publicat per
http://argentona.cat/
Finalista als Premis Butaca 2014 com a millor espectacle
teatral de petit format.
Podria volar a Nova York i tornar tots els dies durant set
anys i, encara així, no estaria deixant una petjada de carboni, canvi climàtic
i inestabilitat política, una jove parella contempla tenir un fill. Si s’ho
pensen massa, no ho faran mai. Però si no s’ho pensen bé, podria ser un
desastre. Volen tenir un fill basant-se en les raons correctes però… quines són
les raons correctes? I què serà el primer en destruir-se, el planeta o la
relació?
L’obra de Duncan Macmillan dóna veu, a través de dos
personatges imperfectes però profundament humans, a una generació per la qual
la incertesa és una forma de vida.
“Pulmons és la història d’una conversa. Un dia, tot comprant
mobles, una parella es troba inesperadament discutint si haurien de començar a
intentar tenir fills o no. Sóc una bona persona? Seré un bon pare? Quina mena
de món heretaran els nostres fills? És intel•ligent o necessari dur al món
encara una altra persona? Com més intel•ligents som, més difícils són de
contestar aquestes preguntes i més ridículs semblem per intentar lidiar-hi.
L’obra no té acotacions, però comença amb algunes instruccions sobre com hauria
de ser representada: “Aquesta obra ha estat escrita per ser representada en un
escenari despullat. No hi ha ni escenografia, ni mobles, ni utilleria, ni
mímica. No hi ha canvis de vestuari. La llum i el so no haurien de ser
utilitzats per indicar cap canvi de temps o de lloc
Es tracta d’un repte enorme per a un director perquè demana
molta habilitat i confiança treballar sense la caixa d’eines habitual i fer la
teva mà invisible. També és un acte a la corda fluixa per als dos actors. No hi
ha res més que ells. És una oportunitat per veure dos intèrprets extraordinaris
sense la maquinària escènica habitual ficant-se pel mig. Ells controlen el ritme,
el to, el viatge a través de l’obra. Exigeix resistència física i emocional,
una memòria prodigiosa i l’habilitat per escoltar i contestar al moment, no
només l’un a l’altre sinó també al públic. D’aquesta manera, és inevitable una
funció diferent cada nit. És un ésser viu, que respira. Exigeix que el públic
suspengui la seva descreença i utilitzi la imaginació.
Em sembla que és el que el teatre fa millor. No tinc res
contra les escenografies o l’utilleria, o contra convencions de llum o de so o
qualsevol altra convenció teatral. Tot i així, a Pulmons el que importa és la
conversa – aquesta conversa difícil que al final arriba a abraçar tota una
vida. Representar-ho de manera realista amb escenografia, canvis de vestuari o
utilleria posaria èmfasi en l’aspecte equivocat. Són les paraules, les
decisions, els fluxos de consciència, els silencis –això és el que importa. A
mi em sembla que quan mantenim aquestes converses recurrents amb gent que
estimem, realment tant és on som: podríem estar atrapats en un embús, o estar
jaient junts a la banyera, o esperant que comencés una obra de teatre. És la
mateixa conversa, simplement hi entres i en surts constantment. És aquesta la
sensació que tenim quan hi estem ficats i, per tant, és la sensació que hauríem
de tenir quan ho veiem en un escenari. També implica que ens podem moure pel
temps i l’espai de manera ràpida i explicar la història d’una manera més
immediata, alliberats de la mecànica habitual de l’escenari. L’obra va ser
escrita com un repte per als actors, i també com un regal. Espero que gaudiu de
Pulmons.”i tingués un fill. Deu mil tones de CO2. Aquest és el pes de la Torre
Eiffel.
COMPRA LA TEVA ENTRADA
FITXA ARTÍSTICA
Duncan Macmillan
Autor: Duncan
Macmillan
Traducció: Carme
Camacho
Direcció: Marilia Samper
Intèrprets: Pau Roca
(home) i Carlota Olcina (Dona)
Il•luminació: Sergi
Vilanova
Assessora d'escenografia:
Paula Bosch
Música: Pablo Miranda
Coreografia i moviment:
Nuria Legarda
Disseny gràfic: Edu Buch
Foto cartell: Sergi Vilanova
Premsa: Arnau Maymó i
Clara Molins
Ajudant de direcció: Jan Vilanova Claudín
Producció executiva:
David Costa i Adriana Nadal
Agraïments: Llàtzer
Garcia, Roger Torns, Xavier Ordóñez, Floristeria-Garden The Boj, Bar La
Gaviota, Toni Galmés, Marta Fernández i Albert Ordóñez i la seva fillaMartina.
+ info
Lloc: La Sala d'Argentona
Adreça: Plaça Nova
Hora: 21 h
Durada: 1 h 30 minuts
Ho organitza: Regidoria de Cultura
Preu: 10 € (taquilla) 7,50 € (anticipada)
Tipus d'acte: Teatre
