La versió de la companyia Dei Furbi de l'òpera de Mozart
brilla a La Seca-Espai Brossa
publicat
per
21 de març de 2013
César López Rosell
La molt lliure versió de 'La flauta màgica' que Dei Furbi
ofereix a La Seca-Espai Brossa sorprèn per la seva original dramatúrgia i per
la riquesa de registres utilitzats per desenvolupar l'essència d'una trama
universal. El segell de la companyia de Gemma Beltran està molt present en
aquesta nova versió de la revisitadíssima obra de Mozart.
Una escena del
muntatge que es representa a La Seca-Espai Brossa.
El muntatge, edificat sobre pilars com el cant 'a cappella'
, la dansa i el mim, manté sempre l'interès de l'espectador. Els personatges
d'aquesta gran ficció simbòlica es dibuixen amb força gràcies a recursos com
els de les màscares balineses, un vestuari al·lusiu al conte i
caracteritzacions com les d'aquells negres personatges de capa i espasa.
Impacten visualment els moments en què els sis actors/cantants apareixen amb
màscares antigàs o indumentàries d'apicultor. Tot està dins del marc d'una
minimalista però efectiva posada en escena.
GRAN TREBALL CORAL
La producció ressalta també les intervencions dialogades que
desprenen, com tot l'espectacle, una gran càrrega lírica i poètica. En conjunt,
Beltran i els seus intèrprets aconsegueixen, lluny de qualsevol idea de fer una
versió operística, treure a la llum el gran teatre que hi ha darrere de l'obra
de Mozart. L'esperit de la 'commedia dell'arte' domina aquesta funció per a
tots els públics.
Els sis artistes, amb un gran sentit del treball coral,
llueixen en la interpretació, en algun cas amb desdoblaments. Brilla la
direcció musical de David Costa i els arranjaments de Paco Viciana. El tenor
Toni Vinyals (Tamino) i la més nova però lluminosa Anna Herebia (Pamina)
acoblen bé com a parella. Joana Estebanell (Reina de la Nit i Papagena) treu
petroli dels seus personatges amb un bon nivell vocal. Marc Pujol és un notable
Papageno ple de comicitat, Robert González ofereix un inquietant Sarastre i
Marc Vilavella s'imposa, sobretot, com a Monostatos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada