'Operetta' arriba al Monumental i entusiasma
publicat per
www.totmataro.cat
Comas Soler
29 de gener de 2013
Dissabte passat s'obria la nova temporada del Monumental. La
programació del semestre respon al lema genèric de 'Teatre i crisi' i el primer
espectacle presentat, 'Operetta', va demostrar ser un bon antídot contra el
pessimisme que aclapara les arts escèniques al nostre país. Teatre ple, públic
entusiasta i sensació de satisfacció per haver gaudit d'una proposta treballada
a consciència, insòlita i alegre. Una delícia.
Des que es va estrenar a Girona fa més d'un any i mig,
'Operetta' ha fet estada al Teatre Nacional, al Poliorama, al Liceu i al
Victòria. També s'ha pogut veure a moltes poblacions de Catalunya i arreu la
resposta del públic i de la crítica ha sigut excel·lent. Va guanyar el Premi
Butaca 2011 al Millor Espectacle Familiar i va ser nominada als Premis Max 2012
en la categoria d'Espectacle Revelació. Aquest juliol ha triomfat al Festival
Off d'Avinyó, on va estar en cartell durant vint dies amb totes les entrades
exhaurides. Ara ja ha passat de les cent cinquanta representacions i d'aquí a
uns mesos té prevista una gira per França, Bèlgica, Suïssa i el Quebec.
L'humor, eina excel·lent
A partir d'una primera idea del dramaturg i director manresà
Jordi Purtí, que ja havia treballat amb èxit sobre el món de la lírica en un
muntatge anterior, 'Operetta' ve a ser un intent d’apropar el bel canto a
tothom a partir d’una eina didàctica eficacíssima: l'humor. El projecte va anar
agafant cos quan s’hi van incorporar els components de Cor de Teatre. Aquest
peculiar grup polifònic de Banyoles dirigit per David Costa ha optat, des de la
seva creació el 1998, per fusionar el cant i el teatre i per trencar en totes
les seves actuacions l'estereotip de formació estàtica pendent d’una partitura.
Sense renunciar a l'excel·lència musical, juguen sempre amb la veu el cos i el
moviment.
A 'Operetta' són vint-i-quatre senyors i senyores presents
contínuament a l'escenari que desgranen de raig una quinzena de peces del
repertori operístic. De primera. Però és que, a sobre, com aquell qui res,
aquests mateixos virtuosos cantants es posen a fer d'actors i de ballarins per
parodiar les seves pròpies interpretacions. Baixen a platea, belluguen els
elements escenogràfics, es disfressen i amb una expressivitat exquisida creen
un seguit de situacions còmiques insuperables. I tot ho fan de conya. O sigui,
més que bé. El resultat és tan divertit i tan convincent que encanta per un
igual els espectadors petits i els més crescuts, els melòmans i els teatreros.
Comicitat i tendresa
La cosa comença en silenci. L'escenari és ple d'andròmines
tapades amb llençols. Entra un noi que transporta feixugament un piano de cua a
l'esquena i el deixa allà enmig. De sobte, de dins del piano, com per art
d'encanteri, en surt el reguitzell d'actors. Sona amb potència la marxa d'Aida
i el públic s'adona que tota la música la canten "a cappella", sense
acompanyament instrumental. Impressionant.
Sembla increïble. A partir d'aquí se succeeixen d'altres fragments coneguts de
Rossini, Bellini, Mussorgsky, Bizet, Verdi, Mozart, Saint Saëns, Wagner i Offenbach
que serveixen per recrear facècies i circumstàncies casolanes. Des d'una
orquestra, una diva o un ballet clàssic, fins a una carrera ciclista, una
companyia de circ o una sessió de titelles, passant pel servei de neteja d'una
estació o la filmació en un plató cinematogràfic. Tot flueix amb senzillesa,
meravellosament.
Al llarg de la representació, un toc de tendresa s'afegeix
sempre a la comicitat. Al final hi ha un bis trepidant que ve a ser un repàs
ràpid de les diferents escenes i que s'acaba amb tots els personatges tornant
novament a dintre el piano. Així es completa 'Operetta', una magnífica lliçó
sobre la vàlua universal del llenguatge de la música i del gest. Un espectacle
que és un plaer. Rotund
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada