publicat per
www.totmataro.cat
17 de desembre de 2013
'Adreça desconeguda' tanca el cicle sobre teatre i memòria
La programació estable del Monumental, que aquest trimestre
ha tingut el propòsit d'enfocar el teatre com a factor de contribució a la
memòria democràtica, es va cloure dissabte passat amb un epíleg d'èxit artístic
i de públic: 'Adreça desconeguda'. Aquesta és una obra que a Mataró ja s'havia
pogut veure l'abril del 2006, al Monumental mateix, en una notòria posada en
escena de Fernando Bernués, protagonitzada per Ramon Madaula i el mataroní
Jordi Bosch. La d'ara, també d'una gran qualitat i encert, l'ha dirigida Lluís
Homar, que a més la interpreta al costat de l'Eduard Fernàndez.
'Adreça desconeguda', tot i no ser una peça teatral, resulta
un text d'una gran eficàcia escènica. Publicat premonitòriament als Estats
Units l'any 1938 per l'escriptora, publicista i professora universitària
Katherine Kressmann en forma de recull de cartes, presenta l'intercanvi
epistolar entre dos socis d'una galeria d'art de San Francisco. Un és el jueu
nord-americà Max Eisentsein i l'altre l'alemany Martin Schulse, que ha tornat
al seu país.
Evolució maligna
A través de la correspondència creuada entre els dos
personatges en el període que va des de novembre de 1932, quan Hitler encara no
és al poder, fins al març de 1934 en què ja és canceller i ha iniciat
l'holocaust, assistim al fatídic trencament del que havia estat una sòlida
amistat recíproca. Lluís Homar és Martin, que des d'Alemanya va combregant
paulatinament amb els postulats del nazisme, des d'una subtilitat inicial fins
a l'assumpció més cruel i verinosa. Eduard Fernàndez és Max, que viu astorat la
conversió del seu soci i l'acaba destruint perquè el fa responsable de la mort
de la seva germana a Berlín.
Claredat expositiva
El tret definitori d'aquest muntatge és la senzillesa. Per opció volguda i per necessitat. Perquè
l'elocució planera és la forma més traçuda de procurar captivar l'espectador
amb un relat que, si no, podria tenir les dificultats de recepció pròpies d'un
text concebut per a ser llegit. I a fe que Homar i Fernàndez ho aconsegueixen.
La subtilesa de la seva actuació, commou. Un i altre aconsegueixen transmetre
amb eficàcia els sentiments sorgits d'una història comuna d'afecte que, carta
rere carta, es va descomponent i passa per l'estranyesa, el dubte, la por, els
retrets, les justificacions i finalment l'horror, la venjança i els interrogants
ètics consegüents.
En coherència amb els plantejaments de direcció, el
dispositiu escenogràfic és igualment simple. Compartint l'espai amb una part de
públic, a l'escenari només hi ha una estora, uns mobles i un requadre lluminós
que s'abat cap a terra com a símbol de l'atzucac moral que a 'Adreça
desconeguda' motiva la destrucció de l'amistat dels protagonistes. Allò que la
memòria històrica ens recorda que va ser una atroç tragèdia col·lectiva
