El Festival TNT - Terrassa Noves Tendències
aplega els espectacles més innovadors i fa planter de companyies que després
volten pel món. Tot està a punt per a l’11a edició
No estudien. No treballen. Però ara un
espectacle performatiu els ha posat a pencar, i a cobrar un sou per fer-ho
(dues coses, ja ho sabem, que no van sempre juntes). Un grup de ninis de Premià
de Mar són els particulars operaris d’El bosque, una instal·lació escènica
ideada per Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) i Juan Navarro (perpetrador
habitual dels ginys escènics de Rodrigo García i Roger Bernat) que s’estrenarà
a Terrassa el 27 de setembre, dins del festival TNT. “Potser l’experiència els
motivarà tant que voldran deixar de ser ninis ”, aventura Pep Pla, director del
festival. No ho diu per dir-ho: és un dels convençuts del poder transformador
del teatre. El bosque és tan difícil d’etiquetar com la resta de la trentena de
propostes del TNT (entre les quals hi ha 13 estrenes i 10 coproduccions).
Aquesta és l’especialitat de l’esdeveniment, que arriba a l’onzena edició amb
l’orgull ser l’únic festival català dedicat en exclusiva a la creació
contemporània. Aquella que és tan heterogènia que no té un sol nom, sinó molts.
Experimental, híbrida, multidisciplinària,
avantguardista, nous llenguatges, noves escenes... Són infinites les etiquetes
que pengen d’aquestes tipus de produccions. Alguns programadors encara
s’espanten perquè no saben a quin calaix posar-les, com vendre-les al seu
públic. A Terrassa van optar per dir-ne noves tendències i fa anys que van
constatar la seva capacitat per interessar espectadors de tota mena. “Fins a la
sisena edició teníem un públic molt iniciat i especialitzat. A partir de la
setena ja va començar a venir gent molt diversa”, explica Pla. La política de
preus baixos va contribuir a democratitzar les platees (s’ha d’entendre en un
sentit ampli: també hi ha espectacles al carrer i en espais no convencionals).
I per fer-ho més atractiu per a tothom hi ha programació específica per a nens
i per a adolescents.
Una constant entre aquests artistes de
l’inclassificable és la de fer espectacles totalment de creació, confeccionant
tots els ingredients des de zero, amb vocació de parlar de l’ara i aquí. El compromís
social lliga el gruix dels espectacles i el programa esdevé una crònica del
present. I, a més, amb l’al·licient afegit de la descoberta. “Volem ser
planter”, diu Pep Pla. Això significa no deixar de banda les companyies més
destacades en aquest sector, com El Conde de Torrefiel, David Espinosa o
l’Agrupación Señor Serrano, que sempre han rebut impuls al TNT. Però per sobre
de tot volen donar espai i veu a altres grups amb menys presència o directament
nous. El Pollo Campero - Comidas para Llevar (companyia integrada per Cristina
Celada i Gloria March) estrenen al TNT Parecer felices, una mirada als errors
de raccord entre la imatge que projectem a les xarxes socials i el que realment
som; La Señorita Blanco ha treballat el tema dels micromasclismes amb les dones
del barri de la Maurina de Terrassa, i el TNT ofereix l’oportunitat única de
veure els resultats d’aquests site specific, en una plaça terrassenca; Soren
Evinson indaga el tema de les identitats, individuals i col·lectives, a A
nation is born in me ; Marc Villanueva farà un itinerari per diversos domicilis
per jugar a un joc de taula inventat per ell amb un grup reduït d’espectadors,
amb la intenció de desmuntar prejudicis sobre política; Txalo Toloza-Fernández
i Laida Azkona Goñi mostraran les conclusions de la investigació sobre l’origen
de la fortuna dels germans Benetton a Tierras del sud, segona part d’una
trilogia sobre l’espoliació neocolonialista a la Patagònia Argentina; i David
Espinosa tornarà a barrejar els recursos més humils i la màxima ambició per
explicar Una història universal, un repàs dels grans esdeveniments de la
humanitat fet des de les ganes de denunciar que el relat sempre el fa qui
guanya.
Al TNT estan acostumats a veure com el
festival serveix de banc de proves a altres teatres i institucions a l’hora de
decidir-se a programar-los. De planter n’hi ha, sense cap dubte: per a l’edició
d’enguany es van rebre més de 500 propostes, i cada cop n’arriben més de fora
de Catalunya. Tampoc hi ha dubte de la capacitat de propagació: l’any passat es
van mantenir en gira 22 espectacles produïts pel festival, amb 577 funcions en
91 ciutats de 21 països, i 30.000 espectadors, als quals cada cop els importa
menys no poder posar una etiqueta convencional al que passa en escena.
Publicat per
Belén Ginart
https://play.ara.cat/escenes/Terrassa-paradis-del-teatre-inclassificable_0_2092590723.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada