Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bodas de sangre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bodas de sangre. Mostrar tots els missatges

14 de novembre 2018


La leyenda del tiempo

Y todo por una noche. Por una sola noche de luna, en un día señalado entre las dos y las tres, se fugaron los amantes del amor. Por una sola noche, por una noche de nada, que apenas cabe en la mano, pero que va a durar para siempre, hasta que despierte el alba y que ahí se queda en el sitio donde tiembla enmarañada la oscura raíz del grito.

Es la voz de Lorca diciendo belleza, gritando libertad. Igual que esos amantes que sin pensar se arrojan al fuego de la noche porque aún les quema más un amor imposible de extinguir, Lorca entregó su vida de hombre a causas eternas de belleza y libertad. Y por libre y hermoso se la arrancaron. Pero su voz, que no cabe en ninguna sepultura, brota de la tierra y clama al cielo con maravillas inolvidables como La Perla.

Aunque solo por una noche, se puede escuchar clara y fresca como el agua esa voz de Federico que beben Oriol Broggi y Joan Garriga, que recitan Clara Segura y Nora Navas, en unas 'Bodas de sangre' poéticas, musicales, hondísimas; dignas de una obra maestra que invita a la interpretación arriesgada y generosa. Es la emoción de llevar dentro un clamor antiguo; la música, la poesía, el teatro, la voz de Lorca que no se cansa de llamar a valientes capaces de pronunciar su nombre. Lorca es un mundo inabarcable; para recorrerlo hay que montar un caballo negro y dejarse llevar de luna en luna. Y con esta Perla sientes que las estrellas se han acercado a los ojos para vivir aquella noche en que los amantes huyen. Y todo por una noche.

Al monumental poema trágico de esa boda maldita que termina en reyerta, a ese impresionante texto en prosa y verso que es parte de las sagradas escrituras del teatro, Broggi se atreve a darle un ritmo musical que obliga a interpretarlo pautado y afinado como una partitura. La dificultad añadida está resuelta con maestría desde la dirección y el elenco la convierte en virtuosismo con la aparente naturalidad que producen mucho talento y más trabajo.

Son solo cuatro actrices y dos actores para del doble de personajes, algunos de los cuales también comparten con un efecto que refuerza su carácter simbólico. Los hombres, hombres; tozudamente atados al destino trágico que flota en el aire hasta hundirse como cuchillo en las carnes asombradas. Y las mujeres, mujeres; presas en las prisiones domésticas de las costumbres patriarcales pero unidas por una inagotable madeja de dolor femenino. Madeja, madeja, ¿qué quieres hacer? Nacer a las cuatro, morir a las diez... Y esa Luna ávida de sangre caliente para su pecho frío. Y esa Muerte que la mendiga hasta cortar el hilo...

Memorables Clara Segura y Nora Navas en los papeles principales: en sus voces, Novia, Madre, Esposa y Suegra forman con la Luna y la Muerte un carrusel de contenidas pasiones incontenibles. Y Júlia Bonjoch y Montse Vellvehí, brillantes en los secundarios. Como Ivan Benet y Pau Roca en los masculinos: el Padre orgulloso, el Novio herido en su honra y Leonardo al galope tendido: Si nos separan, será porque esté muerto...

Y, con todo, este Lorca de perlas, estas bodas de Broggi, es sobre todo la música y su poder evocador de la voz de Lorca. La banda sonora de Joan Garriga, tan audaz como sabia, es un milagro. Atraviesa el tiempo igual que una luz de plata y sana la herida mortal de tanto silencio. A partir de la 'Nana del caballo grande', que el propio Federico aprendió de las mujeres del Sacromonte e incluyó en la obra, Joan va haciendo aportaciones propias hilando un concierto conmovedor junto a Marià Roch y Marc Serra.

De Chopin al flamenco, de Morricone a la rumba catalana, del blues al 'Café de Chinitas', del 'Romancero gitano' al tex-mex fronterizo y un homenaje a La Barraca al son recuperado de 'La farándula pasa'... Piano, guitarras, acordeón, eléctricas, armónica... Este casamiento suena a músicas del pueblo, a pueblos lejanos y voces conectadas con la voz del poeta de Nueva York, provincia de Granada.

En el preciso final, cuando una lorquiana versión de 'Widow's grove' de Tom Waits acelera hasta 'La leyenda del tiempo' de Camarón, otra obra maestra de mestizaje lorquiano, Madre y Novia se abrazan unidas por un mismo dolor. Y es justo entonces cuando la belleza del instante fugaz, como el amor de los amantes furtivos, se hace eterna. Y ahí se queda, doliendo para siempre. Flotando como un velero.

+ info – publicat per
Jonás Sainz
Jueves, 1 noviembre 2018

24 de setembre 2018

Una monumental 'Bodas de Sangre' para abrir la temporada en el Teatro Principal de Castellón Producción de altos vuelos en el coliseo de la plaza de la Paz




El Teatro Principal de Castellón inaugura temporada el 6 de octubre con una monumental producción de La Perla 29 de Bodas de Sangre, el clásico de García Lorca. Precedido de un éxito sin precedentes en el Teatro Tivolí de Barcelona, donde se agota el taquillaje todos los días y tras triunfar también en el Festival Grec de la Ciudad Condal, el pasado verano, el montaje dirigido por Oriol Broggi llega a la capital de la Plana para después viajar en volandas al Teatro Central de Sevilla.

Una de las obras teatrales más conocidas del autor granadino cobra una vida nueva en un montaje que hace hincapié en el carácter poético y en la musicalidad de este clásico, una tragedia sobre la vida, la muerte y el amor. Una historia llena de simbolismos en la cual las costumbres y la tradición desatan la tragedia en la vida de unos personajes guiados por sus impulsos vitales. Pasiones, celos, sentimientos sombríos y, como final, una muerte que solo la fuerza del amor es capaz de vencer.

Oriol Broggi ofrece además una visión grandiosa de la obra. No repara en detalles y simplezas. La hace monumental y la transforma en un espectáculo desbordante y, a la vez, cautivador.

La propuesta escénica está interpretada por Ivan Benet, Julia Bonjoch, Marta Marco, Pau Roca, Marià Roch, Clara Segura, Marc Serra, Montse Vellvehí... y un caballo, con una serie de escenas marcadas por las entradas y salidas de unos personajes fuertes y secos, habitantes de un paisaje hecho del blanco de la cal de las paredes y del rojo de la sangre. Un montaje donde la música tiene, también, un protagonismo especial con Joan Garriga, acordeonista y cantante.


EL SELLO DE BROGGI // La puesta en escena de Oriol Broggi es solvencia contrastada. Un director premiado repetidamente por montajes como L’orfe del clan dels Zhao, Incendis y Antígona, pero que ha firmado también puestas en escena tan recordadas como Al nostre gust, una creación de 2015; Una giornata particolare, de Ettore Scola o Cels, de Wajdi Mouawad.

Con estos mimbres, sus Bodas de Sangre se convierte en algo excelso, sugerente y cautivador. Poesía en estado puro

Publicat per

03 de setembre 2018

Lorca ressona a la Biblioteca de Catalunya




Torna 'Bodas de sangre', amb direcció d'Oriol Broggi i un repartiment de luxe.

La Biblioteca de Catalunya comença la temporada tal com va acabar l'anterior, apostant a cavall guanyador. Bodas de sangre ocuparà l'espai del 6 al 30 de setembre, un dels títols més coneguts de Federico García Lorca i que Oriol Broggi porta a l'escenari com un gran poema ple de ritme i musicalitat. Si a l'edició del Grec Festival del 2017 us vàreu quedar sense entrades, i si tampoc vau ser a temps d'anar-la a veure els passats mesos de juny i juliol, Laperla29 us en dona ara una tercera oportunitat.

Poques novetats s'esperen d'una obra que funciona com un rellotge i amb un repartiment d'alta volada. Es posen a la pell dels personatges traçats pel dramaturg i poeta granadí Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura i Montse Vellvehí. També cal esmentar, per l'espectacularitat afegida que dona a l'espectacle, la presència d'un cavall de carn i ossos, així com la música en directe composta per Joan Garriga i que interpreta en companyia de Marià Roch i Marc Serra. Són dues hores de tensió i passió amb el millor Lorca, un text que s'ambienta en el paisatge andalús i que tracta els grans temes vitals, com l'amor i les seves derivades i la mort.

+ info
Del 6 al 30 de setembre
Publicat per

15 de juliol 2018

Poesía hecha humana




Federico García Lorca. Su sólo nombre está cargado de todo un imaginario artístico, poético, teatral, creativo, vanguardista, incluso de género, y también de una significación personal frente a la barbarie fascista que perpetró su asesinato. (Es necesario que sigamos recordando que Lorca es el gran mártir de la guerra civil −junto a Machado y a Miguel Hernández− y que sigue enterrado en una cuneta sin que se hallen sus restos). Poeta de innegable valor, Lorca fue un artista completo, que tocó todas las ramas del arte y lo divulgó allá donde estuvo. Se atrevió además a cruzar la línea de la convención marcada y nos regaló piezas que no serían comprendidas ni valoradas hasta mucho tiempo después, como ese maravilloso Poeta en Nueva York, o El público, o la incompleta Comedia sin título.

Pero sus orígenes artísticos se enraizaban en la cultura popular de su tierra, en sus romanceros gitanos, en sus dramas rurales. Bodas de sangre es uno de ellos. El poeta la escribió a partir de una noticia aparecida en el periódico que le inspiró, años después, su obra. Las ocasiones en que se ha montado, en todas partes del globo, por todo tipo de grupos, profesionales o amateurs, en toda clase de versiones, son innumerables. De ahí que sea una pieza que, de haberla leído o visto en varias ocasiones, y más allá de admirar el lirismo del texto, o de la curiosidad por la apuesta escénica de la directora o director en cuestión, no esperas que vaya a sorprenderte en exceso. O incluso hay quien prefiere el teatro imposible de Lorca a sus dramas rurales, que siente más alejados, de otra época. Tanto si tu caso es el primero, como si es el segundo, debes correr al teatro de la Biblioteca de Catalunya para ver el montaje de Bodas de sangre de La Perla 29, dirigido por Oriol Broggi y protagonizado por un reparto de lujo, compuesto por la gran Clara Segura, Nora Navas, Pau Roca, Ivan Benet, Montse Vellvehí y Anna Castells, además de Juguetón, un hermoso caballo oscuro que sale al paso y al trote en varios momentos de la pieza, y de un trío musical imprescindible formado por Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

El montaje de Broggi ha logrado escenificar aquella cita lorquiana tan célebre (y que completamos) de que “el teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse, habla, grita, llora y se desespera. El teatro necesita que los personajes que aparezcan en la escena lleven un traje de poesía y al mismo tiempo que se les vean los huesos, la sangre. Han de ser tan humanos, tan horrorosamente trágicos y ligados a la vida y al día con una fuerza tal, que muestren sus tradiciones, que se aprecien sus olores, y que salga a los labios toda la valentía de sus palabras llenas de amor o de ascos”. Eso es justo lo que se ve y, sobre todo, se siente durante las dos horas de representación. Una fuerza poética que surge del escenario y atrapa a público e intérpretes en un torbellino de emociones que pueden llegar a estremecernos.

Hay tres puntos fundamentales −más allá de la sabiduría escénica con que ha sido dirigido y el gran trabajo interpretativo− que contribuyen a hacer de este montaje una exquisita obra maestra. El primero es la presencia hipnótica del caballo en escena, que es además una figura fundamental en toda la obra lorquiana mediante la que el poeta representaba la pulsión sexual. El segundo es su banda sonora en directo que arropa la poesía del texto y que es un personaje más de la función. Una banda sonora que dan ganas de llevarse a casa si estuviera registrada. Y el tercero es el gran homenaje a Lorca que ofrece Broggi, con varios guiños entrañables como la incursión del himno de La Barraca o esa “Leyenda del tiempo” con la que cierran la función todos los artistas.

Montar un clásico contemporáneo con estas características, respetando su tradición a la vez que se ofrece algo novedoso, y que se junten en escenas talentos tan grandes como el que llevan demostrando Broggi y el equipo de La Perla 29 desde hace tiempo, y el duende del poeta granaíno hace que salgas del teatro como si flotaras, con la seguridad de acabar de presenciar algo muy grande. Eso explica perfectamente por qué es la tercera vez que reponen el espectáculo, que se estrenó en el Festival Grec 2017 el verano pasado, que ha estado de gira, y que estará ahora hasta el 28 de julio, para volver a estar en cartel también en septiembre.

PUBLICAT PER
Por Esther Lázaro - jueves, 12 | julio
Fuente: La Perla 29

20 de juny 2018

'Bodas de Sangre' amb direcció d'Oriol Broggi torna a la Biblioteca de Catalunya






L'obra teatral 'Bodas de Sangre', de Federico García Lorca i amb direcció d'Oriol Broggi, tornarà el 20 de juny i fins al 28 de juliol a la Biblioteca de Catalunya, ha informat la companyia La Perla 29 en un comunicat.

L'obra va aconseguir esgotar localitats l'estiu passat i en una segona temporada al setembre, posteriorment va fer una gira per Catalunya i va estar en el Festival Canàries Arts Escèniques i el Festival Printemps des Comédiens de Montpeller (França).

"Arribem de nou a casa, al nostre teatre, amb vosaltres, el nostre públic", ha destacat la companyia, que ja té les entrades a la venda i les funcions de les primeres setmanes esgotades.



Publicat per



15 d’abril 2018

'Duel' d'actrius a Lleida amb el clàssic de Lorca 'Bodas de sangre'




Diumenge a la Llotja, amb Nora Navas i Clara Segura


El teatre de la Llotja de Lleida acollirà diumenge que ve la representació del clàssic de Federico García Lorca Bodas de sangre en la versió del dramaturg Oriol Broggi. L’obra permetrà disfrutar del duel interpretatiu entre les actrius Clara Segura i Nora Navas, en un repartiment de luxe que completen Ivan Benet, Anna Castells, Pau Roca i Montse Vellvehí. L’espectacle oferirà música en directe creada especialment per Joan Garriga, fundador de La Troba Kung-Fú, i que interpretarà acompanyat de Marià Roch i Marc Serra.

Broggi pren com a base el text de Lorca per presentar un poema ple de ritme i música, en el qual es barregen les entrades i sortides d’actors i personatges, que reinterpreta l’obra del poeta i creador andalús sense deixar de ser fidel a l’original. Produïda per La Perla 29, Bodas de sangre és una reflexió sobre els grans temes universals, com la vida, la mort i l’amor, a partir de les tradicions i símbols i uns personatges bolcats en la tragèdia. Bodas de sangre també és una obra sobre les dones, protagonitzada per dones.

Aquesta versió de Broggi permetrà veure el duel escènic entre Clara Segura i Nora Navas, que interpreten els papers de la mare i la núvia, respectivament. El muntatge tanca la trilogia de Lorca que formen també Yerma i La casa de Bernarda Alba.

Publicat per
© Nora Navas, una de les protagonistes de la versió de 'Bodas de sangre' d'Oriol Broggi. BITO CELS

01 d’abril 2018

El primer Lorca de Broggi




El director de La Perla 29 ha portat al Monumental les seves ‘Bodas de sangre’
          
El cap de setmana de Rams, en doble sessió de dissabte i diumenge, la programació del Monumental ha acollit una altra producció d’Oriol Broggi i de la companyia La Perla 29. Aquest cop es tractava de la versió de ‘Bodas de sangre’, de Federico García Lorca (1898-1936), presentada l’estiu passat amb molt d’èxit a la Biblioteca de Catalunya.

Més enllà de la tragèdia rural
Tot i ser la vuitena peça teatral escrita per García Lorca, ‘Bodas de sangre’, que es va estrenar l’any 1933, va ser la primera a aconseguir una difusió i un reconeixement generals a la societat de la seva època. Basada en un fet real i situada en un paisatge ple d’arquetips de l’Andalusia rural, la història que conta combinant prosa i vers és la del casament infortunat d’una parella jove. La persistència d’una passió amorosa anterior, fa que la noia planti el nuvi i fugi amb el seu amant immediatament després de les núpcies. Així ressorgeixen velles enemistats familiars i es desencadena la necessitat d’una venjança que sigui inapel·lable en termes d’honor i que acabarà amargament amb la mort dels dos antagonistes masculins.

Malgrat el context que descriu, ‘Bodas de sangre’ va més enllà del ruralisme per esdevenir un referent notori de teatre poètic que aborda tràgicament temes universals com la vida, la mort, el desig o l’amor. També tracta el rerefons social que hi ha en la confrontació entre l’ordre dictat per la moral tradicional i la llibertat individual, que sempre determina adversament la condició de la dona. Per això els personatges nuclears de l’obra són femenins.

Tres encerts
Essent aquesta la primera vegada que ha muntat una obra de Lorca, Oriol Broggi ha procurat apuntalar la seva proposta amb tres recursos plens d’encert. El primer és la sobrietat. Això ja s’acomplia a les funcions inicials fetes a la Biblioteca de Catalunya, però ara encara més, perquè en l’adaptació feta per a teatres convencionals, com és el cas del Monumental, ha hagut de prescindir dels tombs reiterats que feia un cavall de carn i ossos. Així, amb una nuesa escenogràfica gairebé total, res no destorba el fluir de la densitat lingüística i expressiva del text, que recrea registres populars i està ple de sensualitat, patetisme i d’elements simbòlics.

Un segon recurs és la solvència interpretativa. Aquí destaquen Nora Navas i Clara Segura, que entomen i es combinen els diversos papers de les dones protagonistes i que fins i tot, als antípodes del realisme, hi afegeixen la personificació de la Mort i de la Lluna com a dues màscares tràgiques que determinen el desenllaç de la trama. Ivan Benet i Pau Roca resolen amb destresa els seus personatges masculins i Anna Castells i la mataronina Montse Vellvehí també compleixen bé uns rols que tot i que són secundaris no estan exempts de significació.

I en tercer lloc s’ha d’assenyalar l’armadura sonora que aporta a la funció la creació musical de Joan Garriga, interpretada en directe per ell mateix, conjuntament amb Marià Roch i Marc Serra. Melodia i cant no són només un acompanyament de l’acció dramàtica, sinó també el nexe eficaç de la seva evolució i, en determinats moments, fins i tot acompleixen una funció explicativa similar a la que fa el cor en una tragèdia clàssica. Per això aquesta mateixa setmana ha rebut el reconeixement com a millor música teatral del 2017 en els XX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.

Publicat per
Comas Soler
Dimarts, 27 Març 2018

24 de març 2018

Temporada estable : Bodas de sangre




De Federico García Lorca
Direcció d'Oriol Broggi

Bodas de sangre parla sobre els grans temes de l’ésser humà: la vida, la mort i l’amor, a partir de costums, tradicions i simbolisme. Es tracta d’aquelles forces majors i impulsos vitals que empenyen els personatges cap a la tragèdia.
L’espectacle planteja el text de Lorca com un gran poema ple de ritme i de musicalitat. Tot un seguit d’escenes, d’entrades i sortides d’actors, actrius, personatges i músiques que s’entrellacen per donar vida a la núvia, el nuvi, Leonardo, la mare… Tot amb aire andalús i tintat pel paisatge sec i blanc, i per la sang que brolla.

Esa luna se va, y ellos se acercan. De aquí no pasan. El rumor del río apagará con el rumor de troncos el desgarrado vuelo de los gritos. Aquí ha de ser, y pronto. 

Repartiment: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura i Montse Vellvehí
Músics: Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra
Vestuari: Berta Riera
Llums: Pep Barcons
So: Damien Bazin
Vídeo: Francesc Isern
Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer
Fotografia: Bito Cels

Durada: 2 hores. (Espectacle en castellà)
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Teatre Monumental
ds 24 de març 20.30 h | dg 25 de març 18 h
28 euros platea / 26 euros amfiteatre

Compra d'entrades
 video
Publicat per
Foto : Bodas de sangre Bitó cels ©

10 de març 2018

Oriol Broggi i La Perla 29 porten 'Bodas de sangre' a Viladecans i el Prat




Oriol Broggi i La Perla 29 encaren el seu primer Lorca. Bodas de sangre parla sobre aquelles forces majors i impulsos vitals que empenyen els personatges a la tragèdia degut als forts lligams familiars i als costums i tradicions arrelades. Es tracta d'un text amb un llenguatge precís i bell.

Nora Navas i Clara Segura encapçalen el repartiment en aquest particular muntatge on recitaran les paraules de Lorca en un encavalcament constant; un seguit d’escenes, d’entrades i sortides on actors, actrius, personatges i músiques s'entrellacen per donar vida a la núvia, el nuvi, Leonardo, la mare i la multiplicitat d’intervencions que són presents al text original.

El fet de portar-lo a escena amb sis actors, quan l'obra inclou més personatges, és un repte. En aquest muntatge Broggi es vol centrar en la poètica de l'autor, ressaltant les paraules i les sensacions de l'univers lorcanià i el  paisatge andalús. Tot plegat vestit amb composicions musicals de Joan Garriga, que prenen un protagonisme especial en l'espectacle i reforcen la musicalitat i el ritme de la poesia implícita.

Joan Garriga ha estat l’encarregat de la creació musical. Les seves composicions, algunes originals sorgides durant el procés d’assaig i d’altres com a versions, dialoguen constantment amb el text i amb la tragèdia que es destil·la des dels primers compassos de l’obra. La música és un emblema d’una cultura –i, el flamenc en concret, transmet unes connotacions molt precises: passió continguda, esquinçada–com els personatges descarnats, forts i secs de Bodas de Sangre.

L'espectacle es podrà veure aquest dissabte, a les 21 hores, a Atrium Viladecans; i aquest diumenge, a les 19 hores, al Teatre Modern del Prat

Publicat per

25 d’octubre 2017

‘Bodas de sangre’, el presente de nuestros cuerpos



Del 18 octubre al 10 de diciembre 2017
En: Madrid, Teatro María Guerrero

El Centro Dramático Nacional lleva al Teatro María Guerrero (Madrid) una nueva versión de las 'Bodas de sangre' de Federico García Lorca que adapta y dirige Pablo Messiez. Este montaje de escenografía contemporánea y respeto al texto original se completa con fragmentos de otras obras del granadino, como 'Comedia sin título' y 'Poeta en Nueva York'.

“Para los poetas y dramaturgos, en vez de homenajes yo organizaría ataques y desafíos en los cuales se nos dijera gallardamente y con verdadera saña: ¿a qué no te atreves a hacer esto?”, escribe Federico García Lorca en su Charla sobre teatro.

Esta pregunta acompañó a Pablo Messiez desde que se decidió a montar su propia versión de Bodas de sangre. ¿Qué sentido tenía hacer otra versión de un texto tan reverenciado? ¿Cómo hacer un Lorca en presente?

Así, Messiez inicia su montaje con un prólogo de la Comedia sin título que dejó inacabada Lorca en el que enfrenta ficción y realidad en el teatro, y salpica la obra con otros textos lorquianos como el poema Cielo vivo de Poeta en Nueva York y el Pequeño vals vienés con la música con que lo adaptó Leonard Cohen, entre otros textos.

“Poniendo el foco en algunas zonas, disimulando o apropiándose de otras se ha ido construyendo una idea acerca de ‘lo lorquiano’ que funciona como interferencia a la hora de pensar a Lorca”, dice Messiez a propósito de su montaje.

Ambientada en un pueblo cualquiera de nuestros días, la ambientación, que huye de la escenografía a la que el público está acostumbrado a la hora de afrontar esta obra, dialoga con el presente con su propia lógica poética.

El montaje no pretende ser una reconstrucción histórica acerca de los modos de representación de la década de los 30, cuando fue concebida. En su lugar, pone el foco en los temas que resuenan hoy en día, difuminando los que el paso del tiempo ha convertido en más accesorios y podrían dejar fuera al público más joven.

Guadalupe Álvarez Luchía, Pilar Bergés, Francesco Carril, Juan Ceacero, Fernando Delgado-Hierro, Claudia Faci, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Carmen León, Gloria Muñoz, Julián Ortega y Estefanía de los Santos componen el reparto de este montaje en el que, en palabras de Messiez, “el cuerpo más animal, el instinto, el deseo, aquello que no se puede explicar y que pertenece al mundo de las sensaciones, entra en conflicto con la normativa cultural y los aspectos morales y las cosas que uno entiende que están bien o están mal”.

Publicat per
Foto: marcosGpunto.

28 de juny 2017

'Bodas de sangre' de Oriol Broggi prorroga en septiembre



Las nuevas entradas ya están a la venta, tras haber agotado las sesiones de junio y julio

El éxito del montaje ‘Bodas de sangre’ de Federico García Lorca, dirigido por Oriol Broggi en la Biblioteca de Catalunya ha hecho que la compañía La Perla 29 se haya planteado ampliar sus funciones para el próximo mes de julio, los sábados 1 y 22 de julio a las 17,30 horas y que el montaje que tan buena recepción de crítica y público ha tenido (con todas las entradas agotadas hasta el momento para los meses de junio y julio) regrese desde el 6 de septiembre hasta el 20 de septiembre. Las entradas para las nuevas sesiones ya están a la venta.

Clara Segura y Nora Navas están al frente de un montaje en que también se sitúan Ivan Benet, Pau Roca, Montse Vellvehí y Anna Castells repartiéndose todos los papeles. Uno de los atractivos del espectáculo es la banda sonora original interpretada en directo por Joan Garriga (su creador),  Marià Roch y Marc Serra.

Publicat per


27 de juny 2017

Sempre Lorca



En el muntatge de 'Bodas de Sangre' hi ha un ritme pausat, una cadència que anuncia la tragèdia i gairebé no la mostra. Un trot estàtic que a vegades es converteix en frenètic galop

Hi ha molts detalls que et corglacen en el muntatge de Bodas de Sangre de LaPerla29. Els canvis de rols entre els actors, amb una Nora Navas i una Clara Segura que són capaces de convocar l’esperit dels personatges només amb una mantellina i amb una inclinació de les celles. La potència d’un Ivan Benet que imposa la seva veu en el drama. La persistència d’una música que juga amb el flamenc i la rumba, amb ressons de banda sonora d’un western. Les cavalcades de Juguetón, el cavall majestuós que apareix al trot i que s’allunya al galop. L’homenatge que Oriol Broggi fa a La Barraca, el teatre ambulant de García Lorca, i als Títeres de Cachiporra, aquelles delicioses peces estrafetes i de gestos exagerats.

Però, sobretot, a Bodas de Sangre hi ha l’essència del poeta, el ritme que ens arriba com si naixés de l’interior de l’ànima, la fluïdesa d’unes imatges que ens colpeixen com només ho poden fer els clàssics. Ho deia Lluís Pasqual: «¿Però com sap aquest home el que em passa a mi? No és que ho sàpiga, sinó que li passa exactament el mateix, però ell sap com dir-ho». En el muntatge de LaPerla29, hi ha un ritme pausat, una cadència que anuncia la tragèdia i quasi no la mostra. Un trot estàtic que a vegades esdevé frenètic galop. Tot avança al pas de l’animal que som, de la paraula que ens ho explica. Ho va dir el mateix Lorca quan parlava del teatre: «Explicar con ejemplos vivos las normas eternas del corazón».

Publicat per
@fonalleras

25 de juny 2017

Gran duel d’actrius a la serra alta



Oriol Broggi dirigeix una versió agosarada de ‘Bodas de sangre’ a la Biblioteca de Catalunya

Oriol Broggi posa la seva empremta en tot el que dirigeix, ja siguin les creacions lliures ( 28 i mig, Els cors purs, Al nostre gust) o les versions, adaptacions o dramatúrgies de grans textos ( Boscos, Incendis, Una giornata particolare …). La seva mirada sobre el text més representat i probablement el més complex de la trilogia andalusa de Lorca, juntament amb Yerma i La casa de Bernarda Alba, és a la vegada agosarada en la perspectiva de la història i en la posada en escena.

Alhora, és absolutament fidel al text original, més enllà de les adaptacions requerides pel petit repartiment i algunes llicències pròpies de l’estil del director, com la repetició del magnífic, per profund, final del poema o la innecessària projecció de la festa de la boda. Agosarada tant per l’espai escènic -un rectangle de sorra flanquejat per dues llargues tanques de fusta com les dels pobles del Salvatge Oest- com per alguns fragments musicals -que recorden les harmonies d’ Ennio Morricone a El bo, el lleig i el dolent (1966)-. També per la presència, entre divertida i simbòlica, de tres esquelets blancs a la banda musical (un d’ells fins i tot aixeca i toca la trompeta), que confereixen al muntatge un incontestable gust de western mexicà.

És un regust que esclata amb tot el seu sabor en el meravellós duel en el qual Broggi confronta la mare i la nòvia. No exagero si els dic que l’enfrontament final entre la mare que ha perdut el seu únic fill i la nòvia que ha perdut marit i amant funciona en un clímax de la mateixa intensitat que el de James Stewart i John Wayne a L’home que va matar Liberty Valance (1962) o Joel McCrea i Randolph Scott a Duel a l’alta serra (1962). Quina força interpretativa! Et clava a la cadira i et gela l’alè. És una escena en què Nora Navas -en el seu millor paper en el teatre- i Clara Segura arriben a un nivell de sinceritat i de dolor absolutament genials. Elles porten les regnes de la funció i, fins i tot, alternen els papers protagonistes amb altres de secundaris, ja que entre sis intèrprets assumeixen l’amplíssim repartiment de l’obra. Deixeu-me afegir que mai m’havia arribat amb tanta claredat i força el sempre complicat monòleg de la lluna com aquesta vegada en mans de Clara Segura.

Un cavall i una banda de ‘saloon’

Hi ha dos protagonistes d’excepció més. El Juguetón és un cavall mascle negre d’una elegància pertorbadora a qui se li endevina una fúria tan reconcentrada com la de l’apassionat Leonardo. Un cavall que passeja pel carrer major de Broggi-City, una terra molt llunyana però tan aspra i dura com la rodalia de Guadix. Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) és el director musical d’un espectacle amb molta música, molt diversa però sense laments jondos.

La partitura introdueix un punt de distanciament lúdic molt encertat en què es barregen la cançó andalusa, la cumbia i la rumba catalana i es posa el punt final amb un tema del mateix Lorca. El multiinstrumentista Garriga, acompanyat de Marc Serra, Marià Roch i del trio d’esquelets, s’incorpora a la narració i assumeix fins i tot alguns fragments textuals, com si tots ells fossin la banda del saloon de Broggi-City. No se la perdin.

Publicat per
Santi Fondevila
‘Bodas de sangre’
Biblioteca de Catalunya
14 de juny de 2017

19 de juny 2017

'Bodas de sangre', clàssic de Lorca a la Biblioteca de Catalunya



Clara Segura encapçala un repartiment de luxe dirigit per Oriol Broggi.

És un dels títols més coneguts del teatre lorquià, i aquest estiu es podrà veure a l'escenari de la Biblioteca de Catalunya gràcies a la producció de La Perla 29 en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona, una producció mimada i que vol estar a l'altura d'aquest text clàssic. Amb direcció d'Oriol Broggi, i un repartiment format per Clara Segura, Nora Navas, Ivan Benet, Anna Castells, Pau Roca i Montse Vellvehí, les Bodas de sangre que es representaran entre el 14 de juny i el 28 de juliol al teatre del número 56 del carrer de l'Hospital prometen aire andalús, ritme i musicalitat. Parlant de música, Joan Garriga (Dusminguet, La Troba Kung-Fú) ha compost una banda sonora per a l'ocasió, i la interpreta a l'escenari al costat de Marià Roch i Marc Serra.

Escrita per Federico García Lorca l'any 1931 i estrenada el 1933, Bodas de sangre és una tragèdia en vers i prosa que parla dels grans temes, la vida, la mort i l'amor, i ho fa a partir de costums, tradicions i simbolisme. Cavalls, ganivets i llunes són símbols presents en el teatre de Lorca i també en aquest drama en què la gelosia i els fantasmes del passat juguen el seu paper. Potser l'amor serà l'únic que podrà vèncer la tragèdia anunciada.

Publicat per


14 de juny 2017

Arriba "Bodas de sangre"


Teatre Biblioteca de Catalunya
carrer Hospital, 56
Barcelona

+ info
 http://www.laperla29.cat

13 de juny 2017

Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'



El director ressalta tota la poesia del poeta granadí amb un gran repartiment que intercanvia rols, música en directe i un cavall
Nora Navas, Clara Segura, Anna Castells, Ivan Benet, Pau Roca i Montse Vellvehí protagonitzen el muntatge a la Biblioteca de Catalunya

Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'

Oriol Broggi, director de La Perla 29, està a punt per assistir el pròxim dia 14 a l’estrena de 'Bodas de sangre', la seva primera incursió en l’univers de Federico García Lorca (1898-1936), a la Biblioteca de Catalunya. Les ganes de jugar i experimentar han marcat el projecte. Per potenciar tot el simbolisme i la poesia de l’obra, hi ha introduït un cavall espanyol que munta l’actriu Montse Vellvehí. Juguetón, com es diu el meravellós exemplar, simbolitza virilitat, bellesa, desig, erotisme i mort. Ell imprimeix una màgia especial a aquesta producció, un aperitiu del Grec 2017, protagonitzada per un potentíssim elenc. Clara Segura, Nora Navas, Anna Castells, Ivan Benet i Pau Roca interactuen en el muntatge no només amb el text, sinó també amb la música, un personatge més en l’obra, interpretada per Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

Lorca solia tocar el piano en les representacions que feia pels pobles d’Espanya amb la seva companyia La Barraca, l’esperit de la qual intenta rescatar Broggi amb aquesta proposta. En ella, l’impuls vital que desencadena el drama a 'Bodas de sangre', la incontrolable força de l’amor i del destí, està subratllat per una banda sonora en què s’alternen el flamenc i altres estils musicals.

«'Bodas de sangre' està en l’essència del teatre espanyol», diu el director davant el repte d’enfrontar-se al seu primer text de Lorca. Però és menys complex que Boscos, el trencaclosques de Wajdi Mouawad, una odissea que s’estenia per tot el segle XX, i gran tour de force d’aquesta temporada per a La Perla 29. Però a Broggi no l’espanta provar coses noves i a 'Bodas de sangre' ha anat més enllà. En el muntatge els actors no només interpreten més d’un rol, sinó que també els comparteixen.

PICARDIA

Clara Segura i Nora Navas, per exemple, interpreten la majoria de personatges femenins i s’alternen en ells. Fins i tot arriben a intercanviar-se en papers tan antagònics com el de Mare i Nòvia. Detalls d’attrezzo, vestuari i entonació serveixen per visualitzar el canvi d’un rol a l’altre, explica Segura. «Tots tenim mitificat Lorca. El seu llenguatge poètic és molt potent però en el seu teatre també hi ha picardia i un cert gamberrisme en alguns detalls. Ens hi hem acostat per fer nostre el text i així jugar-hi amb tota confiança», explica.

Per a Navas, que ja havia interpretat abans tres obres del cèlebre dramaturg i poeta granadí, la màgia d’aquesta nova producció s’ha de buscar en «l’emoció i la tensió que es crea amb una obra que és capaç de fer-nos mirar al passat i al present». Però no és fàcil trobar el to just. «Els actors hem d’afinar molt les paraules, com els músics que ens acompanyen, per poder transmetre-les amb tota la seva bellesa, força i sentit», afegeix. El procés de treball ha sigut «nítid i desacomplexat», assenyala Pau Roca, membre de la productora Sixto Paz, encantat de treballar amb La Perla 29.

DONES SENSE LLIBERTAT

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim que va tenir lloc a Níjar, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia del casament. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda a la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època. «La història és molt senzilla», reconeix el director. «He preferit deixar l’estructura dramàtica en un segon terme per intentar ressaltar més tota la força poètica del text».

«Lorca era un autor feminista que s’avança al seu temps. En aquesta obra del 1933 dona veu a dones que llavors no podien parlar, com les nostres àvies», diu l’actor Ivan Benet. «Els seus personatges afronten el seu propi camí al marge del què diran», afegeix Navas.

Segura recorda que el seu teatre va servir per «defensar les dones i denunciar la seva falta de llibertat i el tracte desigual amb els homes». Per desgràcia, són coses que no estan del tot superades, «perquè ho portem a les nostres arrels», recorda. Per a mostra n’hi ha prou de veure com s’analitza de manera diferent el comportament dels homes i les dones, i totes les dones víctimes de la violència masclista. «La modernitat de Lorca és brutal. I l’escena final entre la mare del nuvi i la núvia és pura teràpia de dol col·lectiu».

ACTUAR A DISTÀNCIA

La disposició de l’espai a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya situa el públic al voltant d’un rectangle cobert de sorra, molt a to amb l’entorn rural on transcorre el drama i ideal per al cavall. La seva presència en el muntatge ha obligat els actors a treballar a considerable distància entre ells. «És molt emocionant actuar amb ell. Espero que no es posi nerviós», diu Vellvehí, que mai s’hauria imaginat que actuaria com a amazona en un dels seus espectacles. «Encara que sembla que disposa de molt espai, en realitat no n’hi ha tant», afirma.

Serà difícil viatjar amb el seu estimat Juguetón quan l’espectacle vagi de gira per Catalunya i Espanya, una vegada finalitzin les funcions a Barcelona. S’hauràd’adaptar la producció.

Publicat per
Ferran Sendra
Marta Cervera

12 de juny 2017

La Perla 29 encara el seu primer Lorca amb el "gran repte" de 'Bodas de sangre'



La companyia La Perla 29 i el seu director, Oriol Broggi, s'enfrontaran a la primera interpretació d'un muntatge del poeta i dramaturg Federico García Lorca amb el "gran repte" de la tragèdia 'Bodas de sangre' a partir del proper dimecres 14 de juny de la mà d'un elenc de sis actors, alguns dels quals protagonitzen més d'un paper i, fins i tot alguns, interpreten el mateix.

Els actors Nora Navas, Clara Segura, Montse Vallvehí, Pau Roca, Ivan Benet, Joan Gariga, Marc Serra, Marià Roch i un cavall encapçalen el repartiment de la peça teatral amb l'accent en la poesia dels textos de Lorca, a qui Broggi ha considerat un "poeta molt gran i artista en tots els sentits".

"Hem construït una poètica per a les nostres oïdes, en què l'estructura dramàtica queda en segon terme i la poesia en un primer", ha subratllat Broggi, que ha destacat la força teatral del text, que amb prou feines s'ha representat a Barcelona.

Segons el dramaturg, 'Bodas de sangre' representa un mite per al món del teatre i els espectadors, per la qual cosa, d'entrada, el text ha aclaparat el director i l'elenc d'actors, que han explicat la seva temptació de sonar petulantes amb l'entonació de textos tan poètics.


En aquesta línia, Clara Segura --que mai havia interpretat Lorca abans-- ha subratllat l'"àuria" que acompanya aquest text de Lorca, que, al seu judici, atresora les millors frases entonades fins ara per expressar la passió entre una parella, entre una mare i una filla.

"EMOCIÓ DE LA PARAULA"

L'actriu Nora Navas, que encara el seu quart text de Lorca amb l'obra actual, ha celebrat que entre tots han fet créixer aquest text de Lorca i han pogut volar amb les seves paraules amb "l'emoció de la paraula".

El muntatge introdueix un personatge nou que és el de la música amb composicions de Joan Garriga, ha celebrat Broggi, que també ha subratllat el fitxatge d'un cavall en escena per simbolitzar de la millor forma la "virilitat, el desig, l'erotisme, la bellesa i la mort" que destil·la aquest animal en els textos de l'andalús.

MARGARIDA XIRGU

'Bodas de sangre' és una tragèdia escrita en vers i en prosa que es va estrenar el 1933 en el Teatre Beatriz de Madrid per la Companyia de Josefina Díaz i Manuel Collado i va ser portada al cinema per Edmundo Guibourg el 1938 protagonitzada per la musa lorquiana Margarida Xirgu, ha recordat Broggi.

El muntatge, protagonitzat per Navas i Segura, dóna veu als personatges d''El nuvi', 'La núvia', l'enamorat 'Leonardo' --l'únic que té nom durant l'obra-- i 'La mare' en un escenari a quatre bandes que ocupa la nau gòtica del Teatre Biblioteca de Catalunya gairebé íntegrament.

Publicat per
Pili Redondo
http://www.aldia.cat/arts/noticia-perla-29-encara-seu-primer-lorca-amb-gran-repte-bodas-sangre-20170606144921.html