publicat per
www.elperiodico.cat
9 de novembre de 2014
Imma Fernández
La dramaturga siciliana Lina Prosa relata a 'Lampedusa
beach' el poètic viatge cap a l'abisme d'una africana a punt d'ofegar-se
Moisès Maicas dirigeix Bàrbara Roig en l'obra
«El que més em va impressionar de Lampedusa va ser el
contrast: a un costat de la platja, els turistes, els rics europeus de
vacances; a l'altre, els immigrants que eren portats als centres d'acollida.
Dos mons enfrontats: el de la pretesa felicitat i el de la pobresa», sosté Lina
Prosa, autora de Lampedusa beach, un commovedor monòleg que, sota la direcció
de Moisès Maicas, interpreta Bàrbara Roig, acompanyada del percussionista i
griot Djibril Ngom. L'obra recala fins al 30 de novembre al teatre Akadèmia,
que ha rescatat un altre muntatge de Maicas sobre la immigració: El drac d'or.
A Lampedusa beach, Prosa arrossega fins a les profunditats
marines Shauba, una dona africana que com tants altres va veure el seu somni
d'una vida millor ofegat al Mediterrani. En el viatge cap a l'abisme, expira
sensacions, records, preguntes i un últim «acte revolucionari». Va ser la seva
tia Mahama qui la va animar a marxar «perquè el capitalisme dóna l'oportunitat
de menjar un dia sí i un dia no», cita la dramaturga i directora siciliana, que
utilitza la poètica perquè el públic se submergeixi en una altra realitat del
drama diferent de la que percebem davant el bombardeig d'informacions. Escrit
el 2003, el seu profètic relat va directe a les emocions. A través de la paraula
poètica, Shauba «esdevé un mite», apunta una autora interessada a connectar
l'univers contemporani amb els mites clàssics.
L'èxit de Lampedusa beach, que es va estrenar abans a París
que al seu país natal, va animar Prosa a seguir bussejant en la tragèdia amb
Lampedusa snow i Lampedusa way, obres que completen el seu tríptic sobre els
nàufrags del capitalisme.
Tots som clandestins, recorda Prosa. Fills de la immigració
i viatgers que anhelem explorar nous confins, geogràficament o metafòricament.
Però oblidem qui som i d'on venim. Amb aquestes preguntes n'hi hauria prou,
segons el seu parer, per «transformar l'arribada d'un immigrant en l'arribada
d'un amic, d'un igual».
Explica que els habitants de Lampedusa, que va conèixer
després d'haver escrit la seva obra, són «extraordinaris». «Tenen un coratge i
una humanitat que s'han perdut a gairebé tot Europa. Ajuden el que acaba
d'arribar abans de pensar en el problema polític». Un problema d'arrel
cultural, afegeix, que es resoldria ensenyant que l'emigració és un procés
natural de l'evolució humana i no pas una amenaça per als països rics. «Hem
perdut la qualitat d'hostes de la Terra. Tots som consumistes i ens hauríem de
convertir en habitants, viure amb el dret a ser lliures i moure'ns». La
franctiradora siciliana dispara contra una Europa «contradictòria». «Els
nostres pares van lluitar per una llibertat que ara els neguem a altres».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada