publicat per
10 de febrer de 2015
Comas Soler
L'escenificació de 'Medea' clou el centenari d'Esteve Albert
Un moment de 'Medea'. Foto: Montse Estrems
Tres representacions de la versió teatral del mite de
'Medea' que Esteve Albert havia escrit, dirigit i estrenat a mitjan del segle
passat han servit aquest cap de setmana per fer la cloenda mataronina dels
actes de commemoració del centenari del singular folklorista, dramaturg, poeta
i activista cultural i polític, nascut a Dosrius l'any 1914. La seva posada en
escena, que ha tingut lloc a la nau municipal de Can Gassol, ha estat una
creació de Carles Maicas al capdavant d'un equip artístic i tècnic de Sala
Cabanyes i ha valgut també per encetar el nou cicle "Fet a Mataró"
que d'ara fins al juny oferirà una dotzena d'espectacles, en gran part
vinculats a la celebració dels trenta anys d'història de l'Aula de Teatre de
l'Ajuntament.
Com a pròleg de les representacions de Can Gassol, el
dimecres anterior el Museu Arxiu de Santa Maria ja va dur a terme una
conferència sobre les obres teatrals de tema clàssic escrites per Esteve
Albert. En aquesta xerrada el Dr. Jordi Malé, professor de literatura catalana
a la Universitat de Lleida vinculat al Museu Arxiu, va explicar primer la
tipologia d'obres que componen l'extensa producció dramàtica d'Esteve Albert i
després es va centrar d'una manera detallada i amena en 'Medea' i 'Dones de
Troia', comentant els seus arguments i influències, les originalitats aportades
per l'autor maresmenc i l'elevat registre lingüístic i la qualitat poètica dels
decasíl·labs amb què les va compondre. En la seva exposició Malé es va
acompanyar de l'actriu Ruth Garcia, també membre del Museu Arxiu, que va llegir
fragments dels dos textos referits.
El mite
Heroïna atàvica de la mitologia grega, Medea és coneguda
sobretot com a figura central de la tragèdia homònima escrita per Eurípides al
segle cinquè abans de Crist. Igualment ha estat inspiradora de moltes altres
composicions poètiques i escèniques, des de l'antiguitat grecollatina amb
Píndar, Ovidi o Sèneca, fins a l'època contemporània amb Jean Anouilh, passant
pel classicisme francès amb Corneille. Les variants diverses del mite de Medea
la situen com a filla del rei de la Còlquida, a l'est del mar Negre. Vivament
enamorada de Jassó, cap dels argonautes, l'ajuda amb arts de bruixeria a
apoderar-se del velló d'or i a fugir, malgrat hagi d'enfrontar-se al seu pare i
matar el propi germà. A canvi, obtindrà l'amor de Jassó i engendrarà dos fills.
Després de moltes peripècies, tots busquen refugi a Corint, on Medea és
repudiada per Jassó perquè ell es vol casar amb Creüsa, filla de Creó, rei de
l'indret. La revenja desesperada de Medea provocarà la mort de la seva rival,
del rei i, finalment, dels dos infants compartits amb Jassó.
Estima i sobrietat
Carles Maicas, bon coneixedor directe de la personalitat i
de l'obra d'Esteve Albert, ha abordat el muntatge de la seva 'Medea' amb una
exquisidesa que dóna compte de l'estima que té envers la peça –que ell mateix
havia interpretat– i pel seu autor. Ha prescindit decididament de qualsevol
element superflu per aconseguir una escenificació remarcable per la seva
sobrietat. Una projecció que fa de teló de fons, molt pocs elements d'utillatge
i una simple catifa que delimita l'espai d'actuació n'accentuen el to auster.
Així aconsegueix fer emergir amb força
tant el tremp dels versos d'Esteve Albert com els matisos originals amb què va
saber caracteritzar tràgicament el personatge de Medea: vindicadora del seu
heroisme, plena de passió amorosa, humanitzada per les seves paradoxes i
expeditiva fins a la ferocitat. Un acompanyament de percussió executat des de
l'escenari serveix per subratllar el dramatisme de cadascun dels passatges. Pel
que fa a la interpretació, el mestratge i la generositat de Maicas en la
direcció d'actors tenen l'efecte admirable de fer brillar Isabel Batlle i
Xavier Codony en els papers protagonistes i de compassar amb destresa la
intervenció de la resta del repartiment. Tot són encerts fruit de l'estima.
