Carlota Subirós porta al Teatre Lliure la novel·la de Doris
Lessing
Femenina i feminista. Segurament més femenina que feminista.
Així es la novel·la de la premi Nobel Doris Lessing, El quadern daurat.
Femenina perquè fa el retrat d’una dona tan forta com fràgil que reflexiona
sobre el món, la societat i la masculinitat amb absoluta llibertat. Feminista
perquè critica i ridiculitza les cotilles i els rols que s’adjudicaven a les
dones als anys cinquanta del segle XX, i que en tantes parts del món encara
s’adjudiquen. És també una voluminosa novel·la amb una estructura complexa com
ho és la personalitat de la protagonista, Anna Wulf, i com ho és el món on viu.
Una escriptora amb un bloqueig creatiu que busca revertir la situació plasmant
en quaderns de diferents colors la seva vida a Rhodèsia del Sud abans i després
de la Segona Guerra Mundial (negre), l'experiència com militant del Partit
Comunista anglès (vermell), un dietari sobre el seus somnis i la seva vida
emocional (blau), l’esbós d’una novel·la protagonitzada pel seu alter ego
(groc) i encara uns episodis de caire costumista sobre la relació amb la seva
amiga Molly, sens dubte els fragments més teatrals ( Dones lliures).
L'adaptació al teatre de Carlota Subirós s’aguanta
precisament sobre aquests fragments que es revelen entre anades i vingudes als
quatre quaderns que la posada en escena de la mateixa Subirós subratlla tenyint
el monumental i poderós espai escènic (Max Glaenzel) de cadascun del colors.
Una adaptació amb agraïts tocs d’humor que resumeix amb claredat l’èpica
femenina d’aquesta dona i el seu pensament en temes tan universals com el
matrimoni, el sexe, el masclisme, la guerra, la violència i el desencís de la
sempre esperada revolució, però que inevitablement cau en un cert esquematisme
adobat per la contenció emocional amb què la directora fa anar els personatges.
Una adaptació, a la fi, que no va més enllà de l'epidermis dels conflictes
interns d’Anna Wulf, epicentre al voltant del qual giren la resta dels
personatges. Nora Navas hi posa veritat i credibilitat durant les dues hores i
mitja de funció, sobretot quan té al costat Mia Esteve, esplèndida fent de la
seva íntima amiga Molly.
+ info – publicat per
Santi Fondevila
La impactant escenografia d''El quadern daurat' al Lliure. /
Sílvia Poch
Teatre Lliure. 5 de març
