Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xavier alberti. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xavier alberti. Mostrar tots els missatges

24 de maig 2019

Un ‘Calderón’ arrevistado triunfa en el Teatre Nacional



Xavier Albertí versiona el clásico ‘El gran mercado del mundo’

Una escena de 'El gran mercado del mundo' en el Teatre Nacional.
Delirante fiesta de gran teatro español en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC ). Xavier Albertí va a por todas en un montaje del auto sacramental de Calderón de la Barca El gran mercado del mundo que abre en plan Carlos Santos, con Lara Grube pronunciando el pregón de La Fama colgada en las alturas, acompañada al piano por Antoni Comas mientras un ruidoso ventilador mueve todo lo que se le pone por delante. Y lo cierra con una última cena de trazo surrealista y cabaretero, con un Cristo de físico fibrado portando una cruz de neón y la compañía cantando Il mondo, de Jimmi Fontana.

De la zarzuela y la revista al cabaret, la astracanada y las varietés, todo cabe en este Calderón arrevistado y celebrado por el público con risas, bravos y aplausos. Hay números musicales, mucho picante y espíritu provocador; bien interpretado por Rubén de Eguía, la caracterización del personaje La Fe como Cristo con llagas levantará ampollas. Y la escena final, que parece un remedo de la cena de los mendigos de Viridiana montada en El Molino, tiene su miga.

El espectáculo —una hora y veinte minutos que pasan volando— se asemeja a una falla que quema en poco tiempo un largo trabajo de una compañía mixta de 14 actores del TNC y la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) en una fraternal y saludable coproducción.

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO
El Gran Mercado del Mundo, de Calderón de la Barca. Versión y dirección de Xavier Albertí. Producción: Teatre Nacional de Catalunya (TNC) y Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC). Sala Gran del TNC. Barcelona. Hasta el 22 de junio.

Sonaron con humor corrosivo los versos de Calderón, no siempre con naturalidad en la dicción y adecuada proyección vocal, pero con energía en un relato un tanto caótico que muestra la riqueza ideológica de un auto sacramental que es puro teatro popular, de poderoso calado en su crítica al orden político, religioso y moral. En las palabras del gran autor del Siglo de Oro asoma la condición humana sus distintos rostros: la trama cuenta la suerte que corren dos hijos gemelos, bien encarnados por Alejandro Bordanove (Buen Genio) y David Soto (Mal Genio), en pugna por el mayorazgo y la mano de La Gracia —magnífica Aina Sánchez—, en un mercado de las tentaciones con la bondad y la maldad en liza.

La joya de la escenografía es un carrusel de feria que simboliza una rueda de la fortuna, con el contratenor Jordi Domènech (La Herejía) silbando una espiritual aria de La Pasión según San Mateo, de Bach, en una escena que haría las delicias de Fellini.
Juega el director del TNC con el desparpajo de las revistas populares del Paral·lel barcelonés y el cabaret más canalla. Silvia Marsó viste La Culpa con aires de vampiresa de cine negro, Roberto G. Alonso es pura Lascivia con pulsiones de drag queen en celo y Jorge Merino (El Mundo y Padre de Familias) se marca un cuplé sobre las dietas con trazos de Olga Ramos.
Mont Plans (La Malicia) y Oriol Genís (La Gula) llevan a su terreno El tango de la cocaína, de Joan Viladomat, y una rumba en plan Peret; Antoni Comas (Inocencia), que dice el verso con gran acierto, luce agudos en La Pira verdiana, y Cristina Arias (Soberbia), Elvira Cuadrupani (Penitencia y Humildad) completan un reparto coral bien ajustado.

+ info
Javier Pérez Senz

21 de maig 2019

La obra ‘El Gran Mercado del Mundo’ llega al TNC




Xavier Albertí dirige la obra de Calderón de la Barca con una mirada contemporánea

El director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, propone “redescubrir los autos sacramentales con una mirada contemporánea” en ‘El Gran Mercado del Mundo’, obra en la que Calderón de la Barca “anticipó la imposición de las doctrinas del mercado, mucho antes de que el capitalismo se volviera religión”.

‘El Gran Mercado del Mundo’, que se podrá ver en la Sala Grande del TNC del 15 de mayo al 22 de junio, es una ambiciosa coproducción del teatro público catalán y de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), que cuenta con un equipo formado por 14 actores con trayectorias muy diferentes, desde los intérpretes especializados en el Siglo de Oro español hasta los forjados en el cabaré, la danza o la música clásica.

+ info

15 de novembre 2017

Teatro: nueva autoría y patrimonio



Hace dos décadas también se inauguró oficialmente el Teatre Nacional de Catalunya

‘L’auca del senyor Esteve’, de Santiago Rusiñol, que abrió el TNC en versión de Adolfo Marsillach. / RICARD CUGAT

Este 2017 se cumplen 20 años de la primera vez que el teatro de Romeo Castellucci pisó los escenarios catalanes. Fue en el Mercat de les Flors, durante el Festival Grec, con el espectáculo 'Orestea (Una commedia organica?)' de la Socìetas Raffaello Sanzio. En aquella época yo era el director del Festival Grec, y para mí fueron unos años muy intensos en los que también nos visitaron por primera vez nombres como Christoph Marthaler, Sasha Waltz o Jan Lauwers.

Por eso, recuerdo perfectamente las dificultades que tuvieron muchos espectadores y muchos representantes de la prensa a la hora de acoger a unos creadores que han acabado subiendo al parnaso de la creación escénica contemporánea, y que en nuestra casa afortunadamente hemos podido ir siguiendo, en una cierta medida, gracias a festivales como el Grec, Temporada Alta o el TNT, y a teatros como el Mercat de les Flors, el Lliure o el TNC.

Este 2017, precisamente, también hace 20 años que se inauguró  oficialmente uno de los principales teatros públicos de nuestro país, el Teatre Nacional de Catalunya, que a día de hoy tengo el honor de dirigir. A lo largo de estas dos décadas, el TNC se ha ido consolidando como un gran dinamizador del panorama escénico catalán, gracias principalmente a su compromiso con la creación local contemporánea y con nuestro patrimonio dramático, sin dar la espalda al resto de iniciativas públicas y privadas que articulan nuestra realidad teatral.

Es difícil mirar los dos últimos decenios sin constatar las dificultades que hemos sufrido
Si nos proponemos mirar retrospectivamente lo que han significado los últimos 20 años para el teatro catalán, resulta inevitable constatar las enormes dificultades que ha padecido el sector cultural –y el teatral en particular– durante la crisis económica de los últimos cinco años. A eso, hay que sumar un importante desprestigio social de las humanidades en nuestro país, iniciado durante la larga noche del franquismo con un activo deterioro del tejido cultural y educativo, que los espejismos de los 'booms' económicos de los años posteriores no solo no fueron capaces de revertir, sino que agravaron.

Las dificultades
Es difícil mirar los últimos 20 años del teatro catalán sin constatar las dificultades que hemos sufrido, y todavía sufrimos, con el objetivo de conseguir que la cultura vuelva a ser un espacio vertebrador de nuestra razón de ser como individuos y sociedad, frente a las constantes agresiones a nuestra libertad de decisión por parte de los poderes económicos y las dinámicas mercantilizadoras. En este sentido, las artes escénicas son especialmente sensibles a problemas que tienen sus raíces más profundas en los déficits educativos, y por eso al mismo tiempo configuran un importante espacio reactivo contra determinadas dinámicas negativas, que en otros ámbitos pueden resultar menos visibles.

Aquel día de 1997 en que Castellucci presentó en nuestra casa su personal lectura de 'Esquilo', numerosos espectadores abandonaron la platea antes de que se acabara la función, e incluso algún joven creador denunció en los medios el silencio que, en su opinión, había sufrido la propuesta por parte de la prensa. Este 2017, en cambio, cuando el festival Temporada Alta puso a la venta las entradas para los espectáculos de este año, la pieza 'Ethica. Natura e origine della mente' de Romeo Castellucci se agotó enseguida, tal como ha ido pasando con otros espectáculos que el director ha estrenado en nuestra casa los últimos años. Personalmente, me parece una anécdota bien significativa, porque me recuerda que el teatro –la cultura– es una carrera de fondo, en la cual no resulta nada fácil conseguir consolidar proyectos, mientras que en cambio es terriblemente sencillo dejar perder los descubrimientos y pequeñas victorias de creadores y programadores dentro del vértigo de las carteleras.

Salto a otras latitudes
Además de construir un público sensible a la voluntad de resistencia cultural que pueden aportar las artes escénicas a nuestra sociedad cada vez más digital y audiovisual, tengo la sensación de que el teatro catalán ha desarrollado en estos últimos 20 años dos grandes proyectos importantes para su buena salud. Por un lado, hemos asistido a la eclosión, maduración y consolidación de numerosos dramaturgos y dramaturgas de calidad, y con una excepcional relación con el público. Gracias a esto, se ha ido tejiendo una cartelera teatral en la que los clásicos conviven con perfecta naturalidad con un gran abanico de voces que se enfrentan a la realidad actual desde un presente que también es el nuestro. Y, al mismo tiempo, en muchos casos, han hecho el salto a otras latitudes interesadas por conocer los puntos de vista de nuestra dramaturgia.

La tradición
Por otro lado, se ha ido desarrollando una creciente sensibilización por la importancia de nuestro patrimonio escénico, especialmente aquel que contribuyó a la articulación de la sociedad catalana de masas moderna a partir de 1864. Si bien aún hay una sensación bastante generalizada que considera de segunda división nuestra tradición teatral por lo que respecta a la calidad literaria, cada vez se está tomando más consciencia de la enorme huella que han dejado en nuestra identidad colectiva muchas de las utopías ideológicas con las que construyeron sus obras los principales creadores escénicos que nos han ido precediendo. Y, éste es, seguramente, un sólido primer paso para restaurar algunos puentes importantes con nuestra tradición.

Publicat per
XAVIER ALBERTÍ

15 de maig 2017

Glòria al rei Homar



L'actor meravella en el 'Ricard III' del TNC i és el puntal d'una obra irregular

Entre els dolents de Shakespeare, que són una legió, no hi ha qui pugui disputar el tron a Ricard III, el rei deforme que va eliminar tots els oponents que se li van creuar pel camí. Va ser en l’època sanguinària de la guerra entre les famílies dels York, a la qual pertanyia el monarca, i els Lancaster. Personatge vil, cínic i sense escrúpols, Shakespeare el va retratar com l’arquetip del mal en el seu accés a un poder del qual va ser desposseït en la batalla de Bosworth. Aquella en què, abans de caure, va pronunciar la famosa sentència: «Un cavall, el meu regne per un cavall».

Aquesta imponent tragèdia ha arribat a la Sala Gran del TNC amb Xavier Albertí, director, i Lluís Homar, protagonista, com els dos pilars que aixequen un text d’extens entramat de personatges i situacions. Costa seguir, sense anar més lluny, la desfilada d’Eduards que aniran caient en una espiral de morts capaç d’omplir un cementiri. El Ricard III d’Albertí presenta com a principal valedor a qui és el seu soci d’últimes aventures teatrals. Perquè Homar desplega una interpretació tan majestuosa que deixa en un pla inferior tota la resta, començant per una posada en escena freda, estàtica (gairebé sempre) i irregular en el to. Albertí ha buscat un distanciament i un estatisme que no col·laboren a fer que flueixi un muntatge que només accelera a la segona part. L’inici queda marcat, després del monòleg del monarca en què revela les seves motivacions, per una letàrgica absència de nervi. També en la direcció dels actors, en excés plantats la majoria. I succeeix que el vers i la paraula de Shakespeare arriben a pesar més del compte.

UN ESPAI CRÍPTIC

Tampoc ajuda a guanyar fluïdesa una escenografia massa críptica, a partir d’una estructura rectangular de metall amb portes automàtiques de metacrilat. Albertí només franqueja la barrera de l’estatisme amb l’ús momentani del vídeo, que recrea imatges fora de l’escenari, o la irrupció dels personatges a la tarima superior. Són solucions, igual que les breus intervencions del tenor Antoni Comas, que intenten canviar un ritme en excés monòton.

Homar, mentrestant, es mou en un altre terreny. Ell és el rei de la funció i líder d’un repartiment en què Carme Elias i Joel Joan fan mèrits per darrere d’ell. El seu Ricard III potser fa tanta por com el malvat Hannibal Lecter que té en el president Frank Underwood de House of cards una versió contemporània amb aquelles interpel·lacions mirant l’espectador.

Homar i Albertí arriben a fer d’un personatge atroç algú humà, en la mesura del que és possible, amb un to bufonesc. S’accentua amb una rialleta pròpia d’aquell Lindo Pulgoso dels dibuixos animats, que ajuda a desdramatitzar tant d’assassinat, joves nebots inclosos. Encotillat, geperut i amb una pròtesi a la cama, Homar ja perfila amb mestria el seu paper en els moviments. I és a la brillant escena final, que acaba amb el públic dret, on deixa empremta d’una energia i capacitat desarmants. Sol, al centre de l’escenari, la resta del repartiment l’acompanya en el seu agònic i vibrant monòleg a la tarima superior interpretant l’arxifamós bolero de Ravel.

Publicat per
José Carlos Sorribes, @jcsorribes
Foto : May Zircus

10 de maig 2017

‘Ricard III’, una obra mestra de Shakespeare al TNC



Lluís Homar es fica a la pell del rei d’Anglaterra consumit pels seus defectes i les seves inseguretats, en una producció dirigida per Xavier Albertí

De totes les obres teatrals de William Shakespeare inspirades en fets de la història d’Anglaterra, Ricard III és probablement una de les més conegudes, entre altres raons perquè conté una de les frases més memorables de tota la producció del bard de Stratford: “El meu regne per un cavall!”. És el final culminant d’un viatge vital funest a partir de la figura del rei Ricard III, un home insegur, que arriba al tron en circumstàncies convulses, però a qui el mou la set de poder, fins al punt de posar-ho tot en risc només per acumular i conservar encara més el seu domini sobre els súbdits. Al final, en una batalla èpica, Ricard III es trobarà amb el seu destí desgraciat. Ara podrem reviure la història en una nova producció que s’estrena al TNC, i que estarà en cartell fins a l’11 de juny.

Aquesta versió de Ricard III està dirigida per Xavier Albertí i comptarà amb un protagonista excepcional, Lluís Homar. Amb ell, el text de Shakespeare –en la traducció de Joan Sellent i adaptat per a aquestes funcions per Lluïsa Cunillé– trobarà el punt just d’intensitat i efervescència, i tant de bo que cada funció sigui explosiva. Juntament amb Homar, el repartiment es completa, entre altres actors i actrius, amb Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elies, Joel Joan i Julieta Serrano. Amb ells, “l’hivern del nostre deshonor” es convertirà en un “gloriós estiu” sobre l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya.

Publicat per

Lluís Homar se pone en la piel de un “diabólico y fascinante” Ricardo III



El actor participa en el ambicioso montaje de la obra de Shakespeare que ha ideado Xavier Albertí en el Teatre Nacional de Catalunya

Lluís Homar encarna a un Ricardo III "diabólico y fascinante" en el ambicioso montaje de la obra de Shakespeare que ha ideado Xavier Albertí, quien incide en las causas de la monstruosa maldad del protagonista con una puesta en escena respetuosa con el texto, pero estéticamente alejada del canon.

La obra, que se estrenará el próximo 4 de mayo en la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya 


Homar ha reconocido este martes en rueda de prensa que ha visto a todos los grandes actores que han dejado muestra grabada de sus interpretaciones de Ricardo III, desde Al Pacino a Laurence Olivier, y disfrutó en persona la interpretación de Kevin Spacey en el montaje de Sam Mendes cuando pasó por Avilés (Asturias). "Siempre me he sentido fascinado por este personaje pero pensaba que no lo entendía bien, que no sabría como abordarlo, hasta que hace un par de años empecé a ver la posibilidad", ha explicado.

"La idea la planteó Homar", ha ratificado Albertí, que asegura que "el impulso de hacer un Shakespeare suele venir más de actores que se ven preparados para abordarlo que de directores". Tras releer la obra y darse un tiempo para pensar, Albertí decidió lanzase a "esta maquiavélica, diabólica y fascinante partitura" que es para él "Ricardo III". Una partitura que ha querido respetar, y lo ha conseguido gracias a la fiel y meticulosa traducción al catalán de Joan Sellent.

Ricard III es también una obra que nos interpela sobre el protagonismo que tienen en nuestra vida las heridas que hemos recibido desde el nacimiento
ALBERTÍ
Una fidelidad a la palabra en verso que no va acompañada de una puesta en escena de época, sino de "un sincretismo de estilos", presente tanto en el vestuario como en la música y la escenografía. Esta última es una estructura de hierro y metacrilato de dos alturas, que muestra a los personajes en el interior y el exterior de un palacio muy contemporáneo, casi futurista.

Lluís Homar reina en ese mundo duro, frío y oscuro, a pesar de sus deformidades físicas, que en este montaje se exteriorizan principalmente gracias al vestuario. Un collarín al cuello, una bota con estructura metálica como las utilizadas en otros tiempos por los enfermos de poliomielitis, y una coraza en el tronco son los signos más visibles de esas malformaciones de las que habla Shakespeare y que convierten al protagonista en su ser marginal que, a pesar del rechazo social, emprende una ascensión imparable hasta llegar a conquistar el trono de Inglaterra.

Siempre me he sentido fascinado por este personaje (Ricardo III) pero pensaba que no sabría como abordarlo, hasta que hace un par de años empecé a ver la posibilidad"”
"'Ricard III' es también una obra que nos interpela sobre el protagonismo que tienen en nuestra vida las heridas que hemos recibido desde el nacimiento y, en definitiva, sobre el mal que este dolor nos puede llevar a hacer a los otros, mientras no seamos capaces de asumirlo", ha dicho Albertí. "No pretendemos ser compasivos con este diabólico personaje, pero no deja de ser un ser humano que ha llegado a la maldad en determinadas circunstancias", ha corroborado Homar.

En su opinión, una de las grandezas de la obra es que explora las profundidades del alma humana y "no habla del mal como algo externo, sino como algo que todos tenemos en nuestro interior y sólo algunos se atreven llevar hasta sus últimas consecuencias".

La intención del director es que el alma oscura del protagonista salpique a los espectadores a través de la palabra y la puesta en escena, que cuenta con la proyección de vídeos en 3D de Franc Aleu, pregrabados y grabados en directo, y mucha y muy variada música en directo.

Publicat per
Foto : El elenco de actores que dará forma a la obra de William Shakespeare que se presenta en el Teatre Nacional de Catalunya (Quique García / EFE)

09 de maig 2017

El diabòlic Ricard III escampa el mal pel TNC



Xavier Albertí dirigeix Lluís Homar en una adaptació canònica del gran malvat de Shakespeare

Les restes de Ricard III, l’últim rei anglès de la casa de York, que va morir a la Guerra de les Dues Roses, van aparèixer fa quatre anys en un dels indrets amb menys aura cortesana del món: sota un aparcament de Leicester. L’anàlisi de l’ADN no va deixar lloc a dubte, tot i que l’esquelet del monarca que va regnar a Anglaterra del 1483 al 1485 tenia poc a veure amb el retrat descarnat que William Shakespeare va dedicar a aquest “ésser monstruós llançat al món abans de temps”. Tanmateix, la imatge que ha passat a la història és la del dramaturg anglès i aquest poderós personatge, deformat i malvat, violent i venjatiu, és el que camparà per la Sala Gran del Teatre Nacional des de demà fins a l’11 de juny. El director del teatre, Xavier Albertí, s’ha reservat “aquesta maquiavèl·lica, diabòlica i fascinant partitura” de les obres històriques de Shakespeare per dirigir-lo amb un dels seus actors fetitxe, Lluís Homar, que de fet va ser qui va proposar el títol. Albertí i Homar titllen l’obra de “xim-pum”: “Quan et poses a fer Ricard III és que la vols fer grossa”, avisa Homar.

Albertí ha furgat en el trauma interior d’un home ferit que treu la fúria i la violència no pas de manera gratuïta sinó com a reacció a la seva condició. Aquest “ésser humà que és repudiat des del seu naixement” representa “el paradigma del dolor humà i dels mecanismes de poder”, diu el director. “Si no sabem gestionar el dolor que ens toca, el centrifuguem i provoquem més dolor”, afirma Albertí, que veu en Ricard III “una actitud vital contemporània” que li fa replantejar casos com la tragèdia de Germanwings. Lluís Homar ha trobat així un camí per acostar-se a un personatge que “no sabia com abordar”: ¿Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?, planteja l’actor. “Nosaltres ens decantem per la teoria que és un home que rep odi i trasllada el seu rancor i enuig al món, sigui Déu, sigui la natura, sigui l’home. A vegades pensem en el mal com una cosa externa a nosaltres i jo tinc la sensació que també tinc el mal a dins, és allà en major o menor mesura, i és una temptació”.

Per aquesta preocupació per explorar “els racons insospitats de l’ànima humana”, Albertí diu que Ricard III suposa “el tancament de l’Edat Mitjana i l’inici del Renaixement”. Tot i això, Ricard III també tenia un sentit polític: havia de servir per crear una nova èpica al voltant del dinastia dominant en l’època de Shakespeare, els Tudor, per a un país que va sortir reforçat del naufragi de l’Armada Invencible i es volia guanyar un lloc al mapa.

“Hi ha certa fascinació pel malvat”, insisteix Homar, que confessa que ha vist totes les versions possibles del paper: Laurence Olivier, Ian McKellen, Thomas Ostermeier, Al Pacino, Kevin Spacey... I sobretot l’espectador pot sentir certa empatia amb un personatge que trenca la quarta paret i mai menteix al públic, però sí a tots els que l’envolten. Aquest joc escènic ple de referents metateatrals és un dels al·licients del text, que al Nacional se serveix amb una escenografia metàl·lica on es projectaran imatges en directe i també vídeos de Franc Aleu i amb un vestuari contemporani -força més singular per al rei i les seves pròtesis a la cama, a la gepa i al coll.

Xavier Albertí, que havia “triturat” Shakespeare en espectacles anteriors i l’única vegada que en va fer una adaptació clàssica va fracassar ( Marc Antoni i Cleopatra, al Grec 1995), aquí ha volgut ser “respectuós amb la paraula”, “pulcre” i “canònic”. Per això té un exèrcit expert: a més d’un Homar en plena maduresa, un repartiment de catorze actors, fins i tot més extens del que marca el cànon, en què destaquen Julieta Serrano -en el seu retorn al teatre català, després de catorze anys, per celebrar els 60 anys de carrera-, Joel Joan, Oriol Genís, Anna Sahun, Carme Elias, Lina Lambert i els cantants lírics Antoni Comas i Robert González, que canten i toquen diversos instruments, tot i que el director no vulgui revelar més pistes del repertori. També compta amb la traducció experta de Joan Sellent -que ha sigut escrupulós mantenint la mètrica de tota l’obra- i una adaptació dramatúrgica de Lluïsa Cunillé, que converteix l’última part de l’obra en un monòleg en què el rei descriu la Batalla de Bosworth, la caiguda del cavall i llança la sentència definitiva: “Un cavall! Un cavall! El meu regne per un cavall!”

Publicat per
Laura Serra

Lluís Homar amb les pròtesis que utilitza per interpretar l’esguerrat, coix i geperut Ricard III al Teatre Nacional. / MAY ZIRCUS

07 d’octubre 2016

Xavier Albertí renueva al frente del TNC

Xavier Albertí renueva al frente del TNC


BARCELONA| 
Xavier Albertí renueva al frente del TNC
Xavier Albertí renueva al frente del TNC
El director artístico del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha renovado su cargo al frente del teatro, que este jueves inaugura su temporada 2016-2017 con la pieza 'L'Aplec del Remei', de Josep Anselm Clavé con dirección de Wanda Pitrowska.
Según ha informado la sala en comunicado, la inauguración coincide con la confirmación de la renovación de Albertí, quien es director desde julio de 2013.
Este jueves, además de estrenarse la temporada, se celebra la Noche de los Mecenas con la que el teatro agradece el apoyo y la colaboración de las entidades privadas a la actividad del teatro.
publicat per 
http://www.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/teatro/Xavier-Alberti-renueva-frente-TNC_0_958105552.html



02 d’octubre 2016

A ‘L’aplec del Remei’ res és el que sembla, començant pel director/a



Un Xavier Albertí transvestit reivindica Clavé i la seva obra en el muntatge que obre la temporada del TNC

Pocs teatres nacionals del món són capaços d'obrir la temporada amb el seu director transvestit a l'escenari al capdavant d'un espectacle que reivindica un revolucionari al seu torn camuflat d'impulsor d'una societat coral. Un espectacle que, a més, sota la seva forma de festiva sarsuela amaga una càrrega de profunditat política i una mala llet notable. I és que a L'aplec del Remei que estrena el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a la Sala Gran dijous (fins al 2 d'octubre), res és el que sembla. Començant pel director i creador, Xavier Albertí (responsable, a més, del teatre), transvestit per a l'ocasió (fins i tot en els crèdits de l'espectacle) com l'“aclamada” directora polonesa Wanda Pitrowska, i que dirigeix l'orquestra des de l'escenari. Tampoc és el que molta gent creu l'autor de l'obra, Josep Anselm Clavé (1824-1874), amb una faceta com a músic i un paper en la història de la música coral que s'ha imposat en la mentalitat popular a la seva dimensió política, al paper que va exercir com a home de grans ideals progressistes, activista revolucionari i defensor incansable de les llibertats —coses que li van suposar persecució i exili.

I per descomptat no és el que sembla a primera vista, segons recalca Albertí, L'aplec del Remei, obra en la qual Clavé, acèrrim federalista republicà, va ficar els seus ideals revolucionaris d'esquerres i el seu projecte social.

“L'aposta és reinterpretar sota la imprevisible batuta de Pitrowska la primera obra de teatre musical en llengua catalana”, diu Xavier Albertí. En escena apareixen 43 músics, cantants i actors, incloent-hi l'orquestra de l'Esmuc i el Cor de les Glòries Catalanes. El director del TNC —i, en el seu àlter ego de Pitrowska, de l'espectacle— recorda que la peça es va estrenar al Liceu el 1858 “i des de llavors no s'havia tornat a representar”. La nova estrena al TNC significa, recalca, una oportunitat excepcional per descobrir una pedra angular del patrimoni cultural català”. Pitrowska, apunta, “està posseïda” davant de l'estrena.

“L’aposta és reinterpretar sota la imprevisible batuta de Pitrowska la primera obra de teatre musical en llengua catalana”

“Hem treballat molt”, continua, “per mostrar que darrere de coses que semblen carrinclones, cursis, hi ha el republicanisme federalista de Clavé i l'altíssima capacitat satírica del polític i escriptor”.

Albertí, claverenc a ultrança, deplora el desconeixement i els judicis que ha fet sobre el personatge determinada historiografia “montserratina” i recomana llegir, en canvi, Ricard Vinyes i la seva La presència ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931). “Clavé”, explica Albertí, “ va utilitzar en bona part les societats corals que fundava, L'Aurora, La Fraternitat, i per les quals és sobretot conegut, com a tapadora d'associacions de resistència obrera, en un context de domini polític dels reaccionaris i de la censura. L'activitat musical havia de servir de camuflatge i per recol·lectar fons per a l'associacionisme dels treballadors”.

Clavé, amic d'altres progressistes com Monturiol i Abdó Terrades, se l'havia jugat sovint i se la seguiria jugant. Va patir exili i deportació, encara que per un breu període, amb el sexenni democràtic i la I República, va ser diputat i va tenir diversos càrrecs públics.

L'aplec del Remei, destaca Albertí, fa en el fons el mateix que Les noces de Fígaro de Beumarchais i Mozart, per la qual va estar molt influenciada: vehicular unes idees revolucionàries sota la forma d'un divertit entreteniment. L'obra conté encriptat un contingut de paròdia que va molt més enllà de l'aparent comèdia vodevilesca d'embolic à la Beumarchais. “I que de frivolitat en realitat no en té gens”.

Es tractava, indica, de fer arribar a la societat els valors republicans (L'aplec del Remei: ajuntar-se és el remei), i de satiritzar la reina regent, Maria Cristina de Borbó i la seva filla Isabel II (que van anar a prendre els banys a Catalunya com ho fan Doña Socorro i la seva filla a Caldes a l'obra), i polítics com O'Donnell. El director es declara “fascinat” per la qualitat de l'obra de Clavé, la primera, insisteix, de teatre líric escrita en català. I que encara que s'ha intentat fer passar per una obra de tercera divisió, d'això res”.

El muntatge d'Albertí (una hora i 25 minuts), amb un cor masculí que canta bevent de porrons o una dona clavant cops a una enclusa, té una aparença carlesantosiana. “Sí, en alguns aspectes L'aplec del Remei sembla escrita per Carles Santos, i això és indicatiu de la modernitat de composició i d'arquitectura musical de Clavé. Santos beu de tot això. I hi ha voluntat explícita de fer-li un homenatge”.

De la continuïtat de Pitrowska, Albertí recorda que el personatge va néixer en un moment de crisi del TNC en el qual no li semblava adequat que el director tingués tant de protagonisme, així que es va crear aquest altre jo. Ara la polonesa s'ha guanyat un lloc al cor del públic i fins i tot té club de fans que demanen que se li concedeixi la Creu de Sant Jordi...

El director acaba l'entrevista dient que té assaig i que ha d'anar a posar-se les pestanyes.

Publicat per
27 de setembre de 2016
Jacinto Antón

Foto : El director del TNC, Xavier Albertí, fent de directora Wanda Pitrowska, a 'L'aplec del Remei'. MAY ZIRKUS/TNC

12 de febrer 2016

El director del TNC dice que los tirititeros deben "poner el dedo en todas las llagas"


0 ]
El director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, ha defendido este lunes que "los tirititeros tienen la responsabilidad de poner el dedo en la llaga de todas las llagas posibles", en referencia a la encarcelación de dos tirititeros en Madrid acusados de enaltecimiento del terrorismo.
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)

El director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, ha defendido este lunes que "los tirititeros tienen la responsabilidad de poner el dedo en la llaga de todas las llagas posibles", en referencia a la encarcelación de dos tirititeros en Madrid acusados de enaltecimiento del terrorismo.

Preguntado en rueda de prensa este lunes por su opinión al respecto, Albertí ha dicho no conocer la obra, pero ha dicho: "Quiero entender que no había ninguna otra voluntad que la de mejorar la condición ideológica de los ciudadanos. Si esto es así, hay que aplaudirlos".

El actor Manel Barceló se ha solidarizado con ambos artistas porque han usado su libertad de expresión, y en cualquier caso se podría condenar su obra "por tener mal gusto y no ser apropiada para un público determinado".

Barceló ha afirmado que el hecho de condenarlos por el juego de palabras 'Alca-eta', mezcla de AlQaeda y ETA, demuestra que España está en una situación en la que "el poder judicial está en manos de la política", igual que la obra 'El professor Bernhardi' --que ha presentado este lunes-- pone sobre la mesa cómo la medicina está en manos de la política.

"La ley mordaza impide por todos lados expresarse. El teatro tiene el deber de provocar el debate entre los espectadores y los artistas", ha dicho, a lo que Albertí ha asentido diciendo que está totalmente de acuerdo.
publicat per
http://noticias.lainformacion.com





30 de novembre 2015

Jordi Oriol i Xavier Albertí estrenen a Temporada Alta “L’empestat”, una visió molt particular i contemporània de “La Tempesta” de Shakespeare



publicat per
http://femgirona.cat
ACN
Jordi Oriol a dins la caixa del piano, convertit en una banyera plena d'aigua / Autor: Tania Tapia (ACN)

Música i paraula s’alien a “L’empestat”, una perversió de “La Tempesta” de Shakespeare escrita per Jordi Oriol. L’espectacle, amb direcció de Xavier Albertí, s’estrena demà al festival Temporada Alta.
“La Tempesta” va ser l’última obra escrita per William Shakespeare i un dels seus textos més metafísics, en el que reflexiona sobre la capacitat que té el llenguatge en el procés de creació del pensament i alhora de com la paraula ens fa presoners. Jordi Oriol parteix de la base d’aquesta obra pòstuma de Shakespeare i l’uneix amb “La pesta” de Mario Camus. El treball d’Oriol es basa en transformar el text de l’autor britànic per fer-se la seva particular visió.

La posada en escena del muntatge no deixa indiferent l’espectador. Durant una hora Carles Pedragosa toca el piano i, juntament amb Jordi Orol, reciten i emeten sons buscant les diferents capacitats acústiques de la veu. Tot ho fan sota la pluja, que cau incessant sobre tots dos.

11 de juliol 2015

Cunillelàndia al TNC



publicat per
Oriol Puig Taulé.  
7 de juliol de 2015  

L’extinta companyia La reina de la Nit (Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert i Xavier Pujolràs, entre d’altres) ha ressucitat i ocupat la Sala Petita. El carrer Franklin és Lluïsa Cunillé en estat pur. I Xavier Albertí en estat pur. I Lina Lambert en estat pur. (aquesta crítica té banda sonora)

Cunillelàndia va ser l’encertadíssim topònim inventat per Xavier Albertí, director coneixedor (i amador) del món de Lluïsa Cunillé, i l’únic capaç de radiografiar l’autora en quatre pàgines i de forma brillant en el pròleg de l’imprescindible volum Deu peces (Edicions 62, 2008). El creixement i evolució de la Cunillé dramaturga ha anat en paral·lel al creixement i evolució de l’Albertí director, i un equip de còmplices al seu voltant ha anat configurant els mons d’un i altre, creuant-se, separant-se i retrobant-se quan convenia. La Reina de la Nit va ser una companyia que, després dels èxits d’Albertí amb el mateix equip en espectacles de gènere “cabaret petardoliterari”, va aparèixer el 2008 amb la Sala Muntaner com a seu, Cunillé com a dramaturga, Albertí com a director i els intèrprets esmentats i d’altres com a companyia (recordem especialment Roberto G. Alonso o la gran María Hinojosa). La Reina de la Nit no va prosperar, però el seu esperit segueix present, apareixent i desapareixent com el fantasma de la Xirgu al Romea: ja sigui en una conferència de Xavier Albertí sobre Serafí Pitarra al TNC, ja sigui en un espectacle de cabaret de Roberto G. Alonso, o ja sigui en el cas que ens ocupa: El carrer Franklin, de Lluïsa Cunillé.


En aquesta ocasió podem dir que La Reina de la Nit meets Cunillelàndia, o viceversa, ara amb Josep Maria Miró a la direcció i Albertí com a actor. Amb una escenografia estupenda d’Enric Planas i un vestuari exquisit d’Albert Pascual (el look de l’activista és immillorable) El carrer Franklin és una farsa sobre els desnonaments i els perdedors de la nostra societat, entenent perdedors com aquells situats al marge, a l’exterior de les fronteres d’allò socialment, econòmica i sexual considerat “normal”. Xavier Albertí és un transvestit que ensenya cuplets i tangos amb el seu vell piano, casat amb un taxista optimista que creu haver trobat un bitllet guanyador de loteria (Xavier Pujolràs). Han estat desnonats, i totes les seves possessions han estat disposades a la vorera del carrer Franklin (amb molta gràcia i gust, tot s’ha de dir), en un acte d’impudícia que no sembla molestar-los en absolut. La veïna (una esplèndida Lina Lambert) també està caminant a la vora de l’abisme, econòmicament parlant, i tot i ser anglesa i neboda de Margaret Thatcher el seu patrimoni més preuat és una perruca rossa que ben bé li podria haver regalat un transvestit de la Bodega Bohemia, als anys setanta. Montse Esteve (nota al marge: volem més Montse Esteve als nostres escenaris) és la cunyada, activista enganxada a un megàfon d’una ONG a la qual només pertany ella i que es comunica amb el seu difunt pare per telèfon. I Oriol Genís és el banquer, un governador del Banc d’Espanya amb la bandereta de Suïssa a la butxaca interior de l’americana, amb moltes coses per amagar i amb veu de tenor italià. L’argument, per si no s’ho havien imaginat, és el de menys, i les situacions se succeeixen amb ritme gràcies a una encertada direcció de Josep Maria Miró, a la qual només trobem a faltar (encara) una mica més d’humor i gamberrisme. Així com el moviment escènic (Roberto G. Alonso), els jocs visuals i les transicions són imaginatives i funcionen molt bé, creiem que el to general de la direcció potser es troba en un registre massa solemne. És com si Miró es prengués el text més seriosament que la pròpia autora, i això crea alguns moments un xic desconcertants, a nivell de posada en escena. Xavier Albertí i Lina Lambert són els dos intèrprets que surten més ben parats del muntatge: per la rodonesa del personatge i una interpretació compromesa, en el cas del primer, i per l’aplicació exquisida del less is more que fa Lambert (cosa que podria semblar contradictòria, tractant-se d’una farsa) seguint aquella premissa tan british de “no face, only lips” i creant un personatge memorable. Recordarem la seva versió del Downtown de Petula Clark, n’estem segurs. Recordarem Oriol Genís (com sempre fem) i el final brillant del seu personatge. I recordarem alguns dels acudits del text de Cunillé. Potser d’aquí un temps aquest text l’haurem oblidat, però el muntatge costarà més que ens marxi del cap. La Reina de la Nit al país de Cunillelàndia no és d’aquestes coses que s’obliden tan fàcilment.

11 de maig 2015

El TNC estrena 'L'hort de les oliveres' de Narcís Comadira: una al·legoria de Catalunya



publicat per
8 de maig de 2015

L'obra, dirigida per Xavier Albertí, explica la història de les disputes entre la família d'un terratinent empordanès per vendre una finca
El director, l'autor i els actors de 'L'hort de les Oliveres' posen al Jardí de les Oliveres davant del TNC / ÀLVAR MARGETS (ACN)

El  Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena aquest dimecres 'L'hort de les oliveres', de Narcís Comadira, que se situa en un poble català fictici amb la història amb la mort d'un home i les disputes entre seus fills per vendre els terrenys. La peça, que busca fer reflexionar a l'espectador sobre la crisi que viu la cultura occidental actualment, s'inspira en 'L'hort dels cirerers' de Txèkhov i té influències de Shakespeare i l'evangeli bíblic.

L'obra transmet la sensació d'"una era que ha arribat a un col·lapse i necessita un apocalipsi", segons el seu director, Xavier Albertí, i ha explicat que la societat actual es troba en aquest punt. En aquest sentit, Albertí defensa el paper de la cultura en aquest context: "En moments de necessitat, ha de donar eines als ciutadans per seguir pensant".


A més, ha afirmat que l'obra és "molt singular", ja que l'espectacle surt "nou metres i mig fora de la boca de la caixa escènica", i ha destacat que "des de la fila dos la relació de proximitat entre l'espectador allà assegut i l'escenari és menor del que podeu trobar a la sala Beckett". Per la seva banda, l'autor de l'obra, Narcís Comadira, ha detallat "els tres camins" dels quals beu l'obra. D'una banda, "el camí fonamental en la nostra cultura occidental, que és l'evangèlic" i, de l'altra, els "dos camins teatrals imprescindibles que són Shakespeare i Txèkhov".

20 d’octubre 2014

Nou grau d'arts escèniques a l'ERAM



publicat per
http://www.elpuntavui.cat
17 octubre de 2014
Girona Salt

Avui dilluns s'inaugurarà el nou grau d'arts escèniques del centre ERAM, de la Universitat de Girona. Iniciarà l'acte Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya des del 2013, que ha dissenyat el pla docent del nou grau, en el qual també serà professor de teories dramàtiques. L'acte inaugural es farà a les quatre de la tarda a l'auditori de la Coma Cros de Salt. Es donaran les tres beques del nou grau.

redacció

14 de setembre 2014

Shakespeare i Joan Sales, plats forts del TNC



publicat per
6 de setembre de  2014
Antoni Ribas Tur

Xavier Albertí consolida el seu model i recupera el teatre de Palau i Fabre


Foto de família de la pròxima temporada del TNC. Hi haurà 175 artistes.

Xavier Albertí, el director artístic del TNC, es juga un sopar amb els espectadors que reconeguin algun fragment de les sarsueles catalanes de l’espectacle inaugural de la pròxima temporada del teatre: Per començar, sarsuela! “És un tast d’un patrimoni més que oblidat. No som conscients que va existir, tot i que es conserven més d’un miler de sarsueles en català”, va subratlla ahir Albertí per explicar la recerca exhaustiva que s’ha fet per aixecar aquest espectacle. Com Taxi... Al TNC! l’any passat, els beneficis obtinguts amb Per començar, sarsuela! es destinaran a entitats socials. L’any passat es van recaptar 50.000 euros gràcies a la complicitat dels artistes que apareixen als espectacles de la temporada.

La pròxima temporada del TNC inclou 22 espectacles, 20 dels quals són producció pròpia. A més de la sarsuela, Albertí recupera dos autors, Josep Palau i Fabre i Manuel de Pedrolo, històricament absents als teatre públics catalans. De l’autor de Poemes de l’alquimista es podrà veure Mots de ritual per a Electra, del 6 al 17 de maig del 2015; i de l’artífex de Mecanoscrit del segon origen, La nostra mort de cada dia, del 28 al 31 de maig. La programació també inclou un espectacle força esperat, la versió escènica d’ Incerta glòria, d’Àlex Rigola. L’espectacle estarà en la línia de l’aclamat i monumental 2666, basat en la novel·la homònima de Roberto Bolaño. Però en els últims anys les circumstàncies econòmiques han canviat, i Incerta glòria es farà a la Sala Petita, del 20 de maig al 14 de juny. Com a contrapunt, el TNC recupera, amb la complicitat de l’Esmuc, l’òpera bufa que Joan Sales i Joan Altisent van fer a partir de Tirant lo Blanc, En Tirant lo Blanc a Grècia. Es va estrenar el 1958 al Romea i des d’aleshores no s’havia representat. I la ITNC Jove Companyia desembarcarà a la Sala Tallers del 18 de febrer al 19 de març amb una posada en escena de Tirant lo Blanc.

La desfeta del teatre català

Albertí ha titulat la seva tasca de recuperació patrimonial d’aquesta temporada L’origen de l’oblit, una referència als efectes nefastos que la Guerra Civil va tenir en el teatre català. “Els autors dels primers 30 anys del segle estaven a l’exili, i també s’obliden els autors satírics de la tradició”, va dir Albertí. Un referent de l’Espanya que va combatre el franquisme des de l’art és el cantant Paco Ibáñez. El 25 de novembre desembarcarà a la Sala Gran per presentar Vivencias, un concert que només farà a Barcelona, Bilbao i París, amb el qual repassa la seva trajectòria artística.

La recuperació del llegat de Serafí Pitarra la temporada passa va deixar una joia teatral, la versió de Liceistes i cruzados dirigida per Jordi Prat i Coll. Com que només es va poder veure durant pocs dies, aquest any farà temporada, del 9 d’octubre al 9 de novembre. A continuació, el 15 d’octubre, la Compañía Nacional de Teatro Clásico s’instal·larà a Barcelona amb la seva adaptació de les Comedias bárbaras de Valle-Inclán. L’espectacle porta per títol Montenegro, és el retrat de l’apogeu i de la decadència d’una estirp i està dirigit per Ernesto Caballero.

A l’altre extrem del patrimoni hi ha els nous valors. L’11 de juny del 2015 s’estrenarà La mancha, un text que l’autor, Albert Lladó, va fer arribar al TNC a través de la bústia digital de recepció de textos teatrals de la casa. La família -com la temporada passada va ser-ho el concepte de frontera- serà el leitmotiv dels pròxims espectacles. Se’n poden trobar lectures molt diverses: per exemple, la parella que protagonitza El president, un Bernhard implacable i tot un repte per a Carme Portacelli, Francesc Orella i Rosa Renom. O la d’ El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare, que Albertí creu que a més de ser una comèdia, en el fons de l’obra “hi ha les pulsions sexuals de l’adolescència, a partir de les quals es fabriquen els mecanismes de perversió de la nostra societat”. La dirigirà Joan Ollé a la Sala Gran i es podrà veure del 19 de novembre al 18 de gener.Per la seva banda, No feu bromes amb l’amor, el clàssic d’Alfred Musset, és crític amb els matrimonis de conveniència. En canvi, els protagonistes de l’obra que el TNC ha encarregat a Narcís Comadira, L’hort de les oliveres -un títol amb ressons de Txékhov-, són una nissaga consolidada, els Bofill. El director de l’obra serà Xavier Albertí i es podrà veure del 13 de maig al 28 de juny a la sala Gran.

El futbol vist per Cesc Gelabert

Després de Musset, un clàssic del segle XIX, el 12 de febrer Lluís Homar portarà a la Sala Gran un altre clàssic, però en aquesta ocasió contemporani, Eduardo de Filippo, l’autor d’un dels grans èxits de la història del TNC, Dissabte, diumenge i dilluns. El cofundador del Teatre Lliure dirigirà L’art de la comèdia i també formarà part del repartiment. En el terreny de la dansa, el 22 de gener s’estrenarà Foot-ball, la visió personal del món del futbol del coreògraf Cesc Gelabert.


El pressupost per a activitat del TNC per al 2014 és de 9,6 milions d’euros, 7,1 dels quals són aportació de la Generalitat, i està previst que el del 2015 es mantingui. Per acabar, Albertí va tancar la polèmica de l’escassa remuneració dels membres de la ITNC. Va explicar que es reduiran les promocions de graduats de l’Institut del Teatre que en podran formar part i que els sous s’ajustaran al conveni del sector.

03 de juliol 2014

'L'eclipsi', òpera al Teatre Nacional!



Xavier Albertí dirigeix L'eclipsi, una esbojarrada tragicomèdia musical d’Alberto García Demestres basada lliurement en l’obra homònima de Paco Zarzoso.
Alberto García Demestres és una de les veus més consolidades del panorama operístic actual, amb diversos premis de prestigi i obres estrenades als principals coliseus operístics. La seva música serà interpretada per set cantants lírics representants de l'excel·lent generació de joves veus del país acompanyats per dos actors de trajectòria indiscutible, Pere Ponce i Mercè Sampietro.

El poderós Ramon, propietari de la multinacional hotelera Els mil i un estels, ha organitzat amb tot detall el casament entre la seva filla Leonor i la Carla. Tot està planificat segons les indicacions de la carta astral que en Ramon ha fet dissenyar amb la finalitat de predir el futur de les dues núvies, i per això la cerimònia s’haurà de celebrar durant un eclipsi solar total que anirà acompanyat de turbulències climatològiques, les quals potser també alteraran el pulcre ordre preestablert de la realitat.


Del 2 al 13 de juliol a la Sala Petita

04 de març 2014

Vine a conèixer Pitarra de la mà de Xavier Albertí



publicat per
28 de febrer de 2014

La setmana que ve donem el tret de sortida als espectacles i les activitats entorn de Serafí Pitarra, que hem agrupat sota el títol d'Epicentre Pitarra i formen un dels eixos principals de la programació d'aquesta temporada.

Per començar, no us perdeu la conferència a càrrec de Xavier Albertí, director artístic del TNC, Fills de Wifredo el Pelut (això vol dir catalans) amb la qual ens acostarà a la figura de Pitarra, i posarà de relleu la importància d'aquest autor, figura primordial del patrimoni del teatre català.

[...] Pitarra és el Cervantes del teatre català modern. Llegim-lo, rellegim-lo, estudiem-lo en profunditat i segurament en traurem alguna lliçó per a un moment en què el nostre món també està començant a construir noves dinàmiques polítiques i socials.
Xavier Albertí
Pròleg a l’edició dels Singlots poètics (Arola Editors)

Entrada lliure amb reserva a espectador@tnc.cat.


Us hi esperem!
Teatre Nacional de Catalunya

20 de setembre 2013

Flotats tornarà al TNC com a actor i director en una temporada prolífica amb 21 muntatges




publicat per
13 de setembre de 2013

Un homenatge al Paral·lel alçarà el teló del debut com a director del centre de Xavier Albertí, que programarà Marivaux, Lorca, Pitarra i Tennessee Williams, entre altres

El fundador i primer director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC),  Josep Maria Flotats, tornarà a la Sala Gran del teatre públic com a intèrpret recitant Salvador Espriu i com a director d''El joc de l'amor i de l'atzar', de Pierre de Marivaux, segons va anunciar ahir el nou director artístic del centre, Xavier Albertí, en la presentació del curs 2013-2014.

Flotats formarà part d'una programació prolífica de 21 títols que començarà a la sala principal amb 'Taxi... al TNC', sota la batuta del mateix Albertí. Serà un muntatge de varietats i de revistes musicals que revisarà el Paral·lel gloriós de la primera meitat del segle XX. Ni més ni menys que ¡120 actors! (entre ells els 76 que estaran presents al llarg de la temporada) pujaran a l'escenari del 2 al 6 d'octubre en un espectacle solidari. La recaptació anirà destinada a Apropa Cultura, una iniciativa que pretén eliminar les fronteres socials i econòmiques en l'accés del públic a l'oferta cultural. De fet, en aquest cas, cada espectador farà l'aportació que consideri oportuna. A més, el teatre públic reduirà el preu de les entrades un 25%.

Un altre dels muntatges destacats portarà la firma de Joan Ollé, que portarà a escena el text de Federico García Lorca 'Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores' també a la Sala Gran.

Carlota Subirós presentarà 'La rosa tatuada', de Tennessee Williams, i Josep Maria Miró farà doblet amb dues peces pròpies: 'Fum' i 'La dona que perdia tots els avions'.

Serafí Pitarra serà el nom rescatat de la tradició dramatúrgica en català, amb títols com 'Fills de Guifré el Pilós' (dirigit per Albertí); 'L'esquella de la torratxa' (a càrrec d'Egos Teatre) i 'El cantador' (amb direcció de Xicu Masó), entre altres.

La potent escena mexicana també estarà present amb la companyia més innovadora del país: Teatro Línea de Sombra, que va estrenar amb gran èxit a la recent Fira de Tàrrega 'Baños Roma'. A la Sala Petita del TNC portarà 'Amarillo'.

Albertí també dirigirà 'Terra de ningú', de Harold Pinter, i, ja de cara al festival Grec, 'L'eclipse', d'Alberto García Demestres i Paco Zarzoso, en una temporada que ha volgut aglutinar al voltant del concepte de "frontera", en tota la seva amplitud de significats, des dels identitaris als morals, sexuals, mentals o espirituals.

15 de setembre 2013

La nova temporada del Teatre Nacional resumida en 15 claus




publicat per
13 de setembre de 2013
Laura Serra

21 produccions de teatre i una trentena d'activitats paral·leles omplen una programació amb entrades més barates i noms com Serafí Pitarra, Josep Maria Miró i Josep Maria Flotats

Xavier Albertí s'estrena a la direcció del Teatre Nacional. I ho fa amb un canvi de rumb que ha sacsejat la institució. Després d'un any de crisi, retallades, acomiadaments i el tancament d'una sala, aquestes són les claus de la seva proposta, allunyada de la constricció.

1 - Les entrades seran un 25% més barates. El màxim seran 30 euros i el mínim, la voluntat que es podrà pagar a l'espectacle inaugural.

2 - La revista inaugurarà l'etapa d'Albertí al TNC el 2 d'octubre: 'Taxi... al TNC!' compta amb 76 intèrprets, actors, mags, músics, artistes de circ. Sis funcions per les quals l'espectador podrà pagar la voluntat i es destinaran els recursos al programa social Apropa Cultura.

3 - Les activitats paral·les es col·loquen al mateix pla que el teatre. Una trentena de lectures, col·loquis, sessions de cinema, cicle de poesia i conferències ajudaran a entendre i aprofundir la programació. Comptaran amb noms destacats com Ana Maria Moix, Antoni Marí, Xavier Pla, Antonina Rodrigo, Vicente Molina Foix, Toni Soler, Laura Borràs, etc.

4 - Pitarra és un dels protagonistes de la programació. Una exposició, dues conferències, una ruta literària i quatre espectacles en donen fe: el musical d'EGOS Teatre 'L'esquella de la torratxa'; Jordi Prat i Coll amb 'Liceistas i Cruzados'; Xicu Masó dirigirà la nova jove companyia del TNC a 'El cantador', i Jordi Oriol i Josep Pedrals imaginaran qui era Frederic Soler a 'Safari Pitarra'

5 - Carmen Amaya tindrà el seu homenatge al TNC de la mà de la dansa de Ramon Oller, Rocío Molina i Jesús Carmona, la música de la BCN 216 interpretant Joan Guinjoan i de Mayte Martín.

6 - Josep Maria Miró és el dramaturg escollit en aquesta temporada. Estrenarà 'Fum' i 'La dona que perdia tots els avions' i donarà el relleu a un autor escollit per ell, Marc Artigau, que ha escrit 'Un mosquit petit'. La voluntat és que aquestes obres passin després a les sales alternatives.

7 - Es reobre la Sala Tallers. S'hi faran espectacles enfocats a la investigació teatral, com el muntatge 'Safari Pitarra' i l'espectacle que farà la companyia del TNC. La Sala Petita sempre tindrà escenari central i per tant augmenta l'aforament.

8 - Grans clàssics: Carlota Subirós torna a la direcció amb 'La rosa tatuada' de Tennesse Williams; Lurdes Barba dirigirà un Sagarra: 'Ocells i llops'; Joan Ollé posarà en escena un Lorca, 'Doña Rosita la soltera'.

9 - 120 actors i actrius pujaran a escena aquesta temporada al TNC. 40 d'ells hi debutaran.

10 - Josep Maria Flotats torna al TNC per partida doble: dirigirà 'El joc de l'amor i de l'atzar' de Pierre Marivaux i recitarà Espriu a l'obra 'Un rèquiem per a Salvador Espriu'  amb música de Xavier Benguerel i l'OBC, la Coral Càrmina i la Polifònica de Puig-Reig. La música serà molt present a la programació.

11 - Es prioritza el projecte educatiu i es produeix un espectacle familiar: 'Sota el llit', de Núria Vizcarro i Ricard Soler.

12 - Només hi haurà un espectacle de producció internacional: 'Amarillo', de Teatro Línia de Sombra, de Mèxic.

13 - Frontera. És el concepte que relliga la programació i el tema que s'ha ofert a tres dramaturgs perquè escriguin textos breus: Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé.

14 - Xavier Pujolràs com a assessor artístic i Albert Arribas com a assessor literari són l'equip creatiu que acompanya Albertí a la direcció. També ha creat un comitè de lectura per a llegir les obres que rebin a la nova bústia de textos teatrals.

15 - Xavier Albertí debutarà com a director escènic al TNC amb dues obres: 'Terra de ningú' de Harold Pinter que enceta la temporada a la Sala Petita i tancarà temporada amb l'òpera 'L'eclipsi' de García Demestres i Paco Zarzoso dins el Grec.

17 de juliol 2013

El TNC dedicará sus temporadas a grandes dramaturgos catalanes




publicat per
http://www.europapress.es
8 de juliol de 2013

El director del TNC, Xavier Albertí, presenta las grandes líneas de su mandato
Su presupuesto cae 700.000 euros y Mascarell pronostica "la mejor" temporada
El nuevo director artístico del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, ha anunciado que a partir de septiembre el teatro dedicará sus temporadas a un "epicentro temático patrimonial".
Ha explicado que podrá ser un dramaturgo o grupo de creadores --con Serafí Pitarra estrenando la saga-- para poner en valor el patrimonio teatral catalán, y ha añadido que se pondrá en marcha una joven compañía.

En rueda de prensa, Albertí ha explicado de entrada que en 2013-2014 el epicentro de la programación pivotará sobre Serafí Pitarra para superar una práctica casi establecida en este teatro --del que acaba de tomar las riendas-- de "ruleta rusa" por la que se selecciona un clásico y se realizan unas funciones sobre alguna de sus obras sin ahondar en ellas.

Pitarra es el seleccionado en su calidad de "fundador del teatro catalán", sin cuya obra no se comprendería actualmente el humor catalán como el de La Trinca, El Terrat y el programa 'Polònia', ha reivindicado.

Además de representaciones de su obra a cargo de la nueva joven compañía anunciada, este eje temático incorporará exposiciones, la reedición de sus obras en una alianza con editoriales y con la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), conferencias y formación, ha detallado.

La nueva joven compañía estará formada por 15 alumnos seleccionados de entre las tres últimas promociones del Institut del Teatre, quienes tendrán la misión de "releer" este patrimonio cultural sin ánimo de competir en el circuito teatral local, sino tratando de expandir la obra del dramaturgo seleccionado en comedores universitarios, residencias de ancianos y casas de cultura.

Además de homenajear a un dramaturgo concreto, el teatro establecerá cada temporada un eje temático sobre el que reflexionar, que en 2013-2014 será el concepto de frontera en todas sus vertientes, y que la siguiente temporada versará sobre la familia, ha avanzado.

BUZÓN DE AUTORES CONTEMPORÁNEOS

En su apuesta por los autores contemporáneos y en una reconversión del proyecto T6 --gran apuesta del anterior director Sergi Belbel--, Albertí ha anunciado la apertura de un buzón digital para que todos los autores contemporáneos que lo deseen puedan enviar sus textos al teatro, que ha nombrado un Comité de selección para valorarlos.

El dictamen de este comité será vinculante para la dirección artística, que de entre las obras seleccionadas, programará un mínimo de tres al año, aunque la próxima temporada son cinco los textos escogidos de dramaturgos contemporáneo.

También los autores contemporáneos verán reforzada su proyección internacional, gracias a un acuerdo entre el TNC y el Institut Ramon Llull (IRL), que financiará traducciones de los textos de los autores seleccionados al inglés y acompañará a los autores en su promoción internacional.

REAPERTURA DE LA SALA TALLERS

Dentro de esta estrategia, la Sala Tallers será reabierta para pasar de ser un lugar de exhibición a un "laboratorio", donde además de trabajar la joven compañía, se cocinarán ideas, se realizarán conferencias, talleres y un nuevo club de lectura, ya que el TNC piensa editar casi todo lo que programe la próxima temporada.

Todo ello se realizará con un presupuesto de 10,485.477 euros para 2013 --700.000 euros menos que en 2012--, y pese a lo cual, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell ha pronosticado que será la "mejor de las temporadas posibles" del TNC, después de acabar de cerrar una de las peores.