publicat per
www.ara.cat
19 de novembre de 2014
Antoni Ribas / Laura Serra
Angélica Liddell i Jan Fabre són els plats forts de la
setmana dels creadors
SHAKESPEARE AL SEGLE XXI
Romeo Castellucci fa una interpretació extrema del Juli
Cèsar de Shakespeare. / LUCA DEL PIA
La creació contemporània nacional i internacional ha sigut
el principal dinamitzador del Temporada Alta dels últims anys. A nivell
creatiu, acollint les propostes europees més trencadores i internacionalitzant
les catalanes, i també com a revulsiu del seu model de festival, buscant
complicitats amb nombrosos festivals d’arreu d’Europa. El moment culminant de
la creació més arriscada dins el festival és la Setmana de Programadors, ara
rebatejada com la Setmana de la Creació Contemporània.
Des de dijous fins diumenge el Temporada Alta, amb la
col·laboració de l’Institut Ramon Llull, aplegarà 70 programadors, 30 dels
quals vénen de festivals i institucions com l’Odéon de París, el festival
Foreign Affairs de Berlín, el Teatro Stabile del Veneto, el Festival VIE de
Mòdena i la Scène Nationale La Filature de Mulhouse, perquè vegin dotze
espectacles i descobreixin el panorama escènic català.
L’amor poètic i dantesc
Angélica Liddell estrena un altre espectacle al festival,
‘Tandy’
Angélica Liddell ha estrenat quatre espectacles al Temporada
Alta en els últims cinc anys, i demà obrirà la Setmana dels Creadors amb
l’estrena a l’Estat d’un nou muntatge, Tandy (El cicle de les resurreccions). A
més d’aquesta dramaturga, guardonada el 2012 amb el Premio Nacional de
literatura dramàtica, la Setmana de la Creació Contemporània comptarà amb dos
reclams internacionals de primer nivell: Romeo Castellucci, amb Juli Cèsar. Trossos, i Jan Fabre, amb el solo
Attends, attends, attends... (Pour mon père).
“Crec que l’amor és una malaltia, però no l’abordo des del
punt de vista de la patologia, sinó des del punt de vista poètic”, explica
Liddell sobre la història de Sherwood Anderson sobre un borratxo que s’enamora
d’una nena de set anys en què està basada Tandy. L’autora, a més, ha fusionat
el text amb els seus propis diaris per construir un viatge iniciàtic que li
recorda l’amor que Dant sentia per Beatriu i el viatge dels inferns al paradís
de la Divina Comèdia i que no està faltat de la seva potència habitual.
“Cada solo que he creat és el fruit d’una empatia personal,
gairebé íntima, amb els meus intèrprets”, diu Jan Fabre. “Els meus Guerrers de
la Bellesa, com els anomeno, són la meva principal font d’inspiració i la meva
única eina per portar la meva feina a l’escenari”, afegeix. El protagonista, i
punt de partida d’ Attends, attends, attends..., és l’actor Cédric Charron. A
l’obra interpreta un fill “que manté un diàleg imaginari amb el seu pare en el
qual li demana que esperi i que sigui pacient; li demana al pare que s’obri al
seu temps per tornar a ser un nen una altra vegada i preparar-se per a la
mort”, diu Fabre.
La setmana comptarà amb un altre nom consagrat, en aquest
cas del terreny del flamenc. Israel Galván desembarcarà divendres al Teatre
Municipal de Girona ambFla.Co.Men. “Hi he treballat amb la ment posada en una
idea que era abandonar Israel Galván i buscar, amb la directora d’escena,
Patricia Caballero, alguna cosa gran dins les coses senzilles i que girés cap a
un flamenc més desemmascarat”, diu el coreògraf sevillà.
Els ‘radicals’ catalans
Xavier Bobés reflexiona sobre el teatre d’objectes amb
‘Monstres’
Els llenguatges escènics sense text, com la dansa i el
teatre d’objectes, són els més fàcilment exportables dins una convocatòria
internacional com la Setmana de la Creació Contemporània. Un dels noms catalans
més destacats a Catalunya en aquesta última disciplina és Xavier Bobés. La seva
nova creació, Monstres, es podrà veure divendres a la nit al Teatre de Salt,
després d’estrenar-se a finals de setembre al TNT del Centre d’Arts Escèniques
de Terrassa, i està concebut com una reflexió sobre els papers dels
manipuladors dels objectes que apareixen en el teatre d’objectes. “El
manipulador sol ser el súbdit dels objectes, i a l’espectacle el cos del
manipulador és com un objecte que manipula altres cossos, de maniquins -va
explica Bobés-. Hem treballat en el límit personal en què un creador busca
desxifrar quin és el vincle que té amb el que crea. El nostre costat fosc està
més a prop del que pensem”, afegeix.
Nao Albet i Marcel Borràs s’han curat en salut amb la
llengua del seu últim espectacle. Els sis intèrprets de Los esqueiters parlen
en català, castellà, anglès, francès, italià i noruec. De fet, tret d’ells dos,
els altres quatre intèrprets no són actors sinó skaters que reflexionaran sobre
què fa lliures les persones.
La collita dels anys 80
El projecte #FF80 arriba al final del seu recorregut
El Temporada Alta i El Graner, el centre de creació del
Mercat de les Flors, van engegar el 2012 el programa triennal FF80 per donar
suport a un grup de coreògrafs i ballarins, sobretot nascut als anys 80, sovint
formats a l’estranger i que no ho tenien fàcil per tornar a Catalunya. Aquest
any el programa arriba a la seva fi i encara no se sap en quin format
reapareixerà l’any que ve, però de moment el públic podrà gaudir dels treballs
d’El Conde de Torrefiel, La Veronal, Pere Faura, Aimar Pérez Galí, Maria Campos
i Lali Ayguadé.
El barceloní Pere Faura presentarà divendres Sin baile no
hay paraíso (La meva història de la dansa), un retorn al seu passat com a
ballarí en què reinterpreta amb molt d’humor quatre peces essencials del seu
imaginari com a coreògraf i ballarí: La mort del cigne de Maia Plissétskaia;
Singing in the rain, el solo de Gene Kelly; You should be dancing, de Febre del
dissabte nit, i Fase, d’Anne Teresa De Keersmaeker i Michele Anne de Mey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada