Gust de poc

Les T de Teatre porten al Monumental una 'Aventura!' que no ho és

publicat per

www.totmataro.cat

6 de febrer de 2013

Comas Soler

A la segona cita del cicle que aquest semestre ocupa la programació del Monumental i tracta del binomi teatre i crisi, dissabte passat hi va concórrer la companyia T de Teatre amb 'Aventura!', una funció més aviat escassa, tant de plantejament com de substància.

El prestigi i la trajectòria professional del navarrès Alfredo Sanzol, que signa l'autoria i la direcció de l'espectacle, així com la contrastada experiència de més de vint anys al teatre i a la televisió de les actrius de la companyia, feien esperar més d'aquest muntatge. Amb tantes hores de vol podrien haver picat més alt. De sobres.

Només especulacions

A l'escrit del programa de mà, Sanzol explica que amb 'Aventura!' tenia la intenció de fer fluir dalt de l'escenari el problema de la crisi econòmica i les seves seqüeles en la vida de cadascú. Volia plantejar l'interrogant de si tindrem capacitat col·lectiva de gestionar-la o acabarà tot amb un campi qui pugui, diu. Ara bé, les expectatives d'aventura, en el sentit d'alguna iniciativa engrescadora, atrevida o esperançada, comencen i acaben en el títol. Perquè el que ens presenta és una camarilla de quatre senyores i dos senyors que figura que són amics i socis d'una empresa que va tirant, però que quan reben una oferta de compra des de la Xina decideixen vendre-la. A partir d'aquí se succeiran un seguit d'escenes que, en base a la xerrameca que practiquen, ens permetran saber de les seves ànsies vitals davant la perspectiva de cobrar una picossada sense fer res. Tots especulen. Des de qui té vocació de fer el pagès fins a qui li urgeix esbargir la líbido, passant per qui li van els gintònics, qui cuida bonsais o qui es passeja amb patinet i li agraden els dòlmens. Tan arrossinat panorama dóna idea de la buidor que els caracteritza. A ells i al seu negoci. Sense rastre d'activitat productiva, ni cap símptoma d'emprenedoria, de creativitat o de talent, no s'entén massa com es guanyava la vida l'empresa d'aquesta penya. A no ser que l'especular ja els vingués de lluny.

Tomb inesperat

Després de tals digressions, que serveixen per omplir l'escena una bona estona, l'argument de l'obra dóna un tomb amb la visita de l'hipotètic comprador xinès, la demostració del seu desinterès per la inversió i la seva sobtada conversió en conquistador d'una de les sòcies. Ara, si hi ha tracte, haurà de ser amb ella de penyora. De manera que, per mirar de fer el negoci, es trobaran especulant amb la venda de la seva companya. A una giragonsa tan insòlita i al fotimer de noves disquisicions que se'n deriven Sanzol hi arriba fent servir la motivació que posa en boca d'un dels personatges: "en temps que no són normals, fem coses no gaire normals". I ben ample que es queda. Tira d'un guió allargassat en què no hi falten moments ocurrents i d'una interpretació sobrada, dos mèrits que cal dir. I para de comptar. Posat a especular, també deixa el final obert. A tot estirar, a l'últim instant, fa explícit que la Sandra –la sòcia sacrificada– se'n va a Xangai i que només du una maleta molt petita "perquè s'ho comprarà tot nou". Doncs bon profit.