El festival Temporada Alta, lliça del II Torneig de
dramatúrgia catalana
Vuit dramaturgs, quatre de veterans (Carles Alberola, Carles
Batlle, Marta Buchaca i David Plana) i quatre de joves aspirants (Ferran
Joanmiquel, Marc Angelet, Joan Yago i Blanca Bardagil), s'escometran en el II
Torneig de dramatúrgia catalana, una iniciativa singular, divertida,
emocionant, que es podrà viure, a un euro per sessió, cada dilluns fins el 3 de
desembre, dia de la gran final. Dins el Festival Temporada Alta de Salt/Girona.
Regles del joc: quatre combats (entre un jove i un veterà).
Quaranta minuts per dramaturg, que pot preparar la peça amb els actors tot just
dues hores abans de la sessió. El dramaturg no coneix els actors que li
interpretaran el text. En cada sessió, es llegeix, de primer, un text, després
l'altre. El públic vota. I mentre es fa el recompte, els assistents fan una
copa de xampany. El guanyador de cada sessió passa a les semifinals i els dos
guanyadors s'escometen a la final. Els premis: embotits del terrer assortits
(tercer premi), un cistell de bolets (segon premi) i un sopar al Celler de can
Roca (primer premi). El dramaturg Jordi Casanovas, pare de la idea, és
l’encarregat de coordinar el projecte i de fer d'àrbitre dels combats.
'L'any passat, quan vam organitzar el primer torneig, no ens
pensàvem pas que en faríem un segon. Però l'èxit, la satisfacció i el 'fair
play' que es va viure en tot moment ens han animat a organitzar-ne un altre',
explicava ahir Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, durant la
presentació: 'Som un país de dramaturgs; hem calculat que podríem fer tres
torneigs o quatre, perquè, de dramaturgs, n'hi ha. L'any passat ho vàrem passar
molt bé i, a més, del torneig, en van sortir tres embrions (potser quatre) de
nous espectacles.' Un d'aquests, el de Cristina Clemente, 'La nostra Champions
particular' s'estrenarà enguany al festival.
I Jordi Casanovas assegura que els vuit dramaturgs
participants són els més valents que hi ha, perquè n'hi ha hagut, de veterans,
que no han volgut participar-hi, per por de ser eliminats per un dramaturg més
jove. De fet, així va ser l'any passat en tres dels quatre combats, encara que
al final va guanyar un dels veterans, Jordi Galceran.
De l'experiència de l'any passat, els organitzadors n'han
extret algunes conclusions: que els actors ho passen molt bé i els dramaturgs
molt malament; que hi assisteix un públic molt barrejat; que és un projecte que
s'adiu amb els signes dels temps (n'hi ha prou de veure els premis) i de país
normal.
II Torneig de dramatúrgia catalana. D'esquerra a dreta: Joan
Yago, Blanca Bardagil, David Plana, Ferran Joanmiquel, Marc Angelet, Marta
Buchaca, Carles Batlle i Carles Alberola.
ELS PARTICIPANTS
Carles Alberola (Alzira, Ribera Alta, 1964). 'En una
proposta com aquesta, et proposes d'escriure fora del teu sistema habitual. Per
a mi és un plaer retrobar amics i conèixer gent nova i autors que solament he
llegit i no he vist mai… La cosa que em preocupa més és que no tenim sinó dues
hores per a treballar el text amb els actors.'
Ferran Joanmiquel (Girona, 1975). 'La clau del projecte és
el públic i aquest joc és bonic. M'he obligat a adaptar-me a la situació i he
fet coses que d'una altra manera no faria.'
Carles Batlle (Barcelona). 'Fa dos anys o tres em van
explicar el projecte i no em va semblar una bona idea. Però l'any passat vaig
assistir als combats i vaig veure que eren una bona cosa: feia visibles els
dramaturgs. I enguany és un desafiament personal combatre amb alguns alumnes
meus. I he fet un tipus d'escriptura que no acostumo a fer. He pensat en el
públic.'
Marc Angelet (1977). 'Vaig començar a escriure i quan feia
vint minuts que m'hi havia posat em vaig adonar que no passava res i que calia
tornar a començar perquè passessin coses de seguida. Jo m'he acostumat a
rectificar el text amb els actors, però aquí no puc fer.'
Marta Buchaca (Barcelona, 1979). 'He passat tot el procés
d'escriptura pensant que havia de dir al Jordi que no ho faria. Però, no ho he
fet. S'ha de prendre com un 'divertimento', encara que al final he fet allò que
acostumo a fer.'
Joan Yago (Barcelona, 1987). 'A mi, m'estimula posar-me en
contacte amb aquesta colla de dramaturgs i veure què faran. I vejam què passa:
jo vaig escriure el meu text a l'estiu, com molts dels altres, suposo. I ja se
sap que les obres d'estiu són molt característiques, perquè escrius amb més
tranquil·litat i penses que són més bones que no són.'
David Plana (Manlleu, 1969). 'El cas és que ja és fet. I
trobo que és una oportunitat fantàstica per a escriure teatre, sense pressió. A
mi, que feia temps que no n'escrivia, m'ha tornat a despertar el cuquet. Trobo
que és un estímul per a escriure i per a sacsejar-te.'
Blanca Bardagil (Vic, 1988). Crec que passaré molts nervis
durant el torneig. Mentre escrivia la peça, m'ho vaig prendre com un joc. I em
fa molta il·lusió combatre amb el David Plana, perquè crec que les seves obres
m'han influït molt.'
