Teatre d'envergadura a La Saleta

publicat per

www.totmataro.cat

4 de novembre de 2014

Comas - Soler

L'èxit fa que 'El curiós incident del gos a mitjanit' hagi de prorrogar

Pere Vàzquez és segurament un dels directors més interessants d'entre els encara anomenats joves del planter de Sala Cabanyes. D'idees clares i propostes creatives, en les seves posades en escena sap aprofitar molt bé elements del gran equip actoral de què disposa la casa per anar uns quants passos més enllà del que hi és habitual. Pel que fa al repertori, també depassa els productes que més hi sovintegen. Ni els musicals clonats, ni les comedietes corrents, ni els infantils redundants són la seva preferència. Ell es decanta pel teatre de text, de factura contemporània. I fa bé.

Després de 'L'habitació del nen' de Benet i Jornet, l'any 2008, i 'Adulteris' de Woody Allen, el 2010, els dos darrers caps de setmana ha presentat a La Saleta del Centre Catòlic 'El curiós incident del gos a mitjanit', la tercera obra que dirigeix. Per als propers 7, 8 i 9 de novembre ja se n'han hagut de programar noves funcions a causa de la bona acollida que ha tingut.

Muntatge d'actualitat

L'espectacle té el seu origen en la novel·la del mateix títol que l'escriptor britànic Mark Haddon va publicar l'any 2003 i que de seguida va ser un gran èxit, tant pel nombre de traduccions i vendes, com pels premis aconseguits. El text va ser adaptat al teatre pel dramaturg Simon Stephens i representat a Londres a partir de 2012. Posteriorment se'n van fer versions en alguns altres països. Des de fa només uns mesos s'està escenificant a Broadway i el Teatre Lliure de Barcelona també l'ha programat a partir del proper abril, amb direcció de Julio Manrique.

El protagonista és un noi de quinze anys, de nom Christopher, que viu en una ciutat del sud-oest d'Anglaterra i va a una escola especial perquè pateix la síndrome d'Asperger, un trastorn neurobiològic relacionat amb l'autisme que comporta dificultats en la relació social, en l'expressió de sentiments i emocions i en la interpretació del llenguatge figurat o gestual. Un vespre descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna i l'altercat que té amb la intervenció posterior de la policia el motiva a investigar pel seu compte qui pot haver sigut. D'aquest manera anirà escrivint un llibre amb tots els detalls de les seves indagacions i sofrences, principalment les renyines amb el seu pare arran de descobrir que l'ha enganyat dient-li que la seva mare és morta, quan en realitat se n'ha anat a viure a Londres amb l'home de la veïna. Més endavant també aclarirà que precisament el seu pare ha estat l'autor de la mort del gos.

Sergio Campos, l'estrella

Amb molt d'encert, la transposició escènica de tota aquesta història està feta a base d'un joc metateatral que permet una mirada còmplice i del tot normalitzada als conflictes de conducta o a les dificultats en els moviments i en la parla que té en Christopher. Un recurs adient, que l'allunya del melodrama o la commiseració. Pere Vàzquez, a més, ha tingut la destresa d'optar radicalment per la proximitat i la senzillesa. En les dimensions minúscules de La Saleta ha disposat un espai configurat per una passarel·la en forma de creu amb el públic a quatre bandes, pràcticament absorbit per una acció dramàtica que té a frec i que passa a un ritme impetuós.

El muntatge resulta molt acurat, fruit de les bones pautes de la direcció i d'un treball coral, artesà i sense cap efectisme banal per part del conjunt de l'equip amb què s'ha acompanyat. Tots els intèrprets donen satisfactòriament els seus papers, que en la majoria de casos són diversos. I s'ha de destacar sobretot l'actuació del jove Sergio Campos en el personatge central. Essent la primera obra que fa, és d'admirar l'agudesa amb què construeix i manté el seu Christopher: rotundament excepcional.

En l'apartat tècnic –que a la Sala sempre és un valor segur– s'ha fet també un exercici de precisió. Vestuari senzill i canviant quan cal, poc utillatge, una llum ben jugada per definir situacions i un ambient sonor creat oportunament per ajudar l'espectador a comprendre la subjectivitat del protagonista. En resum, 'El curiós incident del gos a mitjanit' és una demostració diàfana de com una pràctica teatral amateur de format reduït pot arribar a ser qualitativament gran.