Parlem amb el mataroní Marc Salicrú que
debuta en la direcció teatral amb Pool (No Water) a la Sala Beckett
Un moment a escena de Pool (No Water) fins
el 25 de març a la Sala Beckett
Pool (No Water) és l'espectacle teatral que
es pot veure fins al 25 de març a la Sala Beckett de Barcelona sota la direcció
conjunta del mataroní Marc Salicrú, amb Anna Serrano i Elena Martín.
Des del Col·lectiu artístic VVAA vau
decidir muntar l'espectacle Pool (No Water). Per què aquesta elecció?
Amb l'Anna Serrano i l'Elena Martín, amb
les quals formem el col·lectiu VVAA, ja havíem treballat junts en altres
espectacles i, en aquest cas, una companyia lleidatana anomenada Íntims
Produccions ens va demanar que els dirigíssim aquesta producció que volien
muntar.
És la primera vegada que codirigeixes un
espectacle.
Vaig estudiar escenografia i il·luminació a
l'Institut del Teatre i normalment m'ocupava d'això i prou. Per la manera com
treballàvem amb l'Anna i l'Elena, vam decidir que aquesta vegada també dirigís
amb elles, perquè era un procés natural. Habitualment, fent l'escenografia,
aquesta ja marcava un punt d'inici que feia que l'espectacle agafés una
direcció concreta, entrava a determinar alguns elements de la dramatúrgia. El
resultat és un muntatge arriscat i valent que hem creat entre tots sense
jerarquies amb una estructura horitzontal de tot l'equip.
Perquè és arriscat i valent?
Som gent que rondem els 25 anys que bevem
d'un teatre europeu que es fa a Berlín, Holanda o Bèlgica, un teatre immersiu
en què l'espectador és una persona activa. No veu el que passa des de la
distància, sinó que s'implica i forma part del que els personatges li estan
explicant. Cal destacar que el públic i els personatges comparteixen espai i
temps.
Deies que també has dissenyat
l'escenografia. Com és la de Pool (no Water)?
Juguem amb les escenografies que creen una
bombolla perquè l'espectador entri en un altre món i aparti la seva vida. És
una atmosfera que et transporta a permetre que t'expliquin coses. El fet que
l'acció passi a tot l'entorn de l'espectador fa que aquest sigui actiu i
estigui involucrat dins l'escena. Ens agrada que quan anem al teatre l'estómac
ens vibri, per això optem per una estètica molt marcada.
Què té d'especial el text d'aquesta obra?
Es tracta d'un text molt fort que està
contextualitzat en el món de l'art i parla d'enveges, de la fragilitat de
l'amistat, el fracàs, l'èxit, les perspectives de futur... El text és una veu
narrant sense personatges i nosaltres hem optat per col·locar les persones a
escena afegint imatges i textos per acabar creant el muntatge. Volem portar la
fragilitat emocional al nostre terreny. El text parla buidant l'estómac de tot
el que pensem, dient les bestieses que pensem sense embuts, removent un interior
que normalment no ens permetem expulsar. Un espai on ens obrim en canal i podem
dir tot el que ens pot passar pel cap.
Publicat per
Laia Mulà
