Els domicilis han passat a ser espais escènics efímers amb
actors professionals que busquen la proximitat i el debat posterior amb els
assistents a la cita íntima
publicat
per
http://www.elpuntavui.cat
17 de febrer de 2013
Jordi Bordes
Sense focus, ni telons, ni distància. Torna el teatre en
espais no convencionals. A finals dels anys 60 de la dictadura, els domicilis i
les parròquies eren espais per fer actuacions compromeses puntuals. A finals
dels 70, les companyies agafaven aire i demostraven que el carrer era del
poble. I, davant de la falta d'infraestructures adequades per allotjar
representacions teatrals, podien experimentar i embrutar finques que més tard
serien biblioteques o casals d'avis. Ara, tot i que hi hagi quedat residualment
alguna fàbrica per a la creació, el teatre s'ha domesticat. Fins ara, que els
actors han descobert el risc a l'abisme d'actuar al mateix sofà de
l'espectador. És un teatre íntim, que comença quan es demana per l'intèrfon si
la funció ja ha començat.
Una companyia històrica dels espais i els llenguatges no
convencionals és la Fura dels Baus. Fa uns dies, un dels codirectors, Carles
Padrissa, advertia que la companyia sempre pretén tenir un projecte en marxa
d'aquestes característiques, tot i que cada cop costa més trobar espais on
fer-ho, aconseguir finançament i complir amb els compromisos administratius.
“Als anys 80 i 90 s'era més permissiu, no hi havia precedents de desgràcies.
Segur que, a conseqüència de l'accident del Madrid Arena, serà molt més complicat”
fer aquest tipus de teatre, lamenta Padrissa. Una opció per superar la
dificultat dels permisos i l'espai va ser equipar un vaixell trencaglaç, el
Naumón. Inaugurat amb el Fòrum de les Cultures, ara s'està aparcat al Rin,
esperant unes millors oportunitats. La Fura dels Baus es manté fent direccions
d'òpera i algunes adaptacions teatrals en què imprimeix el seu segell de
trencador. Padrissa creu que les companyies s'han acomodat a les sales de
teatre perquè “fa mandra” batallar al carrer i perquè des de fa temps
l'administració s'ha anat dotant d'instal·lacions. El director de la Fira de
Teatre al carrer de Tàrrega, Jordi Duran, creu que els actors més veterans
s'han quedat a resguard de l'escenari per mandra. Ara hi ha moltes companyies
que s'estan plantejant tornar al carrer i als espais no convencionals. Perquè
suposa una inversió mínima. Però Duran no accepta per res la percepció dels
grups que creuen que és un art menor actuar al carrer. Discrepa absolutament,
“no val com a pla B, com a sortida més fàcil”. Perquè cal substituir les
condicions dels teatres amb una implicació amb el públic, defensen el “teatre
de sacsejada”. Tàrrega s'ha convertit, els últims anys, en un espai de
residència i camp de proves els dies previs a la fira. Enguany, per exemple,
han acordat amb l'Escorxador de Lleida transportar espectadors a veure els
treballs de companyies convidades que tenen en procés. Aquestes companyies (pot
ser el cas de Kamchatka o el de Ponten Pie amb Copacabana) treballen quasi
sense text i aconsegueixen gires internacionals que molts poden envejar. Aquest
cap de setmana, l'Institut Ramon Llull i la Fira Tàrrega han propiciat un
viatge a una fira d'Estocolm. Van viatjar propostes com Maiurta de Los Galindos
o Capas d'Eia. També es portaven projectes que busquen coproduccions. Des del
teatre als pisos es pot arribar al món. Mai se sap quina porta obre un
intèrfon.
AL PASSADÍS
Mentidera Teatre mou el ‘Mgogoro' arreu amb la crisi
La companyia gironina Mentidera Teatre va debutar en teatre
entre el públic en la darrera edició del festival de Temporada Alta, presentant
Mgogoro. Avui actuen al casal d'avis de Celrà i tenen prevista una gira
d'actuacions per municipis veïns. Si es van decantar per a un espai no
convencional ha estat per la impossibilitat de molts ajuntaments que ja ni
estan disposats a obrir el teatre a cavi de la taquilla perquè no poden gastar
ni en la calefacció, comenta l'actriu Cristina Cervià. A canvi, ells ofereixen
actuacions amb caixet per a grups reduïts en espais històrics o domèstics.
Mgogoro és una comèdia crítica sobre els responsables i les víctimes de la
crisi. De fet, el muntatge és un intent de reinventar-se de la pròpia companyia
davant de les adversitats de contractació actuals. Aquest treball permet
apropar el teatre al públic. Fins al punt que la companyia també ofereix la
possibilitat de fer una sessió a grups consolidats. Aquesta setmana han passat
per l'IES de Celrà, on imparteixen un crèdit de teatre. Els actors els van fer
una classe pràctica mostrant-los un treball d'improvisació i els han ofert
entrades al 50% per a la funció d'aquest vespre (a partir de les vuit).
AL LAVABO
Ymbernon, que ara viatja pels menjadors d'Europa, també ha
actuat a la banyera
David Ymbernon és un creador plàstic i escènic que ha constatat
una energia especial quan fa alguna acció a casa seva. En els seus dos primers
espectacles, els convidats podien entrar als diversos espais per visitar el món
màgic i lúdic d'Ymbernon fixat en la utilització del blanc i el taronja i de la
resta de la família. Fa unes setmanes van iniciar a Barcelona un projecte
ambiciós que els havia de dur a 23 ciutats europees. Després dels plens a
Barcelona, la setmana passada van iniciar la gira traslladant-se a Madrid. Ja
en el primer viatge, la camioneta els ha fallat. Ara, novament a Barcelona,
plantegen revisar el projecte endarrerint un mes les actuacions i buscant noves
fonts de finançament perquè han comprovat que els primers pressupostos eren
massa optimistes. El nou muntatge, Els domicilis de Latung La La, es faran als
menjadors de les persones que els convidin a allotjar-s'hi. Com que cada pis és
un univers, han limitat l'actuació (en què intervenen els seus dos fills, de 7
i 5 anys) al menjador. L'espectacle/instal·lació en què el recorregut dels
espectadors és mig dirigit recorda el treball d'Habitáculum de Kamchatka que
van fer en un pis abandonat del Poblenou, i també a Cal Trepat de Tàrrega.
AL MENJADOR
El director Sandro Dieli presenta un Ionesco al sofà
Fa poques setmanes que va arrencar la versió a Catalunya del
Teatro d'Appartamento que el director sicilià Sandro Dieli realitza als
menjadors de cases particulars. A la foto, es veu una funció a Sants. Que es
pugui veure aquí forma part de la iniciativa de l'associació Catalunya-Sicília,
que mira d'apropar els dos territoris a partir d'activitats culturals. La
proposta, que actualment es representa en castellà i italià, és interpretar
Delirio a dúo de Ionesco. Un teatre de l'absurd en un espai quotidià? Per
Dieli, un pis carregat d'emocions íntimes “és el context ideal per a grans
reflexions; però el teatre no fa filosofia, parla de la felicitat, del dolor,
la vida, la malaltia...” Les funcions s'acaben amb una conversa amb els
assistents. És quasi obligat. Actors i públic han viscut la mateixa atmosfera i
això marca. La proximitat “trenca els filtres naturals del teatre.” Mai,
comenta Dieli, ha tingut una funció sense una discussió posterior, “és la
finalització natural del nostre treball”. Amb aquesta acció es pretén portar el
teatre arreu per captar tot tipus de públic i provocar-los preguntes. Ionesco
ja ha visitat pisos de Sants, l'Eixample, la Vila Olímpica, Sant Gervasi i
Ciutat Vella. El 22 de febrer hi ha prevista una funció a Vilafranca del
Penedès.
A LA CUINA
Pentateatre Atòmic tanca avui l'etapa a la Nau Ivanow
Fins avui, Pentateatre Atòmic presenta la tercera entrega
d'històries a la Nau Ivanow. Un dels textos és d'Iván Campillo (autor de Sé de
un lugar, una obra estrenada al bar de La Caldera i que ara és al vestíbul de
la Villarroel després d'haver passat pel Romea i La Seca. Les accions passen en
espais diversos. Sempre trenquen la quarta paret, encara que es faci al mateix
escenari. Ara, explica un dels impulsors del projecte, Marc González, la
companyia busca un espai no convencional estable. Aspiren a tenir la
consolidació els Microteatro de Madrid. A González li agrada aprofitar detalls
d'un espai. Per exemple, a la cuina de la Ivanow hi ha un quadre (al gràfic)
que s'ha incorporat a la trama. L'espai influencia les històries a explicar i
el seu to.
AL DORMITORI
Teatro DECERCA experimenta una escena dins del llit
La companyia tarragonina Teatro DECERCA, que enguany
celebren els 10 anys, són uns experts en el teatre en cases particulars.
Després de provar als menjadors (la darrera peça, Que te vaya bonito,
seleccionada dins la Xarxa Alcover, també passa en una terrassa però es veurà
aquest abril a La Seca “en versió indoor”, fan broma els actors). El dormitori
és un lloc molt potent. Els espectadors envolten el tàlem i, si poden, s'hi asseuen
als marges, expliquen. El director Quique Culebras celebra del format “el
concepte artístic perquè apropa el públic a la veritat de l'actor”. Sense
maquinària escènica (la il·luminació és la que hi ha a les cases), l'actor
queda nu.
A LA TERRASSA
Companyia Solitària busca seu estable després dels terrats
L'actor Pol López, de la companyia Solitària, admet que van
començar a treballar als terrats per una necessitat. Van decidir fer alguna
peça a l'estiu quan tots els teatres ja tenien el calendari compromès. Ara,
però, estan convençuts de poder treballar fora del circuït. Fins al punt que
busquen espais no convencionals en què es puguin establir. Volen espais amb
textura, que es respiri una història en la qual situar les seves actuacions.
Volen parlar de les coses que passen ara, de la crisi, del dia a dia. Per això,
un espai real i no de ficció (com és un escenari) els ajuda a fer més pròxima
la trama. I també, evidentment, treballant, des de la realitat dels
personatges. Quan van decidir fer un treball per l'estiu passat, van contactar
amb amics que tinguessin terrasses. I així van anar viatjant des de la terrassa
de l'Ivan Morales a la de Marc Martínez i de tants altres companys d'escena.
També s'ha fet al terrat de la Nau Ivanow (un espai que els havia premiat la
tardor passada amb la beca Desperta). Ara volen un espai estable, tot i que
assumeixen les dificultats de trobar un local que reuneixi les condicions
legals. La seva prioritat és oferir un bé cultural que ajudi a pensar en el dia
a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada