Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lina prosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lina prosa. Mostrar tots els missatges

31 de març 2015

Lina Prosa i Moisès Maicas donen a conèixer 'El manifest de Palerm'



publicat per
28 de març de 2015
Amb motiu del Dia Mundial del Teatre la dramaturga italiana Lina Prosa i Moisès Maicas ens donen a conèixer El manifest de Palerm. Us l'adjuntem a continuació:
Escena Europa / El teatre pel renaixement d'una Europa humana
El Manifest de Palerm
Traducció de Lídia Gil

L'Europa actual, subordinada al dictat de les finances i l'economia, impedeix la formació de l'Europa que somniem, la de la cultura i les aspiracions humanes.

La crisi econòmica que ha envestit la majoria dels països europeus ha recaigut, i continua fent-ho, sobre la part més feble de la societat, entenent aquí per feble qui no exerceix el poder i qui, per vocació, treballa pel canvi.

La majoria dels països europeus ja no inverteix en cultura, i els fons que hi destinen són cada vegada més minsos. Tot això comporta que nombroses realitats teatrals desapareguin, sobretot a les perifèries, i impedeix i estronca relacions humanes i artístiques importants per a la resistència moral en un moment de desorientació general. La manca d'activitat intel·lectual i l'ofec de les iniciatives creatives i innovadores impedeixen la circulació d'idees, l'assoliment de la igualtat i, per tant, la creació de la Comunitat de les Persones d'Europa.

El predomini de les finances en la cultura ha llevat espai i alè al teatre, que té per vocació investigar i elaborar formes d'allò que entenem per contemporani, amb les quals la memòria aspira a tenir futur.

En una situació com aquesta, els artistes es veuen obligats a fer front a l'exigència de la supervivència a qualsevol preu, i a deixar en segon lloc la consistència i l'originalitat dels seus projectes. La poca importància dels recursos humans en la construcció d'Europa ha fet perdre la consciència del ser-hi. El present emmalalteix de solitud i abandonament o perd els seus espais, i el gran buit l'ocupen, l'economitzen i el financen els poders.

Al final, la crisi fa augmentar la riquesa d'uns pocs i la pobresa de la majoria.

El teatre és l'espai de l'assemblea, on el diàleg, la llengua, la llibertat de pensament i la memòria alliberen el cos del control dels interessos que estan fora del que entem per humà, i afavoreixen la democràcia, la integració de les persones i la convivència de les cultures. D'aquest principi de civilització n'és portadora Grècia, sense la qual és impensable la idea d'Europa.

EL MANIFEST DE PALERM
És la veu del disgust i la negació a resignar-se que sorgeix de la perifèria, lloc per antonomàsia de resistència i recursos amagats, i, en aquest sentit, lloc mític de trobada entre persones i artistes. És la veu que sorgeix del Mediterrani, mirall important de la nova Europa.

PROPOSTA
Els continguts del manifest són la base per crear Platea Europa, una xarxa d'actors, autors, directors i de tots els qui treballen en el món del teatre i de la cultura en l'àmbit europeu.


La Platea promou, de manera itinerant i autofinançada, un programa de trobades i activitats per fer de manera periòdica a les ciutats europees.

13 de novembre 2014

Nàufraga del capitalisme



publicat per
www.elperiodico.cat
9 de novembre de 2014
Imma Fernández

La dramaturga siciliana Lina Prosa relata a 'Lampedusa beach' el poètic viatge cap a l'abisme d'una africana a punt d'ofegar-se

Moisès Maicas dirigeix Bàrbara Roig en l'obra

«El que més em va impressionar de Lampedusa va ser el contrast: a un costat de la platja, els turistes, els rics europeus de vacances; a l'altre, els immigrants que eren portats als centres d'acollida. Dos mons enfrontats: el de la pretesa felicitat i el de la pobresa», sosté Lina Prosa, autora de Lampedusa beach, un commovedor monòleg que, sota la direcció de Moisès Maicas, interpreta Bàrbara Roig, acompanyada del percussionista i griot Djibril Ngom. L'obra recala fins al 30 de novembre al teatre Akadèmia, que ha rescatat un altre muntatge de Maicas sobre la immigració: El drac d'or.

A Lampedusa beach, Prosa arrossega fins a les profunditats marines Shauba, una dona africana que com tants altres va veure el seu somni d'una vida millor ofegat al Mediterrani. En el viatge cap a l'abisme, expira sensacions, records, preguntes i un últim «acte revolucionari». Va ser la seva tia Mahama qui la va animar a marxar «perquè el capitalisme dóna l'oportunitat de menjar un dia sí i un dia no», cita la dramaturga i directora siciliana, que utilitza la poètica perquè el públic se submergeixi en una altra realitat del drama diferent de la que percebem davant el bombardeig d'informacions. Escrit el 2003, el seu profètic relat va directe a les emocions. A través de la paraula poètica, Shauba «esdevé un mite», apunta una autora interessada a connectar l'univers contemporani amb els mites clàssics.

L'èxit de Lampedusa beach, que es va estrenar abans a París que al seu país natal, va animar Prosa a seguir bussejant en la tragèdia amb Lampedusa snow i Lampedusa way, obres que completen el seu tríptic sobre els nàufrags del capitalisme.

Tots som clandestins, recorda Prosa. Fills de la immigració i viatgers que anhelem explorar nous confins, geogràficament o metafòricament. Però oblidem qui som i d'on venim. Amb aquestes preguntes n'hi hauria prou, segons el seu parer, per «transformar l'arribada d'un immigrant en l'arribada d'un amic, d'un igual».


Explica que els habitants de Lampedusa, que va conèixer després d'haver escrit la seva obra, són «extraordinaris». «Tenen un coratge i una humanitat que s'han perdut a gairebé tot Europa. Ajuden el que acaba d'arribar abans de pensar en el problema polític». Un problema d'arrel cultural, afegeix, que es resoldria ensenyant que l'emigració és un procés natural de l'evolució humana i no pas una amenaça per als països rics. «Hem perdut la qualitat d'hostes de la Terra. Tots som consumistes i ens hauríem de convertir en habitants, viure amb el dret a ser lliures i moure'ns». La franctiradora siciliana dispara contra una Europa «contradictòria». «Els nostres pares van lluitar per una llibertat que ara els neguem a altres».