CRÒNICA
‘Quan despertem d’entre els morts’ defrauda
publicat per
www.elperiodico.cat
10 de febrer de 2013
José Carlos Sorribes
foto : Lluís Marco i
Esther Bové.
Quan despertem d’entre els morts és el testament literari de
Henrik Ibsen i no només perquè va ser l’última obra del pare de la dramatúrgia
contemporània. En aquesta obra s’hi condensen els temes que van marcar la seva
trajectòria, com el dilema entre art i vida, entre l’home i la societat, a
partir de la història d’un vell escultor, Arnold Rubek (Lluís Marco), devorat
pel fet de crear, de deixar empremta artística per a la posteritat.
Casat amb una dona més jove, Maja (Esther Bové), l’aparició
d’Irene (Cristina Plazas), que va ser la model de la seva gran obra, farà
brotar els seus dimonis interns. Al seu torn, Maja desfermarà el seu anhel de
llibertat i d’abandonament de la rutina vital amb l’aparició d’un caçador ben
animal (Ernest Villegas).
La posada en escena de Ferran Madico ajudarà poc a fer que
aquest text, gairebé inèdit per aquí, agafi embranzida davant clàssics d’Ibsen
com Casa de nines,
Hedda Gabler, Peer Gynt, Senyoreta Júlia o Un enemic del
poble. Freda,
sense emoció ni punt de vista clar, i massa discursiva, la
peça transcorre sense assolir l’impacte que s’espera del que es diu en escena.
Al costat d’un vestuari d’època, l’espai escènic és molt més metafòric amb
grans roques que serveixen tant per situar-nos al balneari de l’inici de
l’obra, cobertes amb teles blanques, com per dur-nos als cims del desenllaç.
Lluís Marco i Cristina Plazas apel·len a la seva experiència
per deixar els millors instants, no gaires, d’una obra en què també hi ha
recursos gratuïts com la projecció del títol al quart d’hora o els moviments
dels personatges que ha coreografiat Sol Picó entre cada acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada