Comèdia negra sobre l'engany

El Lliure de Gràcia acull a partir del 8 de novembre 'Cronología de las bestias', de Lautaro Perotti.

En un temps en què les notícies falses s'escampen a la velocitat de la llum gràcies a les noves tecnologies i al poc interès per confirmar-les de molts usuaris de les xarxes, la seu gracienca del Teatre Lliure presenta una història d'una família que parteix d'una mentida. Porta l'autoria de Lautaro Perotti, autor argentí que també n'ha assumit la direcció, i el seu títol és Cronología de las bestias. A la sinopsi es defineix l'obra com "una comèdia negra sobre l'engany i els límits del compromís humà amb les veritats alternatives", i dalt l'escenari hi veureu Pilar Castro, Patrick Criado, Álvaro Lavín, Carmen Machi i Santi Marín. Serà a l'escenari del Lliure entre el 8 de novembre i el 2 de desembre.

El text reflexiona sobre la mentida en el nucli familiar com a mètode de vida, i sobre la construcció d'enganys i falsedats indispensables per sostenir-se. L'obra ens presenta una família destrossada per la desaparició del seu fill fa més de deu anys i que s'ha d'enfrontar a les seves pròpies foscors davant el seu sobtat retorn. Un retrobament inesperat que els obliga a defensar-se, fins a les últimes conseqüències. Descobriran que la mentida requereix compromís. La incapacitat per suportar la realitat, el dolor pel que va passar, pel que van fer i pel que no van poder fer, els du a edificar una realitat paral·lela, mentint i enganyant.

+ info – publicat per

8 novembre 2018 al  2 desembre 2018

Horaris

De dimecres a divendres, a les 20.30 h

Dissabtes, a les 17.30 i a les 21 h

Diumenges, a les 18 h

Teatre Lliure de Gràcia

Informació

22-29 €

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/cronologia-bestias-teatre-lliure-gracia

El Lliure de Gràcia enceta temporada recuperant 'Là'

És un muntatge híbrid entre circ i dansa de Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias amb producció de la companyia Baró d'Evel.

La poesia, el moviment i el circ contemporani es fusionen a Là, un original muntatge que té com a subtítol Peça en blanc i negre per a dos humans i un corb i que ja es va poder seguir al Teatre Lliure de Gràcia en el decurs de la passada edició del Grec Festival de Barcelona. L'emblemàtic espai ha decidit començar la temporada 2018-2019 tornant a programar aquest espectacle creat i interpretat per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias -dalt l'escenari també hi veureu el corb Gus- i que és la primera part d'un díptic que es completarà, possiblement l'any vinent, amb La falaise. Là porta el segell de la companyia Baró d'Evel, i en la seva direcció hi han col·laborat Maria Muñoz i Pep Ramis de la companyia de dansa Mal Pelo.

La peça parteix de l'impuls dels seus creadors d'explorar les oposicions, per exemple entre el blanc i el negre o entre l'equilibri i el desequilibri, i també una recerca dels límits de la veu humana, del ritme i de la llum. Per damunt dels dos humans, al mateix escenari, el corb representa el món de les creences i de les supersticions, però també de la llibertat i de la lleugeresa. Là es reestrenarà al Lliure de Gràcia el 27 de setembre i estarà a la cartellera fins al 14 d'octubre.

Del 27 setembre 2018 al 14 octubre 2018

Horaris

Dijous i divendres, a les 20.30 h

Dissabtes, a les 19 h

Diumenges, a les 18 h

Teatre Lliure de Gràcia

Informació

9-29 €

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/la-peca-blanc-negre-humans-corb-teatre-lliure

Duel de reines al Lliure

Publicat per

http://www.elperiodico.cat

Marta Cervera

Sílvia Bel i Míriam Alamany encarnen Maria Estuard i Isabel I en una versió reduïda del drama de Schiller dirigit per Sergi Belbel

Sílvia Bel i Míriam Alamany s’enfronten a partir de demà a un duel de reines al Lliure de Gràcia amb Maria Estuard. Van ser precisament les dues actrius –Bel interpreta Maria Estuard, reina d’Escòcia, i Alamany, Isabel I d’Anglaterra– les que li van proposar a Belbel adaptar i dirigir aquesta obra ambientada a finals del segle XVI a partir del drama romàntic de Friedrich von Schiller. Belbel concentra els cinc actes del text original en dues hores d’acció. En comptes dels gairebé 20 personatges, aquesta versió compta amb vuit, interpretats per set actors. Jordi Banacolocha, Àlex Casanovas, Carles Martínez, Fina Rius i Marc Rius completen el repartiment.

  «He utilitzat els personatges imprescindibles per explicar la història conservant-ne tan sols els moments àlgids i eliminant tota la parafernàlia», assenyala Belbel. El seu muntatge va directe al conflicte polític, religiós i sentimental de les dues reines. Estuard és una fervent catòlica, una dona atractiva i amb experiència en l’amor que s’ha casat dues vegades per motius polítics, i l’última, per amor. «M’identifico amb el meu personatge perquè també sóc molt passional», afirma Bel. «És un text endimoniadament complicat i amb un enfrontament polític brutal. Interpretar aquesta obra és com fer un triple salt mortal sense xarxa, un repte estimulant però difícil», afegeix.

DOS MONS

Isabel I és la cara oposada. Ella és protestant anglicana, religió imposada pel seu pare, Enric VIII a Anglaterra. A diferència d’Estuard, ella no s’ha casat mai. Tampoc ho ha tingut fàcil per arribar al tron, ja que és filla d’Ana Bolena, filla il·legítima a ulls del poder catòlic. Des d’aquest punt de vista polític, Estuard representa una amenaça perquè està molt ben situada en la línia de successió al tron.

  A nivell humà tampoc tenen gaire en comú. «Maria Estuard s’ha lliurat al plaer, a l’amor, a l’art i a la poesia. S’ha casat tres vegades, l’última per amor, malgrat els problemes que això li ha comportat», recorda Belbel.

REINA VERGE

Isabel, en canvi, no estima per evitar equivocacions. «Per a Isabel, l’amor és terreny vedat. Al comte de Leicester el manté a la cort, però no té relació amb ell. Decideix ser reina verge i morir sense descendència per por de perdre el control», explica el director.

 Maria Estuard va estar tancada al castell de Sheffield durant 18 anys després d’un judici polític celebrat entre el 1568 i el 1569. El muntatge mostra els últims dies de la seva vida. Un mateix espai escènic central amb el públic als dos costats es converteix en la presó d’Estuard, el palau d’Isabel i un parc. «L’escena primera és bastant llarga, després tot s’accelera. Només he mantingut íntegre el tercer acte, aquella invenció de Schiller de la trobada de les dues reines que mai es van veure cara a cara en la vida real», detalla Belbel.

El director sí que ha mantingut en la seva versió el florit llenguatge de Schiller. «El vocabulari retòric és la grandesa d’aquest text. És molt interessant, perquè Schiller, després d’abraçar el racionalisme, va voler tornar al llenguatge de Shakespeare».

'La piedra oscura' d'Alberto Conejero arriba al Teatre Lliure

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat

15 de febrer de 2016

Un text que acaba de presentar-se al Centro Dramático Nacional inspirat en la mort de Lorca.

Alberto Conejero és una de les figures del món de la dramatúrgia que destaca en els últims anys. Als seus prestatges ja figura, per exemple, el Premio Ceres al millor autor teatral. El va guanyar per aquest text, La piedra oscura, que es basa en la vida de Rafael Rodríguez Rapún, un estudiant que va ser secretari de la companyia La Barraca durant la II República i, per tant, company de fatigues de Federico García Lorca. Al voltant de la seva figura s'ha construït aquesta vibrant peça que planteja interrogants sobre com la societat ha naturalitzat certes coses, sobretot els terribles fets que van tenir lloc durant la Guerra Civil.

La història ens transporta a una habitació d'un hospital militar de Santander. Dos homes, dos desconeguts que es veuran obligats a compartir unes hores terribles, un compte enrere que és possible que acabi en la mort d'un d'ells a trenc d'alba. Durant les hores de conversa es revela un secret envoltat de remordiments, un fet terrible relacionat amb la mort de Federico García Lorca.

El director argentí Pablo Messiez dirigeix aquesta obra que s'acaba d'estrenar al Centro Dramático Nacional i que es podrà veure al Teatre Lliure, en la seva seu de Gràcia, entre el 17 i el 28 de febrer.

Etiquetes:

EscenaFederico García LorcaTeatre Lliure de Gràcia

informació de l'acte

Quan es fa

Data d'inici:

17/02/2016

Data de finalització:

28/02/2016

On es fa

Lloc:

Teatre Lliure

Direcció:

C Montseny, 47

Districte:

Gràcia

Telèfon:

932892770

Horari

dimecres, dijous i divendres

a les 20:30 h     

Entrada general de: 23 e

dimecres i dissabte a la tarda: 18.50 e (dies de l'espectador)

compra avançada: 21 e (abans de la data d'estrena)

Entrada reduïda: 19.50 e

Carnet jubilat

Carnet estudiant

Menors 14 anys

persones a l'atur

Persones amb disminució

Famílies nombroses i

monoparentals

Carnet biblioteques

Carnet TNC

Carnet Mercat de les Flors

Carnet TR3SC

Carnet Teatres Comarcals

Entrada reduïda: 12 e

Carnet Jove

Carnet +25

Per abonaments consulteu amb el Teatre Lliure

Dissabtes

a les 17:30 h i a les 21:00 h

diumenges

a les 18:00 h

Observacions

Un text d´Alberto Conejero, Premi Ceres 2015 al Millor Autor Teatral, que ve de presentar-se al Centro Dramático Nacional, inspirat en la vida de Rafael Rodríguez Rapún –un estudiant d´Enginyeria de Mines, secretari de la Barraca i company de Federico García Lorca durant els últims anys de les seves vides. Una vibrant peça que plantejar interrogants sobre la naturalització del nostre passat més recent i el destí dels oblidats a les cunetes de la Història.

Una habitació d´un hospital militar prop de Santander; dos homes que no es conèixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d´un compte enrere que potser s´acabarà a la matinada amb la mort d´un dels dos. Un secret encobert de remordiments i un nom que ressona per les parets de l´habitació: Federico. Només queda la custòdia d´uns documents i manuscrits com un últim gest d´amor.

Direcció: Pablo Messiez

Intèrprets: Daniel Grao i Nacho Sánchez

Coproducció: Centro Dramático Nacional i LAZONA

Josep Maria Flotats posa un somriure a la qüestió jueva

publicat per

http://lameva.barcelona.cat

28 octubre de 2015

El Teatre Lliure de Gràcia estrena "Ser-ho o no", una comèdia política de Crumberg, del 28 d'octubre al 6 de desembre

Les converses de dos veïns a l'escala poden tenir molta teca quan són portades al teatre amb la direcció i interpretació de Josep Maria Flotats.

Gairebé 40 anys després, l'actor i director català torna al Lliure per posar en escena una obra d'un dels seus autors de teatre favorits, l'escriptor i escenògraf francès Jean-Claude Grumberg, que atresora més de 30 obres en la seva carrera, a més de 5 Premis Molière i 1 Premi César.

Ser-ho o no (Per acabar amb la qüestió jueva) compta amb les interpretacions de Flotats i Arnau Puig, i relata les trobades de dos veïns, un agnòstic i l'altre jueu, que disparen les seves diferències a través d'agudes confrontacions dialèctiques en el replà de l'escala.

Els dobles sentits, l'assumpte de la identitat col·lectiva i individual, la memòria històrica i la tolerància són les claus d'aquesta obra de teatre polític on el to de comèdia ens dóna aire per reflexionar amb més tendresa que acritud, fins al punt que per moments ens preguntarem per què estem rient-nos del que apareix en escena.

+ info

Ser-ho o no (Per acabar amb la qüestió jueva)

Dies: 28 d'octubre al 6 de desembre

Lloc: Teatre Lliure de Gràcia

Preu: 15-29 €

"Dona no reeducable" recorda Anna Politkóvskaia al Teatre Lliure de Gràcia

publicat per

http://lameva.barcelona.cat

El teatre compromès de Stefano Massini, amb direcció de Lluís Pasqual, s'instal·la per partida doble al Teatre Lliure: el 22 de setembre s'estrena "CrecEnUnSolDéu", amb interpretació de Rosa Maria Sardà, que alternarà funcions amb "Dóna no reeducable", amb interpretació de Míriam Iscla, fins l'11 d'octubre

El Teatre Lliure aposta pel talent del dramaturg italià Stefano Massini per donar inici a la seva nova temporada, a través de dues obres de contingut compromès: CrecEnUnSolDéu i Dona no reeducable. Aquests dos monòlegs s'alternaran durant setembre.

Dona no reeducable, amb interpretació de Miriam Iscla, tracta la història de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus al conflicte txetxè. Amb Míriam Iscla governant l'escenari sota la direcció de Lluís Pasqual, l'obra estableix un diàleg urgent i necessari amb l'espectador, alhora que ret homenatge a Politkóvskaia, periodista russa que va desaparèixer el 2006 a mans del terrorisme de estat.

Per la seva banda, CrecEnUnSolDéu sorgeix d'un text recent de l'autor italià, que el director Lluís Pasqual va començar a traduir des del mateix moment en què el va llegir, i que, amb la veu de Rosa Maria Sardà, tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza.

Dona no reeducable

Dies: 23 de setembre al 3 d'octubre (funcions alternes)

Espai: Teatre Lliure de Gràcia

Preu: 15 a 29 €

+ info

http://www.teatrelliure.com