El Teatre Condal estrena 'Avui no sopem', de Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez

'Avui no sopem' s'estrena el 2 de setembre al teatre Condal

Està interpretada, entre altres, per Jordi Banacolocha, Mercè Martínez i David Bagés

El Teatre Condal ha triat encetar la temporada amb bon humor, i porta a la cartellera, a partir del 2 de setembre, la comèdia Avui no sopem, amb text escrit per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez. El mateix Gómez s'ha encarregat de dirigir un solvent equip d'actors i actrius: Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez donen vida a una història ambientada a Barcelona, amb un matrimoni ja jubilat que té ganes d'anar a viure a la masia del poble. Els ho impedeixen, no obstant això, alguns factors, com ara que la seva filla de prop de 40 anys encara viu amb ells, o un fill amb cara de pocs amics.

Aquest espectacle produït pel Grup Focus viurà la seva estrena absoluta al Condal, i pels noms que té al darrere, tant pel que fa al text com pel que fa a la interpretació, i també per la seva temàtica -l'eix central és el conflicte pares-fills-, pot convertir-se en un dels èxits de la tardor, si més no del gènere. Així mateix, es preveu que tingui llarg recorregut pels escenaris del país, i de fet ja té alguns bolos contractats per quan faci les maletes del Condal. Al teatre de l'avinguda del Paral·lel hi estarà fins al 30 d'octubre.  

informació de l'acte

Data d'inici:

02/09/2016

Data de finalització:

30/10/2016

On es fa

Lloc:

Teatre Condal

Av Paral.lel, 91

Districte: Sants-Montjuïc

Telèfon: 934423132

De dimarts a divendres a les 20:30 h     

Entrada general de: 24 a 28 e

(+ despeses de gestió)

Dissabte a les 18:30 h i a les 21:00 h

Diumenge a les 18:30 h

AUTORS: Pep Antón Gómez i Jordi Sánchez

DIRECCIÓ: Pep Antón Gómez

INTÈRPRETS: Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez

Sinopsi

La Maria Teresa i en Vicenç són un matrimoni de classe mitjana resident a Barcelona. Estan jubilats i fa temps que es plantegen marxar de la ciutat i anar a viure a la masia del poble, però mai s´acaben de decidir. Per què? Una filla de gairebé quaranta anys que encara viu amb ells i un fill amb cara de pocs amics els ho impedeixen...

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat

1 de setembre de 2016

Poc agraciada

publicat per

www.totmataro.cat

31 de març de 2015

Comas soler

El Monumental ha acollit la tragèdia de ‘Fedra’ el Dia Mundial del Teatre

Divendres passat, 27 de març, s’esqueia el Dia Mundial del Teatre i, entre els diversos actes que es feien a la ciutat per celebrar-ho, al Monumental hi havia la cita amb ‘Fedra’, de Jean Racine (1639-1699), una de les tragèdies més assenyalades del classicisme francès.

Estrenada a mitjan gener al Teatre Romea, es tracta d’una versió que ha traduït i dirigit Sergi Belbel i que compta amb un repartiment de luxe. Emma Vilarasau hi fa el paper principal i l’acompanyen Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas, Gemma Martínez, Xavier Ripoll, Mercè Sampietro i Lluís Soler.

Argument reiterat

Quan l’any 1677 Racine estrena la seva ‘Fedra’ per satisfer els gustos de la societat cortesana del París de Lluís XIV –l’anomenat Rei Sol–  manlleva un tema mític de l’antiguitat grecollatina. Des d’Eurípides, que al segle V abans de Crist ja va recollir-la en dues obres, la història tràgica de  la protagonista ha estat abordada teatralment per autors de moltes èpoques i de tendències estètiques diverses: Sòfocles, Ovidi, Sèneca, D’Annunzio, Unamuno, Villalonga i Espriu, entre d’altres. A tots, la trama bàsica es repeteix.

Fedra és l’esposa de Teseu, el rei d’Atenes,  i es consum d’amor pel seu fillastre Hipòlit, nascut d’un altre matrimoni anterior de Teseu amb Antíope, la reina de les amazones. En absència del marit, a qui suposa mort, confessa a Hipòlit la seva passió il·lícita i aquest la refusa perquè està enamorat de la noble i menystinguda Arícia, membre d’un clan rival. Quan inesperadament el rei retorna amb vida, la dida Enone calumnia Hipòlit acusant-lo de la falta imperdonable comesa per Fedra. Teseu s’empassa la mentida i conjura el déu Neptú perquè es revengi del seu fill, una represàlia que acabarà amb la vida d’Hipòlit i, de retruc, amb la Fedra i la d’Enone.

Assonàncies

Per la vàlua del director i dels intèrprets, del muntatge de Sergi Belbel se’n podia esperar un resultat més convincent del que es va veure al Monumental. En aquesta decepció hi deuen haver jugat múltiples factors. Alguns, vinculats amb les exigències no massa ben resoltes d’una posada en escena que peca d’excés formal, d’altres amb l’enfarfec de la dicció d’un text en vers que els intèrprets no despatxen prou bé; i potser també d’altres amb les dificultats que per a l’espectador pot tenir la recepció d’un gènere dramàtic que no s’adiu gaire amb les convencions del teatre que ara sovinteja.

Encara més enllà d’aquestes inconveniències, l’obstacle major el constitueix la traducció que Belbel ha fet del material líric de Racine. És un exercici acadèmic de mèrit, segurament, però que no rutlla a l’escenari. Tanmateix, adaptar al català els versos racinians suposa ben bé una quimera. Perquè és per l’excel·lència del domini poètic del llenguatge que l’autor francès va demostrar a ‘Fedra’ que l’obra ha estat considerada com un punt àlgid de la dramatúrgia clàssica. Amb un registre auster, lleuger i elegant, els seus 1.654 versos alexandrins de rima consonant apariada constitueixen una creació verbal inigualada. La llàstima és que gran part d’aquesta vàlua es perd en la transposició assonàntica de la versió de Belbel. I, com que la prosòdia grinyola, actors i actrius rellisquen cap a una declamació esbravada, plena de crits i fàtua. Pel que fa a l’escenografia, que amb clau simbòlica presenta un gran sol que s’eclipsa sobre un espai erm de sorra i pedregar, s’ha de dir que té un impacte estètic apreciable. La pega és que destorba les evolucions dels personatges fins a extrems il·lògics. El vestuari tampoc no els resulta massa afavoridor. D’uniformitat casernària els homes, de “soirée” les dues pretendents d’Hipòlit i d’estil ètnic les serventes. Tot plegat, un espectacle coix i una ‘Fedra’ poc agraciada.   

Fedra

publicat per

http://culturamataro.cat

Una de les grans obres de Jean Racine, considerat un dels mestres de la literatura francesa.

Basada en la tragèdia grega del mateix nom narra la història d’una dona enamorada del seu fillastre Hipòlit. Fedra no escolta el que li dicta la raó i, cegada per la passió, li confessa el seu amor. Ferida pel rebuig i deixant-se portar per la ràbia calumnia en públic al seu fillastre.

Emma Vilarasau interpreta un dels personatges femenins més atractius de la història del teatre: una dona independent, forta i decidida que, malgrat les seves virtuts, acaba sent víctima de la seva irrefrenable passió humana.

Un impactant retrat del desig femení, de l’amor no correspost, de la pulsió sexual soterrada i exorbitant, del sentiment de culpa, de l’autodestrucció, de la vulnerabilitat i dels perills de la passió i de la complexitat de les relacions familiars.

Direcció: Sergi Belbel

Amb: Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Queralt Casanyas, Jordi Banacolocha i Gemma Martínez

Activitats relacionades

Post-funció amb membres de la companyia.

Divendres 27 de març, un cop finalitzada la funció

Teatre Monumental

Col·loqui amb els membres de la companyia a l’entorn de l’espectacle.

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Divendres 27 de març

21 h

Teatre Monumental

28 euros platea / 26 euros amfiteatre

Barcelona de Pere Riera al teatre Goya