Un Txèkhov proper

Jordi Pons-Ribot dirigeix 'L'oncle Vània' al Teatre Principal d'Arenys de Mar

publicat per

www.totmataro.cat

29 de gener de 2013

Comas Soler

En els darrers anys la labor teatral duta a terme pel director Jordi Pons-Ribot al capdavant de la companyia Fènix Teatre ha ofert interessants incursions en peces clàssiques d'Ibsen, Rusiñol, Molière i Tennessee Williams i també en adaptacions de textos narratius de Miquel Llor i de Lluís Ferran de Pol.

Ara, en el seu quarter del Teatre Principal d'Arenys de Mar, acaba de presentar una altra proposta: 'L'oncle Vània', d'Anton Txèkhov. Malgrat que, d'entrada, les característiques concretes d'aquesta nova posada en escena puguin semblar molt diferents d'altres dels seus treballs anteriors, ben mirat hi emergeix amb força un denominador comú que les connecta i que és el traç distintiu de la manera de fer de Pons-Ribot. Es tracta del respecte amb què aborda el text com a fonament essencial de tot el treball dramatúrgic i, en conseqüència, com aquest esdevé un element possibilitador de l'apropiació de l'obra per part del públic.

Proximitat i senzillesa

Aquesta voluntat facilitadora, a 'L'oncle Vània' ja la fa perceptible de bon començament en la disposició mateixa d'un escenari reduït de dimensions, voltat de dues grades amb els espectadors materialment a sobre. Així, el caràcter proper i exigu de l'espai en què es mouen els protagonistes del drama esdevé un factor que subratlla amb claredat el confinament físic, anímic i existencial que els aclapara. La seva frustració gairebé es pot tocar.

Una altra opció de direcció, igualment orientada a fer-ho tot més pròxim, consisteix a esperonar el to general de la representació: escurça determinats passatges, introdueix un narrador per a les principals acotacions i aviva el tempo habitualment parsimoniós de l'atmosfera distintiva dels relats de Txèkhov. L'ambientació i el vestuari, que són del tot contemporanis i senzills, ajuden també a acostar l'espectacle, a donar-li un tombant planer. No hi ha ni disfresses, ni simulacions, ni artificis de decoració o d'utillatge, per molt que l'acció dramàtica se situï a la Rússia rural de finals del vuit-cents.

Versió suggestiva

Potser algun d'aquests trets d'estilització adoptats pel director i la gent de Fènix Teatre comporta la pèrdua de certs matisos contrapuntats que són tan peculiars en els personatges de les creacions de Txèkhov, on cadascun és un món i evoluciona segons les pròpies raons, sentiments i contradiccions, sovint enigmàticament. Això no obstant, es pot dir que aquesta versió arenyenca de 'L'oncle Vània' orquestra prou bé el cúmul d'humanitat que es confronta i s'entrelliga a la casa camperola de la família dels Voinitzki, amb l'arribada del professor Serebriakov i l'atractiva Ielena, la seva nova esposa, que seduirà tant Vània com el doctor Àstrov. La vida a la llar quedarà alterada de manera fatal, principalment per als que ja hi eren. Al final, quan hagi marxat qui ho ha posat tot de sotsobre, quedaran els laments, el treball resignat i els respectius amors impossibles de Vània i la seva neboda Sònia. Aquesta, convençuda que tots dos hauran de suportar amb paciència les proves que el destí encara els enviarà, expressa significativament a l'última rèplica el desig de reposar, almenys després de la mort. Comptat i debatut, l'aproximació que Jordi Pons-Ribot i el seu equip fan d'una de les millors obres teatrals de l'escriptor rus resulta suggestivament meritòria.