Una companyia que fa teatre per canviar el
món, un clàssic dels ’70 impactant i transgressor, una sala molt especial, el
teatre de La Massa de Vilassar de Dalt, i quatre dates, 20, 21, 27 i 28
d’octubre. El menú està servit per gaudir d’un espectacle que no deixarà
indiferent a ningú.
I és que torna Cop de Teatre i torna amb
Equus, de Peter Shaffer, una història més enllà dels límits. Una obra que, 50
anys després d’haver estat escrita, segueix provocant emocions contradictòries.
Ja quan va ser estrenada va provocar un gran escàndol pel seu contingut polèmic
i per la seva forma, ja que era la primera vegada que un home sortia despullat
a escena. Una història de gran impacte escrita amb una estructura de thriller
psicològic detectivesc a través de la qual el psiquiatre protagonista, Martin
Dysart, ha d’esbrinar perquè l’adolescent Alan Strang, al qual tracta, va
cometre un crim abominable. És a partir d’aquestes investigacions que
l’espectador descobreix, a poc a poc, tota la privacitat del noi i la seva
complexa psicologia. Equus converteix inevitablement l’espectador en un voyeur
i l’acaba dirigint a l’escenari del crim. És aquest element: saber des del
primer moment que passarà i com l’obra condueix inexorablement l’espectador i
els seus protagonistes cap a la tragèdia, el que la converteix en una peça
impactant i demolidora.
Equus és una invitació a reflexionar, a
remoure a una classe mitjana adormida i adotzenada, un clàssic dels ’70
absolutament vigent a causa de la regressió que estem patint a posicions
puritanes, una obra transgressora, que passeja per espais poc comuns com les
parafílies i la zoofília. Una obra que busca agitar consciències i que planteja
un debat molt interessant sobre què és la normalitat i l’anormalitat, el preu
que estem disposats a pagar per mantenir-nos dintre d’aquesta “normalitat” i
quines de les parts més extraordinàries dels nostres fills, o de nosaltres
mateixos, hem de reprimir i castrar per poder viure en aquesta societat que no
vol mirar a la cara les coses que l’incomoden.
Peter Shaffer s’inspirà a escriure aquest text
després de llegir als diaris sobre un crim perpetrat per un adolescent que va
buidar els ulls a sis cavalls amb un punxó. L’escena macabra fou prou poderosa
per a portar el dramaturg anglès a escriure un relat fictici sobre les causes
que portaren el jove a perpetrar el terrible crim i serà la recerca d’aquestes
causes la que servirà per anar posant sobre l’escena moltes de les coses a les
quals ningú es vol afrontar.
Personatges
El retorn de Cop de Teatre
Amb
Equus torna el Cop de Teatre que tots coneixem, aquella companyia que es
belluga pels escenaris buscant remoure consciències i expulsant a l’espectador
de la seva còmoda zona de confort. Però, a més, amb aquesta obra, Cop de Teatre
fa el seu salt al món professional. La companyia, fundada el 2011 per Denis
Fornés, té com a principal objectiu portar a terme projectes teatrals de
qualitat i amb un contingut sovint irreverent, reflexiu i trencador. Si així va
ser amb La gàbia de les boges, de Jean Poiret, el 2012, amb un èxit històric de
públic al Teatre de La Massa, seguit de Bent, de Martin Sherman, el 2013, i
Mare Coratge, de Bertoldt Brecht, el 2014, amb Equus segueix la mateixa línia,
però ara professionalment. Cop de Teatre fa la residència d’Equus al teatre de
La Massa que culminarà amb les quatre prèvies dels dies 21, 21, 27 i 28
d’octubre. L’estrena absoluta serà el 10 de novembre al Teatre de Tarragona i,
a partir del 30 de gener i durant quatre setmanes faran temporada a la Sala
Gaudí de Barcelona.
Equus s’ha posat dempeus amb coproducció de
Cop de Teatre i La Massa i, si bé la base de l’equip artístic i tècnic continua
arrelada a Vilassar de Dalt i rodalies, per a aquest projecte ha incorporat
professionals de l’escena de renom com Pablo Ley, que ha adaptat el text,
Carles Fígols, Chantal Aimée, Mercè Rovira i Joan Raja, Lluís Arruga, Blanca
Valletbó i Andreu Lahoz al reapartiment, Berta Riera al vestuari... i
col·laboradors habituals com Martí Sancliment a la producció executiva, Aleix
Vives, que una vegada més compon la música conjuntament amb Emili Bosch, Ainoa
Guilera i David Abrodos a l’escenografia i art i, òbviament, el director i
ànima del projecte, Denis Fornés.
Publicat per
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada