Inici esclatant del cicle "De boca a orella"
publicat per
www.totmataro.cat
12 de febrer de 2013
Comas Soler
Amb el millor dels auspicis, perquè estava ple a vessar,
aquest diumenge a la tarda es va encetar a Can Gassol el nou cicle "De
boca a orella" que en els propers mesos portarà a la nau del carrer de
Prat de la Riba un mostrari divers d'espectacles de petit format. El d'obertura
era 'Litus', una producció de la companyia FlyHard que a Barcelona ja va
triomfar l'any passat a la seva sala del barri de Sants i que després va
arrodonir encara més l'èxit de crítica i de públic al Teatre Lliure de
Montjuïc.
'Litus' és l'últim
treball –per ara– de Marta Buchaca. Ella n'ha realitzat el text, la dramatúrgia
i la direcció. Constitueix una proposta interessant que s'emmarca perfectament
en la quàdruple premissa que caracteritza els productes escènics que des de fa
un quant temps surten de la factoria de la gent de FlyHard: protagonisme jove,
dramatúrgia contemporània, estil directe i proximitat física.
La Sara Espígul, brillant
En aquesta línia es pot dir que és una obra ben escrita, amb
una trama construïda i dosificada amb eficàcia. Uns recursos aparentment
tragicòmics serveixen per interessar l'espectador i endinsar-lo en una història
d'emotivitat i de sentiments en què les rialles, que hi són, no en descomponen
l'essència. Ens explica la trobada d'una colla d'amics després del suïcidi d'un
company. Amb l'evocació del desaparegut, van sorgint reaccions contradictòries,
emocions pertorbadores i drames personals. I tot pren significació per
l'autenticitat expressiva que hi posen els cinc intèrprets, ben conduïts per la
directora.
En el repartiment cal destacar la presència de la mataronina
Sara Espígul, que resol el seu paper de manera brillant. I és que la Sara,
malgrat la seva jovenesa, compta amb una trajectòria considerable en teatre,
cinema i televisió i alhora compagina l'escena amb la docència. A 'Litus'
demostra a més la seva versatilitat. Aquesta disposició ja es va comprovar la
temporada passada en les importants interpretacions que va fer al Teatre
Nacional de Catalunya. Primer a 'Una vella, coneguda olor', de Josep Maria
Benet i Jornet, i mesos després a 'Rei i senyor', de Josep Pous i Pagès. Si
aleshores es va lluir en dos registres ben diferents, el personatge que ara
encarna i la tensió dramàtica que concentra encara ho són molt més. I ella se'n
surt amb la mateixa solvència.
De 'Litus' es podria ressenyar que és una obra generacional.
En el millor sentit. Per l'aire que respira l'argument, els personatges i les
situacions i per la joventut de l'autora, dels actors, del conjunt de la
companyia FlyHard i, igualment, d'una immensa majoria del seu públic. També per
la influència ben assimilada que s'hi intueix del toc hipernaturalista que ha
aportat al nostre país el jove teatre argentí que ens ha visitat d'uns quants
anys ençà. A fi de comptes, unes qualitats genuïnes d'interès per a
tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada