publicat per
www.totmataro.cat
4 de novembre de 2014
Comas - Soler
L'èxit fa que 'El curiós incident del gos a mitjanit' hagi
de prorrogar
Pere Vàzquez és segurament un dels directors més
interessants d'entre els encara anomenats joves del planter de Sala Cabanyes.
D'idees clares i propostes creatives, en les seves posades en escena sap
aprofitar molt bé elements del gran equip actoral de què disposa la casa per
anar uns quants passos més enllà del que hi és habitual. Pel que fa al
repertori, també depassa els productes que més hi sovintegen. Ni els musicals
clonats, ni les comedietes corrents, ni els infantils redundants són la seva
preferència. Ell es decanta pel teatre de text, de factura contemporània. I fa
bé.
Després de 'L'habitació del nen' de Benet i Jornet, l'any
2008, i 'Adulteris' de Woody Allen, el 2010, els dos darrers caps de setmana ha
presentat a La Saleta del Centre Catòlic 'El curiós incident del gos a
mitjanit', la tercera obra que dirigeix. Per als propers 7, 8 i 9 de novembre
ja se n'han hagut de programar noves funcions a causa de la bona acollida que
ha tingut.
Muntatge d'actualitat
L'espectacle té el seu origen en la novel·la del mateix
títol que l'escriptor britànic Mark Haddon va publicar l'any 2003 i que de
seguida va ser un gran èxit, tant pel nombre de traduccions i vendes, com pels
premis aconseguits. El text va ser adaptat al teatre pel dramaturg Simon
Stephens i representat a Londres a partir de 2012. Posteriorment se'n van fer
versions en alguns altres països. Des de fa només uns mesos s'està escenificant
a Broadway i el Teatre Lliure de Barcelona també l'ha programat a partir del
proper abril, amb direcció de Julio Manrique.
El protagonista és un noi de quinze anys, de nom Christopher,
que viu en una ciutat del sud-oest d'Anglaterra i va a una escola especial
perquè pateix la síndrome d'Asperger, un trastorn neurobiològic relacionat amb
l'autisme que comporta dificultats en la relació social, en l'expressió de
sentiments i emocions i en la interpretació del llenguatge figurat o gestual.
Un vespre descobreix que algú ha matat el gos d'una veïna i l'altercat que té
amb la intervenció posterior de la policia el motiva a investigar pel seu
compte qui pot haver sigut. D'aquest manera anirà escrivint un llibre amb tots
els detalls de les seves indagacions i sofrences, principalment les renyines
amb el seu pare arran de descobrir que l'ha enganyat dient-li que la seva mare
és morta, quan en realitat se n'ha anat a viure a Londres amb l'home de la
veïna. Més endavant també aclarirà que precisament el seu pare ha estat l'autor
de la mort del gos.
Sergio Campos, l'estrella
Amb molt d'encert, la transposició escènica de tota aquesta
història està feta a base d'un joc metateatral que permet una mirada còmplice i
del tot normalitzada als conflictes de conducta o a les dificultats en els
moviments i en la parla que té en Christopher. Un recurs adient, que l'allunya
del melodrama o la commiseració. Pere Vàzquez, a més, ha tingut la destresa
d'optar radicalment per la proximitat i la senzillesa. En les dimensions
minúscules de La Saleta ha disposat un espai configurat per una passarel·la en
forma de creu amb el públic a quatre bandes, pràcticament absorbit per una
acció dramàtica que té a frec i que passa a un ritme impetuós.
El muntatge resulta molt acurat, fruit de les bones pautes
de la direcció i d'un treball coral, artesà i sense cap efectisme banal per
part del conjunt de l'equip amb què s'ha acompanyat. Tots els intèrprets donen
satisfactòriament els seus papers, que en la majoria de casos són diversos. I
s'ha de destacar sobretot l'actuació del jove Sergio Campos en el personatge
central. Essent la primera obra que fa, és d'admirar l'agudesa amb què
construeix i manté el seu Christopher: rotundament excepcional.
En l'apartat tècnic –que a la Sala sempre és un valor segur–
s'ha fet també un exercici de precisió. Vestuari senzill i canviant quan cal,
poc utillatge, una llum ben jugada per definir situacions i un ambient sonor
creat oportunament per ajudar l'espectador a comprendre la subjectivitat del
protagonista. En resum, 'El curiós incident del gos a mitjanit' és una
demostració diàfana de com una pràctica teatral amateur de format reduït pot
arribar a ser qualitativament gran.
