El director torna a Catalunya després d'una llarga
absència amb una ambiciosa producció en basc amb subtítols en castellà
Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) torna a Barcelona
després d’una llarga absència amb 'Obabakoak', un muntatge en basc amb
subtítols en català que adapta l’obra homònima de Bernardo Atxaga. El Lliure de
Montjuïc acull aquesta ambiciosa producció amb 11 intèrprets estrenada la
setmana passada al teatre Arriaga de Bilbao. Bieito és el nou director artístic
de l’espai, càrrec que compagina amb el seu càrrec com a director resident al
teatre de Basilea (Suïssa).
La seva primera intenció era encarregar a un altre la
posada en escena del primer gran èxit editorial de la literatura basca, una
col·lecció de contes arrelats en els paisatges i folklore d’Euskadi. «No volia
dirigir jo l’obra però, tras conèixer a Atxaga, no vaig tenir més remei.
Conectamos de seguida perquè és un gran humanista. Hablamos de literatura, de
poesia i altres coses nada transcendents», confessa amb veu cansada Bieito, el
director més internacional de l’escena espanyola. També va quedar fascinat amb
la novel·la. «'Obabakoak' ho té tot: amor, desamor, desesperació, soledat,
paisatges, cossos humans, infància, bogeria, la lluita de l’artista i el sentit
de la vida». L’autor, que va confiar cegament en Bieito i no va voler
presenciar cap assaig per no interferir en el seu treball, ja ha acudit dues
vegades a veure l’obra. «M’ha escrit un text meravellós», diu content el director.
«Li ha agradat perquè ens hem acostat a un món més centreeuropeu».
El director, que va dirigir al Lliure muntatges com
'Amfitrió', ha dedicat moltes hores a adaptar la novel·la, composta de 26
contes entrellaçats. «El principal repte ha sigut transmetre tota la humanitat
dels contes. M’he deixat portar per l’atzar i la intuïció a l’hora
escollir-los».
Records sense folklore
Ha mantingut tot allò de la novel·la que va despertar els
seus records, com la seva infància a Miranda de Ebro, el principi de la seva
adolescència, el cotxe que el seu pare tenia amb matrícula de Bilbao, les seves
passejades en bici... Aquells vehicles de dues rodes són per a Bieito «el
mirall en què tots ens reflectim». I ha descartat l’element pintoresc. «He
deixat fora la tradició i el folklore de la novel·la. Per a mi això s’ha
malinterpretat. 'Obabakoak' és senzillament un paisatge del món. És una
novel·la de paisatges amb molts matisos i molt expressionista».
Bieito estarà a l’estrena d’aquesta nit, però se n’anirà al
cap de poc. La seva agenda treu fum, per variar. Entre els seus projectes
segueix dominant l’òpera, encara que ell intenta dirigir com a mínim una
producció teatral a l’any. «Aquí sembla que ningú se n’adona, però no importa»,
confessa.
Un es cansa escoltant la seva tirallonga de projectes,
internacionals tots. ¿Quin és el seu secret per arribar a tot? «Visc per a
això. L’escena em fa sentir millor i em dona molta llibertat. L’única llibertat
ara mateix és en la cultura, en l’art». No obstant, fins i tot ell s’ha vist
obligat a fer retocs en el seu famós muntatge de l’òpera Carmen, estrenat el
1999 a Peralada i recentment reposat al Real. En els temps que corren, el
tracte que al seu dia va donar a la bandera espanyola (que s’utilitzava com a
tovallola i com a capa de toreig) podia
aixecar suspicàcies i ha preferit evitar-les.
Tampoc vol aprofundir gaire en la seva falta de connexió
amb l’escena barcelonina després de la brillant etapa com a director del Romea
i les seves sonades estrenes al Liceu. Considerat per molts com un enfant
terrible per la violència i el contingut sexual de les seves versions, ell
sempre ha defugit els que l’acusen de buscar polèmica amb les seves creacions.
No és que se seenti incomprès a Catalunya, afirma. «Tinc molt bons records de
la Barcelona dels anys 90. També n’hi ha alguns de dolents, però no importen».
A Europa no para. Entre els pròxims projectes destaquen 'La Pasión según San
Juan' i 'Sueño de una noche de verano'.
Publicat per
Marta Cervera
Foto E. Moreno Esquibel
