publicat per
www.totmataro.cat
9 de juliol de 2014
Cugat Comas
Foto : Homes i Màquines, Foto:Joan Safont
Josep Rodri parla de l’espectacle ‘Overlock’ que estrena a
Can Marfà el dijous 10
Avui dijous dia 10 s’estrena a Can Marfà ‘Overlock’, la
tercera part d’un mateix concepte d’espectacle que Amebeu Teatre ja va portar a
Tàrrega -Ferro Colat- i Terrassa -Homes i Màquines. En parlem amb Josep Rodri,
el seu director.
Overlock és la tercera part de ‘Ferro Colat’ i ‘Homes i
Màquines’?
L’estructura és la mateixa però adaptem el muntatge a cada
lloc. A Mataró a més del tronc central de textos, música i dansa que es
repeteixen a cada lloc hem buscat textos que parlin de Mataró i expliquin com
eren les fàbriques, els sorolls, les màquines, l’aigua bruta de baix a mar pels
tints, etcètera. Hem buscat textos d’en Casas Busquets que a la novel·la
‘L’enterrament’ explica tot el que es veu des del campanar de Santa Maria i fem
aquesta visió circular o textos d’en Manuel Cuyàs a ‘El nét del pirata’, per
exemple. I el funcionament és el mateix que en els dos muntatges anteriors, hem
agafat gent interessada en càsting i hem emmotllat el que teníem acostant-nos
al que volem. Com a novetat, a més, hi ha una col·laboració del Cor Ciutat de
Mataró.
Quines novetats hi trobarem?
Hi ha una instal·lació final que és diferent de la dels
anteriors muntatges, que és on participa el Cor Ciutat de Mataró, overlocks,
dones que cosiran, el cor cantant. Sorprendrà. Però bàsicament és el mateix,
amb gent de l’Aula, de la Sala, del Foment.
El nom fa referència a una màquina tèxtil que feien servir
sobretot les dones. És buscat expressament?
Sí. A ‘Ferro Colat’ mostràvem el treball del ferro, a
Terrassa el títol l’agafàvem d’una novel·la sobre la ciutat tèxtil i en venir a
Mataró vam buscar alguna cosa característica. Overlock ens remetia a les moltes
i moltes dones que hi treballaven tot el dia. Potser la gent jove no sap el que
és però és un nom que retrata una realitat molt familiar sobretot per a la gent
gran.
Crees aquest tipus de muntatges a partir del lloc. Per què
Can Marfà?
Nosaltres hauríem preferit una nau abandonada, més a l’estil
de la que teníem a Tàrrega però a Mataró no n’hi ha i les que hi ha, topaves
amb la paperassa, els permisos i totes aquestes coses. De Can Marfà ens
agradava que té història. Ho volíem fer a la nau vella però finalment ho fem a
la primera planta de la nova amb tres espais i una estança de la nau vella, com
també els ponts entre naus.
És la parada final del projecte?
No té per què. Aquest muntatge pot tenir més recorregut
perquè hi ha més casos com Tàrrega, Terrassa o ara a Mataró. Hi ha gent
interessada i veurem com va. Quan vam començar amb el ‘Morir a Bagdad’ mai
hauria dit que el rodaríem per Catalunya i el faríem 45 vegades. Tots els
projectes han anat venint sense proposar-nos-ho, com el ‘Parla’ns de la mar’.
És un espectacle pensat per a gent jove o també per a la
gent gran que feia anar un overlock?
La gent jove potser hi ha coses que no entén, perquè no ho
van viure. I la gent que overlocava potser plorarà i tot, perquè expliquem com
era aquella època, la Mataró que feia serenates als carrers, la vida al voltant
de les fàbriques. Sentiran noms que ja no hi són, per exemple. S’expliquen
històries que la gent que les havia viscut, òbviament, la tocarà més. A Tàrrega
per exemple va venir un home gran a dir-nos que la realitat encara era més dura
que com l’explicàvem.
És un espectacle només per a mataronins?
No. Això seria fer una cosa localista i per tant condemnada
a fracassar. No és el que busquem.
.jpg)
.jpg)
