Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre romea de barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre romea de barcelona. Mostrar tots els missatges

29 de gener 2020

Clara Segura i Bruno Oro estrenen l'esbojarrada 'Cobertura'




Els actors es reuneixen de nou en una comèdia on ells sols interpreten una quinzena de personatges
L'obra, amb direcció de l'actriu i dramatúrgia de l'actor i Alejo Levis, és un homenatge al cine i una crítica a la dependència de les xarxes socials

Clara Segura i Bruno Oro, dos populars actors, estrenen aquest dijous al Romea ‘Cobertura’, una esbojarrada comèdia sobre l’amor i la dependència de les xarxes socials. L’obra és un homenatge al cine. Està ambientada en la sala on es presentarà una versió amb els últims avenços tecnològics d’un film estrenat 10 anys abans. El públic que acudeixi a veure ‘Cobertura’ se sentirà com en una nit d’estrena cada dia, a partir de dijous i fins al 15 de març. Però alguna cosa passa amb la cobertura i altera els plans. Tant el Guillermo (Bruno Oro), el director de la pel·lícula, com la Roxana (Clara Segura), l’actriu protagonista, han acudit a l’esdeveniment. Reviure aquella estrena els servirà per repassar una relació. «Ella s’ha adaptat als nous temps, s’ha apoderat i és molt activa i popular en les xarxes socials. Ell, en canvi, ha anat a menys», diu Segura. A part d’aquests rols, cada un interpreta uns set personatges secundaris en directe i altres tants en una pel·lícula que van rodar amb Alejo Levis, que va codirigir els muntatges ‘#LifeSpoiler’, ‘Inmortal’ i va realitzar el film ‘No quiero perderte nunca’. Ell ha sigut fonamental en aquesta obra, repartint-se el treball de dramatúrgia amb Oro i filmant les projeccions que acompanyen el muntatge. Segura s’ha encarregat de la direcció.

Com hem canviat
«D’una banda, la peça incideix en la nostra dependència de la tecnologia i serveix per reflexionar sobre com ha canviat la manera de relacionar-nos», diu Oro. «Avui dia estem més pendents del que diem a través del mòbil que de parlar amb qui tenim al costat. Els temps han canviat molt en poc temps. ¡Si sembla que l’analògic és ‘vintage’, gairebé art-déco!», exclama l’actriu que ha hagut de gravar els assajos per poder veure’s i corregir-se. És la part negativa de ser la directora, una cosa que no li importaria repetir.

Fa anys ella i Oro van protagonitzar la sèrie d’humor ‘Vinagre’, de la qual han ‘ressuscitat’ alguns personatges en aquest muntatge. «És interessant comprovar com el públic els reconeix. La sèrie ha funcionat molt en xarxes», expliquen.  Feia set anys que no coincidien en escena, des de ‘La rosa tatuada’ en el TNC.  «Ens havíem oblidat de com de bé ens ho passem quan assagem. Ens potenciem», afirmen.

Del clàssic al clown
Tots dos van coincidir en la Companyia Nacional de Teatre Clàssic fa 18 anys amb ‘El alcalde de Zalamea’ i han recorregut un llarg camí. Ella ha fet sèries tan populars com ‘Nit i dia’. Ell va participar en sèries com ‘El cor de la ciutat’ i en programes d’humor com ‘Polònia’ i ‘Crackòvia’. Ara estan disfrutant amb el seu retrobament professional. «M’havia oblidat de com de bé ens ho passem treballant junts. És que no parem de riure a la sala d’assajos i, si a la gent li passa igual al teatre, llavors és la bomba», diu Segura, encantada de la rebuda que han tingut en les funcions prèvies fora de Barcelona. «Em venia de gust tornar a fer alguna cosa tan estripada, perquè en el fons hi ha molt clown en el que fem». 

En la vida real Segura, a diferència del seu personatge en ‘Cobertura’, no té cap interès per les xarxes socials. «¡Soc un desastre! La major part del temps porto el mòbil silenciat. Suposo que és una defensa perquè el trobo molt invasiu. Ja tinc uns horaris prou diferents com a actriu, així que quan estic amb els meus fills no em fixo en res més». Confessa que és a Twitter i a Instagram per motius professionals. «És una eina de treball». La promoció de ‘Cobertura’ s’ha fet per aquesta via.

Oro tampoc és gaire amic de les xarxes. «Per sort ja tinc una carrera; no necessito tenir seguidors com demanen avui dia a molts actors per poder accedir a càstings. Em sembla una cosa kafkiana», critica.

Publicat per
Marta Cervera
elperiodico.cat

31 d’agost 2019

La Nora torna a casa 20 anys després



La Nora torna a casa 20 anys després

Sílvia Munt dirigeix Emma Vilarasau i Ramon Madaula a Casa de nines, 20 anys després, la seqüela de l’obra d’Ibsen escrita per Lukas Hnath.

Casa de nines (A Doll’s House) és una de les obres més cèlebres d'Henrik Ibsen, escrita per l’autor noruec el 1879. Recentment, l’any 2017, el nord-americà Lucas Hnath, un dels dramaturgs més reconeguts al seu país, en va fer una seqüela que es va convertir en un èxit indiscutible a Broadway.

L’obra original era un drama prefeminista ambientat a Noruega. La Nora, la seva protagonista i el personatge més conegut pel públic, es resistia a acceptar el paper de sotmetiment als homes que la societat d’aquell temps atorgava a les dones. Casa de nines finalitzava amb la Nora tancant la porta de casa seva per no tornar-hi mai més, probablement un dels cops de porta més simbòlics de la història de la literatura.

Doncs bé, la segona part, escrita per Hnath, juga amb el que passaria en el supòsit que la Nora reaparegués a la mateixa casa d’on havia marxat feia vint anys. Volent demanar al seu marit que signi els papers del divorci, es veurà obligada a defensar les seves decisions davant dels seus familiars i a assumir les conseqüències que els seus actes van tenir en les seves vides.

El Grec 2019 Festival de Barcelona, el Teatre Romea i Verteatro han coproduït Casa de nines, 20 anys després. L’espectacle, estrenat el juliol al Romea en el marc del certamen estiuenc, està dirigit per Sílvia Munt i l’interpreten Emma Vilarasau (en el paper de Nora), Ramon Madaula, Isabel Rocatti i Júlia Truyol. Una direcció i quatre actuacions de gran nivell que conviden a reflexionar sobre per què una dona necessita trobar la seva llibertat.

Es representarà al Teatre Romea del 4 al 29 de setembre

+ info
www.barcelona.cat

24 de maig 2019

Jordi Bosch interpreta ‘La partida d’escacs’ d’Stefan Zweig




Iván Morales ha adaptat la novel·la més famosa de l’austríac, al Teatre Romea.

Novel·la d'escacs és l’obra més coneguda de l’escriptor austríac Stefan Zweig. La va escriure el 1942, tot i que va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. Se n’han fet múltiples adaptacions, entre elles dues al cinema, i ha inspirat diversos creadors i creadores amb el tema de l'obsessió associada als escacs. Una nova adaptació, aquest cop al teatre, és a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i que dirigirà Iván Morales al Teatre Romea, anomenada La partida d’escacs. En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida de la que és impossible preveure’n el guanyador.

Es tracta d’una obra amb un únic intèrpret, en aquest cas. L’encarregat de portar en escena aquesta novel·la tan poderosa serà un dels actors més reconeguts del panorama teatral i televisiu català: Jordi Bosch. Podrem assistir a La partida d’escacs del 18 de maig al 16 de juny, de dilluns a dissabte a les 20.30 hores i diumenge a les 18.30 hores, al Teatre Romea. No es faran obres els dies 21 i 27 de maig, i 3 i 10 de juny.

+ info
Del 18 maig al 16 juny  de 2019

22 de maig 2019

La partida d’escacs




Iván Morales porta e escena el text de Stefan Zweig La partida d’escacs, amb Jordi Bosch.

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

Del 18 de maig de 2019 al 16 de juny de 2019
Teatre Romea
Durada:
70minuts
Idioma:
Català
Direcció:
Iván Morales
Repartiment:
Jordi Bosch

+ info

16 de març 2019

Gabino Diego encapçala 'El desguace de las musas', al Teatre Romea del 6 al 24 de març



Paco de La Zaranda i Eusebio Calonge signen la direcció i el text de l'obra, una denúncia de la destrucció de l'esperit humà.

La veterana companyia La Zaranda. Teatro Inestable de Ninguna Parte -el 2018 va celebrar el seu 40è aniversari- porta a Barcelona el seu darrer artefacte teatral, El desguace de las musas. S'estarà al Teatre Romea gran part del mes de març. Sis intèrprets es posen a la pell dels peculiars personatges creats per Eusebio Canonge. Tres són habituals de La Zaranda, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, i s'hi afegeixen el popular actor Gabino Diego, l'actriu Inma Barrionuevo i la soprano Ángeles Pérez-Muñoz. La direcció del muntatge és de Paco de La Zaranda.

No és fàcil explicar amb paraules allò que veuran els espectadors que vagin al Romea. La Zaranda segueix, amb aquesta proposta, en la seva línia de cercar noves formes expressives. L'acció se situa en un camerino, en el mirall del qual algú ha escrit amb pintallavis les paraules que donen nom a l'obra. Els camerinos són llocs en què queden restes de coristes, vedets, cantants, d'eufòria pels bons moments viscuts i de llàgrimes per les actuacions fallides... La Zaranda retrata a El desguace de las musas, ha explicat Calonge en alguna entrevista, la destrucció de l'esperit humà, "que va més enllà de la denúncia social, perquè aquesta abolició no només acabarà amb els drets sinó que instaurarà una dictadura sense precedents, que subministra nivells d'anestèsia industrials per totes les seves pantalles, camuflada sota noms que s'han buidat de contingut, deixant només la closca de les paraules, com 'Cultura' o 'Teatre', sense cap mena de vigor, sense cap transcendència en la societat".

+ info
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/desguace-musas-teatre-romea

15 de gener 2019

El Teatre Romea presenta ‘Fedra’, dirigida por Luis Luque


La obra cuenta con un reparto de lujo encabezado por Lolita

Luis Luque dirige ‘Fedra’, de Jean Racine, con un reparto de lujo encabezado por Lolita.
En una producción del Teatre Romea, Fedra confiesa el amor que siente por su hijastro Hipòlit, del que está enamorada. Después de que éste la rechace, ella decide calumniarla en público.

+ info - publicat per
https://www.lavanguardia.com/cultura/teatro/20190103/453910577425/teatre-romea-fedra-sergi-belbel-estrenos.html

04 de setembre 2018

'E.V.A.', una reflexió sobre el dolor a càrrec de T de Teatre




La companyia celebra amb aquesta comèdia dramàtica els 25 anys dalt dels escenaris.

Un quart de segle de vida bé mereix una celebració, i la companyia T de Teatre commemora el seu 25è aniversari com millor sap: fent teatre. A partir del 6 de setembre porta al Romea una comèdia dramàtica que ja va arrencar els aplaudiments de crítica i públic en el Grec Festival de Barcelona del juliol del 2017, i que després de voltar per altres pobles i ciutats torna al cor del Raval per estar-hi més d'un mes. Porta per títol E.V.A., l'acrònim de l'escala visual analògica del dolor, i tracta precisament d'això, del dolor. I és que ningú se salva de sofrir dolor en molts moments de la vida, un dolor que pot ser físic, moral, neuropàtic, de l'ànima... A E.V.A. s'entrellacen quatre històries de quatre excompanyes d'escola que fan reflexionar l'espectador sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes.

Porten el pes de la representació quatre actrius històriques de la companyia: Rosa Gàmiz, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca. S'acompanyen dalt l'escenari de Carolina Moreno, Albert Ribalta i Jordi Rico. Tot sota la batuta solvent de Julio Manrique, que amb Marc Artigau i Cristina Genebat és també l'autor del text. Aquest és l'onzè projecte teatral de T de Teatre, que després d'aquests 25 anys suma més de 2.500 funcions que han vist un milió llarg d'espectadors.

+ info
Del 6 de setembre al 14 d’octubre
Publicat per

03 de juliol 2018

Baralles familiars al Teatre Romea




Mario Gas dirigeix 'Humans', en cartell a partir del 28 de juny.

Si us agraden les històries de ficció en què un àpat familiar acaba desencadenant una batalla campal, amb les bales en forma de retrets i les granades llançades a través de la revelació de secrets, no us perdeu el muntatge que a partir del 28 de juny farà estada al Romea. Porta per títol Humans, un text signat pel jove dramaturg nord-americà Stephen Karam i tot just estrenat a l'Off-Broadway el 2014, amb l'obtenció d'excel·lents crítiques i diversos premis. De l'adaptació i versió que es podrà veure al teatre del carrer de l'Hospital, se n'ha encarregat Ernest Riera, mentre que l'experimentat Mario Gas és el director de l'obra.

Jordi Bosch, Lluïsa Castell, Candela Serrat, Miranda Gas, Jordi Andújar i Maife Gil interpreten tres generacions d'una família d'origen irlandès però residents als Estats Units que es troben per celebrar el Dia d'Acció de Gràcies. Serà un sopar que anirà pujant de temperatura, a mesura que airegin draps bruts i fins que a les postres arribin cansats de tanta discussió. L'obra forma part de la programació del Grec Festival, i estarà a la cartellera fins al 5 d'agost.

Publicat per

14 de juny 2018

Arriba Humans al Teatre Romea



El reconegut director de teatre Mario Gas porta a l’escenari del Teatre Romea Humans, un text de l’autor multipremiat nord-americà Stephen Karam sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana.



L’obra va guanyar el prestigiós premi Tony i el premi OBIE en la categoria de millor obra teatral l’any 2016. L’autor també va ser finalista al premi Pulitzer per una altra de les seves obres, Sons of the Prophet.



Jordi Bosch, Maife Gil, Lluïsa Castell, Candela Serrat, Miranda Gas i Jordi Andújar interpreten aquesta peça única que situa l’espectador a un apartament de Chinatown on els protagonistes celebren el dia d’Acció de Gràcies. 



Vols descobrir com acaba aquest sopar? teatrer@, t’esperem a la platea del Romea!

del 28 de juny al 8 de juliol

20 d’abril 2018

Oriol Broggi porta el clàssic de Sòfocles 'Èdip' al Romea




Julio Manrique encapçala el repartiment d'aquesta tragèdia que es podrà veure a partir del 4 d'abril.
Una història sobre el destí i la lluita de l'ésser humà en contra d'ell mateix. Aquesta és l'essència d'Èdip, tragèdia de l'antiga Grècia que mai passa de moda. Per això és un clàssic. La va escriure Sòfocles poc abans de morir, i és l'única obra que es conserva de la trilogia que va redactar centrada en el rei de Tebes. Ara, amb versió de Jeroni Rubió Rodon, arriba al Teatre Romea sota la batuta d'Oriol Broggi. L'actor Julio Manrique assumeix el rol protagonista. L'acompanyen a l'escenari Carles Martínez, Marc Rius, Mercè Pons, Ramon Vila, Miquel Gelabert i Clara de Ramon. El teló s'aixecarà el 4 d'abril, i les darreres paraules del malaurat rei es pronunciaran el 20 de maig.
A Èdip, la ciutat està colpejada per tots els mals, i el poble demana ajuda al seu rei. Aquest promet un càstig sever al culpable. Però més endavant sap que el culpable és ell: sense voler, va causar la mort del seu pare, el rei Lai, i això va desencadenar les catàstrofes. També el fet de casar-se amb la seva mare, Jocasta, sense que cap dels dos conegués el parentiu. La seva mare i esposa se suïcida, i, davant del cadàver, al rei Èdip no li queda més remei que complir la promesa, s'arrenca els ulls i reclama el càstig per tal de salvar Tebes.

Del 4 abril 2018 al 20 maig 2018
Horaris
De dimecres a divendres, a les 20.30 h
Dissabtes, a les 18 h i a les 21 h
Diumenges, a les 18.30 h
Teatre Romea
Informació
11,90-21 €

Publicat per
la meva barcelona

09 d’abril 2018

Julio Manrique es treu els ulls al Romea




Oriol Broggi dirigeix la tragèdia ‘Èdip’ de Sòfocles

El director Oriol Broggi torna al Teatre Romea i, com ja va fer amb l’aclamada Incendis, l’ha transformat de dalt a baix: a més d’acostar l’escenari a l’espectador, l’ha forrat d’una pàtina de teatre en ruïnes que dona una nova atmosfera a l’espai. És inevitable pensar en Incendis quan Broggi torna a dirigir -per cinquena vegada- al Romea, i més amb el títol que hi estrena avui, Èdip, la tragèdia del rei de Tebes, una de les grans obres de Sòfocles, precisament el dramaturg grec que tant ha inspirat l’autor d’ Incendis, Wajdi Mouawad.

Èdip és una altra obra “grossa”, “important”, “que ha influït en moltes obres posteriors” i “pot semblar llunyana”, reconeix Broggi. Però ell l’ha entomat amb aquella senzillesa marca de la casa. Diu que només vol explicar la història d’aquest home “que es planteja saber qui és en realitat” i investiga els seus orígens: qui són els seus pares, la seva llengua, la seva cultura, la seva relació amb el món. “Tot això en un moment en què l’home es comença a situar per primera vegada en el centre del món, l’home és la mesura de totes les coses, en contraposició als déus i a la màgia”, diu Broggi. El director ha utilitzat no només l’obra original troncal, Èdip rei, sinó també altres obres de Sòfocles en què apareix el personatge (Antígona, Èdip a Colonos ), i encara ha manllevat el recurs del teatre en ruïnes de Mouawad. Per això l’han titulat només Èdip. I per això Broggi ha necessitat un actor capaç de dur aquest nom a l’esquena: Julio Manrique és qui capitaneja un equip en què consten alguns dels actors habituals de la companyia Broggi com Carles Martínez, Marc Rius, Ramon Vila, Clara de Ramon, Mercè Pons i Miquel Gelabert. La nova versió la signa Jeroni Rubió Rodon, i l’adaptació, el dramatug Marc Artigau. L’espectacle, de dues hores, es podrà veure al Teatre Romea fins al 20 de maig.

La descoberta del monstre
A Broggi no li fa recança explicar de cap a peus l’argument de la tragèdia, conscient que és un material prou conegut. Èdip es converteix en rei de Tebes i promet salvar la ciutat de tots els mals. Però en la recerca de la seva identitat descobrirà que els seus pares no són qui creia, que ell va matar el seu veritable pare, l’anterior rei de Tebes, en una cruïlla de camins i que es va casar amb la seva mare, Jocasta, tal com li va vaticinar l’oracle. Quan la mare-muller se n’assabenta se suïcida i Èdip s’arrenca els ulls. “És un trànsit que va d’algú que es veu com un heroi, que estima la seva ciutat i la seva gent, i acaba caient en un forat molt profund. Buscant la seva identitat es posa en contacte amb el monstre que ignorava ser”, diu Manrique. Èdip té la necessitat d’arribar al final de la seva recerca, malgrat que això representi el seu propi final. “D’un rei amb corona passa a ser un captaire cec que necessita de crossa la seva filla-germana per caminar”, apunta l’actor. D’aquesta manera fa bo el famós enigma que li planteja la temible esfinx abans d’entrar a Tebes: quin és l’animal que al matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?

Aquesta no és la primera tragèdia per a Oriol Broggi, que va dirigir una Antígona que va ser una joia fundacional per a la seva companyia, La Perla 29, i després encara va fer Electra al TNC. En canvi, per a la majoria d’actors, representa el seu debut en un “territori especial, complex, que requereix serenitat i que t’acosta a la vida”, diu Martínez, que afegeix: “Perquè la vida és tràgica o còmica, som nosaltres que la fem dramàtica”. Seran els intèrprets els únics responsables de donar densitat i intensitat a l’obra, perquè el vestuari respira una contemporània atemporalitat i l’escenografia és despullada: només hi ha un fons humit i uns joncs robats a Peter Brook.

“Amb Antígona ens vam adonar que la tragèdia és teatre comercial, teatre per a tots els públics”, confia el director. Èdip és una nova ocasió per comprovar-ho.

Publicat per
Laura Serra
Barcelona
3 abril de 2018
Foto : David Ruano

23 de març 2018

Les dones de Troia arriben per remoure consciències



Muntatge basat en el clàssic d'Eurípides, amb direcció de Carme Portacelli i interpretat, entre d'altres, per Aitana Sánchez Gijón, Míriam Iscla i Pepa López.

Tan sols una setmana per poder assistir al Teatre Romea al crit antibel·licista però sobretot al clam de les dones contra els abusos que pateixen en qualsevol guerra que suposa l'espectacle Troyanas, basat en el clàssic d'Eurípides versionat per Alberto Conejero. Ho diu ben clar Carme Portacelli, directora del muntatge, en el seu escrit de presentació: "Avui seguim veient com les dones són éssers de segona categoria a qui no importa excessivament el que els succeeixi: després de cada guerra, i fins i tot durant la guerra i sense guerra, a les dones se les viola reiteradament, se'ls falta al respecte, se les maltracta, sense cap temor a les lleis que prohibeixen la violència... No passa res, els seus problemes, els seus patiments sempre queden a la cua, sempre hi ha problemes més importants: els nens, la fam, els refugiats...". Un repartiment de luxe, amb Aitana Sánchez Gijón, Nacho Fresneda, Alba Flores, Maggie Civantos (substituïda en algunes funcions per Irene Arcos), Pepa López, Míriam Iscla i Gabriela Flores, junt amb el nen Alejandro Flores, donen vida a aquesta tragèdia que sens dubte commou i remou consciències.

I és que potser ha plogut molt des que Eurípides va escriure Les troianes, però totes les guerres s'assemblen, i potser l'ésser humà no ha canviat tant com ens pensem en aquests 2.500 anys. Les dones de Troia prenen la paraula i fan una denúncia que serveix tant per a la seva guerra com per a totes les altres. L'escenari del Romea serà el lloc des d'on, del 20 al 25 de març, assenyalaran aquells que van decidir el seu destí i van creure que elles simplement formaven part del botí de guerra.

+ info
Del 20 al 25 març 2018
Horaris
A les 20.30 h (diumenge, a les 18.30 h)
Teatre Romea
Informació
21-28 €

Publicat per
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/troyanas-teatre-lliure

17 de febrer 2018

Un cabaret per abraçar la llibertat al Teatre Romea



La Bacanal repesca el satíric ‘Kabarett Protokoll’

La llibertat és un cabaret on la censura no hi és convidada. Ho defensaven fa 80 anys artistes alemanys com Hanns Eisler, Ernst Toller i Kurt Tucholsky i ho reivindica ara La Bacanal sense que la idea hagi perdut vigència. Aferrant-se als textos i a les cançons dels autors que van atacar el nazisme des dels escenaris berlinesos, la companyia planta al vestíbul del Teatre Romea la necessitat de combatre el feixisme de les societats europees contemporànies a través de l’art amb Kabarett Protokoll. L’espectacle es va estrenar el 2015 al Círcol Maldà i ara La Bacanal el repesca dins del cicle Off Romea fins al 24 de febrer.

“Pot semblar paradoxal, però el que denuncien aquests autors, coetanis de Bertolt Brecht, s’assembla cada vegada més al que estem vivint avui dia”, afirma la directora del muntatge, Ester Nadal. Amb dramatúrgia d’Helena Tornero i la participació i interpretació d’Oriol Genís, Júlia Genís i Oscar Machancoses -que també s’ha encarregat de la direcció musical-, l’obra situa els espectadors en l’assaig d’un cabaret “que potser s’arribarà a estrenar algun dia”. En l’atmosfera desimbolta de l’assaig, el públic no només observa el muntatge com un testimoni passiu sinó que també en forma part directament. “Els fem participar en números i votar sobre diverses qüestions de l’obra amb unes urnes molt legals”, explica Nadal.

L’Europa del passat i la del present es difuminen entre els lluentons, la música i la màgia de Kabarett Protokoll, que adopta un to lleuger amb gags bufonescos farcits de sarcasme. Rere aquest humor, però, l’espectacle construeix una crítica punyent als autoritarismes i a la manca de llibertat d’expressió apropiant-se de l’actualitat més recent, com la implementació de la llei mordassa i l’1 d’octubre. Nadal indica que han modificat part del guió per adaptar-lo als fets dels últims mesos, però també han mantingut números que, amb el temps i l’evolució política, han adquirit nous significats. “Hi ha un moment en què un policia i un manifestant s’interpel·len amb sonets i poemes -diu la directora-. La reacció del públic ha canviat completament des de l’1-O, no té res a veure amb com rebien l’escena dos anys enrere”.

Precarietat, hipocresia i moral
Sota la bandera escènica d’un manifest estètico-polític, Kabarett Protokoll ataca també la precarietat en el món del teatre, les tenalles de la moral social i la hipocresia política. “Per damunt de tot hi ha una crítica a la manera en què el poder tracta l’opinió i la voluntat del poble -apunta Nadal-. Llegeixes els textos dels autors alemanys i els compares amb la situació actual i se’t posen els pèls de punta”.

A banda de deixar-ne constància, l’espectacle avança cap a una pregunta amb l’objectiu de fixar-la a la ment del públic. “El gran interrogant de l’obra és: quina és la necessitat de fer aquest muntatge?”, planteja la directora, que ja avança part de la resposta: “Els joves no poden estar en un forat negre permanent, és important reflexionar sobre com han d’agafar el seu futur en relació amb el passat i el present. La clau es troba, sobretot, en fer del silenci paraules, en el canvi per evitar errors ja comesos i en la necessitat d’aprendre a desaprendre”.

Publicat per
Núria Juanico
04/02/2018
Una escena de Kabarett Protokoll, que es pot veure al vestíbul del Teatre Romea fins al 24 de febrer. / La Bacanal / Teatre Romea
https://www.ara.cat/cultura/cabaret-abracar-llibertat-Teatre-Romea_0_1955204585.html

30 de novembre 2017

‘Calígula’, un clàssic del segle XX al Teatre Romea


Mario Gas dirigeix aquesta adaptació de l’obra d’Albert Camus que ja es va poder veure a l’estiu al Grec i al festival de teatre clàssic de Mèrida

L’emperador Calígula és considerat com un dels més sanguinaris i embogits de la història de l’Imperi Romà. Va ser el tercer de la dinastia augusta, després d’Octavi i Tiberi, i el seu regnat va ser curt, ja que la seva manera d’actuar tirànica i irresponsable finalment va posar en contra seu l’exèrcit. Calígula, doncs, és una metàfora de la tirania quan arriba als seus extrems més terrorífics, però el dramaturg francès Albert Camus, que va fer una adaptació teatral de la vida de l’emperador a partir dels textos que va deixar el seu contemporani Suetoni, estava més interessat en un altre aspecte: el de la vida absurda, la soledat del poder i la manca de significat de l’existència. Per Camus, Calígula és un home perdut, i a partir d’aquesta idea va escriure una obra que encara es considera com una de les més importants de les arts escèniques del segle XX, i que ara podrem veure durant un mes al Teatre Romea.

Es tracta de la mateixa producció dirigida per Mario Gas que es va poder veure al passat festival d’estiu, el Grec, i que ara torna en sala per continuar la seva carrera victoriosa, i amb un repartiment que inclou actors de gran talla com Pablo Derqui (Calígula), Borja Espinosa (Quereas), Mónica López (Cesonia) i Bernet Quintana (Escipión). L’obra compta amb l’escenografia de Paco Azorín i música original d’Orestes Gas.

del 10 Novembre 2017 al 10 Desembre 2017
Horaris
Del 10 de novembre al 10 de desembre, de dimarts a divendres, a les 20.30 h.
Dissabtes, a les 18 i les 21 h, i diumenges, a les 18.30 h
Teatre Romea
Informació
20 €

Publicat per

10 de maig 2017

"Un autèntic goig"




Doncs la setmana passada vaig poder assistir a l'estrena de "Federico Garcia" al Teatre Romea.

En l'any en què les obres de Federico Garcia Lorca queden lliures de drets d'autor, comencen a florir com la primavera els seus texts en els teatres. Si ja vam gaudir de "Yerma" a inicis d'any amb el Projecte Ingenu; ara tenim aquesta proposta de Pep Tosar. I la veritat, veient com agraden aquestes propostes que siguin benvingudes aquest apropament a l'escriptor.

Anem per feina. Ens trobem amb una proposta diferent i a la vegada arriscada. Tenim l'escenari amb una tela on veurem tota l'estona una sèrie de projeccions i, darrere, un percussionista, un guitarrista, una 'cantaora', un "bailaor" i el Pep Tosar. Sobre aquesta tela veurem les projeccions referents atot el que ens volen explicar. I aconsegueixen la màgia d'apropar-nos a l'escriptor.

Sembla mentida la perfecció i l'equilibri que han aconseguit per poder realitzar aquesta peça. La unió d'una "cantaora", d'un guitarrista i d'un percussionista, un "bailaor" i la narració de Tosar amb els texts de Federico. I si això no és suficient, amb les projeccions que hem vist a primer pla realitzant entrevistes en un tren o directament projeccions de fets, situacions i fotografies.

Ja tenim una declaració d'intencions amb el nom de l'obra "Federico García", deixant la identificació del cognom a la nostra memòria i portant a escena els texts menys coneguts d'aquesta icona.

Ha estat un autèntic goig que hem pogut gaudir aquesta setmana al Romea. Ha estat tot un luxe el viatge que Pep Tosar ha realitzat en l'aniversari de la mort del poeta (hem de pensar que va ser estrenat l'any passat). Des d'un primer moment ens ha deixat tocats davant la intensitat del personatge.

Poques paraules podem dir, tret que no podeu faltar a la cita al Romea

"Federico Garcia"
Direcció:
Pep Tosar

Repartiment:
Mariola Membrives,
Rycardo Moreno,
José Maldonado,
David Domínguez,
Pep Tosar.

Publicat per
Fotos: Josep Aznar

05 de maig 2017

ABANS QUE PUGI EL TELÓ



El dilluns 22 de maig, a les 8 del vespre, amb motiu del 89è aniversari de l'actor Jaume Pla, podreu veure gratuïtament la representació de l'obra "ABANS QUE PUGI EL TELÓ" al TEATRE ROMEA de Barcelona.

Amb aquesta invitació participareu en l'homenatge que la professió retrà aquell dia al qui és l'actor en actiu més gran de Catalunya.

Dia: dilluns 22 de maig
Hora: 8 del vespre
Lloc: Teatre Romea
Adreça: C/ Hospital, 51
Ciutat: Barcelona

Reserveu telefònicament o per correu electrònic com s'indica en el cartell. Les butaques són numerades.

SINOPSI:
"El protagonista d'"Abans que pugi el teló" és un actor que es troba en el darrer tram de la seva vida, una mena d'heroi romàntic que veu com el món canvia a una velocitat que ell ja no pot seguir. El teatre, el seu món particular i estimat, també ha canviat i ja només les sales públiques poden assumir els costos de representar obres de Shakespeare, de Molière o de Txèkhov, farcides de personatges, amb actors i actrius professionals. El minimalisme s'imposa i la magnanimitat de l'espectador hi fa la resta. Fill d'un altre temps, per bé que ben aferrat al present, el nostre heroi enyora aquelles grans escenografies que reproduïen una llar familiar o una estació de tren fins al més mínim detall i aquell gran teló que, en alçar-se, ens introduïa en un petit univers de conflictes humans i que una o dues hores després baixava majestuós per despertar-nos de l'encanteri.

Ara l'heroi està sol al seu camerino esperant que arribi el moment de sortir a escena i viu la nit més difícil de la seva vida, la nit en què s'ha d'acomiadar dels escenaris i dir adéu per sempre als personatges que ha interpretat al llarg de més de seixanta anys. No és, doncs, una nit d'estrena com les altres, és la nit de l'última estrena, és la nit de l'última obra d'un gran actor, una nit de pànic escènic, de nervis a flor de pell, d'emocions intenses, de moments, de records i de sensacions inoblidables... És la nit d'estrena d'una obra que homenatja l'ofici d'actor contra l'estigma social que l'acompanya i és també un cant d'amor apassionat al teatre i a tots els qui el fan possible."
(Víctor Alexandre)


Nota: El llibre de l'obra ha estat publicat per Voliana Edicions.

14 de febrer 2017

‘Las brujas de Salem’ o la política del miedo



Del 20 enero al 05 de marzo 2017
En: Madrid, Teatro Valle-Inclán
'Las Brujas de Salem', coproducción del Centro Dramático Nacional, el Teatre Romea y el Festival Grec, llega a la cartelera madrileña versionada por Eduardo Mendoza y dirigida por Andrés Lima. El Teatro Valle-Inclán acoge esta obra escrita por Arthur Miller en 1952 con el objetivo de mostrar el ambiente opresivo que vivía Estado Unidos durante la persecución anticomunista impulsada por el senador Joseph McCarthy.

En los años cincuenta, Arthur Miller fue víctima de la ‘caza de brujas’. En 1956, acusado de afinidades comunistas por el director Elia Kazan, rehusó revelar ante la Comisión de Actividades Antiamericanas los nombres de los componentes de un círculo literario sospechoso de tener vínculos con el Partido Comunista. A pesar de las presiones que sufrió (le fue retirado el pasaporte), Miller no dio ningún nombre y declaró que, a pesar de haber asistido a reuniones en 1947 y firmado algunos manifiestos, no era comunista.

El escritor fue declarado culpable de desacato al Congreso. Sin embargo, en agosto de 1958, el Tribunal de Apelación de los Estados Unidos anuló la sentencia, de forma que no tuvo que ingresar en prisión. Esta atmósfera represiva se plasmó en Las brujas de Salem (The Crucible, 1953).

La obra se sirve de un acontecimiento real del siglo XVII para atacar la paranoia dirigida por el senador McCarthy. La narración se sitúa durante la colonización británica, en 1692, en el pequeño pueblo de Salem (actual Massachusetts), como efecto colateral de las luchas internas entre familias por la posesión de la tierra y de los fanatismos puritanos. 19 personas, la mayoría mujeres, fueron condenadas a muerte acusadas de brujería.

“El conflicto de la obra se plantea en un contexto religioso, pero es completamente político. En una sociedad de orden éste sólo se conserva mediante la represión, el terror. Demasiado actual para pasarlo por alto”, explica Andrés Lima.

Religión, brujería, terror, opresión y política se unen en un texto que fue galardonado con el Pulitzer y con tres Premios Tony, y que ha sido llevado a las tablas en incontables ocasiones. En 1996, la historia se trasladó a la gran pantalla en una adaptación del propio Miller y contó con el protagonismo de Daniel Day-Lewis y Winona Ryder.

En esta ocasión, la historia está protagonizada por Lluís Homar, que estará acompañado por Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carles Canut, Carles Martínez, Míriam Alamany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria Golla y Yolanda Sey.

De martes a sábados a las 20.00 h. / Domingos a las 19.00 h.
Encuentro con el público: 16 de febrero.
Funciones accesibles: 9 y 10 de febrero.

Publicat per
Las Brujas de Salem. Foto: David Ruano.


10 d’octubre 2016

Lliçó magistral d'Héctor Alterio al Romea



L'actor de Buenos Aires, de 87 anys, desplega a 'El padre' una interpretació matisada, sorneguera i gens efectista d'un malalt d'Alzheimer

El que fa Héctor Alterio al Romea és per veure-ho. L’actor de Buenos Aires deixa empremta a El padre del magisteri que donen els seus 87 anys i una vida dedicada a la interpretació. Ell és l’ànima d’aquesta obra, estrenada fa quatre anys, del dramaturg francès Florian Zeller. Una peça que, segons el seu director espanyol (José Carlos Plaza), està escrita per a un actor. Sí, però de dimensions majúscules com és el cas. Sobre les seves espatlles recau una trama creada al voltant d’una te­màtica tan dura com la de l’Alzheimer.

Zeller es refereix al seu text com una «farsa tràgica» i la definició encaixa perfectament. Sota el mantell tenebrós d’aquesta malaltia terrible també hi ha lloc per a un humor en alguns moments alliberador. Arriba a partir de la confusió, de situacions ambigües i també de les esmolades rèpliques en què es mou el personatge principal.

Perquè Andrés és un tipus de caràcter, com bé ho pateix la seva filla gran. Alterio dóna sempre el to adequat per a aquest home que, a poc a poc, s’aboca a una implacable pèrdua de realitat. La seva naturalitat desarma en un extraordinari exemple de comunió total amb el personatge. Fins i tot mostra aquí més vitalitat i energia que en la seva anterior visita al Romea, fa dos anys mà a mà amb Lola Herrera a En el estanque dorado.

Si Alterio és l’eix sobre el qual gira tot el muntatge, la direcció de José Carlos Plaza té l’habilitat de jugar en el terreny del thriller. Se succeeixen les escenes, amb peces d’un puzle o d’una nina matrioixka, en una atmosfera d’inquietud que subratlla massa la música. El clímax arriba per si mateix i no necessita el suport d’un espai sonor excessiu.

ESCUDERS DEL ‘REI ALTERIO’

El text té l’habilitat de deixar esquerdes obertes respecte al comportament dels familiars d’Andrés: les seves dues filles (una morta en accident, un record no l’abandona) i la parella de la gran. Ana Labordeta, Luis Rallo, Miguel Hermoso, Zaira Montes i María González són conscients del seu paper d’escuders en la cort del rei Alterio i bé que ho compleixen.

El joc escenogràfic és un altre brillant recurs per retratar la pèrdua de memòria. Dibuixa un món que va desapareixent de forma progressiva i que acabarà en la nuesa blanca de l’habitació d’una residència. Des d’allà, Alterio llança el seu últim crit desesperat amb la imatge maternal en la seva memòria. Immediatament el públic salta dels seus seients per aclamar el treball d’un intèrpret de 87 anys.

Fins i tot hi ha qui l’aplaudeix abans de començar, cosa insòlita en un teatre i pròpia de la rebuda per a un director d’orquestra simfònica. Encara que no li faltava raó a aquest espectador apassionat perquè Héctor Alterio porta sempre la batuta d’El padre.

Publicat per
José Carlos Sorribes

@jcsorribes

24 de juliol 2016

Clara Segura porta el monòleg 'Conillet' al Teatre Romea



Amb text de Marta Galán i direcció de Marc Martínez, forma part de la programació del Grec 2016

Una dona que fa la seva jornada laboral, que a casa té cura dels fills, de l'home, fa el dinar, neteja... Voldria tenir temps per fer una mica de vida social, però no li queden hores. I té por que un dia se li acabin les piles, perquè no sap si les que ella porta són com les del famós anunci del conillet, que duren i duren... A la platea, moltes persones, sobretot dones, probablement s'hi senten identificades. Potser aquí rau l'èxit de Conillet, un text de Marta Galán Sala que ja va ser presentat fa uns mesos al Teatre Lliure, on va arrencar grans aplaudiments i es va haver de prorrogar. Bé, en la temàtica de l'obra i de ben segur també en la interpretació de Clara Segura, una actriu que travessa un moment molt dolç en la seva carrera artística i que afronta aquest monòleg de prop d'una hora i mitja de durada amb una força i una varietat de registres a l'abast de molt poques.

Si ja vau veure l'obra al Lliure i voleu repetir, o si us en vàreu quedar amb les ganes, sapigueu que estarà al Teatre Romea entre el 19 de juliol i el 5 d'agost. Conillet és una coproducció de Bitò Produccions i Teatre Lliure, i està dirigida per Marc Martínez, que també s'ha encarregat de la traducció i adaptació del text de Galán. Aquesta reestrena estiuenca forma part de la programació del Grec 2016 Festival de Barcelona.

informació de l'acte
Quan es fa
Data d'inici:
19/07/2016
Data de finalització:
05/08/2016
On es fa
Lloc:
Teatre Romea
Adreça:
C Hospital, 51
Districte:
Ciutat Vella
Telèfon:
933015504

PUBLICAT PER