita pels somnis, l'amor, la mort i malalties com la sida. Larson -que no va poder veure l'obra estrenada ja que va morir pocs dies abans, a l'edat de 35 anys- va construir tot un cant a la llibertat i a la superació personal. La versió original va rebre nombrosos premis, entre ells quatre Tony, i avui en dia el musical s'ha traduït a 22 idiomes i representat arreu de món.

del 23 de març al 26 de maig

+ info
lameva.barcelona.cat

Arriba Rent al Teatre Condal del 23 de març al 26 de maig

Rent és un clam a la llibertat i a la superació personal. La revolucionària òpera rock de Jonathan Larson, guanyadora d’un premi Pulitzer, narra la història d’una generació de bohemis del barri d’East Village de Nova York que lluiten per aconseguir l’acceptació social mitjançant el seu art. Joves que compten la seva vida en cicles d’amor, que han de plantar cara a la societat superant obstacles com pagar el lloguer i que reaccionen a la proximitat de la mort celebrant la vida i l’amor.

+ info
https://www.teatrecondal.cat/ca/ex/1628/rent/

Només fins al 4 de novembre, no t'ho perdis!

Subscriu-te a les nostres xarxes socials per assabentar-te de promocions i concursos!

Copyright © 2018 No Day But Today S.L., Todos los derechos reservados.
www.funhome-elmusical.com

La nostra direcció de correu és:
taquilla@funhome-elmusical.com

Secret de familia

Dani Anglès engega el projecte Onyric al Condal amb un musical compromès sobre l’homosexualitat

La productora Noday but today havia d’estrenar Fun home a l’Aliança del Poblenou, el gener passat. Des de l’estiu que ho estaven preparant amb una tripleta d’equips d’actors infantils. Va decidir ajornar-ho, perquè es van témer que la situació política convulsa (des de l’1-O al 21-D de les eleccions hi va haver un daltabaix d’assistència a la cartellera catalana) els restaria públic i perquè el director Daniel Anglès va rebre l’encàrrec de redirigir el rumb del Teatre Condal.

Ara, sota el segell d’Onyric, Anglès dissenya la programació del Condal i no amaga la possibilitat que la marca de musicals es desplaci a altres teatres. Aquest setembre, arrencarà la nova etapa al Condal amb equipament nou per matisar la sonoritat d’un musical i amb una peça que ensenya algun secret de família.

Fun home és una obra inspirada en la novel·la gràfica d’Alison Bechdel. La música és de Jeanine Tesori i el llibret és de Lisa Kron, una tripleta d’artistes que van revolucionar Broadway amb un musical molt tendre i divertit que parteix d’un fet real de l’escriptora.

L’obra –amb Miquel Tejada com a director musical– arrenca amb l’escriptora elaborant el còmic i reobrint el bagul dels records a la casa de la seva infància. Té 40 anys i és el moment que “els fills perdonen els seus pares”, comenta Anglès. Bechdel va descobrir que era homosexual quan va anar a la universitat i ho va anunciar de seguida; el seu pare, canvi, mantenia les formes convencionals, i no es va atrevir a declarar-se homosexual. En el seu record, Bechdel viatja a quan tenia 18 anys i descobria el seu cos, i als 10, quan va relligant actituds estranyes del pare. L’edifici on viuen conviu amb la botiga de fèretres i, al soterrani, amb l’espai en què vestien i maquillaven els difunts per dur-los al funeral.

És una família diferent a totes, però en què es repeteixen els mateixos comportaments afectius de totes.

Aquest ha estat el segon estiu preparant Fun home, amb el neguit que alguns nens ja s’estan fent massa grans. Han d’evitar que competeixin entre ells; el musical ha de ser un joc més. I, en tot cas, que uns aprenguin de l’habilitat dels altres. Necessiten tres equips perquè puguin anar-se rellevant. Faran només 50 funcions, en català. Si funcionés, sempre hi hauria la possibilitat de repetir en una altra temporada al Condal.

O de traslladar-se a un altre teatre. L’espai amaga algun secret màgic en la forma de desplegar-se per donar pas al record. En el repartiment, noms com ara Mariona Castillo, Daniel Anglès, Pilar Castillo, Clara Solé...

LA XIFRA

5

Tony

va rebre la primera producció a Nova York. És dels pocs musicals en què tot l’equip creatiu és femení.

Una reflexió sobre la polèmica de ‘Carousel’

Les xarxes socials es van convertir en un camp de batalla sobre la conveniència, o no, de fer la versió concert del musical ‘Carousel’ al Festival Grec. Perquè apareixia un personatge que menystenia brutalment la seva parella. Daniel Anglès recorda que les seves darreres direccions (‘Rent’, ‘Hair’ o ‘Per sobre de totes les coses’) no el fan pas sospitós de legitimar actituds ofensives. Els responsables dels drets exigeixen que no es canviï ni una de les cites abusives. L’enrenou a les xarxes, doncs, demostra l’èxit, perquè el musical pretenia ofendre i provocar controvèrsia.

El director no s’amaga dels musicals polèmics. Vol que els espectacles, més enllà de la qualitat tècnica i la posada en escena formal, generin debat. El que sobta és que ningú s’exclami, segueix dient, amb peces com ara Set núvies per a set germans, que, tot i l’alegre to de comèdia musical, arrenca amb un segrest en tota regla.

+ info

J.B.

Barcelona

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1454928-secret-de-familia.html

El musical ya tiene su teatro

Focus transforma el Condal en un espacio dedicado a la música con Daniel Anglès al frente

«¡Bufff!». Hacía mucho frío aquella noche. Estábamos en diciembre de 1991 y la noche parecía haberse comido de un bocado todo el calor de la tierra. Daniel Anglès acababa de cumplir 15 años y para celebrarlo tenía entradas para ver «Memory», el espectáculo de Àngels Gonyalons en que repasaba grandes canciones del musical. El Teatro Goya estaba lleno a rebosar y Daniel entró corriendo, con las manos entumecidas y las orejas congeladas. Se sentó en su asiento, se quitó el abrigo y empezó a aplaudir para entrar en calor. El público, por el efecto contagio, también empezó a aplaudir con vehemencia y anticipación y no hubo más remedio que cerrar las luces y que empezase el espectáculo.

Cuando salió Àngels y empezó a cantar «Chanson», de «The Baker's wife», Daniel sintió como que le agarraban de la mano y le arrastraban a un mundo fantástico, lleno de calor, euforia e ilusión. Tuvo que quitarse el jersey y se hubiese sacado toda la ropa de la libertad y entusiasmo que sentía. Con «Send in the clowns», de Sondheim, se le llenaron los ojos de lágrimas. Con el medley de «Cabaret» le pasó lo contrario, empezó a reir y sentirse travieso. Cuando llegó el final, con un magistral «Memory», de «Cats», Daniel se sintió tan liviano que tuvo la impresión que se elevaba, que se marchaba para siempre a un mundo mejor.

Fueron dos horas y media de espectáculo, pero cuando calló el telón, Daniel tenía la sensación de haber vivido tres vidas enteras. Estaba tan eufórico que se marchó olvidándose de su jersey y abrigo. En su camino a casa, no sintió frío. Volvió a aplaudir, pero simplemente por puro entusiasmo. En su mente repasaba cada una de las canciones que había presenciado. Era como si las hubiese memorizado con fuego, no se le marchaban de la cabeza. A partir de esa noche, el programa de mano del espectáculo se convirtió en su pequeña Biblia y de allí se sumergió en el pasado, presente y futuro de los musicales, un camino que no ha abandonado desde entonces.

Prácticamente 30 años después, Daniel Anglès vuelve a casa para ponerse al frente del Teatre Condal y transformarlo en el gran teatro musical de Barcelona. El Grup Focus ha decidido apostar fuerte por el género y ha inyectado una inversión de 650.000 euros para otorgar a la sala conel mejor sistema de sonido y luces. Además, le reserva un presupuesto de producción de 3,5 millones de euros. «Nosotros creemos que los sueños siempre tienen música, que es un amplificador de las pasiones. Con una canción, una persona alegre es más alegre y una triste todavía más triste. Nosotros estamos enganchados al género y queremos enganchar a nuevos públicos», afirmó ayer Anglès.

El director estrenó su carrera precisamente a los 19 años en el Condal con el musical «Pinotxo». Ahora regresa a casa con un ambicioso proyecto que quiere revitalizar un sector difícil. Y lo hace con un euqipo de producción propio, bautizado como Onyric, que quiere llenar de contenidos musicales no sólo su propio teatro. «Queremos ser una especie de Pixar de Disney. Somos Onyric de Focus y buscamos producir todo tipo de proyectos en torno al musical», señaló Anglés.

La nueva etapa del teatro abrirá con «Fun home», la adaptación musical de la novela gráfica de Alison Bechdel, un montaje que arrasó en los Tonys de 2015 y en el que Anglès se ha reservado un pequeño papel. El 8 de octubre llegará el recital de Kerry Ellis, una de las estrellas del West End protagonizando, entre otros, «Cats», «Los miserables» o «Wicked». «Queremos abrir el teatrto a los grandes intérpretes del mundo anglosajón, atraer a giras que antes no pasaban por aquí», aseguró Anglès.

En noviembre le tocará el turno a «24 hores de la vida d'una dona», la versión musical de la célebre novela de Stefan Zweig protagonizada por Silvia Marsó. «Fue ella misma quien nos llamó y nos propuso el montaje. Estamos abiertos a todo tipo de colaboraciones», recordó el director. En Navidades regresará el Mag Lari y ya en febrero de 2019 se estrenará «Les dames del perpetu socors», la primera producción propia de Onyric y el teatro. «Es un espectáculo que me tiene enamorado. El creador de “Billy Elliot” ha creado una historia muy gamberra sobre un coro católico de seis chicas que viajan a Edimburgo a participar en un concurso coral. Esta semana empezaremos las audiciones para encontrar a las jóvenes intérpretes», dijo Anglès.

Un espacio versátil

El teatro, que se renovará por dentro, contará con una nueva cafetería bautizada como «El Club». El espacio contará con un pequeño escenario donde se realizaran todo tipo de actividades, desde actuaciones personales de los actores que estén interpretando en ese momento la obra principal a acciones paralelas que añadan contenido al relato principal del montaje de la sala grande. «Siempre tendremos música en directo y dotaremos de un punto de vista contemporáneo a cualquier obra que ofrezcamos», insiste el director artístico.

La obsesión del teatro será mimar a su público objetivo, pero sobre todo crear nuevos públicos, y para ello realizarán múltiples alternativas. «El impacto que un musical puede provocarle a un chico le marcará de por vida y le enganchará al teatro. Hemos de apostar por atraer a los jóvenes», concluye Anglès.

PUBLICAT PER

Leer más:  El musical ya tiene su teatro  https://www.larazon.es/local/cataluna/el-musical-ya-tiene-su-teatro-ML17946857?sky=Sky-Marzo-2018#Ttt1yZeTq8OSOC4r

Convierte a tus clientes en tus mejores vendedores: http://www.referion.com

Joan Pera es transforma en fantasma al Condal

Josep Maria Mestres dirigeix el veterà actor a la comèdia 'El fantasma de Canterville', d'Oscar 

Com Frankenstein, el conte d’Oscar Wilde El fantasma de Canterville ha sigut portat al teatre i al cine en nombroses ocasions, i és que la fascinació pels fenòmens paranormals es manté en la nostra societat. Però a Joan Pera li ha resultat complicat transformar-se en espectre al Teatre Condal. «He fet molts papers en la meva vida i cap com aquest», assegura el veterà actor, que repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres. L’any passat van portar L’avar al Goya. Si allò va ser un tour de force, això d’ara és anar molt més enllà.

«No tenia cap referent de fantasmes a la meva família a Sant Pol de Mar per interpretar sir Simon de Canterville», explica. El rol exigeix un gran esforç físic, entre altres coses perquè la mansió que habita té una gran escalinata. A més, els seus moviments han de ser de gran precisió per aconseguir l’efecte sorpresa desitjat. «Ha sigut una feina intensa, dura però agradable», afirma Pera, que ha treballat amb el Mag Lari per aprendre trucs per aparèixer i desaparèixer d’escena. Tampoc li ha resultat fàcil acostumar-se a l’elaborat llenguatge. «Aquest fantasma parla d’una forma gairebé shakespeariana». Mestres, a més, té fama de ser molt meticulós amb la fonètica catalana i amb l’estil de l’obra.

Sense referents

En aquest sentit, Pera insisteix: «Mai havia treballat tant. No tenia referents per fer un fantasma que no només és un espectre, sinó que té sentiments. Espero sortir-ne viu i que a la gent li agradi». I amb la seva gràcia habitual, afegeix: «Més que res pel meu futur, que no serà llarg però sí brillant, espero». De moment, l’expectació és gran i s’han venut milers d’entrades anticipades. Les prèvies comencen dimarts, una setmana abans de l’estrena, el dia 19.

En aquesta adaptació, Joan Yago trasllada l’acció als anys 50 del segle passat, just després de la segona guerra mundial, quan començava a desembarcar el poder econòmic dels Estats Units amb el pla Marshall. «La visió de Donald Trump actual no queda lluny d’aquella prepotència», diu el director per ressaltar el pols entre modernitat i tradició en l’obra, representat per la pragmàtica visió de la vida de l’empresari nord-americà Hiram S.Otis (David Olivares), la seva dona (Betsy Túrnez) i la seva filla (Elisabet Casanovas) davant els valors dels descendents del fantasma: lord Canterville (Pep Sais) i Cecil Williams Canterville (Òscar Castellví).

Per Olivares, un habitual de Polònia, aquest muntatge suposa un repte important en la seva carrera professional. Fins ara havia actuat en produccions de Minoria Absoluta. Segons Jordi González, director del Condal, «el seu fitxatge farà parlar molt, sorprendrà».

Per al públic actual

Oscar Wilde (1854-1900) fa valdre l’art i la tradició amb aquest conte publicat el 1887. Hi «convida a disfrutar del que és inútil, de les coses artificioses, com serien l’art o el teatre, que no serveixen aparentment per a res», ressalta Mestres, que abans ja va dirigir dues obres de l’autor irlandès, Un marit ideal al Goya i El ventall de Lady Windermere al TNC. «Wilde fa riure l’espectador, però també el fa sentir-se intel·ligent amb les frases afilades», assenyala, encantat amb l’adaptació de Yago (Fairfly, You say tomato). «Era complicat convertir en un text dramatúrgic aquest conte, però ha sabut captar tota l’essència de l’obra i també l’estil elegant i culte de l’autor. El text està escrit a la Wilde».

Pensada per al públic actual i en Joan Pera com a protagonista, l’obra parla del valor de les coses immaterials. Tot comença quan una acabalada família dels EUA adquireix la mansió on habita el fantasma més famós d’Anglaterra, amb més de 400 anys d’història. L’espectre, sobre qui pesa l’assassinat de la seva dona, es proposa espantar els nous inquilins. Però, tot i els seus esforçats intents, els nouvinguts resulten immunes als seus estratagemes, se’n mofen i recorren a moderns productes per combatre’l.

És una funció per a tota mena de públic. «Té tots els ingredients per convertir-se en una festa: amor, humor, traïció i conspiració», argumenta Mestres, encantat de l’enorme complicitat creada en l’equip entre persones de generacions diferents.

Publicat per

Marta Cervera

http://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20180210/joan-pera-protagonitza-el-fantasma-de-canterville-comtal-6614700

Un clàssic de l’humor amb la garantia d’Oscar Wilde

El Teatre Condal presenta l’adaptació d’un dels contes humorístics més famosos de l’escriptor irlandès, ‘El fantasma de Canterville’

Oscar Wilde va ser un dels autors teatrals més celebrats de la segona meitat del segle XIX a Anglaterra. Tot i que va néixer a Irlanda, la seva vida, la seva obra i la seva caiguda en desgràcia es van donar en el Londres vibrant d’aquella època, quan l’era victoriana estava entrant en una fase de descomposició moral i canvi de tendències, i en aquell context Wilde va ser un autor revolucionari en tots els aspectes, escrivint teatre, novel·la, narrativa breu i en la seva espectacular dimensió pública com a assagista i participant en tertúlies. El fantasma de Canterville no és una obra de teatre; originalment va ser un conte que ara agrada molt als nens i que en el seu moment va ser una paròdia de la literatura gòtica i de fantasmes en la tradició de M.R. James. Però el Teatre Condal ara la puja a l’escenari adaptada per Joan Yago i amb la direcció de Josep Maria Mestres, amb un repartiment que inclou figures com Joan Pera, Pep Sais o Elisabet Casanovas.

Aquesta és la història d’una família rica que compra un castell antic per instal·lar-s’hi, tot i que reben l’advertència que la finca està ocupada per un fantasma, i no convé córrer aquest risc. De totes maneres, la família s’hi instal·la, el fantasma intervé per expulsar-los, però finalment és la impertinència dels nens i dels adults la que foragita l’espectre. Es tracta d’una peça d’humor intel·ligent per a tots els públics.

+ info

13 Febrer 2018 al Diumenge, 8 Abril 2018

Horaris

Del 13 de febrer al 8 d’abril.

De dimarts a divendres, a les 20.30 h.

Dissabtes, a les 17.30 i les 20.30 h.

Diumenges, a les 18.30 h

Teatre Condal

Informació

A partir de 18 €

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/fantasma-canterville-teatre-condal-oscar-wilde

Un conte d'Oscar Wilde amb humor Joan Pera

Un conte d'Oscar Wilde amb humor Joan Pera

El gran actor còmic Joan Pera torna als escenaris de Barcelona per encarnar el 'Fantasma de Canterville' sota la batuta de Josep Maria 

Joan Yago és un dels dramaturgs catalans més prolífics del moment. És autor de les obres premiades 'You say tomato', 'Bluf' i 'La Nau dels Bojos', entre d'altres, i membre fundador de la companyia La Calòrica. L'última aposta d'aquest autor que converteix en èxit tot allò que fa, és l'adaptació teatral del clàssic d'Oscar Wilde 'El Fantasma de Canterville': la novel·la curta que aquest escriptor irlandès va publicar l'any 1887.

Si a un text divertidíssim i delirant li sumem una posada en escena carregada de màgia i en Joan Pera al capdavant d'un elenc amb una gran trajectòria en el món de la sàtira, el resultat només pot ser un espectacle imprescindible. L'obra –amb una durada de 85 minuts– està dirigida per Josep Maria Mestres, que anteriorment ha dirigit altres obres d'Oscar Wilde com 'Un marit ideal' i 'El ventall de Lady Windermere', i la pots veure al Teatre Condal a partir del 13 de febrer. Endinsa't en aquesta aventura fantasmagòrica i prepara't per morir-te de por... o de riure!

L'ambaixador nord-americà Hiram B. Otis (David Olivares) compra un antic castell prop d'Ascot, Anglaterra. S'hi trasllada a viure amb la seva família sense fer cas a l'advertència que els ha fet l'anterior propietari de la mansió: "el fantasma de Sir Simon Canterville vaga pel castell des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore".

El senyor Otis, la seva esposa Martha (Betsy Túrnez) i la seva filla Virginia (Elisabet Casanovas) es burlen constantment d'aquest desafortunat fantasma, que intentarà fer la guitza a la família de totes les maneres possibles, amb l'objectiu de mantenir intactes la seva reputació i el seu honor... En el paper de fantasma trobaràs un divertidíssim Joan Pera en tota la seva esplendor. Les riallades estan garantides!

Hi ha una nova generació d'actors i actrius que pugen forts. Un dels noms que cal destacar entre ells és el de l'Elisabet Casanovas: una artista plena de vitalitat a qui recentment hem vist menjar-se l'escenari amb els espectacles 'Paradise' i 'La senyora Florentina'.

Juntament a ella, a 'El Fantasma de Canterville' hi trobaràs un crack de l'humor com és en David Olivares –a qui segur que reconeixeràs per les seves aparicions a 'Polònia'–, l'Òscar Castellví, que ja va treballar amb en Joan Pera a 'L'Avar', i la Betsy Túrnez, que ha aparegut a nombroses produccions de televisió, cinema i teatre –entre les seves obres més rellevants destaca 'El Rei Borni'.

La següent generació està formada per en Pep Sais, un actor camaleònic que ha interpretat innumerables personatges al cinema, la televisió i el teatre i a qui darrerament hem vist format part de l'elenc de les comèdies teatrals 'Pels pèls' i 'Toc, toc'. Tres generacions de talent que es retroalimenten i encaixen perfectament a l'escenari.

La capacitat d'en Joan Pera per ficar-se el públic a la butxaca està més que demostrada. És un dels pocs artistes capaç de provocar riallades tan bon punt apareix a l'escenari. Domina a la perfecció el gènere vodevil –ho hem vist, per exemple, amb 'La Extraña Pareja', 'Òscar' o 'La doble vida d'en John'– i excel·leix a l'hora de fer monòlegs –encara gira amb el show homenatge 'Joan Pera, Capri' i amb 'Fer riure és un art'.

Però, més enllà de fer comèdia com a tal, 'El Pera' és un crack a l'hora de posar-se a la pell de grans personatges de la literatura universal: ho ha fet recentment amb 'L'Avar' de Molière –també dirigida per Josep Maria Mestres– i amb una versió hilarant del 'Don Juan Tenorio' de Zorrilla. Ara, amb aquesta adaptació de 'El Fantasma de Canterville' torna a demostrar que no hi ha paper que se li ressisteixi. Si vols comprovar-ho i riure de valent, només has d'anar al Teatre Condal i deixar-te atrapar per l'humor amb segell Pera!

Publicat per

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/teatre/conte-oscar-wilde-humor-joan-pera?cid=email--NEWSLETTER--EMEA_ES_BCN_NEWSLETTER_20180202_CA--1401244100--02-feb-2018--01

Los hombres y las mujeres, condenados a no entenderse

Sergi Belbel, Carol López y Marc Parrot estrenan en el Teatre Condal una comedia musical sobre los roles de género

El 40% de las mujeres consideraría dejar a su pareja si a sus amigas no les cayese bien. Un hombre se da cuenta de que está enamorado después de la tercera cita. En cambio, una mujer decide que está enamorada muchísimo tiempo más tarde, en concreto en el encuentro número 14. Además, el 68% de los hombres comprometidos nunca engañaría a su pareja. Son cifras recopiladas por el Teatre Condal para poner de relieve una realidad: Los roles de género están cambiando. Así se aborda en Homes, la comèdia musical. El montaje se representa a partir del martes y está escrito por Sergi Belbel y Carol López. También cuenta con música de Marc Parrot. La obra recurre al cabaré para sacar los colores a todos los espectadores, tanto hombres como mujeres.

Las actrices Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs y Glòria Sirvent interpretan el texto, que se inspira en Homes!, un éxito de la compañía T de Teatre. En 1994 permaneció en cartel en Barcelona durante seis meses. Era el segundo espectáculo de T de Teatre, que había debutado con el rompedor Petits contes misògins. Entonces, Belbel trabajó con la compañía para radiografiar a los hombres y el machismo de la sociedad.

Pero más de dos décadas más tarde cuando Focus, que produce la obra junto a Misògines, llamó a Belbel y a López para retomar el proyecto al margen de T de Teatre, se dieron cuenta de que muchas escenas ya no eran tan efectivas.

“La obra hablaba de todas las etapas del hombre, desde la infancia hasta la vejez. Pero lo que antes era innovador, ya no lo es. Pensé en reinventarnos y plantearnos una pregunta: ¿Qué significa ser hombre en el siglo XXI? Hay una crisis de roles. ¿Por qué un hombre no puede llorar y a una mujer importarle un rábano la moda? Por eso prefiero hablar de feminidad masculina o de masculinidad femenina. El hombre ideal del siglo XXI sería una mujer”, explicó ayer durante una pausa de los ensayos López, que también dirige el espectáculo.

“En la obra de T de Teatre hablaban de que cuando un hombre te llevaba a casa por cómo aparcaba el coche podías saber si tenías o no alguna posibilidad con él. Todo esto ha saltado por los aires con aplicaciones móviles como Tinder. Enviar un mensaje y proponer sexo es muy fácil. El romanticismo está en desuso”, añadió López.

Las actrices visten traje y tacones e interpelan al espectador con monólogos ácidos, melodías protesta y bailes. Las cinco, más que personajes, reproducen un collage de situaciones cotidianas llevadas al extremo. Los diálogos, en catalán y castellano, ponen de relieve la falta de decisión de las mujeres y su imagen de hombre perfecto, también conversaciones de bar entre “machos ibéricos”, afirma la directora, o una sucesión de citas y los choques de pensamientos que se producen en ellas.

En Homes, la comèdia musical se escuchan frases de Napoleón Bonaparte o de Donald Trump, porque si alguna cosa tiene claro el equipo de la obra es que el machismo pervive, y mucho, en la sociedad. Por este motivo han mantenido un personaje, Ramón, respecto a la obra de 1994. “Los vicios, defectos y otras imperfecciones de los machos continúan, por desgracia, tan vivos y actuales como los de antes”, escribe Belbel, mientras que López recuerda que la violencia de género sigue estando a la orden del día. “Retroceder es muy difícil pero hay corrientes contrarias flotando en la sociedad”, argumenta Portas, que formó parte de la obra sobre la educación franquista Florido Pensil y cita letras de canciones de reggaeton.

Belbel hace doblete en la cartelera barcelonesa; ayer estrenó en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda. El dramaturgo fue profesor de López en el Institut del Teatre. Ambos han propuesto anécdotas e improvisado con las actrices, desgranó la directora.

Un pavimento negro y brillante recorre el suelo del escenario del Teatre Condal, en el que se colocarán cinco sillas y unas escaleras luminosas. La música transita por estilos como el tango, el cabaré, el pop, el rock o la electrónica.

En la obra las escenas buscan la complicidad con el espectador. “De cada vez más padres van a buscar a los niños al colegio, por ejemplo, pero queda mucho camino por recorrer en cuanto a igualdad. Encaramos las cosas de manera diferente. Las mujeres tenemos un sentimiento de comunidad: Con las actrices llevamos dos meses de ensayos y ya nos hemos explicado toda la vida. Sabemos los problemas de los hijos, si tenemos sexo...”, reflexionó López. La obra lanza preguntas, pero el espectador no encontrará respuestas definitivas. Lo que sí queda claro, según López, es que aunque no hay entendimiento total posible entre hombres y mujeres ambos géneros necesitan, más que nunca, encontrar parcelas comunes de realidad.

Publicat per

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/02/22/catalunya/1487796430_363904.html

MERCÈ PÉREZ PONS

Marc Parrot, Carol López y Sergi Belbel, autores de "Homes, la comèdia musical". DAVID RUANO

Vuelve “Homes”, comedia de éxito de los 90 convertida en musical

Carol López y Sergi Belbel dirigen esta nueva versión, que trata el tema de las relaciones entre hombres y mujeres en el siglo XXI

La obra "Homes!", de T de Teatro, que tanto éxito tuvo en los noventa, es la base sobre la que Carol López y Sergi Belbel han construido una nueva comedia, que trata el tema de las relaciones entre hombres y mujeres con el espíritu de la original, pero convertida en un musical y llevada al siglo XXI.

La nueva "Homes", que se estrena el próximo 28 de febrero en el Teatre Condal de Barcelona, cuenta con cinco actrices populares y muy dotadas para la comedia, como Alba Florejachs, Mireia Portas y Agnès Busquets, todas ellas intérpretes del programa de TV3 "Polònia"; Anna Barrachina, que se dio a conocer con La Cubana, y Glòria Sirvent.

La obra trata las relaciones entre mujeres y hombres,con el espíritu de la original, pero convertida en un musical y llevada al siglo XXI

Sergi Belbel, que dirigió y fue uno de los autores del "Homes!" original (que titulado "¡Hombres! también triunfó en Madrid), ha optado por "crear una obra nueva" porque "han pasado 22 años y las cosas han cambiado mucho", según ha dicho hoy en rueda de prensa.

De la obra original queda "la frescura, el tono desenfadado y el hecho de ser cinco mujeres vestidas de hombres", ha explicado la directora y coautora del texto junto a Belbel, Carol López.

También se mantiene el 'sketch' titulado Ramón que escribió Belbel, en el que el personaje de Ramón se siente acorralado y no sabe cómo responder a la eterna pregunta: ¿tú me quieres?.

El resto de escenas son de nueva creación, pero el tema sigue siendo el mismo: las relaciones entre hombres y mujeres y lo difícil que resulta entenderse a veces.

"No se ridiculiza ni a los hombres ni a las mujeres, pero se les da caña a los dos, eso sí, con cariño", ha aclarado López, autora de comedias como "Hermanas" o "Boulevard".

Las cinco actrices interpretan a personajes masculinos y femeninos indistintamente, siembre vestidas con corbata, traje y tacones.

Una de las principales novedades del montaje es la inclusión de canciones que las actrices interpretan en directo y que ha compuesto para la ocasión Marc Parrot.

"Es un cabaré contemporáneo -ha aclarado Parrot-, en el que caben todos los estilos, desde música de cabaré clásico hasta rap, pasando por música disco, tango, canción de taberna y parodia de géneros radiofónicos y cinematográficos".

También hay coreografías y una escenografía limpia y austera, "muy elegante y de muy buen gusto", según Alba Florejachs, que baila, canta e interpreta multitud de personajes en escena porque "la fama cuesta, y ya hemos empezado a sudar".

"Es una obra de situaciones, más que de personajes", ha señalado Carol López, "y algunos de estos personajes son claramente roles, como el macho ibérico, el graciosillo o la superwoman".

"En la obra también hay hombres que piensan como mujeres y mujeres que piensan como hombres -ha añadido-, porque los roles han cambiado y quizás el hombre del siglo XXI sea una mujer".

"El lenguaje teatral también ha cambiado mucho en 22 años", según el responsable de Arte y Contenidos de Focus, Jordi González, que fue quien propuso a Carol López retomar "Homes!" y está convencido de su éxito.

Prueba de ello es que el Teatre Condal no tiene nada más programado hasta el mes de junio, con la idea de que este musical esté en cartelera varios meses.

La obra todavía no se ha estrenado y Focus ya ha vendido 10.000 entradas, un dato que anima a Jordi González a confiar en que este montaje tenga tanto éxito como su predecesor, que estuvo seis meses en Barcelona y un año en Madrid

Publicat per

http://www.lavanguardia.com/cultura/20170223/42252223361/homes-teatre-condal-barcelona.html

Geronimo Stilton entusiasma els seus fans al Condal

El director Lluís Danés connecta amb el públic amb el nou musical del rosegador 'Gran retorn a Fantasia', el seu debut en un muntatge per a tota la família

Dret, ballant i picant de mans va acabar el públic que va assistir dilluns passat a l’estrena de Geronimo Stilton. Gran retorn a Fantasia al Teatre Condal. Grans i petits van tornar a viatjar a un món màgic de la mà del famós personatge els llibres del qual tenen legions de fans a tot el món. És difícil acontentar l’exigent públic infantil i concentrar en menys de dues hores un llibre tan gran com el que inspira l’espectacle, però l’equip format per Lluís Danés (director d’escena i escenografia), Xavi Lloses (compositor i director musical) i Enric Llort (guionista) van aconseguir captivar els espectadors.

  El públic es va submergir en les noves aventures del famós ratolí i periodista director d’El Ressò del Rosegador gràcies a un sòlid equip d’actors i cantants. Tant la variada banda sonora –amb balades com Mil llums en la nit o l’energètica La companyia del bon retorn– com la màgica posada en escena van ajudar a submergir-se en un món de fantasia en què el protagonista penetra a través d’un profund i meravellós somni.

En aquesta ocasió, Stilton, un antiheroi honest i de noble cor, és enganyat per la malvada Neridiana, la reina de les fades negres, interpretada per una sòlida i convincent Beth Rodergas. És ella qui obre cada un dels dos actes de la funció per a sorpresa del públic. Es nota que l’exparticipant d’Operación Triunfo disfruta amb aquest rol de dolenta dolentíssima. En realitat és un rol doble, ja que durant una bona part de la funció es fa passar per la seva bondadosa germana Flordiana per enganyar Stilton i així aconseguir que aquest li porti valuosos tresors per apoderar-se del món de les fades.

Stilton i Rodergas brillen en el muntatge acompanyats per l’enorme treball de la resta d’intèrprets –Edgar Martínez, Laura Borràs, Marc Gómez, Toni Guillemat, Joan Mas, Marina Schiaffino i Marina Xeix– que encarnen des d’anònims ratolins fins a malvades ombres passant per personatges com la granota Sribachinus, el comte Vampirai, el mag Lacustris i la domadora de dracs Alys, entre altres.

TEATRE, CANÇONS I OLORS

Com en alguns llibres de la col·lecció de Stilton, les olors es colen en alguns passatges del muntatge. El públic percep la deliciosa aroma d’unes galetes de xocolata i la de les roses blanques, les preferides de Flordiana. I també pot entrar en contacte directe amb els seus personatges favorits a la segona part, quan aquests es passegen pels passadissos de la platea i interactuen amb els seus joves fans.

La participació del públic és un aspecte que Danés, que debuta en un espectacle familiar, ha mimat. El cert és que el dia de l’estrena els espectadors van flipar amb un xou que convida a somiar.

Publicat per

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/cronica-geronimo-stilton-gran-retorn-fantasia-5687519

Marta Cervera

Geronimo Stilton. Gran Retorn al Regne de la Fantasia

Aquest desembre el Teatre Condal estrena el nou musical del rosegador més famós de la literatura infantil: Geronimo Stilton!

Geronimo Stilton torna al Regne de la Fantasia, on l’espera una missió molt difícil, misteriosa, aventurera, emocionant, perillosa i màgica. Aquesta vegada, Flordiana li ordena que vagi a buscar els Set Objectes Màgics que hi ha escampats per tot el Regne de Fantasia. Tot plegat és un cas molt estrany i misteriós.

El nou espectacle musical del rosegador més famós de la literatura infantil arriba carregat de misteri, emoció, màgia, cançons molt divertides, imaginació i molta fantasia. L’espectacle es basa en els personatges i l'univers de Geronimo Stilton, el superèxit editorial que s'ha convertit en un veritable fenomen literari entre els nens i nenes d'arreu del món. En concret, Geronimo Stilton. Gran retorn a Fantasia està basat en el llibre El gran llibre del Regne de la Fantasia, del qual s’han venut més de 200.000 exemplars.

La direcció d'aquest nou espectacle musical, participatiu i interactiu, que va a càrrec de Lluís Danés, sorprendrà amb una innovadora posada en escena. L’encarregat de la música és Xavi Lloses i el llibret l’ha escrit Enric Llort.

L'espectacle, produït per Focus, Grup 62, Universal i Jet Entertainment, s'estrenarà al Teatre Condal de Barcelona el desembre de 2016 i es representarà fins al 29 de gener.

Trobareu més informació al web de Geronimo Stilton El Musical.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/geronimo-stilton-gran-retorn-al-regne-de-la-fantasia-teatre-condal

El Teatre Condal estrena 'Avui no sopem', de Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez

'Avui no sopem' s'estrena el 2 de setembre al teatre Condal

Està interpretada, entre altres, per Jordi Banacolocha, Mercè Martínez i David Bagés

El Teatre Condal ha triat encetar la temporada amb bon humor, i porta a la cartellera, a partir del 2 de setembre, la comèdia Avui no sopem, amb text escrit per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez. El mateix Gómez s'ha encarregat de dirigir un solvent equip d'actors i actrius: Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez donen vida a una història ambientada a Barcelona, amb un matrimoni ja jubilat que té ganes d'anar a viure a la masia del poble. Els ho impedeixen, no obstant això, alguns factors, com ara que la seva filla de prop de 40 anys encara viu amb ells, o un fill amb cara de pocs amics.

Aquest espectacle produït pel Grup Focus viurà la seva estrena absoluta al Condal, i pels noms que té al darrere, tant pel que fa al text com pel que fa a la interpretació, i també per la seva temàtica -l'eix central és el conflicte pares-fills-, pot convertir-se en un dels èxits de la tardor, si més no del gènere. Així mateix, es preveu que tingui llarg recorregut pels escenaris del país, i de fet ja té alguns bolos contractats per quan faci les maletes del Condal. Al teatre de l'avinguda del Paral·lel hi estarà fins al 30 d'octubre.  

informació de l'acte

Data d'inici:

02/09/2016

Data de finalització:

30/10/2016

On es fa

Lloc:

Teatre Condal

Av Paral.lel, 91

Districte: Sants-Montjuïc

Telèfon: 934423132

De dimarts a divendres a les 20:30 h     

Entrada general de: 24 a 28 e

(+ despeses de gestió)

Dissabte a les 18:30 h i a les 21:00 h

Diumenge a les 18:30 h

AUTORS: Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez

DIRECCIÓ: Pep Antón Gómez

INTÈRPRETS: Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez

Sinopsi

La Maria Teresa i en Vicenç són un matrimoni de classe mitjana resident a Barcelona. Estan jubilats i fa temps que es plantegen marxar de la ciutat i anar a viure a la masia del poble, però mai s´acaben de decidir. Per què? Una filla de gairebé quaranta anys que encara viu amb ells i un fill amb cara de pocs amics els ho impedeixen...

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat

1 de setembre de 2016

¡Qué bonita la escenografía!

publicat per

http://ccaa.elpais.com

17 de setembre de 2015

Juan Carlos Olivares Padilla

Qué lejos está en 'Caiguts del cel' la dirección de actores de los mejores trabajos de Belbel

En el comedor réplicas de las sillas CH20 de Wegner. En el salón un par de butacas Cisne de Hansen.

Elegante decoración con toques vintage de fans de la serie Mad Men y el diseño nórdico. Tiene gustos exquisitos esta pareja formada por un anestesista y una directora de un colegio de primaria, el matrimonio protagonista de Caiguts del cel. Un hogar que huele a dinero mucho antes que aparezca de la nada un billete de 100 euros y se rompa la armonía burguesa de unos modernos acólitos de la gauche divine. Para que el marco socio-estético sea perfecto falta que además luzca una lámpara de Moragas.

La glamurosa escenografía creada por Max Glaenzel es un triunfo en solitario. Cuando esa visión de revista de arquitectura se pone en movimiento se acabó la fiesta teatral, aunque el público acuda ilusionado a la llamada de una comedia de "calidad", escrita por un autor francés prestigiado, dirigida por un profesional de referencia e interpretada por dos apellidos admirados del star-system catalán. Tanto y tantos para concluir —después de aplauso y medio— que el decorado es realmente muy bueno. No sé sí este punto ha quedado claro con suficiente prolijidad. Ahora el resto.

De Sébastien Thiéry. Versión y dirección: Sergi Belbel. Intérpretes: Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carles Martínez y Anna Barrachina. Teatre Condal, Barcelona, 14 de septiembre.

El texto de Sébastien Thiéry —escrito a mayor gloria del actor Pierre Arditi— peca de ambición. Lo que podría haber sido una discreta y funcional comedia de bulevar se pierde en el laberinto del teatro del absurdo. No es fácil seguirle la lógica a Ionesco. Y la tiene. Tampoco el maestro Feydeau descubre al primero que pasa el secreto del éxito de sus farsas y su vértigo de improbabilidades. No es, aunque lo parezca por momentos, una versión cómica de Caché de Haneke, ni una adaptación aún más angustiada de Misterioso asesinato en Manhattan de Woody Allen. Apunta a mucho y acierta en casi nada.

Quedan entonces un par de divertidas escenas de comedia doméstica que se elevan del resto de la obra por la aparición de un personaje roba-escenas: la criada.

La tensión cómica entre señores y el servicio siempre funciona, tanto si es una bonne española o una interina ucraniana. La procedencia eslava —la aportación más destacada de Sergi Belbel— ofrece además el inesperado regalo de un hilarante diálogo inspirado en el don de lenguas de los apóstoles. Dos escenas en las que Anna Barrachina deja en evidencia (a su favor) el descontrol interpretativo de Jordi Bosch y Emma Vilarasau, aunque él se agarre al salvavidas de una innegable vis cómica. La intervención de Carles Martínez es tan intrascendente como su personaje.

Qué lejos está la atropellada dirección de actores de los mejores trabajos de Belbel. Qué distancia entre esto y su pasado mimo con Jardiel Poncela. ¿Se dio cuenta Thiéry de la sal gruesa que cubría su obra? El autor salió a saludar. Esta vez vestido.

El millor de la comèdia arriba al final

publicat per

www.ara.cat

19 de setembre de 2015

Santi Fondevila

L’obra beu de la font del teatre de bulevard i apunta cap al teatre de l’absurd

foto : Jordi Bosch i Emma Vilarasau exploten la seva faceta còmica. / DAVID RUANO

'Caiguts del cel' és d’aquelles obres que volen agradar al gran públic però no de qualsevol manera, sinó exhibint alguna reflexió més profunda sobre el comportament humà. I és ben cert que l’obra té un planejament excel·lent; que l’autor, Sébastien Thiéry, coneix els recursos de l’anomenat teatre de bulevard francès -com prepara la sortida d’Emma Vilarasau amb meravellós vestit vermell de luxe!-, i també que l’obra mostra la seva perspicàcia per acostar-se al públic, ja que no hi ha dubte que els rics van a La Bastille o l’Òpera Garnier i les classes mitjanes al teatre. Com tampoc no hi ha dubte que aquests petitburgesos fantasiegen amb la riquesa i el luxe, al mateix temps que critiquen els rics i reafirmen la seva identitat treballadora i honesta.

¿Com reaccionaria qualsevol parella benestant a qui li creixen bitllets de cent o cinc-cents euros al seu pis? Què faria? Guardar-los? Gastar-los? Trucar a la policia? Aquesta és la comèdia, i els protagonistes, un anestesista de la Seguretat Social (Jordi Bosch) que creu que es mereix alguna cosa més del que té; la seva dona, una mestra progressista (Emma Vilarasau); una criada ucraïnesa (Anna Barrachina), i un veí de caràcter obscur i bel·licós (Carles Martínez).

L’obra beu de la font del citat teatre de bulevard i apunta cap al teatre de l’absurd, concretament d’Eugène Ionesco, perquè en el personatge del veí s’hi pot veure el famós bomber de La cantant calba. Però, al meu entendre, ni en un ni en l’altre sentit acaba d’aixecar el vol. El director, Sergi Belbel, no l’ha encertat amb els perfils de la parella, probablement massa convencionals en les actituds per construir una il·lusió teatral prou divertida.

Tot i l’esplèndida escenografia de Max Glaenzel -¿potser el pis és massa luxós per a la parelleta?-, d’una producció de qualitat i d’algun gag ben col·locat, el millor d’aquesta oblidable comèdia és una encesa conversa en ucraïnès (ja sigui autèntic o fabricat per Belbel, això no ho sabem) entre Anna Barrachina (magnífica malgrat la brevetat del paper) i un notable Jordi Bosch. Això sí, el final és un bon coup de théâtre.

El dinero pervierte

publicat per
http://www.elperiodico.com
15 de setembre de 2015
Marta Cervera
foto : Joan Puig

Sébastien Thiéry, autor francés, incide en la comedia 'Caiguts del cel' en las diferencias «cada vez mayores» entre ricos y pobres

El actor Sébastien Thiéry autor de 'Caiguts del cel', fotografiado este lunes en Barcelona.

El dramaturgo y actor francés Sébastien Thiéry no tuvo reparo en aparecer a pelo en la gala de los premios Molière para poner en evidencia la delicada situación de los autores, que no tienen derecho a paro porque son artistas. «Por suerte, yo no me puedo quejar. Mis obras se van estrenando y se venden a otros países. Aquello fue una broma. Era para poner sobre la mesa un problema real que afecta a otros escritores», explicó ayer en Barcelona poco antes del estreno de su comedia Caiguts del cel en el Condal. Jordi Bosch y Emma Vilarasau, pareja en la vida real, encarnan al matrimonio protagonista de la obra, que dirige Sergi Belbel, y cuyo reparto completan Anna Barrachina y Carles Martínez.

«La obra muestra cómo el dinero, cuando te cae del cielo, te transforma», comenta Thiéry que hoy regresaba a París, donde interpreta Momo, su última comedia. «Me encanta interpretar mis obras, pero no dirigirlas. Prefiero contar con el punto de vista otro, creo que el resultado es mejor», comenta.

Sus piezas suelen introducir un hecho inexplicable para desencadenar la acción. «Siempre parto de una situación absurda e imposible para hacer aflorar la verdad». En Caiguts del cel, Thiéry muestra una pareja normal -el es anestesista, ella directora de guardería- cuya tranquila existencia se ve alterada ante la inexplicable aparición billetes en su apartamento. Mientras él solo piensa en cómo disfrutar del inesperado regalo, a ella le inquieta la situación. «La obra incide en las diferencias cada vez mayores entre ricos y pobres», dice Thiéry, que retrata tanto las debilidades humanas como las deficiencias de las sociedad actual.

El dinero ya aparecía en su primera pieza, Cochon d'Inde, donde un hombre iba al banco a sacar dinero y se quedaba atrapado en él. Y encima le recriminaban que hubiera acumulado tanto. Era muy kafkiana. «El dinero es la sangre del pequeño burgués», dice Thiéry. «El dinero es como una enfermedad. Cuanto más tienes más te cambia y más te aleja de los principios de izquierdas. Te pervierte».

El autor ha vendido los derechos de dos de sus obras que se convertirán en película. Pero a él el séptimo arte no parece interesarle demasiado. «En el cine has de convencer a mucha gente para sacar un proyecto adelante. En el teatro me basta con poder contar con un actor y un director para montar una obra. Además, tengo más libertad sobre las tablas», afirma.

“La gente tiene unas ganas de reír...”

publicat per
http://ccaa.elpais.com
10 de setembre de 2015
Jacinto Antón

Sergi Belbel dirige a Jordi Bosch y Emma Vilarasau en ‘Caiguts del cel’, de Thiéry
foto : Emma Vilarasau y Jordi Bosch, en una escena de 'Caiguts del cel'. / DAVID RUANO

“La gente tiene unas ganas de reír...”. El director Sergi Belbel habla en una pausa antes de que empiece la función en el Teatre Condal de Barcelona de Caiguts del cel,posiblemente la comedia de la temporada, con dos monstruos como Jordi Bosch y Emma Vilarasau al frente del reparto (con Carles Martínez y Anna Barrachina). Antes ha dado unas instrucciones a los actores y ahora verá discretamente la representación para seguir ajustando el ritmo según la reacción del público. Desde el pasado viernes ofrecen funciones aunque el estreno oficial será el próximo lunes.

“Las comedias solo se pueden poner a punto con espectadores, para sintonizar bien las réplicas y las risas”, señala Belbel. La obra, que ha versionado él mismo, es una creación del autor francés Sébastien Thiéry (París, 1970), especialmente famoso después de su performance del pasado 27 de abril durante la Nuit des Molières al quedarse en pelota picada frente a la ministra de cultura gala, Fleur Pellerin, para reivindicar la labor de los dramaturgos.

La acción de Thiéry, a la que, como señala Belbel, “le echó un par de cojones, y nunca mejor dicho”, no era aleatoria: su penúltima obra se titula Deux hommes tout nus (2014) y la interpretaba él mismo —es la historia de un abogado al que su mujer pilla en su casa desnudo con un compañero del bufete— en el Théatre de la Madeleine. “Despelotándose frente a la ministra indicaba que los autores estamos en pelotas en cuanto a prestaciones sociales, yo suscribo su reivindicación de arriba abajo” (sic), apunta Belbel. “Hay que tener valor para eso, yo no me atrevería”, añade reflexivo. “Y mira que además no tiene precisamente buen tipo”.

Belbel ha adaptado la divertida comedia a la realidad catalana
El director y autor catalán explica que hace años que oía hablar de Thiéry y le había interesado mucho su obra Cochons d'inde, ganadora en 2009 del Molière a la mejor obra cómica. “Es un autor que hace un teatro muy divertido tocando a la vez temas muy actuales. Sigue la tradición del teatro de boulevard, de comedia con toques vodevilescos, pero juntándola con el teatro del absurdo, una mezcla de Labiche e Ionesco, por así decirlo”.

Belbel recuerda que es un tipo de humor que por aquí hemos frecuentado bastante, el de Jardiel Poncela, La Codorniz o Tip y Coll. “El humor de Thiéry tiene ese punto de sal gruesa y absurdo, pero posee una ironía muy especial, además de abordar asuntos muy cercanos”.

En Caiguts del cel —Comme s'il en pleuvait (2012)—, una obra que Belbel dice que le encantó, al conocerla, llueve dinero del cielo en casa de una pareja acomodada. “Si el espectador espera que se le brinde una explicación al extraño fenómeno lo tiene claro”, ríe Belbel. “Pasa porque sí, pero tiene mucho sentido, y el público lo asume perfectamente”.

El director y adaptador pensó inmediatamente en Jordi Bosch, rey sin corona de la comedia catalana, y tuvo el premio de que otra grandísima comediante —aunque abocada en los últimos tiempos a triunfar con papeles dramáticos—, Emma Vilarasau, se incorporó al proyecto. Bosch y Vilarasau son pareja en la vida real e interpretan en Caiguts del cel a una pareja que lleva el mismo tiempo junta, veinte años. “No podía ser mejor, ya me llegaban con una parte del trabajo hecho, ahí no he tenido que hacer yo nada nada, no se ha precisado tiempo para que se acoplen”. Contar con dos monstruos como Bosch y Vilarasau ha de ser un bonus para una obra así. “Por supuesto, un regalazo. Además Emma tenía muchísimas ganas de de hacer un espectáculo cómico. Es un festival verlos a los dos. Desde El barret de cascabells, el Pirandello que dirigió Lluís Homar en el Lliure en 1994, que no trabajaban juntos. En general el montaje me parace una muy buena carta de presentación de un autor nuevo”.

Sergi Belbel matiza que Caiguts del cel es una comedia, sin duda, y muy divertida, “pero tiene un trasfondo de aquí te espero, aparte de un final sorprendente; da mucho que hablar; la gente entiende enseguida que estamos en una hilarante metáfora del capitalismo”.

El dinero que cae literalmente del cielo despìerta la codicia del marido y provoca diálogos muy jugosos que el público premia con grandes risas. Por ejemplo, cuando la mujer le dice que hay que avisar a la policía y él responde: “¡No!, pensarán que lo hemos traído de Andorra!”. En otro momento, el hombre espeta:”!¿Quién te ha dicho que para tener dinero te lo tienes que ganar?”.

Belbel ha metido mano a la obra. “La he adaptado a nuestras coordenadas porque habían muchas referencias a París y a la vida francesa que aquí no se hubieran entendido. La criada, por ejemplo, en la pieza original es española, y el juego no tenía sentido para nosotros. la he convertido en ucraniana y al personaje de Jordi Bosch de socialista Mitterrandiano venido a más, que aquí quedaba muy raro, en soberanista, lo que da mucho juego”.

El director se puso en contacto con el autor para explicarle los cambios “y Thiéry me contestó muy simpáticamente que 'por descontado'. Estará el lunes en el estreno y tengo muchas ganas de conocerlo personalmente”.

'Caiguts del cel' dirigida per S. Belbel obrirà la temporada del Condal

publicat per

http://www.teatral.net

Caiguts del cel (Comme si'l en pleuvait), de Sébastien Thiéry, serà l'obra encarregada d'engegar la temporada 2015-2016 al Teatre Condal a partir del 4 de setembre. Amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Anna Barrachina i Carles Martínez, aquesta nova producció de Focus està adaptada i dirigida per Sergi Belbel, que torna a treballar en un registre que li ha portat molts èxits en els darrers anys (El Crèdit, El Mètode Grönholm...)

La vida tranquil·la i feliç d'una parella petit burgesa de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan, un bon dia, sense motiu ni explicació aparents, comencen a aparèixer diners dins el menjador de casa seva. La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats la dona de fer feines estrangera de la parella i un peculiar veí molt inquietant. I tot, per arribar a un final absolutament inesperat que cap espectador no hauria de revelar.

Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure. És, al mateix temps, una metàfora punyent del sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

L'AUTOR, GUARDONAT AMB DOS PREMIS MOLIÈRE

Sébastian Thiéry (París, 1970) és un actor i dramaturg francès que va estudiar al Cours Florent i al Conservatori Nacional d'Art Dramàtic de París. Va escriure Sense ascensor, la seva primera obra teatral l'any 2005 que es va exhibir al Théâtre du Rond-Point, dirigida per Jean-Michel Ribes. Un any més tard, va presentar Déu viu a Düsseldorf, al Théâtre Mathurins.

L'any 2009 va guanyar el Premi Molière a la Millor Comèdia per Conillets d'Índies, dirigit per Patick Chesnais. Seguidament va escriure, Qui és el Sr. Schmitt? (2010),El principi de la fi' (2011), Caiguts del cel (2012), L'origen del món (2013), i Dos homes nus (2014), novament guardonada amb un Premi Molière com a millor autor. Actor reconegut també a la pantalla gran ha participat a Taxi (1998), Taxi 2 (2000), RRRrrr!!! (2004) i La delicadesa (2011), entre d'altres.

A la 27ena Gala francesa dels Premis Molières va recollir el Premi com a Millor Autor 2015 per Dos homes nus completament despullat per denunciar la precarietat en la que viuen els autors francesos, els quals no tenen dret a prestació de l'atur. Durant el seu discurs va ser molt crític amb el govern francès i es va dirigir en diverses ocasions a la Ministra de Cultura Fleur Pellerin, que es trobava entre el públic assistent a la gala. En el seu monòleg va fer referència a la seva nuesa: "Es pot fer un teatre sense disfresses per entretenir el públic, sense vestuari però mai sense autors".