Paraules d'amor

Paraules d'amor amb Joan Ollé Amb “Paraules d’amor” volem posar en escena un diccionari, el “Diccionari Tòntu (Elogi del barbarisme i d’altres barbaritats de la parla catalana)”, que, per més gosadia, he escrit jo mateix. El títol ja insinua les intencions: retre homenatge a les moltes maneres de parlar el català -no sempre conforme a les normes de l’Acadèmia- dels nostres avis, pares, nosaltres mateixos i els nostres fills. Passejarem aquestes paraules com altives i altius models desfilant per la passarel·la de la llengua i la memòria. Sí, “Paraules d’amor”, perquè com diu en Serrat a la seva cançó, no en sabíem més, i amb elles hem anat fent. No deixa de ser curiós que Catalunya, que ha exhibit reiteradament la seva llengua com a gran signe d’identitat, sigui, sens cap mena de dubte, el país d’Europa i part de l’estranger que, per convivència amb el castellà, pitjor la parla amb respecte a la normativa vigent. I què tindrà de “teatral” tot plegat? No ho acabo de saber. Joan Ollé  19/1/2019  21:30h  70 minuts  12€ Els següents espectacles són... Amb el suport de:

Paraules d’amor

publicat per

http://www.somnisdeteatre.com

12 de novembre de 2015

Gema Moraleda

Que els catalans som lletraferits de mena no és cap secret. La nostra realitat bilingüe i tot sovint diglòssica ens fa cultivar, com a poble, un amor i una preocupació per la llengua que, decididament, els imperis monolingües no coneixen. Això no és ni bo ni dolent, només és, però us asseguro que fenòmens com el de Màrius Serra difícilment els trobaríeu a un altre lloc o, pel cas, un text com el de Paraules d’amor.

El que fa Joan Ollé a Paraules d’amor és cosa fina. Un text que podria semblar fet en escriptura automàtica i en dues tardes però que tinc clar que darrere té una feina de tota una vida. Una vida d’escoltar atentament i amb molt d’amor com parla la gent, què diu i com ho diu. Paraules d’amor no té argument però sí càrregues de profunditat farcides d’ironia i sornegueria, amb dobles i triples lectures. Un joc deliciós per als malalts de llengua.

La posada en escena és ben senzilla: tres actrius i una Gran Enciclopèdia Catalana (totem d’aquesta nostra societat, element imprescindible a totes les llars fins que l’arribada d’Internet va convertir els volums en carn de parada dels Encants). Laura Pujolàs, Cristina Arenas i Blanca Garcia-Lladó s’enfronten a la complicada tasca de, no només aprendre un text difícil perquè va farcit de barbarismes, errors sintàctics i de pronúncia, sinó dir-ho en perfecta sincronia, com si fossin un cor grec. I en surten victorioses. En les seves interpretacions, el text guanya cos i intenció. Totes tres llancen les frases amb ritme i matisos, amb força i mala baba quan toca, amb infinita picardia en tot moment.

Paraules d’amor és un espectacle únic i especial. Intraduïble i inimitable. Un espectacle que només hauria pogut veure la llum en el nostre país i només hauria pogut sorgir del cervell inquiet de Joan Ollé. La hora i pico que dura passa volant i jo vaig riure a cor que vols amb molts dels gags. El sindicat de professors de català i l’associació d’antics alumnes de Filologia Catalana haurien de fer cua a la porta de La Seca per veure aquest espectacle. No passa cada dia que es celebri amb tant d’entusiasme el bastardisme de la nostra llengua. Llarga vida!

Paraules d’amor

Autor: Joan Ollé. Direcció: Iban Beltran i Joan Ollé. Repartiment: Laura Pujolàs, Cristina Arenas i Blanca Garcia-Lladó.

Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 11/11/2015.