publicat per
27 de novembre de 2013
Berta Seijo
L’actor mataroní Marc Flynn participa a ‘Un cau de mil
secrets’ a La Pedrera
Des que va veure ‘Els Pastorets’ a la Sala Cabanyes quan
tenia només 4 anys va saber quina havia de ser la seva professió. Han passat dues dècades, i per ara
tots els pronòstics s’han complert. A poc a poc i amb bona lletra, el
mataroní Marc Flynn es consolida com a actor de musicals, un gènere pel qual
sent vertadera passió. L’hem vist a obres com ‘The Last Five Years’. El podem
veure a La Pedrera amb ‘Un cau de mil secrets’. I el veurem aquest Nadal
protagonitzant ‘Geronimo Stilton’.
Ja havies actuat a La Pedrera?
Aquesta és la quarta temporada d’‘Un cau de mil secrets’, i
sí, jo ja havia format part del repartiment fa dos anys, substituint en Víctor
Arbelo, que ara mateix treballa al musical ‘Els miserables’ que es fa a
Catalunya. És una segona oportunitat per a mi.
Es manté la il·lusió del primer cop?
És com un honor fer aquest musical, perquè hi ha passat gent
molt bona com el mataroní Jordi Coll (‘Grease’), la Paula Vives (‘Un cop de
rock’), l’Albert Bolea (‘Els Miserables’)… Crec que és una obra que fa
d’esglaó: si confien en tu per fer aquest musical, potser en un futur figures
en un dels grans, com aquests actors. A més a més, la música és d’en Joan
Vives, tot un mestre.
Què em pots dir del teu personatge?
La temporada passada el compartia amb un altre actor,
l’Edgar Martínez, però aquest any el faig jo sol. L’Edgar va ser la primera
persona que va encarnar aquest paper a l’obra, i em va venir molt bé per agafar
idees i assajar. Però, tenir-lo per a mi sol és un luxe, com he pogut comprovar
aquestes dues setmanes que portem des de l’estrena.
Els nens són bons espectadors?
El musical és per a tothom, però els nens són els
espectadors que més ens vénen a veure. Sempre que tenim sessions matinals amb
escoles, ben bé no sabem què ens trobarem. És un públic sense cap mena de
pudor, que enmig de l’obra diu allò que pensa. També és cert que quan es queden
atrapats per les cançons i per la música es nota, veus les seves reaccions, i
això és genial.
Què va motivar la teva escapada londinenca?
Jo vaig acabar molt fart del batxi-llerat social, em vaig
equivocar totalment. Sempre havia volgut actuar, i per això el meu pare em va
animar a marxar a Londres amb 18 anys. Un cop allà, vaig visitar diverses
escoles, de les quals em va captivar una: el Southern Theatre Arts Centre. M’hi
vaig estar tres anys, però tenia clar que volia tornar a Catalunya. Era un
altre moment de la meva vida, volia estar amb els meus i formar-me també a
casa. El pas següent va ser anar a l’escola ‘Aules’ de Barcelona, per no perdre
tot allò que havia guanyat a Anglaterra.
Un llarg camí…
Sí, però em va fer pena tornar i veure que aquí el teatre
musical no està gens valorat. Fa ràbia que ser actor no s’acabi de consolidar
com una professió igual que les altres; sembla que no ens tinguin en compte,
només has de mirar el poc nombre de musicals que s’han fet durant l’últim any a
Barcelona.
Tens pensat tornar a marxar?
No tanco la porta. La primera vegada que hi vaig anar va ser
una mica dramàtic, ben bé no sabia què feia amb la meva vida. També va ser
casualitat que els senyors Guix i Llàcer, amb els que treballaré aquest Nadal,
estiguessin asseguts davant meu a l’avió aquell dia que marxava a Londres.
Treballaràs amb en Manu Guix i l’Àngel Llàcer?
Sí! L’altre dia vaig fer el càsting, i seré el pròxim
Geronimo Stilton al Teatre Condal aquestes festes de Nadal. És una producció
important, estic molt content i positiu. Enguany, m’estan sortint les coses
rodades.
Cap consell pels que vénen darrere?
S’ha de tenir talent, però també intel·ligència i treballar
moltíssim. Confiança en tu i positivitat.
Sigues el primer a comentar!
