Papà Mozart a Cal Bolet de Vilafranca del Penedés avui dissabte

Els actors Joan Pera i Roger Pera, pare i fill, es posen en la pell dels músics Leopold Mozart i Wolfgang Amadeus Mozart, pare i fill, per reviure les esperances, les pors, les ambicions i l'estima que envolten tota relació paternofilial a través d'un text perfilat amb mà de mestre pel dramaturg Sergi Belbel.

Amb direcció escènica de Miquel Gorriz i direcció musical de Rubén Gimeno gaudirem de la música eterna de W.A. Mozart amb un programa basat en les seves obres cèlebres: obertura Don Giovanni, La flauta màgica, Les noces de Fígaro, Simfonia de les joguines (Leopold Mozart), Simfonia concertant, Sonata alla turca, Simfonia núm. 41 Júpiter, entre d’altres.

Fitxa artística:

Actors Joan Pera i Roger Pera

Soprano Júlia Farrés-Llongueras

Baríton Carles Pachón

Piano Carles Marigó

Dramatúrgia Sergi Belbel

Direcció escènica Miquel Gorriz

Direcció musical Rubén Gimeno

Orquestra Simfònica del Vallès

Molt més que un concert!

Espectacle emmarcat en la programació d'adults. Consulteu les condicions d'accés a les sales per a menors.

Durada: 1h 40min

Més informació:

Roger Pera

Joan Pera

Orquestra Simfònica del Vallès

Preu anticipada: de 22,00 € a 24,00 €

Preu taquilla: de 24,00 € a 26,00 €

Lloc: Auditori Municipal

http://www.osvalles.com/es

http://www.facebook.com/SimfonicadelValles

https://espectacles.vilafranca.cat/473/2/musica/papa-mozart/

Alguns neixen estrellats a la Sala Gran del Kursal de Manresa

Alguns neixen estrellats a la Sala Gran del Kursal de Manresa

'Alguns neixen estrellats' és un espectacle que reflecteix la vida d'un personatge ingenu, simpàtic, entranyable que lluita per situar-se a la vida però, malauradament, és desgraciadet... La seva rutina diària és trobar feina, i quan la té, no li dura més d'un dia; tot s'espatlla, tot se l'hi trenca... Podríem dir que és un "gafe"... Segur que tots en coneixem algun d’aquests...Segur. Fins i tot, la dona i la sogra el tenen atabalat. Tot el món sembla que es giri en contra d'ell.

Una comèdia protagonitzada per Joan Pera i David Olivares, que després d'haver treballat junts en El fantasma de Canterville - que vam poder veure al Kursaal - , tots dos ens ofereixen un espectacle absolutament rialler que ens evoca alguns dels personatges més universals de la Comèdia; Charlot, Miter Bean, Woody Allen, Frank Spencer, Inspector Closseau,...

+ info

Alguns neixen estrellats

amb Joan Pera i David Olivares

dissabte, 31 d'agost de 2019 - 18:00 h

diumenge, 1 de setembre de 2019 - 18:00 h

www.kursaal.cat

Joan y Roger Pera reviven a los Mozart, padre e hijo

El espectáculo músico teatral cuenta con dramaturgia de Sergi Belbel y música del genial compositor interpretada por la Sinfónica del Vallès

La peculiar relación entre Leopold Mozart y su genial hijo que inmortalizó el apellido familiar han inspirado 'Papà Mozart', un sugerente espectáculo músico-teatral interpretado por Joan y Roger Pera, también padre e hijo, junto a la Sinfónica del Vallès, dirigida por Rubén Gimeno, ex titular de la formación vallesana y con destacados solistas: Júlia Farrés-Llongueras, soprano, Carles Pachón, barítono y Carles Marigó, piano. Las cartas entre el padre y exigente maestro con su discípulo, el compositor y pianista Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), son la base de la dramaturgia creada por Sergi Belbel para esta propuesta dirigida por Miquel Górriz que este viernes se estrena en el teatre de La Faràndula de Sabadell y el sábado, en el Palau de la Música. Fragmentos de las piezas musicales que se mencionan se integran en la propuesta, un viaje al pasado que también juega con la relación entre un padre y un hijo unidos por otra pasión, el teatro.

Será un concierto tan extraordinario como singular, con teatro y música. "Es una sinfonía de emociones, a partir de la vida y la obra de los Mozart", afirma el director escénico que también ha creado una versión de cámara del espectáculo. La parte musical incluye cuatro arias y un dúo, de óperas como 'Don Giovanni' y 'Las bodas de Fígaro', así como pasajes de algunas obras como 'Sonata alla turca' y la 'Sinfonía de los juguetes'.

Relación compleja
Belbel ha intentado trasladar a escena la compleja figura del autor de creaciones tan célebres como 'La flauta mágica' o su 'Réquiem' y plasmar la evolución de la relación padre-hijo. Se trata de una historia de talento, y no solo el del hijo sino también el del padre que supo canalizar profesionalmente las aptitudes de su hijo y perfeccionar su habilidad. Sin él Mozart seguramente no hubiera sido el que conocemos hoy.  "Amadeus es una persona de extremos. Su padre supo dirigir la 'rauxa' del hijo hacia la música a base de rigor, disciplina y severidad".

En sus cartas, Mozart hijo produce simpatía y rechazo por igual. "Por un lado es un hombre que quiere disfrutar los placeres de la vida: del sexo, la comida y la bebida. Quiere divertirse. Por otro, es capaz de alcanzar la cota más alta de espiritualidad". En realidad tanto él como su padre encierran mucho misterio: "Me pregunto si Amadeus no sufría alguna patología porque esa conjunción de lo más sublime y lo más grosero es impresionante" -señala Belbel-. "Sus cartas permiten descubrirle como era: compulsivo, amante de decir palabrotas, de la escatología, de la sexualidad más primitiva, del juego. Era hedonista". Aunque Joan Pera es uno de los grandes cómicos catalanes, este montaje no persigue la risa del público, aunque haya situaciones divertidas. Belbel no abusa de los gags. "El humor va unido a la historia", apunta. Surge, por ejemplo, de esa convicción que Leopold tenía sobre la genialidad de su hijo que era motivo de burla en aquella época".

Roger Pera y Joan Pera, también han tenido una relación complicada a veces. Roger, que ya interpretó al genio de Salzburgo en el musical 'Amadeus', aprendió el oficio de actor de pequeño junto a su padre. Mozart hijo fue mostrado como un niño prodigio por su padre en todas las cortes de Europa. En cambio fue Roger Pera quien de niño tuvo que seguir a su padre en los diferentes bolos por el país. Como Mozart, él también empezó a trabajar de pequeño. "Interpretar al mejor músico de todos los tiempos es un regalo. Además hasta podré dirgir la 'Serenata nocturna' y, dirigir por primera vez una orquesta sinfónica". Ya falta poco para que cumpla ese sueño.

+ info
Marta Cervera
elperiodico.com

Los Mozart, según Joan y Roger Pera

Los actores recrean, con algún tópico de más, la relación entre el genio de Salzburgo y su padre al son de la Orquestra Simfònica del Vallès

Sergi Belbel explica la relación entre Wolfgang Amadeus Mozart y su padre, Leopold, a través de sus cartas, en una propuesta teatral que explora nuevos formatos para ganar público en los conciertos de la Orquestra Simfònica del Vallès. Aseguran el éxito del montaje los populares actores Joan y Roger Pera, también padre e hijo en la vida real, que ofrecen un retrato paterno-filial en exceso amable con Leopold Mozart y cargado de tópicos en la caracterización del genio de Salzburgo. La acción teatral se ilustra con famosas páginas mozartianas bajo la dirección musical de Rubén Gimeno.

Hace décadas que prestigiosos especialistas en la figura de Mozart han desmontado, con fuentes documentales fiables, los tópicos, leyendas y falsedades que difundió con éxito abrumador Milos Forman en la superoscarizada Amadeus (1984), basada en la obra teatral de Peter Shaffer que mucho después Focus adaptó en clave musical con Roger Pera y Lluís Soler en los papeles de Mozart y Salieri. Poco importa. Los mismos tópicos reaparecen en Papà Mozart amb Roger y Joan Pera, el espectáculo dirigido por Miquel Gorriz que el sábado se presentó en el Palau de la Música Catalana de Barcelona.


No faltan las pelucas y casacas estrafalarias, las alusiones sexuales y escatológicas de corte obsceno ni, por descontado, las risitas idiotas que se inventó el actor Tom Hulce en una caracterización del genial compositor de Salzburgo que Roger Pera lleva a su terreno sin demasiados remilgos. Joan Pera, en cambio, no imita a nadie más que a sí mismo, ofreciendo un benevolente y demasiado piadoso retrato de Leopold Mozart al que añade buenas dosis de humanidad, ternura y buen humor que son marca de la casa.

Dejando a un lado los episodios de niñez, que bordean el ridículo, los Pera se crecen y el relato llega directo al corazón del público, que es de lo que se trata, bien arropado por fragmentos de famosas obras mozartianas que la Simfònica del Vallès toca con brío bajo la ágil dirección de Rubén Gimeno; destaca en el apartado musical la inspirada actuación como solistas del pianista Carles Marigó, el barítono Carles Pachón y la soprano Júlia Farrés-Llongueras.

La abundante correspondencia -hay cartas de Leopold a su mujer y de Wolfgang a su padre - permite reconstruir, prácticamente con sus propias palabras, un recorrido vital que pone el foco en la dependencia emocional de Amadeus con su progenitor, a quien proclama, con orgullo, “el mejor padre del mundo, después de Dios”.

Vemos en escena al padre severo, religioso y esclavo servidor del poder, pero queda muy difuminado su perfil como explotador de su niño prodigio, al que ve como posible tabla de salvación para aliviar sus penurias económicas.

Por cierto, mientras en el escenario se hablaba de finanzas familiares ruinosas, en el palco de honor del Palau disfrutaban el espectáculo, felices y sonrientes, el ex presidente Jordi Pujol y su esposa, Marta Ferrusola. Buena pareja, sin duda, para montar una obra sobre otro tipo de relaciones paterno-filiales mucho más ventajosas que las que marcaron la vida de los Mozart.

+ info
Javier Pérez Senz
https://elpais.com/ccaa/2019/03/10/catalunya/1552241318_844293.html

Mozart y su música unirán sobre un mismo escenario a Roger y Joan Pera

Son una de las familias más queridas y admiradas de las artes escénicas catalanas, pero el maestro Joan Pera y su hijo Roger no habían coincidido hasta la fecha sobre un escenario. Esa espina se la quirarán en breve gracias al espectáculo «Papá Mozart», una aproximación teatral y musical al gran compositori austriaco. La música vendrá de la mano de la Orquestra Simfònica del Vallès con dirección de Miquel Gorriz, dramaturgia de Sergi Belbel y que se podrá ver el 8 de marzo en el Teatre La Faràndula de Sabadell y el 9 de marzo en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del ciclo Simfònics al Palau.

Joan Pera es el impulsor del proyecto, que empezó a construir hace más de dos años, cuando leyó las cartas que se intercambiaron en vida Wolfgang Amadeus Mozart y su padre Leopold Mozart. «Cuando leí las cartas –cometó ayer– vi reflejada mi relación con mi hijo». Padre e hijo han coincidido en alguna ocasión en televisión, radio o doblaje, pero nunca sobre un escenario, y Joan Pera cree que estas cartas son una oportunidad perfecta para ser padre e hijo tanto en la realidad como en la ficción.

Roger Pera se mostró agradecido con su padre, que le ha dado la oportunidad de reencontrarse con Mozart, un personaje que le fascina y al que ya interpretó en el musical «Amadeus» de Ángel Alonso. Ambos comentaron que la relación epistolar entre Mozart y su padre es muy extensa, y han elogiado el trabajo de Sergi Belbel, que ha sabido extraer la esencia.

«Las cartas entre Mozart y su padre te atrapan –dijo Belbel–, porque hablan de un padre que está deslumbrado por la genialidad de su hijo, como nos pasa a todos cuando nuestros hijos hacen algo bien, y de un hijo que realmente es un genio y que tiene una personalidad extrema, que suma los atributos más sublimes con los más groseros». Las obra repasa la relación de Mozart con su padre, que fue también su maestro y le sometió a una educación rigurosa, «probablemente esencial para que desarrollara un talento innato, que sin formación podría haber quedado sepultado por una personalidad compleja que le empujaba hacia los placeres más básicos». Joan Pera definió su papel como el de «un padre que quiere lo mejor para su hijo, que es un genio pero un poco gamberro», y Roger Pera conecta con Mozart porque también él fue un niño prodigio que subió a los escenarios siendo muy joven y para quien «no hay nada más importante que la aprobación del padre, aunque en alguna ocasión le haya defraudado».

El director de la obra vio claramente el paralelismo entre los actores y sus personajes y ha construido una puesta en escena en la que «el vestuario de época es sólo una pincelada para que, sobre el escenario, estén los cuatro: Mozart, su padre, Roger Pera y Joan Pera.

+ info
Víctor Fernández. 
Barcelona.
@VictorFdez_
https://www.larazon.es/local/cataluna/mozart-y-su-musica-uniran-sobre-un-mismo-escenario-a-roger-y-joan-pera-IJ22099724

Teatre : Alguns neixen estrellats!

Un personatge ingenu, simpàtic i entranyable que lluita per situar-se a la vida però, malauradament, és desgraciadet... La seva rutina diària és buscar feina i, quan la troba, no li dura més d'un dia; tot s'espatlla, tot se li trenca... Fins i tot, la dona i la sogra el tenen atabalat. Tot el món sembla que es giri en contra d'ell. 

Joan Pera acompanyat per David Olivares ens evoca els grans personatges universals de la comèdia com ara Charlot, Mr. Bean, Woody Allen, Frank Spencer o l’Inspector Clouseau...

Direcció: Enric Llort
Intèrprets: Joan Pera i David Olivares
Espectacle fora d'abonament 
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró 

+ info - publicat per
Divendres 18 de gener de 2019
20.30 h
Teatre Monumental
21 euros platea / 17 euros amfiteatre
http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/alguns-neixen-estrellats-12580

Joan Pera es transforma en fantasma al Condal

Josep Maria Mestres dirigeix el veterà actor a la comèdia 'El fantasma de Canterville', d'Oscar 

Com Frankenstein, el conte d’Oscar Wilde El fantasma de Canterville ha sigut portat al teatre i al cine en nombroses ocasions, i és que la fascinació pels fenòmens paranormals es manté en la nostra societat. Però a Joan Pera li ha resultat complicat transformar-se en espectre al Teatre Condal. «He fet molts papers en la meva vida i cap com aquest», assegura el veterà actor, que repeteix a les ordres de Josep Maria Mestres. L’any passat van portar L’avar al Goya. Si allò va ser un tour de force, això d’ara és anar molt més enllà.

«No tenia cap referent de fantasmes a la meva família a Sant Pol de Mar per interpretar sir Simon de Canterville», explica. El rol exigeix un gran esforç físic, entre altres coses perquè la mansió que habita té una gran escalinata. A més, els seus moviments han de ser de gran precisió per aconseguir l’efecte sorpresa desitjat. «Ha sigut una feina intensa, dura però agradable», afirma Pera, que ha treballat amb el Mag Lari per aprendre trucs per aparèixer i desaparèixer d’escena. Tampoc li ha resultat fàcil acostumar-se a l’elaborat llenguatge. «Aquest fantasma parla d’una forma gairebé shakespeariana». Mestres, a més, té fama de ser molt meticulós amb la fonètica catalana i amb l’estil de l’obra.

Sense referents

En aquest sentit, Pera insisteix: «Mai havia treballat tant. No tenia referents per fer un fantasma que no només és un espectre, sinó que té sentiments. Espero sortir-ne viu i que a la gent li agradi». I amb la seva gràcia habitual, afegeix: «Més que res pel meu futur, que no serà llarg però sí brillant, espero». De moment, l’expectació és gran i s’han venut milers d’entrades anticipades. Les prèvies comencen dimarts, una setmana abans de l’estrena, el dia 19.

En aquesta adaptació, Joan Yago trasllada l’acció als anys 50 del segle passat, just després de la segona guerra mundial, quan començava a desembarcar el poder econòmic dels Estats Units amb el pla Marshall. «La visió de Donald Trump actual no queda lluny d’aquella prepotència», diu el director per ressaltar el pols entre modernitat i tradició en l’obra, representat per la pragmàtica visió de la vida de l’empresari nord-americà Hiram S.Otis (David Olivares), la seva dona (Betsy Túrnez) i la seva filla (Elisabet Casanovas) davant els valors dels descendents del fantasma: lord Canterville (Pep Sais) i Cecil Williams Canterville (Òscar Castellví).

Per Olivares, un habitual de Polònia, aquest muntatge suposa un repte important en la seva carrera professional. Fins ara havia actuat en produccions de Minoria Absoluta. Segons Jordi González, director del Condal, «el seu fitxatge farà parlar molt, sorprendrà».

Per al públic actual

Oscar Wilde (1854-1900) fa valdre l’art i la tradició amb aquest conte publicat el 1887. Hi «convida a disfrutar del que és inútil, de les coses artificioses, com serien l’art o el teatre, que no serveixen aparentment per a res», ressalta Mestres, que abans ja va dirigir dues obres de l’autor irlandès, Un marit ideal al Goya i El ventall de Lady Windermere al TNC. «Wilde fa riure l’espectador, però també el fa sentir-se intel·ligent amb les frases afilades», assenyala, encantat amb l’adaptació de Yago (Fairfly, You say tomato). «Era complicat convertir en un text dramatúrgic aquest conte, però ha sabut captar tota l’essència de l’obra i també l’estil elegant i culte de l’autor. El text està escrit a la Wilde».

Pensada per al públic actual i en Joan Pera com a protagonista, l’obra parla del valor de les coses immaterials. Tot comença quan una acabalada família dels EUA adquireix la mansió on habita el fantasma més famós d’Anglaterra, amb més de 400 anys d’història. L’espectre, sobre qui pesa l’assassinat de la seva dona, es proposa espantar els nous inquilins. Però, tot i els seus esforçats intents, els nouvinguts resulten immunes als seus estratagemes, se’n mofen i recorren a moderns productes per combatre’l.

És una funció per a tota mena de públic. «Té tots els ingredients per convertir-se en una festa: amor, humor, traïció i conspiració», argumenta Mestres, encantat de l’enorme complicitat creada en l’equip entre persones de generacions diferents.

Publicat per

Marta Cervera

http://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20180210/joan-pera-protagonitza-el-fantasma-de-canterville-comtal-6614700

Descobreix la nova comèdia al Teatre Romea amb música en directe!

L'avar

Joan Pera abandona la seva faceta teatral més coneguda per interpretar el garrepa més famós de Molière sota la direcció de Josep Maria Mestres, amb versió de Sergi Belbel. A L’avar, Molière demostra el seu perfecte mestratge de l’escriptura teatral.

L’avarícia defineix Harpagon, un dels personatges dramàtics més universals. Usurer i especulador, aquest home d’edat avançada és menyspreats per tothom. El conflicte entre la hipocresia de les normes morals i la suposada autenticitat dels sentiments protagonitza una comèdia plena de situacions hilarants, però de rerefons tràgic.

Autor: Molière

Traducció: Sergi Belbel

Direcció: Josep Maria Mestres

Repartiment: Joan Pera, Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Elena Tarrats, Josep Minguell, Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví i Xavi Francés.

Escenografia: Pep Duran

Vestuari: María Araujo

Il·luminació: David Bofarull

Espai sonor: Alex Polls

Caracterització: Àngels Palomar-Marqués

Ajudant de direcció: Israel Solà

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Dimarts 26 de juliol de 2016

19 h

Teatre Monumental

24 euros platea / 18 euros amfiteatre

Joan Pera és "l'avar" de Molière al Teatre Goya

Publicat per

http://mataroradio.cat

 Dll, 15/02/2016

El Teatre Goya de Barcelona ja té sobre l’escenari “l’avar” de Molière, protagonitzada pel mataroní Joan Pera. Un canvi de registre per un actor que té acostumat al públic a la comèdia i que en aquesta ocasió es converteix en un dels personatges d’aquesta tragicomèdia clàssica escrita per Molière el 1668. Molière, un dels millors dramaturgs de la història del teatre, acostuma a criticar els vicis i costums de l’esser humà; en aquesta mateixa línia es desenvolupa “L’avar” on la protagonista és l'avarícia. I és que l’autor va deixar de banda per primera vegada la crítica dels vicis més públics per dedicar els seus esforços a criticar altres vicis més privats. Jordi Belbel ha reescrit i adaptat especialment per a Joan Pera que prepara el muntatge a les ordres de Josep Maria Mestres.

Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Josep Minguell, Elena Tarrats, Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví i Xavi Francès completen el repartiment de l’avar. Un gran repartiment pel que és el primer text clàssic que es representa al Goya des de que Josep Maria Pou dirigeix la sala. Pel protagonista del muntatge, Joan Pera, els intèrprets que l’acompanyen en aquesta aventura teatral són “alguns dels milllors actors del panorama teatral català actual”.

El Grup Focus ha programat per aquesta temporada 45 espectacles, 12 dels quals són de producció pròpia, al Goya, al Teatre Romea, La Villarroel i al Condal amb un pressupost de l'activitat escènica sense comptar Madrid d'11 milions d'euros.

'Els Pastorets de Mataró' cumplen 100 años con Joan Pera como embajador

Publicat per

www.elperiodico.cat

10 de febrero de 2016

Queralt Flotats

Foto Diana Pagés

La Sala Cabanyes, que también celebra su centenario, ha programado diferentes actividades para conmemorar la efeméride a lo largo de todo el año

'Els Pastorets de Mataró' cumplen 100 años con Joan Pera como embajador

Joan Pera durante la presentación de los actos del centenario de 'Els Pastorets de Mataró' y la Sala Cabanyes.

El próximo 25 de diciembre se cumplen 100 años de la primera representación de ‘Els Pastorets de Mataró’ y de la Sala Cabanyes. La obra, con texto de Ramon Pàmies y música de los maestros Enric Torra y Pelip Vilaró y los sacerdotes Miquel Ferrer i Joan Fargas, es Patrimonio Cultural de la Ciudad de Mataró desde el año 1981.

Para celebrar el centenario, la Sala Cabanyes ha programado diferentes actividades que arrancarán este sábado 13 de febrero con la gala inaugural (un homenaje al teatro dirigido por Toni Grané) y se alargarán durante todo el año.

‘L’Audiència’ de Peter Morgan, ‘Ball d’agost’ de Brian Friel y ‘Terra Baixa’ de Àngel Guimerà son las obras programadas para este 2016 que se completan con una audición ‘Sacra de la Passió’, el concierto de ‘Els Pastorets’ a cargo del Cor Ciutat de Mataró y la propia obra homenajeada, con una representación de gala el día del centenario.

En el marco de los actos conmemorativos también destacan, entre otras sorpresas, un ‘concierto regalo’ que la Sala Cabanyes ofrece a la ciudad de Mataró, la presentación del CD de ‘Els Pastorets’ y el libro del centenario y una visita guiada para conocer el teatro por dentro.

JOAN PERA, EL EMBAJADOR

El centenario contará con un embajador de lujo, el actor mataronense Joan Pera, quien inició su carrera teatral precisamente con una representación de ‘Els Pastorets de Mataró’ en la Sala Cabanyes.

Pera, que actualmente es el actor en activo con más años de experiencia sobre el escenario surgido de la entidad mataronense, será el encargado de promover las actividades del centenario a lo largo de la celebración de la efeméride.

Junto a Joan Pera, que será la cara visible, la iniciativa también cuenta con la colaboración de un grupo de actores, cantantes, músicos y coreógrafos formados en la Sala Cabanyes y que han dado el salto al teatro profesional.

UNA ENTIDAD CENTENARIA

La Sala Cabanyes es una entidad asociativa de carácter voluntario que actualmente cuenta con más de 500 miembros activos. El Centre Catòlic, fundado en 1884 como el Círcol Catòlic d’Obrers, es la entidad asociativa más antigua de la ciudad.

Mossèn Josep Plandolit propuso la entrada de un grupo de jóvenes obreros al patronato de Sant Josep para captar nuevos socios y trabajar conjuntamente. Una de sus predilecciones era el teatro y así se creó, en 1916, la Secció Dramàtica, posteriormente llamada Sala Cabanyes. En 1933, y con el trabajo de todos los socios, se pudo inaugurar el teatro actual.

La entidad es miembro fundador de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, forma parte de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya  y se ha convertido en una referencia del tejido asociativo tanto en Mataró como en el mundo teatral nacional.

Joan Pera cambia de registro y protagoniza "El avaro" de Molière

publicat per
http://www.eldiario.es/

EFE - Barcelona

02/02/2016 - 16:54h

Joan Pera cambia de registro y protagoniza "El avaro" de Molière

Joan Pera, el inolvidable compañero de Paco Morán en "La extraña pareja", se ha mostrado hoy "ilusionado" de cambiar de registro después de "más de veinte años haciendo teatro de bulevar" y protagonizar "El avaro" de Molière, en una versión en catalán de Sergi Belbel que dirige Josep Maria Mestres.

En este montaje, que se estrenará en el Teatro Goya de Barcelona el próximo 9 de febrero, Joan Pera está acompañado sobre el escenario por nueve actores, "un número alto e insólito en los tiempos que corren", según Mestres.

Joan Pera ha calificado al personaje de Harpagon, el viejo avaricioso que creó Molière, de "sueño de todo actor" y ha reconocido que es "todo un reto" lanzarse a "un texto de esta categoría".

"He puesto todo el entusiasmo, porque quiero llegar al público -ha añadido-. Mi objetivo es lograr que esa comunicación con los espectadores que tengo normalmente también se produzca con un texto de tanta categoría como éste y con un personaje tan complejo como Harpagon".

El director artístico del Teatro Goya, Josep Maria Pou, ha recordado que Joan Pera empezó en la profesión hace cincuenta años con obras clásicas y ha asegurado que una de las razones que le han empujado a programar esta obra es la certeza de que contaba "con el actor ideal para el personaje principal".

Además del "salto mortal" que esta obra significa para Joan Pera, el montaje que hoy se ha presentado también supone "un salto en el tiempo" para el Teatro Goya, ya que esta sala lleva ocho años programando obras contemporáneas y es la primera vez que Josep Maria Pou incluye un clásico en la programación desde que dirige este espacio escénico.

En declaraciones a Efe, Pou ha aclarado que ha hecho esta excepción porque quiere demostrar que Joan Pera "no es sólo un gran actor de comedia, sino todo un actor, que puede abordar cualquier tipo de personaje".

Otra de las razones que le han empujado a romper esquemas es el hecho de que "hace más de veinte años que no se representa 'El avaro' en Barcelona", algo "lamentable", según Pou, porque "los clásicos tienen que estar siempre a mano" y "todas las generaciones tienen que tener la posibilidad de acceder a ellos".

La versión en catalán que Sergi Belbel escribió y dirigió en el Festival Grec de Barcelona hace veinte años es la misma que se ha utilizado en esta ocasión, "aunque con algunas modificaciones", según Mestres.

El director ha reconocido que vio aquel montaje que protagonizó Lluís Soler y le gustó mucho, pero que no ha querido revisarlo para que no le influyera en su puesta en escena.

Una puesta en escena en la que ha optado por un vestuario de época, un escenografía "llena de dorados" y un elenco con nombres como Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Elena Tarrats, Josep Minguell, Alba Florejachs, Manel Dueso, Óscar Castellví y Xavi Francés.

Mestres cree que "no hacen falta excusas para montar un Molière", pero "en la época en la que vivimos está claramente justificado" porque "la brecha entre ricos y pobres es cada vez más grande" y "la avaricia y el poder del dinero son temas terriblemente actuales".

En su opinión, "El avaro" es "una obra maestra por muchas razones", entre ellas "el equilibrio perfecto que hay entre comicidad, drama e intención pedagógica, es decir, esfuerzo en lanzar un mensaje edificante".

"El avaro" es un drama repleto de situaciones hilarantes y Joan Pera ha afrontado la parte cómica del texto con prudencia.

"Nos hemos esforzado en no forzar los puntos de comicidad. Si estuviéramos en El Molino, me bajaría a la platea a hablar con las señoras, pero aquí no lo haré", ha dicho con su sorna habitual.

Siguiendo con la misma broma, Pera ha asegurado que, en esta ocasión y sin que sirva de precedente, se va "abstener de meter morcillas", porque, en su opinión "Molière lo ha hecho bastante bien y su texto no necesita añadidos".

Joan Pera canvia de registre i serà ‘L’avar’ de Molière

publicat per

www.totmataro.cat

3 de setembre de 2015

Jordi Bosch protagonitza ‘Caiguts del Cel’ al costat d’Emma Vilarasau

Dos actors mataronins seran protagonistes de dues de les apostes més sonades de la nova temporada teatral a Barcelona. Focus, empresa que gestiona el Goya, el Romea, la Villarroel i el Condal confia en Joan Pera i en Jordi Bosch per liderar el repartiment de dues de les seves produccions. Un dels plats forts del nou curs al Goya serà veure Joan Pera en un registre completament diferent amb 'L'avar' de Molière dirigida per Josep Maria Mestres del 7 de febrer a l'1 de maig. L’avar és una de les obres més conegudes del considerat com el dramaturg més important de la història del teatre francès. El mataroní, flamant Creu de Sant Jordi, deixa la comèdia de banda en aquesta nova temporada.

Per una altra banda, el Teatre Condal inaugura temporada amb la comèdia 'Caiguts del cel' dirigida per Sergi Belbel protagonitzada per Emma Vilarasau i Jordi Bosch. L’obra, de la que es preveu un important èxit en la venda d’entrades, es podrà veure fins al 25 d’octubre.

45 espectacles de Focus

Focus ha programat per a aquesta temporada 45 espectacles, 12 dels quals són de producció pròpia, al Goya, al Teatre Romea, La Villarroel i al Condal amb un pressupost de l'activitat escènica sense comptar Madrid d'11 milions d'euros. Alguns noms destacats són 'Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano' amb Josep Maria Pou al Romea, teatre on també s'ha programat 'Panorama des del pont' amb Eduard Fernández i 'Els cors purs' dirigida per Oriol Broggi.

Fer riure és un art!

Teatre

Divendres 28 d'agost, a les 22:30

Fer riure és un art vol celebrar els 50 anys de professió de Joan Pera amb una classe magistral sobre l’art de fer riure amb la intenció de donar resposta a preguntes que tot comediant es fa quan s’enfronta tot sol davant del seu públic: Com ens fa riure en Joan? És ell qui ens fa riure o són els seus personatges? Són situacions creades o són experiències vitals? Amb la seva comicitat habitual, Joan Pera revelarà alguns dels seus trucs actorals i desmuntarà més d’una tesi sobre el món de l’humor.

Informació de l'espectacle

Joan Pera acumula ja 5.765 funcions i més de 2.700.000 espectadors gràcies a èxits com La extraña pareja; Òscar. Una maleta, dues maletes, tres maletes; La doble vida d’en John; El show de Joan Pera; La Glòria del mercat, o Joan Pera, Capri -aquestes tres últimes obres, com a monologuista. Els èxits continuaran en augment gràcies a aquesta nova funció.

Sota la direcció de Martí Torras, el reconegut artista ha preparat un espectacle únic per celebrar amb el seu públic 50 anys de professió. L’actor ens explicarà com és l’art de fer riure: perquè riem, de què riem, com riem, quan riem, on riem, de qui riem... Completament sol dalt de l’escenari, en Joan Pera presentarà un soliloqui únic inspirat en la millor comèdia francesa i acostat al nostre particular sentit de l’humor.

És un estudi antropològic sobre la comicitat on l’actor utilitzarà també alguns dels personatges que ha interpretat o doblat al llarg de la seva trajectòria artística, entre els quals apareixen els millors còmics nacionals i internacionals: Woody Allen, Rowan Atkinson... Es tracta d’una classe magistral farcida de relats de l’experiència de Joan Pera sobre els escenaris, d’anècdotes divertidíssimes que tenen un únic interès: fer-nos riure!

+ info

Teatre Auditori de Granollers

Torras i Bages, 50

08401, Granollers

Telèfon: 93 840 51 21

Preu ZONA A: 20,00 €Preu ZONA B: 20,00 €

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Joan Pera

Adaptació i direcció: Martí Torras

Repartiment: Joan Pera

DURACIÓ DE L'ESPECTACLE

1 hora i 30 minuts

Fer riure és un art

publicat per

http://culturamataro.cat

Les Santes sense en Joan Pera damunt l'escenari del Teatre Monumental no són completes. Ara, amb la Creu de Sant Jordi sota el braç, el mestre de l'humor català torna a casa per impartir-nos una classe magistral de com fer riure als altres. Ja fa 50 anys que ho fa i ho ha convertit en tot un art.

+ info

Anticipada: 16 euros platea / 14 euros amfiteatre

A taquilla: 18 euros platea / 16 euros amfiteatre

Fer riure és un art

Diumenge 26 de juliol

19 h

Teatre Monumental

Un Dia Mundial del Teatre molt pròdig

publicat per

www.totmataro.cat

25 de març de 2015

Comas Soler

‘El frec de la paraula’ ha iniciat la celebració

Un moment de 'El Frec de la Paraula' al Monumental

Amb la platea del Monumental ben plena, dilluns va tenir lloc el primer de la sèrie d’actes que s’han programat a la ciutat per commemorar el Dia Mundial del Teatre que es du a terme cada 27 de març. Aquesta és una diada establerta l’any 1961 per un organisme de la UNESCO,  l’Institut Internacional del Teatre, que se celebra arreu del món amb diversitat d’activitats i espectacles. Com a nexe comú a tots es fa la lectura d’un missatge que cada any s’encarrega a algun personatge famós relacionat amb les arts escèniques i que és un manifest que reflexiona sobre el paper del teatre en la societat actual.

Bona iniciativa

Aquest any la productora mataronina Factea Produccions, amb el suport de l’Ajuntament, ha aconseguit reunir vuit actors i actrius mataronins molt coneguts, tots qualificats professionals sorgits de la gran incubadora de talents que és la Sala Cabanyes: Jordi Bosch, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Clara de Ramon, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehi. Sota el títol ‘El frec de la paraula’ i amb direcció d’Oriol Miras i Marc Molina, han realitzat durant gairebé una hora lectures dramatitzades de fragments de textos d’autors tan diversos com Beckett, Brossa, Koltès, Pàmies, Rostand o Shakespeare. En un escenari decorat amb estibes d’elements de vestuari, d’atrezzo i d’acompanyament musical, la vetllada ha demostrat ser una molt bona iniciativa i amb la complicitat del públic ha esdevingut un amable homenatge local i festiu a l’art de l’escena. En acabar, Toni Cabré, dramaturg també mataroní, ha estat l’encarregat de llegir el manifest escrit enguany pel director polonès Krzysztof Warlikowski.

I més...

Els actes de celebració continuen durant la setmana. El dia 24 s’organitzen visites guiades al Teatre Monumental, amb explicació de curiositats i anècdotes d’aquest local municipal. Al pati de la Presó, el dia 27, els alumnes de l’Aula de Teatre i de La Saca mostren conjuntament el muntatge ‘Recordar, del llatí, re-cordis, tornar a posar al cor’ que els ha dirigit el professor Oriol Colomer. El mateix divendres, dins la temporada estable del Monumental, es pot veure ‘Fedra’, de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel. I  a la Sala Cabanyes, els dies 27 i 29 s’escenifica ‘Romeo i Julieta’ de Shakespeare, amb direcció d’Enric Lucena i Toni Luna. D’altra part, a Dòria llibres es presenten dues publicacions de textos  teatrals, el dia 27 ‘Meitat i Meitat’ i el dia 28 ‘Lo tres de nou’. Tot plegat, un menú molt complet.

El frec de la paraula

publicat per

http://culturamataro.cat

El Dia Mundial del Teatre va ser creat l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre i se celebra cada 27 de març. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb el teatre arreu del món alhora que es llegeix un manifest que reflexiona a l’entorn de les arts escèniques i la cultura de la pau.

Mataró se suma a aquesta efemèride amb una programació que vol apropar elements de la formació i la creació teatral als espectadors.

8 actors i actrius d'origen mataroní i de diverses generacions, realitzaran unes lectures dramatitzades de textos teatrals clàssics i contemporanis, d'autor nacionals i internacionals, per donar vida a una proposta escènica on la paraula i la música seran les protagonistes, juntament amb la figura de l'intèrpret, d'aquest esdeveniment únic, especial i irrepetible a la ciutat.

Amb: Jordi Bosch, Clara de Ramon, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehí.

Idea i direcció: Marc Molina i Oriol Miras.

Dramatúrgia: Marc Villanueva, a partir de diversos autors.

Producció: Factea Produccions.

Col·laboració: M1TV i Mataró Ràdio.

Acte gratuït amb invitació a recollir a les oficines de Cultura o al web entradesculturamataro.cat.

+ info

El frec de la paraula

Dilluns 23 de març

20.30 h

Teatre Monumental

Organitza Factea Produccions amb el suport de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró

Els millors actors i actrius mataronins se citen al Dia Mundial del Teatre

publicat per

www.capgros.com

Jordi Bosch, Clara de Ramon, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehí protagonitzaran 'El frec de la paraula'

Dilluns 23, a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Monumental (La Riera, 169)

Lectures dramatitzades de textos teatrals clàssics i contemporanis a càrrec de destacats actors i actrius mataronins. Això és el que proposa Factea Produccions per a celebrar el Dia Mundial del Teatre a Mataró. El dilluns, dia 23, Jordi Bosch, Clara de Ramon, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehí protagonitzaran 'El frec de la paraula', una proposta escènica on la paraula i la música seran les protagonistes, juntament amb la figura de l’intèrpret. Marc Molina i Oriol Miras són els responsables de la creació i direcció de l’acte, amb el suport de la Direcció de Cultura, que es podrà veure al Teatre Monumental de Mataró a partir de les 20:30h. Marina Pineda ha estat l’encarregada de dissenyar i crear un espai escènic efímer i amb elements teatrals i Jordi Bibolas, juntament amb Molina i Miras, han dissenyat una il·luminació.

Visita al Monumental

D'altra banda, a l'endemà dimarts se celebrarà una altra de les activitats a l'entorn del Dia Internacional del Teatre (marcat pel dia 27 de març). Serà una visita guiada al teatre Monumental, que començarà al vestíbul amb una mica d’història de l'antic El Bosque i passarà per la platea, els camerinos i l’escenari. S’explicaran curiositats i anècdotes d’algunes de les obres que s’han programat al llarg d’aquests més de vint i cinc anys d’història de l'equipament. El Dia Mundial del Teatre va ser creat l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre i se celebra cada 27 de març. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb el teatre arreu del món alhora que es llegeix un manifest que reflexiona a l’entorn de les arts escèniques i la cultura de la pau.

El retorn de 'La extraña pareja'

publicat per

http://www.elperiodico.cat

2 de setembre de 2014

Imma Fernández

Joan Pera torna a posar-se el davantal en el clàssic de Neil Simon 15 anys després de batre rècords amb Paco Morán

Antonio Dechent l'acompanya en el muntatge que, dirigit per Ángel Alonso, arribarà al Teatre Condal el dia 12

foto : per Catalunya. Sobre aquestes línies, amb el director, Ángel Alonso. ÁLVARO MONGE

S'obre el teló i apareix un apartament que esgarrifa, amb la roba tirada per tot arreu. És el pis de divorciat de l'Óscar, un individu porc, deixat, abanderat del desordre... però amb gràcia. El desaparegut Paco Morán es va ficar en la seva pell i va conviure amb Joan Pera -en l'antagònic paper del pulcre i maniàtic Félix- durant cinc anys consecutius a Barcelona (del 1994 al 1999). La extraña pareja, un clàssic del novaiorquès Neil Simon, torna -a partir del 12 de setembre al Teatre Condal- amb el mateix director, Ángel Alonso, i el sevillà Antonio Dechent donant-li la rèplica a Pera. En la ficció, Félix se'n va a viure amb el seu amic Óscar quan la seva dona se'l treu de sobre. Els col·legues de timba (Enric Llort, Enric Boixadera i Rafa Cruz) i dues veïnes tontetes (Marta Domingo i Cristina Solà) completen el quadro.

Dechent té un humor sec, alçada d'aler i la veu greu del llegendari actor cordovès. «L'ombra de Paco és molt allargada però a mi m'ha resultat protectora perquè he vist el seu treball i m'ha ajudat a enfrontar-me al personatge. Però ara he d'oblidar-lo i trobar el meu propi Óscar, el meu camí per tractar amb extraterrestres com el Félix i Joan Pera», explica Dechent, que debuta als escenaris de Barcelona.

POLS OPOSATS

Escrita el 1965, l'obra explota la veta dels pols oposats. L'un, un histèric de la netedat, enganxat al davantal i el cullerot. L'altre, un compulsiu del desordre; un fresc feliç en el seu caos. «L'èxit de l'obra radica a tenir dos personatges extraordinaris, tothom coneix algú que s'assembla a l'un o l'altre. El treball va ser trobar un actor que fos com més diferent de mi millor, com passava amb el Paco. Miri l'Antonio: a mi no se m'acudiria presentar-me així a una entrevista», deixa anar Pera fet un pinzell. «És clar, jo no tinc aquí una dona que em planxi», diu Dechent per justificar la seva arrugada samarreta.

L'actor andalús admet algun punt en comú amb el seu personatge: «No sóc tan porc, eh, ni caòtic; ordeno tots els meus llibres i treballs. Però sí que tinc la seva ànsia de llibertat. Així com Pera és molt casolà, jo m'aplico allò de com fora de casa enlloc». També comparteix amb l'Óscar la importància dels amics -«és el que s'ha de conservar sempre»- i veure la vida «amb molt sentit de l'humor». Més semblances: «Tinc aquell punt canalla, de pocavergonya, de no donar importància al que no en té; a coses prescindibles com la neteja».

Parla el seu oposat. «Hi ha molt de mi en Félix, ho admeto. Encara que no sóc tan cartesià, sóc una mica més bohemi i és la meva dona qui neteja. Però quan estic mirant la tele i ella em pregunta: '¿Què mires a la tele?', jo li dic: 'Pols'». Hipocondríac com en la ficció, l'actor detalla el munt de metges que veurà durant la setmana. «Avui hi aniré per una piga que m'ha sortit, demà, per la pròstata, i després pel cor». Vol revisar-se bé abans de començar la marató. «És que jo tinc poca salut, per anar tirant», aclareix amb ganyota riallera. «Doncs jo no aniria mai al metge si no estic realment malalt», replica Dechent. En una cosa coincideixen tots dos: si haguessin d'escollir l'un o l'altre per conviure-hi, es queden amb l'Óscar. «És més manejable, no suportaria el Félix», reconeix Pera. «És un tipus desesperant», sentencia el seu col·lega.

El feeling d'aquesta nova estranya parella s'ha anat cuinant a foc lent. «Ha costat. El meu treball ha sigut intentar agradar-li a ell. I és un tipus difícil, els sevillans són seriosos, tenen un humor seriós», revela Pera. «Sí, som seriosos, i com més riem més seriosos estem», convé el seu partenaire, que assegura estar aprenent molt de l'actor de Mataró: «Domina molt bé les claus del ritme de la comèdia, jo vinc d'una altra manera de treballar. Ell en una escena és capaç de crear bombolles, gags, que és el que més funciona».

El director li ha prohibit a Pera que doni via lliure a les seves famoses morcillas (improvisacions); ha d'esperar que el seu matrimoni amb Dechent estigui consolidat. Difícil. «És que, més que improvisacions, són vivències. A vegades em surten coses en català, és una cosa sincera, no ho puc evitar», es justifica un Pera que aquest juliol va viure una experiència religiosa inoblidable. Per primera vegada en dues dècades, va agafar les maletes i es va escapar de vacances amb tota la seva família supernombrosa. «Feia 20 anys que no sortia de vacances, només breus escapades per Catalunya. Vaig agafar tota la família, els meus sis fills, i ens en vam anar una setmana a Israel». «¡A veure la guerra!», deixa anar, faceciós, Dechent.

Per la gràcia de Joan Pera

publicat per

www.elperiodico.cat

12 abril de 2014

L'actor celebra al Teatre Condal 50 anys de professió amb l'obra 'Fer riure és un art'

Els seus companys de pupitre van ser el seu primer públic. Es trencaven de riure amb la seva manera de declamar versos. «Sempre em treien a mi per recitar-los, els feia gràcia, em sortia així». Anys després, ja sobre les taules, va descobrir que els espectadors celebraven més els seus gestos còmics que els dramàtics. I això que alguns s'entestaven a explotar el seu costat salvatge. Ricardo Salvat, per exemple, en la seva versió de Faust, el va convertir en el Mefistòfil amb més àngel de l'orbe («no em sortia gens demoníac») i li va brindar el Manelic de Terra Baixa, a qui va dotar d'un halo de simpatia inusual.

El 10 de setembre de 1983 el seu somriure es va congelar. Apareixia «com un estaquirot» en la presentació del programa inaugural de la Televisió de Catalunya. No era ell, assegura. Estava posseït. «Tenia molts nervis, molta tensió, era una gran responsabilitat. És l'única vegada en la meva vida que he sortit seriós, més seriós que una tortuga». Mai més.

Va canviar de registre i als anys 90 va iniciar el celebrat idil·li artístic amb Paco Morán. Van batre rècords amb La extraña pareja. «Jo mai he estat malament amb ningú, però al principi amb Paco van saltar espurnes. Vam estar a punt de deixar-ho, fins que vam decidir acceptar-nos, sortir a escena a jugar. Llavors va sorgir el feeling. Rèiem molt dins i fora del teatre». Eren, com al títol, una estranya parella. «Completament diferents en el tipus d'humor, cultura, llenguatge... Ell, solitari i esquerp. Jo, amb sis fills i problemes per un tub. '¿Però com pots viure així?', em deia».

L'actor cordovès li va ensenyar a moure's com una vedet, i a untar les torrades com un senyor, a La jaula de las locas. Van continuar el filó amb ¡Mamaaá!, Matar al presidente... Després de la malaltia de Morán, va passar als braços de Lloll Bertran, amb qui ha protagonitzat Óscar, una maleta, dos maletas..., Sí, primer ministre, El joc dels idiotes o Don Juan Tenorio.

RECONEIXEMENT

La seva gràcia i les seves improvisacions, que han estat el maldecap de més d'un director (admet algunes bronques, com quan va decidir carregar-se el tercer acte d'El joc dels idiotes perquè no funcionava), segueixen alimentant un públic rendit. Però ell lamenta la falta de reconeixement al seu treball. «Tot actor còmic porta felicitat a la gent, i m'agradaria que hi hagués també un reconeixement social o intel·lectual. Mai ens donen Goyes, Gaudís o Oscars, com passa amb les pel·lícules de Woody Allen», addueix el doblador del cineasta.

En la pel·lícula de la seva vida, Pera intenta treure-li la punta d'humor fins i tot als drames. «No hi ha res, per dur que sigui, que no es mereixi un somriure», postil·la. «Fins i tot en un enterrament, si s'hi fa una pinzellada divertida, un gest o una paraula... M'ho agraeix fins i tot el mort».