ELS INICIS
Ventall Teatre i Cineclub van a parar a l’ETC després d’anys
i reivindicacions buscant un espai on desenvolupar la seva activitat: programar
cinema alternatiu i FER TEATRE.
L’ETC s’havia de convertir en un espai on, com a grup de
teatre amateur, poguéssim assajar i realitzar algunes de les obres de la companyia
Ventall Teatre. Des del principi se’ns va demanar que, com a amfitrions,
“convidéssim” a altres companyies amateurs de Vic i comarca a portar les seves
produccions a l’Espai ETC, i així ho vàrem fer.
En aquells moments l’Espai era encara propietat de la Caixa,
que va cedir els dos primers anys 120.000 euros per temporada per les
activitats a l’ETC. Aquestes quantitats no es van veure mai reflectides a
l’espai, i així se’ns ha reconegut des del mateix Ajuntament, que ha confessat
que les partides van anar a parar “a altres departaments”.
Ventall Teatre coincideix en el temps amb tres companyies
més, també orfes d’espai en aquell moment: Orfeó Vigatà, Gallaret Teatre i
La Palangana Teatre. Compartir l’espai ETC i el projecte de fer uns Pastorets
comuns per la ciutat a l’Atlàntida, serien amb el temps l’embrió d’Etcètera
Teatre que es constituïa com a Associació de Teatre sense ànim de lucre.
Un cop ben establerts a l’ETC, ens vàrem plantejar la
possibilitat de portar una programació estable de teatre, enlloc de fer-ho
esporàdicament com s’havia fet fins llavors.
Després de donar-hi voltes, el setembre del 2014, es va
presentar un projecte de programació a l’Ajuntament, i el projecte va ser
aprovat. Començava la programació estable de teatre a l’ETC. Una programació
variada que des del principi combinava produccions amateurs amb professionals,
a uns preus d’entrada molt assequibles per tal d’assolir un dels principals
objectius de l’entitat: acostar el teatre al públic.
Com a Companyia de teatre amateur, es decideix contractar
una persona per portar aquesta programació. S’encarregarà de contactar amb
les companyies, presentar una proposta de programació i vetllar pel bon
funcionament d’aquesta.
El salari d’aquest programador/a, de 500 euros mensuals, ja
es contempla dins del pressupost que ens concedeix l’Ajuntament, així com
totes les despeses que es derivin de publicitat, xarxes socials, personal de
taquilla…
Més endavant, l’Ajuntament de Vic compra l’Espai ETC per un
valor de 1 milió 80.000 euros. En deu quotes anuals de 108.000 euros. Des
d’Etcètera Teatre s’entén la compra com una aposta de l’Ajuntament tant per
l’espai, com per les activitats que s’hi duen a terme, com pel model de
gestió.
Etcètera Teatre comença la programació estable i l’ETC es
consolida com a espai de programació teatral a Vic i a la comarca, amb una
varietat de produccions alternatives de petit format, aconseguint les darreres
temporades una mitjana de més de cent espectadors per a cada funció.
ELS PROBLEMES
Infraestructura: Des dels seus inicis, el local ha tingut
greus problemes d’humitats i filtracions d’aigua, especialment quan plou.
Aquests problemes s’han anat solucionant a mesura que anaven sortint, però a
excepció d’unes obres al clavegueram de fora el teatre, que sembla ser que han
solucionat en part algun d’aquests problemes, no s’ha trobat mai una solució
definitiva.Això pot suposar un greu perill tenint en compte que quan plou
l’aigua se’ns ha filtrat per diferents llocs, i que a l’escenari hi ha una
quantitat important de material elèctric. Si tenim filtració d’aigua durant
una actuació això suposaria suspendre la funció i evacuar la sala.
Calefacció: Aquesta és la quarta temporada que comencem
sense calefacció. Abans s’havia espatllat alguna altra vegada però sempre
s’havia reparat. Ara però no hi ha solució possible i s’ha de canviar tota,
cosa que suposa un gran cost econòmic.Hem reclamat diverses vegades trobar una
solució i, a part de dues o tres dates fallides que se’ns han donat durant
aquests anys, des de l’Ajuntament, la resposta ha estat “l’administració és
lenta”. De moment seguim sense data ni terminis per arreglar la calefacció.
Accès: Des de fa ja més d’un any i mig, s’ha espatllat la
plataforma elevadora per pujar i baixar persones amb mobilitat reduïda.
S’havia espatllat anteriorment en més d’una ocasió i sempre s’havia reparat.
Aquesta vegada però, sembla que no té solució. Lluny de canviar-se, la
solució que ens van proposar va ser baixar la gent amb mobilitat reduïda pel
pàrquing del VIC2, i entrar-los per una de les portes d’emergència que hi ha
a la planta del teatre.Això, que podria ser una solució per un dia puntual
quan s’acaba d’espatllar la plataforma, pensem que denigra als usuaris que es
veuen obligats a baixar per un pàrquing fosc i tancat a aquella hora.Ara,
després de molt temps, se’ns ha assegurat que aquest pròxim estiu començaran
les obres per instal·lar un ascensor.
Personal: Des del principi l’ETC ha comptat amb un sol
tècnic per part de l’Ajuntament. Aquest, no només s’encarrega de la part
tècnica, sinó que també ha d’assumir el rol de cap d’emergències i
conserge. Els dies de funció (segons els serveis jurídics de l’Ajuntament hi
hauria d’haver dos responsables de l’Ajuntament quan la sala està oberta al
públic) el tècnic no pot assumir totes les tasques.El manteniment i l’endreça
de l’espai i del material són pràcticament nuls. En conseqüència molt material
s’ha fet malbé o està en pèssimes condicions.La manca de personal fa que els
horaris siguin insuficients per cobrir les necessitats tècniques de les
companyies contractades.Fa molt temps que hem fet saber d’aquest problema al
departament de cultura i no s’ha fet res per tractar aquest tema. Quan aquest
treballador no hi és, se’ns demana que siguem nosaltres com a entitat els que
contractem a un tècnic extern. Tècnic que per altra banda està totalment
desvinculat de l’Ajuntament, i per tant, sense cap mena de responsabilitat pel
que fa a la seguretat de l’espai i del públic, rol que acabem assumint
l’associació.
Cobertura legal: És un dels temes que ha anat sortint per
part nostra al llarg d’aquests anys. Com a Associació tenim contractada una
pòlissa de responsabilitat civil que ens cobreix per desenvolupar la nostra
activitat. Però, què passa quan l’ETC és obert al públic? Quan no hi ha
ningú de l’Ajuntament? Qui n’és el responsable si passa qualsevol cosa amb la
sala plena? Quines són les obligacions legals d’ambdues parts?Cada vegada que
hem tret aquest tema se’ns ha respost amb evasives. En una de les reunions
fetes amb personal de l’Ajuntament, descobrim que “en el cas de que passés
algun incident, el responsable seria el president de l’entitat que ho
organitza”. Com és de suposar, cap dels membres de l’entitat vol agafar una
responsabilitat tan gran per una activitat que per nosaltres és absolutament
lúdica. Per més que hem insistit en canviar aquest tema, o almenys que se’ns
aclarís, tampoc n’hem tret l’aigua clara.
EL FUTUR
Des de l’associació Etcètera Teatre, un cop rebuts els
annexos incorporats recentment al contracte programa, veiem amb preocupació
que no s’han tingut en compte gairebé cap de les reivindicacions que hem estat
fent durant tot aquest temps sinó més aviat al contrari. A part de fixar, més
o menys, una data per la construcció de l’ascensor, no només no s’atén a les
altres demandes sinó que se’ns exigeix més burocràcia, se’ns demana especificar
horaris de les nostres activitats i se’ns restringeix espai d’assaig i
creació. S’especifica clarament que ara la responsabilitat de qualsevol
incident serà nostra i se’ns comunica que l’ETC serà un espai de Creació que
haurem de compartir amb altres entitats sempre que els horaris ho permetin.
Arribats en aquest punt, després de plantejar aquests
arguments a l’assamblea general d’Etcètera Teatre, s’ha decidit deixar la
programació teatral de l’espai ETC. Com a companyia de teatre amateur no ens
veiem capaços d’assumir la feina i les responsabilitats que se’ns deriven, i
menys en les condicions que ja hem comentat. Ens dol haver de deixar una
activitat que ha donat un molt bon resultat, que ens hem estimat perquè hi
creiem, però entenem, després de tant de temps i de tantes frustracions, que
l’espai ETC no és una prioritat per aquest Ajuntament.
Ens plantegem que ens serà més còmode i fàcil com a
associació crear i assajar les nostres produccions teatrals, i desfer-nos de
totes les responsabilitats que hem anat adquirint de manera voluntària amb el
temps i que ara s’han convertit en una càrrega massa difícil de suportar per
una entitat que només volia, i vol, fer teatre, acostar el teatre a la gent, i
treballar amb i per a la ciutat.
+ info
