Vuit actors en
vuit funcions especials, cap d’ells coneix el guió, ningú sap de què va l’obra
i el públic no en pot parlar: el format més arriscat que triomfa a tot arreu
White Rabbit
Red Rabbit és, probablement, l’obra de teatre més enigmàtica que s’hagi fet
mai. Existeix un text, però no és públic. El va escriure el dramaturg iranià
Nassim Soleimanpour per protestar contra la censura al seu país –òbviament, mai
s’ha representat a l’Iran–, i des de fa uns anys es representa amb regularitat
a molts escenaris del món. De moment, més de 15 països ja han tingut la seva
estrena de White Rabbit Red Rabbit, interpretada per gent tan coneguda com Ken
Loach o Whoopi Goldberg. I ara, per fi, s’estrena a Barcelona, amb vuit
funcions diferents, amb vuit intèrprets també diferents, a la sala Barts. I ara
bé el més interessant de tot.
Els intèrprets
no saben de què va l’obra. Poca gent ho sap. Si hi ha informació a internet, es
recomana no buscar-la perquè el més important de White Rabbit Red Rabbit és la
improvisació, l’atzar i el vertigen de no tenir guió. A l’actor o l’actriu se
li facilita el contingut de l’obra pocs minuts abans de pujar a l’escenari, i
allà es troba amb una cadira, un got d’aigua, un micròfon i el públic. I s’ha
de comprometre a arribar fins al final. El públic, en principi, no sap res,
perquè qui hagi vist abans l’obra s’ha de comprometre a no explicar de què va
la cosa. Ara, fins al 19 de juny, hi haurà funcions amb Jordi Basté, Clara
Segura, Nora Navas, Bruno Oro, Berto Romero, Silvia Abril i Àngels Barceló.
Si vols
saber-ne més coses, hi hauràs d’anar. Trobaràs més informació al web del Barts
i allà podràs també comprar les teves entrades.
Publicat per

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada