El director ressalta tota la poesia del poeta granadí amb
un gran repartiment que intercanvia rols, música en directe i un cavall
Nora Navas, Clara Segura, Anna Castells, Ivan Benet, Pau
Roca i Montse Vellvehí protagonitzen el muntatge a la Biblioteca de Catalunya
Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de
sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'Oriol Broggi
experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a
'Bodas de sangre'Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'
Oriol Broggi, director de La Perla 29, està a punt per
assistir el pròxim dia 14 a l’estrena de 'Bodas de sangre', la seva primera
incursió en l’univers de Federico García Lorca (1898-1936), a la Biblioteca de
Catalunya. Les ganes de jugar i experimentar han marcat el projecte. Per
potenciar tot el simbolisme i la poesia de l’obra, hi ha introduït un cavall
espanyol que munta l’actriu Montse Vellvehí. Juguetón, com es diu el meravellós
exemplar, simbolitza virilitat, bellesa, desig, erotisme i mort. Ell imprimeix
una màgia especial a aquesta producció, un aperitiu del Grec 2017,
protagonitzada per un potentíssim elenc. Clara Segura, Nora Navas, Anna
Castells, Ivan Benet i Pau Roca interactuen en el muntatge no només amb el
text, sinó també amb la música, un personatge més en l’obra, interpretada per
Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.
Lorca solia tocar el piano en les representacions que
feia pels pobles d’Espanya amb la seva companyia La Barraca, l’esperit de la
qual intenta rescatar Broggi amb aquesta proposta. En ella, l’impuls vital que
desencadena el drama a 'Bodas de sangre', la incontrolable força de l’amor i
del destí, està subratllat per una banda sonora en què s’alternen el flamenc i
altres estils musicals.
«'Bodas de sangre' està en l’essència del teatre
espanyol», diu el director davant el repte d’enfrontar-se al seu primer text de
Lorca. Però és menys complex que Boscos, el trencaclosques de Wajdi Mouawad,
una odissea que s’estenia per tot el segle XX, i gran tour de force d’aquesta
temporada per a La Perla 29. Però a Broggi no l’espanta provar coses noves i a
'Bodas de sangre' ha anat més enllà. En el muntatge els actors no només
interpreten més d’un rol, sinó que també els comparteixen.
PICARDIA
Clara Segura i Nora Navas, per exemple, interpreten la
majoria de personatges femenins i s’alternen en ells. Fins i tot arriben a
intercanviar-se en papers tan antagònics com el de Mare i Nòvia. Detalls
d’attrezzo, vestuari i entonació serveixen per visualitzar el canvi d’un rol a
l’altre, explica Segura. «Tots tenim mitificat Lorca. El seu llenguatge poètic
és molt potent però en el seu teatre també hi ha picardia i un cert gamberrisme
en alguns detalls. Ens hi hem acostat per fer nostre el text i així jugar-hi
amb tota confiança», explica.
Per a Navas, que ja havia interpretat abans tres obres
del cèlebre dramaturg i poeta granadí, la màgia d’aquesta nova producció s’ha
de buscar en «l’emoció i la tensió que es crea amb una obra que és capaç de
fer-nos mirar al passat i al present». Però no és fàcil trobar el to just. «Els
actors hem d’afinar molt les paraules, com els músics que ens acompanyen, per
poder transmetre-les amb tota la seva bellesa, força i sentit», afegeix. El
procés de treball ha sigut «nítid i desacomplexat», assenyala Pau Roca, membre
de la productora Sixto Paz, encantat de treballar amb La Perla 29.
DONES SENSE LLIBERTAT
Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en
un fet real, un crim que va tenir lloc a Níjar, on una núvia va fugir amb el
seu amant el dia del casament. Lorca es va inspirar en aquesta notícia
apareguda a la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la
seva època. «La història és molt senzilla», reconeix el director. «He preferit
deixar l’estructura dramàtica en un segon terme per intentar ressaltar més tota
la força poètica del text».
«Lorca era un autor feminista que s’avança al seu temps.
En aquesta obra del 1933 dona veu a dones que llavors no podien parlar, com les
nostres àvies», diu l’actor Ivan Benet. «Els seus personatges afronten el seu
propi camí al marge del què diran», afegeix Navas.
Segura recorda que el seu teatre va servir per «defensar
les dones i denunciar la seva falta de llibertat i el tracte desigual amb els
homes». Per desgràcia, són coses que no estan del tot superades, «perquè ho
portem a les nostres arrels», recorda. Per a mostra n’hi ha prou de veure com
s’analitza de manera diferent el comportament dels homes i les dones, i totes
les dones víctimes de la violència masclista. «La modernitat de Lorca és
brutal. I l’escena final entre la mare del nuvi i la núvia és pura teràpia de
dol col·lectiu».
ACTUAR A DISTÀNCIA
La disposició de l’espai a la nau gòtica de la Biblioteca
de Catalunya situa el públic al voltant d’un rectangle cobert de sorra, molt a
to amb l’entorn rural on transcorre el drama i ideal per al cavall. La seva
presència en el muntatge ha obligat els actors a treballar a considerable
distància entre ells. «És molt emocionant actuar amb ell. Espero que no es posi
nerviós», diu Vellvehí, que mai s’hauria imaginat que actuaria com a amazona en
un dels seus espectacles. «Encara que sembla que disposa de molt espai, en
realitat no n’hi ha tant», afirma.
Serà difícil viatjar amb el seu estimat Juguetón quan
l’espectacle vagi de gira per Catalunya i Espanya, una vegada finalitzin les
funcions a Barcelona. S’hauràd’adaptar la producció.
Publicat per
Ferran Sendra
Marta Cervera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada