Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sala tallers del tnc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sala tallers del tnc. Mostrar tots els missatges
17 d’abril 2019
Las tripas de TNC acogerán la irreverente "Stabat Mater" de Antonio Tarantino
Los almacenes del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), las tripas de un edificio en el que se amontonan viejos pupitres y sillas que bailan, serán el escenario escogido para acoger la irreverente "Stabat Mater", del italiano Antonio Tarantino, con interpretación de Montse Esteve.
Entre el 25 de abril y el 12 de mayo, este espacio al que no llega la calefacción y que está iluminado por fluorescentes será el escenario de una obra, dirigida por Magda Puyo, en la que una mujer, Maria Croce, iniciará un viaje en busca de un hijo libertario y acusado de terrorismo, perseguido por la policía.
Puyo ha explicado hoy martes que este texto, con constantes alusiones a la mitología cristiana y que es la primera parte de "Los Cuatro actos profanos" de Tarantino, lo ha planteado a partir de cuatro escenas "como si fuera la subida al Calvario, aunque ésta tenga más estaciones".
La protagonista "no tiene nada, más que ropa vieja y un cuerpo para vender", alguien que sobrevive en una "absoluta precariedad, aunque Tarantino crea personajes vitales, como esencia de la propia vida" y "utiliza la palabra como acción terapéutica".
En este punto, ha advertido de que para el autor, que el director del TNC, Xavier Albertí, ha calificado de uno de los dinosaurios del teatro italiano, "comunicación y palabra son la acción".
Es por ello que Maria Croce pasa toda la obra "escupiendo palabras sucias, bajas, embadurnadas, una palabrería que es, a la vez, musical".
Este personaje, además, intentará entender por qué la margina la sociedad. "Sólo una gran actriz puede encarnar este papel y Montse Esteve es una de ellas", ha apostillado.
Esteve, que para el movimiento de su rol ha contado con el asesoramiento de Encarni Sánchez, ha rememorado que hace tres o cuatro años que empezó a darle vueltas a poder representar una obra del dramaturgo italiano, después de ver a Oriol Genís en "Vespres de la Beata Verge", dispuesta, incluso, a representarla en el comedor de su casa.
Al cabo de un tiempo, recibió una llamada de Genís comentándole que Albert Arribas había empezado la traducción de "Stabat Mater" y que creía que ella podría ser la actriz adecuada para ponerse en la piel de Maria Croce.
"Con la traducción en las manos -ha proseguido- me emocioné profundamente, porque es brutal y llamé a Magda Puyo, porque lo quería hacer con alguien muy importante para mí".
Hace dos años, decidió que sería una "putada" que representara el texto en un comedor y no se enterara nadie y fue a ver a Xavier Albertí, quien dio "todas las posibilidades" para poder hacerla en el TNC.
Aunque se barajaron diferentes espacios, incluso los lavabos, finalmente se ha apostado por los almacenes, en los que el público podrá sentarse pero también estará de pie, siguiendo a la actriz protagonista en su deambular, mientras de fondo se oirá un "espacio sonoro", a cargo de Lucas Ariel Vallejos.
Puyo ha deslizado: "Jugamos con la crudeza de un espacio encontrado, colocamos al personaje en la verdad de este lugar", en el que se hacinan los restos de grandes montajes del teatro, desde lámparas decimonónicas a mástiles de barco.
Por cuestiones de seguridad, sólo podrán ver cada una de las funciones una cuarentena de personas.
+ info
https://www.lavanguardia.com/vida/20190416/461698594758/las-tripas-de-tnc-acogeran-la-irreverente-stabat-mater-de-antonio-tarantino.html
13 d’abril 2018
Gabriel Calderón estrena en catalán su obra sobre la desmemoria histórica
La necesidad de exhumar cadáveres,
metafóricamente hablando, para que no se pudra el presente y poder mirar hacia
el futuro es el tema de "Que rebentin els actors", la versión
catalana de la obra "Que revienten los actores" del uruguayo Gabriel
Calderón, que se estrena el próximo 5 de abril en el TNC.
La Sala Tallers del Teatre Nacional de
Catalunya (TNC) de Barcelona acogerá hasta el 29 de abril el nuevo montaje que
protagoniza Bruna Cusí, en el papel de Anna, una joven que necesita entender su
pasado y saber por qué estuvo su padre en prisión.
Para desvelar el misterio, su novio, que es
físico cuántico y está interpretado por Francesc Ferrer, le construye una máquina
del tiempo con la que logra reencontrase con los muertos de su familia: su
madre (Lina Lambert), su padre (Albert Ausellé), su abuela (Imma Colomer), su
abuelo (Jordi Banacolocha) y un personaje misterioso interpretado por Sergi
Torrecilla.
La dictadura que sufrió Uruguay y los
desaparecidos que dejó tras de si es el contexto de esta pieza teatral que
"no habla de la dictadura, sino de la posibilidad o imposibilidad de
recuperar la memoria del pasado para hacer algo útil con ella", ha dicho
hoy Gabriel Calderón.
En el momento de abordar la traducción al
catalán, Calderón barajó la posibilidad de ambientar la obra en Cataluña y
hacer referencia a la dictadura de Franco, pero finalmente descartó esta
posibilidad porque "la historia es muy catalana" sin necesidad de
cambiar una coma.
"Sólo traduciendo los nombres de los
protagonistas al catalán ya cambia el contexto y los catalanes pueden sentir
resonancias de su propio pasado", ha señalado el traductor Xavier
Pujolràs.
"La memoria es confusa y caótica y está
repleta de palabras que saturan y no aclaran, por eso mi obra es así: confusa,
caótica y saturada", ha aclarado el autor.
El director artísticos del TNC, Xavier
Albertí, ha añadido que es una pieza "muy política" que encaja en la
presente temporada del Teatre Nacional de Catalunya, que "no puede estar
al margen de los acontecimientos en Cataluña y de los tiempos en que
vivimos".
Por último, Albertí ha destacado el buen
momento por el que pasa la dramaturgia uruguaya, a la que le resulta difícil
liberarse de la sobra que proyecta la cercana Argentina, pero que cuenta con
destacados representantes de las nuevas dramaturgias, como es el caso de
Gabriel Calderón.
Publicat per
03/04/2018
Barcelona, 3 abr (EFE)
07 de novembre 2016
Comença la programació familiar del TNC!
| |||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||
|
01 de desembre 2015
Comença la programació familiar del TNC!
publicat per
Sala Petita 28/11/15
– 27/12/15
CAPAS
Companyia de Circ "eia"
Circ amb humor i poesia per a tothom.
De 6 a 99 anys
Sessions escolars: grups@tnc.cat
Sala Tallers 21/02/16
– 13/03/16
BITELS PER A NADONS
(Concert tribut a The Beatles)
La Petita Malumaluga
Espectacle interactiu per als més petits.
De 0 a 3 anys
Sala Tallers 13/04/16
– 01/05/16
TRIPULA
Farrés Brothers
Una aventura per als més atrevits en una nau espacial
sorprenent.
+4 anys
Si vols veure més d'un espectacle, descobreix els Packs
+ info
entrades
Teatre Nacional de Catalunya
Plaça de les arts, 1
Barcelona 08013
02 de juny 2015
L’amor que mor
publicat per
30 de maig de 2015
Griselda Oliver i Alabau. Barcelona
“Repasseu la vostra experiència. Quin gest inèdit us heu
permès? [...] Allò a què en realitat em refereixo és a una experiència que
moralment us enriqueixi. Un progrés. [...] Aquest gest, aquest enriquiment,
aquest progrés, poseu-li el nom que us vagi bé, és el futur. És a dir… us ho
sembla. I d’acord amb això ordeneu la vostra vida. Però a mesura que aquest
futur, sense complir les seves promeses, s’uneix al vostre passat, perd tot
sentit en destruir l’esperança. Més, encara: suposem que aquest enriquiment té
lloc, que el gest és acomplert: Què heu aconseguit? Dóna això sentit al
passat?”
Aquestes paraules ressonen en l’obra teatral La nostra mort
de cada dia, de Manuel de Pedrolo, que es pot veure fins diumenge a la Sala
Tallers del Teatre Nacional, en el cicle L’origen de l’oblit, que pretén
recuperar i homenatjar autors oblidats del franquisme. Pedrolo, a banda
d’escriure la novel·la de ciència-ficció Mecanoscrit del segon origen, va ser
un autor prolífic en tots els gèneres: no només va conrear narrativa i contes,
sinó que també va escriure poesia i teatre. Com a dramaturg, les seves obres
s’inclouen dins del gènere del teatre de l’absurd, moviment que parteix del
concepte filosòfic de l’absurd de l’existència.
“La nostra mort de cada dia mostra els límits i les
mancances de la nostra estimada i obsoleta cultura judeocristiana a través del
relat d’una família de tradició burgesa”, assegura Marta Gil, directora l’obra.
Es tracta d’una peça curta, escenificada en un escenari volgudament lúgubre,
però molt àgil, rítmica i amb força interpretativa, en què es posa de relleu un
tema transcendental que, sovint, per por, obviem: la mort. Què vol dir, morir?
“Què dimonis ens fa tanta por?”, es pregunta Gil.
És així com, sota l’aparença d’un jove seductor i amb el nom
de M (Marc García Coté), la mort interromp inesperadament la còmoda rutina
d’una família burgesa per endur-se una de les seves filles, la Marina (Alba
Ribas). Els pares (Anna Sabaté i Víctor Pi), desesperats, intenten en va
proposar-li un canvi: que s’emporti l’àvia (Montse Sagués), que ja ha viscut
prou temps, en lloc de la seva filla. La dona, però, s’hi nega amb vehemència:
“Jo vull viure sempre perquè viure és bo i sa”, afirma, rebaixant la tensió
dramàtica del moment. La Maria Lluïsa (Bruna Cusí), bojament enamorada de
l’aspecte de la mort, també intenta interposar-se a aquesta unió i canviar la
seva vida per la de la seva germana. M, però, no ho accepta i s’oposa a tots
aquests intents: entre ell i la Marina s’ha creat una unió, un amor que només
es pot consumar amb la inevitable mort de la jove.
A partir del binomi amor i mort (eros i thanatos), Pedrolo
basteix un sainet satíric amb un rerefons existencialista molt fort, va molt
més enllà del drama de la pèrdua d’un ésser estimat: “La mort no és morir, sinó
ser mort”, aclareix M. La mort és la distància que separa el ser del no ser. La
mort, ens suggereix Pedrolo en aquesta obra, la busques, l’estimes, l’esperes
quan és el moment. I després, el no-res, el buit, la no-existència. La mort és
la màxima expressió del “nihilisme”, afirma en algun moment de l’obra el pare,
desesperat, i afegeix: “Un s’acostuma a tot, fins i tot a la mort”. La mort
complementa i alhora nega l’existència: sense vida no hi ha mort, però sense
mort tampoc hi ha vida.
27 de febrer 2015
Cinquanta ombres de Joanot Martorell
publicat per
19 de febrer de 2015
Aída Pallarès. Barcelona.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta a partir d’aquest
dissabte a la Sala Tallers una adaptació teatral de Tirant lo Blanc, de Joanot
Martorell, un clàssic de la literatura catalana i una de les lectures
obligatòries més habituals de l’educació secundària. Pere Planella i Roger
Cònsul signen la proposta.
Magda Puig i Enric Cambray a Tirant lo Blanc. © David Ruano
Les societats, a través, de la retòrica i els cànons
clàssics, han anat desenvolupant diferents models interpretatius que els
ciutadans reconeixen com a seus gràcies al contacte amb la seva pròpia tradició
cultural. A Catalunya, però, la tradició escènica té algunes el·lipsis. La
manera de dir el vers dels grans actors catalans de l’últim terç del segle XIX
va ser substituïda, per exemple, per altres tècniques més properes a la veritat
televisiva o cinematogràfica.
Per aquest motiu, el Teatre Nacional en col·laboració amb
l’Institut del Teatre, s’ha proposat, a través del projecte de la jove
companyia ITNC, ensenyar als postgraduats altres tècniques actorals que els
permetin acostar-se als clàssics de la manera més correcta i respectuosa
possible. A més, és clar, de servir de pont a la professionalització. Durant
els tres mesos que duren els assajos i les classes d’especialització, els
actors cobren una beca d’uns 400 euros i, un cop ja comencen les representacions,
passen a cobrar un sou professional.
Després d’aprofundir en l’obra de Serafí Pitarra la
temporada passada, enguany l’objectiu de l’ITNC és apropar als joves una de les
lectures escolars obligatòries per excel·lència: el Tirant lo Blanc de Joanot
Martorell. L’encàrrec era convertir aquesta novel·la total, com la qualificava
Mario Vargas Llosa, en un espectacle atractiu per a les noves generacions. El
primer pas ha estat adaptar el llenguatge però sense perdre l’essència del
català del segle XV. “Per les raons històriques que tots sabem quan volem
adaptar els nostres clàssics als nous temps, n’hem d’adequar el llenguatge
perquè llisqui bé” expliquen Pere Planella i Roger Cònsul, director i adaptador
del muntatge respectivament.
Planella i Cònsul també han optat per reduir el tòtem de
Joanot Martorell a un espectacle de 90 minuts. Per aquest motiu, l’obra se
centra en el llibre dels episodis amorosos, quan Tirant arriba a Constantinoble
i s’enamora de Carmesina. “Tirant és un gran estrateg que ha de conquerir el
cos d’una dona, com si es tractés d’un castell” afirma Planella. Tirant lo
Blanc no és la típica novel·la on el cavaller salva la princesa. És molt més
realista, sense anar més lluny Tirant mor per culpa d’una pulmonia normal i
corrent, i té una gran càrrega eròtica. De fet, segons explica Pere Planella en
una entrevista a El País, “les dones es reunien per llegir Tirant lo Blanc com
ara van juntes al cinema per veure 50 sombras de Grey”.
Per completar l’aventura de Tirant lo Blanc, que es podrà
veure fins el 29 de març a la Sala Tallers, el Teatre Nacional també prepara
una òpera bufa basada en el Tirant lo Blanc a Grècia de Joan Sales amb música
de Joan Altisent. A més, l’obra farà gira per sis Teatres en Xarxa: Barberà del
Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí,
Ripollet i Tordera.
26 de gener 2015
La coreografia del Barça o l’art de ballar com Leo Messi
publicat
per
Aída Pallarès
Barcelona.
El coreògraf i ballarí Cesc Gelabert presenta durant deu
dies Foot-Ball a la Sala Tallers del Teatre Nacional. Un espectacle que fusiona
dansa i futbol per demostrar que les dues disciplines tenen més similituds que
diferències. Aída Pallarès ha assistit als assajos i ens ho explica a Núvol.
Una escena de Foot-Ball de Cesc Gelabert. Foto Ros Ribas
“Com unirà dansa i futbol?” em preguntava, una vegada i una
altra, de camí al Teatre Nacional. Porto anys veient dansa i, encara més,
assistint a partits de futbol i abans d’entrar a la sala d’assaig l’únic que
tenia clar és que en una cosa Cesc Gelabert tenia raó: el futbol, a diferència
de la dansa contemporània, és un sistema de signes que millor o pitjor, tots
sabem desxifrar. Per tant,
pensava, “Foot-Ball pot servir per apropar més gent a la dansa”. El que
no m’imaginava és que Gelabert hauria trobat la poètica del futbol i que fins i
tot, aconseguiria que per primera vegada en molts mesos em mirés aquest esport
(negoci) d’una manera diferent.
Foot-Ball, doncs, és una hibridació de dos llenguatges no
verbals: la dansa i el futbol, que pretén establir un diàleg entre la capacitat
expressiva i la naturalesa poètica d’aquestes manifestacions escèniques. A
l’espectacle, que es podrà veure fins l’1 de febrer al TNC, les imatges del
Barça de Guardiola, Rijkaard i Tito Vilanova es fusionen i interactuen amb les
dels ballarins de la companyia Gelabert Azzopardi. “Encara que a primera vista
no sigui evident, existeixen moltes similituds i coincidències entre la dansa i
el futbol. Tant el futbolista com el ballarí han de poder traslladar, per
exemple, el pes sobre un peu per tal de ser lliures amb l’altre, bé per xutar o
per expressar-se amb la cama com si fos un braç i ampliar les possibilitats
expressives” explica el coreògraf.
Entro a la Sala Tallers quan Gelabert, després d’un petit
assaig, dóna indicacions als ballarins. Parla amb el to suau i afable que el
caracteritza, però té les idees clares: “L’espectacle funciona i pinta bé, però
jo si fos vosaltres treballaria fins tard perquè aquests dies són claus”.
Després d’uns dies on els ballarins (uns provinents del ballet, altres de la
dansa i altres del hip-hop) s’han dedicat, principalment, a descodificar
coreogràficament algunes de les millors jugades del Barça, toca començar la
feina més d’interpretació. Així doncs, sant tornem-hi!
Els set ballarins es col·loquen a l’escenari i comencen a
repetir una vegada i una altra els moviments de les jugades. “No aixequis tant
la cama, no ets una majorette” diu Gelabert a una de les ballarines. El
moviment ha de ser matusser i brut com el dels futbolistes perquè els
veritables protagonistes de l’espectacle són, en realitat, Messi, Iniesta,
Puyol i Xavi. Una elecció que, encara que sembli mentida, no és fruit (només)
del sentiment barcelonista de Gelabert perquè, segons diu el coreògraf, no es
podria fer Foot-Ball amb qualsevol equip: “El Barça és especialment coreogràfic
i estètic”. Surto de la Sala Tallers mentre els ballarins continuen assajant i,
finalment, m’adono que Pasolini tenia raó: el futbol té una poètica especial.
23 de juny 2014
Mostra de teatre amateur entorn de Pitarra
publicat
per
Sala Tallers
28 i 29 de juny de 2014
Catalunya té la salut teatral que té gràcies a la vitalitat
d’una cultura escènica popular que va assegurar la pervivència dels elements
essencials d’un patrimoni que s’havia vist allunyat massa vegades dels
escenaris oficials. Quan l’escena catalana ha aconseguit professionalitzar-se,
el teatre amateur ha sabut mantenir el seu dinamisme per seguir alimentant el
nostre panorama dramàtic.
L’extraordinària popularitat de què va gaudir en el seu
moment Serafí Pitarra encara té un viu ressò en la xarxa de teatre d’aficionats
de Catalunya, sense la qual l’embranzida del pare del teatre modern català
probablement no hauria perdurat fins als nostres dies. Per això el Teatre
Nacional de Catalunya vol expressar el seu deute amb la tasca imprescindible
d’aquest teixit ciutadà, establint-hi un diàleg a l’entorn de l’Epicentre Pitarra.
La Mostra
El Teatre Nacional, en col·laboració amb la Federació de
Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, ha volgut convidar totes les companyies
a participar en la Mostra de Teatre Amateur que tindrà lloc a la Sala Tallers.
Cada companyia ha pogut triar quin text els ha interessat
més de les obres de Frederic Soler «Pitarra» (preferentment, però, del recull
dels Singlots poètics).
Companyies que hi participen i horaris
Dissabte 28 de juny a les 12 h
El Partiquí, de Barcelona (programa doble)
L’últim trencalòs – Adaptació dramàtica i direcció de Ferran
Rovira
Coses de l’oncle – Direcció de Marina Julià
Dissabte 28 de juny a les 19 h
Agrupació Artística del Casal de Tiana
El castell dels tres dragons – Adaptació i direcció d’Enric
Monreal
Diumenge 29 de juny a les 12 h
Vada Retro Teatre, de Barcelona
Lo Cantador – Adaptació i direcció de M. Carme Márquez
Diumenge 29 de juny a les 19 h
Taller Assaig Teatre, de Vilafranca del Penedès
El boig de les campanilles – Adaptació i direcció de Valeri
Laguna
20 de juny 2014
Deliri sobre Pitarra
Jordi Oriol pilota un joc teatral esbojarrat al TNC
PUBLICAT PER
WWW.ELPERIODICO.CAT
18 DE JUNY DE 2014
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
FOTO : Lluís Soler,
Aina Sánchez, Marcel Borràs, Paula Malia i Nao Albet.
MAY / ZIRCUS - TNC
la desmesura acostuma a tenir mala fama en una etiqueta que
no sempre és justa. Perquè resulten saludables aquells exercicis o pràctiques
artístiques que no es posen límits, fins i tot a risc de poder perdre el nord.
És per això que no es podia esperar més que un deliri agosarat, més aviat
gamberro, de l'homenatge que el director Jordi Oriol i el poeta Josep Pedrals
han aixecat al voltant de Serafí Pitarra, àlies de Frederic Soler (Barcelona,
1839-1895), considerat el fundador del teatre català. Safari Pitarra, a la Sala
Tallers del TNC, recull l'esperit de les gatades i els singlots poètics de
l'autor, definits per un humor corrosiu, paròdic i alliberat de qualsevol
lligam. I també per un joc constant amb el llenguatge i amb el fet escènic.
La proposta, que tanca l'Operació Pitarra del primer any de
Xavier Albertí al capdavant del TNC, es defineix per aquesta fidelitat i una
trama embogida, lisèrgica, amb contínues bifurcacions i salts temporals. El
còctel demana a l'espectador predisposició per deixar-se atrapar pel disbarat
que se li presenta.
HUMOR ÀCID I DESIGUAL
Intentar explicar un argument de linealitat tan fracturada
resulta impossible en una obra en què apareixen, per exemple, l'estàtua de
Pitarra al final de la Rambla, dos suposats fills seus, una entrega d'un premi
d'honor teatral, un robatori de l'estàtua a càrrec d'un col·lectiu xinès, un
accidentat viatge en tren i un repàs episòdic a la biografia del protagonista.
I condimentat amb constants dosis d'humor àcid, de musical de tercera,
ocurrències d'encert desigual, pulles a referents molt actuals i una atmosfera
de sèrie B.
Safari Pitarra no seria possible sense la complicitat total
dels seus intèrprets. Nao Albet i Marcel Borràs estan en la seva salsa, i segur
que també han ficat més d'una cullerada al guisat. Paula Malia, Aina Sánchez i
Carles Pedragosa segueixen per la mateixa via, mentre que Lluís Soler encarna
l'estàtua vivent i blanquejada de Frederic Soler. Poc es podia imaginar que un
dia el gran actor de Manlleu participaria en una gatada tan estripada.
Apoteòsic és el seu rap que tanca un muntatge que peca de ritme irregular,
durada una mica excessiva i tal acumulació d'idees que arriben a aclaparar. Res
d'això invalida la valentia de Safari Pitarra.
12 de juny 2014
'SAFARI Pitarra' Una sàtira política i crítica social implacables!
pulicat per
www.tnc.cat
Amb SAFARI Pitarra, rellegim Pitarra i el portem als nostres
dies. Una sàtira política i crítica social implacables!
Creació i dramatúrgia de Jordi Oriol i Josep Pedrals, amb
interpretació de Nao Albet, Marcel Borràs, Paula Malia, Carles Pedragosa, Aina
Sánchez i Lluís Soler.
«Aquesta faula no és de Pitarra, tot i que s'inspira en el
mateix pur estil bandarra!»
De l'11 al 22 de juny a la Sala Tallers
Entrades de 6 a 12 €
16 de maig 2014
Només 3 funcions de 'Liceistes i cruzados' de Pitarra
Liceistes i cruzados és l’extraordinari retrat satíric de
Serafí Pitarra i Enric Carreres (també pseudònim de Frederic Soler) de la
disputa entre «liceistes», partidaris del nou Teatre del Liceu, i «cruzados»,
els de l’antic Teatre de la Santa Creu, i que ens dóna el testimoni brillant
d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.
Espectacle i musical amb direcció de Jordi Prat i Coll i
interpretació de Jordi Banacolocha, Francesc Ferrer, Andreu Gallén, Camilo
García, Berta Giraut, Oriol Guinart, Anna Moliner, Pep Sais, Jordi Vidal i Pau
Viñals.
El pare de la Dolores és un apassionat cruzado que només vol
casar la seva filla amb algú dels mateixos gustos teatrals. En Ricardo, que vol
casar-s’hi, haurà de fer-se passar per un bon espectador del Teatre de la Santa
Creu per tal de guanyar-se el favor del pare i alhora haurà d’intentar
desemmascarar un rival que té els favors del pare de la noia, malgrat ser en
realitat un liceista camuflat.
Presentació de Jordi Prat i Coll
Només tres funcions!
16, 17 i 18 de maig a la Sala Tallers
Més informació de l'espectacle aquí.
Galeria
d'imatges aquí.
Entrades a
3 € per als abonats i els joves de fins a 25 anys,
i 6 € tarifa general
04 de març 2014
Vine a conèixer Pitarra de la mà de Xavier Albertí
publicat per
28 de febrer de 2014
La setmana que ve donem el tret de sortida als espectacles i
les activitats entorn de Serafí Pitarra, que hem agrupat sota el títol
d'Epicentre Pitarra i formen un dels eixos principals de la programació
d'aquesta temporada.
Per començar, no us perdeu la conferència a càrrec de Xavier
Albertí, director artístic del TNC, Fills de Wifredo el Pelut (això vol dir
catalans) amb la qual ens acostarà a la figura de Pitarra, i posarà de relleu
la importància d'aquest autor, figura primordial del patrimoni del teatre
català.
[...] Pitarra és el Cervantes del teatre català modern.
Llegim-lo, rellegim-lo, estudiem-lo en profunditat i segurament en traurem
alguna lliçó per a un moment en què el nostre món també està començant a
construir noves dinàmiques polítiques i socials.
Xavier Albertí
Pròleg a l’edició dels Singlots poètics (Arola Editors)
Entrada lliure amb reserva a espectador@tnc.cat.
Us hi esperem!
Teatre Nacional de Catalunya
22 d’octubre 2013
Lectura dramàtica de L'honorable home d'estat de T.S. Eliot
El TNC inicia les activitats al voltant de Terra de ningú,
de Harold Pinter, amb la lectura dramàtica de L'honorable home d'estat, l'últim
text teatral de T. S. Eliot, els dies 22, 23 i 24 d'octubre a les 20 h a la
Sala Tallers.
Preu:
- Entrada general: 6 €
- Fins a 25 anys i abonats del TNC: 3 €
Compreu aquí les vostres entrades.
En un escenari despullat, un grup d'actors i actrius de
primera línia diran, text en mà, aquesta peça trasbalsadora sobre un vell home
d'estat retirat de la vida social que rep la visita d'un antic amic, que
ressuscitarà fantasmes d'un passat tèrbol que l'home va haver d'ocultar per
mantenir immaculat el seu honor. Una lectura que recupera la simplicitat i la
contundència del teatre en el seu estat més pur i primigeni: el d'un grup
d'actors transmetent un text directament al públic, sense intermediaris ni
distraccions.
Us hi esperem!
Teatre Nacional de Catalunya
www.tnc.cat
17 de juliol 2013
El TNC dedicará sus temporadas a grandes dramaturgos catalanes
publicat
per
http://www.europapress.es
8 de juliol de 2013
El director del TNC, Xavier Albertí, presenta las grandes
líneas de su mandato
Su presupuesto cae 700.000 euros y Mascarell pronostica
"la mejor" temporada
El nuevo director artístico del Teatre Nacional de Catalunya
(TNC), Xavier Albertí, ha anunciado que a partir de septiembre el teatro
dedicará sus temporadas a un "epicentro temático patrimonial".
Ha explicado que podrá ser un dramaturgo o grupo de
creadores --con Serafí Pitarra estrenando la saga-- para poner en valor el
patrimonio teatral catalán, y ha añadido que se pondrá en marcha una joven
compañía.
En rueda de prensa, Albertí ha explicado de entrada que en
2013-2014 el epicentro de la programación pivotará sobre Serafí Pitarra para
superar una práctica casi establecida en este teatro --del que acaba de tomar
las riendas-- de "ruleta rusa" por la que se selecciona un clásico y
se realizan unas funciones sobre alguna de sus obras sin ahondar en ellas.
Pitarra es el seleccionado en su calidad de "fundador
del teatro catalán", sin cuya obra no se comprendería actualmente el humor
catalán como el de La Trinca, El Terrat y el programa 'Polònia', ha
reivindicado.
Además de representaciones de su obra a cargo de la nueva
joven compañía anunciada, este eje temático incorporará exposiciones, la
reedición de sus obras en una alianza con editoriales y con la Institució de
les Lletres Catalanes (ILC), conferencias y formación, ha detallado.
La nueva joven compañía estará formada por 15 alumnos
seleccionados de entre las tres últimas promociones del Institut del Teatre,
quienes tendrán la misión de "releer" este patrimonio cultural sin
ánimo de competir en el circuito teatral local, sino tratando de expandir la
obra del dramaturgo seleccionado en comedores universitarios, residencias de
ancianos y casas de cultura.
Además de homenajear a un dramaturgo concreto, el teatro
establecerá cada temporada un eje temático sobre el que reflexionar, que en
2013-2014 será el concepto de frontera en todas sus vertientes, y que la
siguiente temporada versará sobre la familia, ha avanzado.
BUZÓN DE AUTORES CONTEMPORÁNEOS
En su apuesta por los autores contemporáneos y en una
reconversión del proyecto T6 --gran apuesta del anterior director Sergi
Belbel--, Albertí ha anunciado la apertura de un buzón digital para que todos
los autores contemporáneos que lo deseen puedan enviar sus textos al teatro,
que ha nombrado un Comité de selección para valorarlos.
El dictamen de este comité será vinculante para la dirección
artística, que de entre las obras seleccionadas, programará un mínimo de tres
al año, aunque la próxima temporada son cinco los textos escogidos de
dramaturgos contemporáneo.
También los autores contemporáneos verán reforzada su
proyección internacional, gracias a un acuerdo entre el TNC y el Institut Ramon
Llull (IRL), que financiará traducciones de los textos de los autores
seleccionados al inglés y acompañará a los autores en su promoción
internacional.
REAPERTURA DE LA SALA TALLERS
Dentro de esta estrategia, la Sala Tallers será reabierta
para pasar de ser un lugar de exhibición a un "laboratorio", donde
además de trabajar la joven compañía, se cocinarán ideas, se realizarán
conferencias, talleres y un nuevo club de lectura, ya que el TNC piensa editar
casi todo lo que programe la próxima temporada.
Todo ello se realizará con un presupuesto de 10,485.477
euros para 2013 --700.000 euros menos que en 2012--, y pese a lo cual, el
conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell ha pronosticado que
será la "mejor de las temporadas posibles" del TNC, después de acabar
de cerrar una de las peores.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)