Dani Anglès engega el projecte Onyric al Condal amb un
musical compromès sobre l’homosexualitat
La productora Noday but today havia d’estrenar Fun home a
l’Aliança del Poblenou, el gener passat. Des de l’estiu que ho estaven
preparant amb una tripleta d’equips d’actors infantils. Va decidir ajornar-ho,
perquè es van témer que la situació política convulsa (des de l’1-O al 21-D de
les eleccions hi va haver un daltabaix d’assistència a la cartellera catalana)
els restaria públic i perquè el director Daniel Anglès va rebre l’encàrrec de
redirigir el rumb del Teatre Condal.
Ara, sota el segell d’Onyric, Anglès dissenya la
programació del Condal i no amaga la possibilitat que la marca de musicals es
desplaci a altres teatres. Aquest setembre, arrencarà la nova etapa al Condal
amb equipament nou per matisar la sonoritat d’un musical i amb una peça que
ensenya algun secret de família.
Fun home és una obra inspirada en la novel·la gràfica
d’Alison Bechdel. La música és de Jeanine Tesori i el llibret és de Lisa Kron,
una tripleta d’artistes que van revolucionar Broadway amb un musical molt
tendre i divertit que parteix d’un fet real de l’escriptora.
L’obra –amb Miquel Tejada com a director musical– arrenca
amb l’escriptora elaborant el còmic i reobrint el bagul dels records a la casa
de la seva infància. Té 40 anys i és el moment que “els fills perdonen els seus
pares”, comenta Anglès. Bechdel va descobrir que era homosexual quan va anar a
la universitat i ho va anunciar de seguida; el seu pare, canvi, mantenia les
formes convencionals, i no es va atrevir a declarar-se homosexual. En el seu
record, Bechdel viatja a quan tenia 18 anys i descobria el seu cos, i als 10,
quan va relligant actituds estranyes del pare. L’edifici on viuen conviu amb la
botiga de fèretres i, al soterrani, amb l’espai en què vestien i maquillaven
els difunts per dur-los al funeral.
És una família diferent a totes, però en què es
repeteixen els mateixos comportaments afectius de totes.
Aquest ha estat el segon estiu preparant Fun home, amb el
neguit que alguns nens ja s’estan fent massa grans. Han d’evitar que
competeixin entre ells; el musical ha de ser un joc més. I, en tot cas, que uns
aprenguin de l’habilitat dels altres. Necessiten tres equips perquè puguin
anar-se rellevant. Faran només 50 funcions, en català. Si funcionés, sempre hi
hauria la possibilitat de repetir en una altra temporada al Condal.
O de traslladar-se a un altre teatre. L’espai amaga algun
secret màgic en la forma de desplegar-se per donar pas al record. En el
repartiment, noms com ara Mariona Castillo, Daniel Anglès, Pilar Castillo,
Clara Solé...
LA XIFRA
5
Tony
va rebre la primera producció a Nova York. És dels pocs
musicals en què tot l’equip creatiu és femení.
Una reflexió sobre la polèmica de ‘Carousel’
Les xarxes socials es van convertir en un camp de batalla
sobre la conveniència, o no, de fer la versió concert del musical ‘Carousel’ al
Festival Grec. Perquè apareixia un personatge que menystenia brutalment la seva
parella. Daniel Anglès recorda que les seves darreres direccions (‘Rent’,
‘Hair’ o ‘Per sobre de totes les coses’) no el fan pas sospitós de legitimar
actituds ofensives. Els responsables dels drets exigeixen que no es canviï ni
una de les cites abusives. L’enrenou a les xarxes, doncs, demostra l’èxit,
perquè el musical pretenia ofendre i provocar controvèrsia.
El director no s’amaga dels musicals polèmics. Vol que
els espectacles, més enllà de la qualitat tècnica i la posada en escena formal,
generin debat. El que sobta és que ningú s’exclami, segueix dient, amb peces
com ara Set núvies per a set germans, que, tot i l’alegre to de comèdia
musical, arrenca amb un segrest en tota regla.
+ info
J.B.
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada