divendres, 14 d’abril de 2017

“Les tragèdies de Mouawad et porten a donar-ho tot dalt de l’escenari”



La mataronina Clara de Ramon encara el repte més gran de la seva carrera com a protagonista de ‘Boscos’, de La Perla 29, a la Biblioteca de Catalunya

UNA HABITUAL DELS GRANS ESCENARIS

Clara de Ramon sap perfectament el que és trepitjar grans escenaris i enfrontar-se a textos d’autors mítics. Se l’ha pogut veure a la Sala Gran del TNC en muntatges com ‘Agost’ de Sergi Belbel o ‘Els nostres tigres beuen llet’, d’Albert Espinosa, o en el repartiment d’obres com’Hamlet’, a la sala Àtrium. També se l’ha pogut veure a televisió en sèries com ‘Kubala, Moreno i Manchón’ (TV3) i a pel·lícules com ‘Blog’ (Elena Trapé) o Mi dieta mediterránea (Joaquim Oristrell). A ‘Boscos’ interpreta el paper de Loup, una jove, capbussant-se en la història de les dones de la seva família, s’endinsarà en el cor negre dels darrers dos segles a Europa.
La jove actriu mataronina Clara de Ramon segueix fent passos de gegant en la seva trajectòria. Ja és una habitual dels grans escenaris catalans, però ara afronta el que ella mateixa reconeix com un dels seus reptes més grans. És una de les actrius de ‘Boscos’, cridada a ser la gran obra de la primavera a la capital catalana. La Perla 29, amb Oriol Broggi al capdavant, tanca així la tetralogia de Wajdi Mouawad, que també inclou l’aplaudidíssima ‘Incendis’. Mouawad planteja una nova reflexió poètica a l’entorn de la guerra i la destrucció, amb la història europea com a eix central, a través de les vivències de set generacions de dones. Una obra monumental de gairebé quatre hores que ja s’ha estrenat a la Biblioteca de Catalunya.

Vau estrenar el passat 29 de març. Com estan sent les primeres funcions?

Són gairebé quatre hores dalt de l’escenari realment esgotadores, perquè a més de xerrar i de tot el treball físic, hi ha quelcom en l’obra que la fa molt intensa emocionalment, i que et deixen rebentat.

Què fa que Mouawad sigui tan intens, tant per a l’espectador com per als actors i actrius?

Mouawad fa tragèdies contemporànies, i la tragèdia et porta a grans coses: al cor de l’essència humana, al dolor... Això fa que com a actors ho haguem de posar tot, entregar-nos totalment a les paraules i a les escenes. L’obra és monumental, hi ha moltíssimes històries, són set generacions de dones i a totes els passen coses molt fortes. Això et desgasta!

"Mouawad fa tragèdies contemporànies, i la tragèdia et porta a grans coses: al cor de l’essència humana, al dolor..."
És el repte escènic més fort que has hagut d’afrontar fins ara?

Crec que és el més gros que fet fins ara, sí. Gran part de les quatre hores estic en escena, el meu personatge és el que va lligant les històries de les set generacions de dones i descobrint-les a l’espectador, així que em toca tirar d’un carro molt gran. Ha implicat molt de treball, moltes hores d’assaig des que ens hi vam posar a principis de gener.

Els espectadors d’Incendis ja saben que les obres de Mouawad, de la mà de La Perla 29, són tan arriscades com complexes.

Incendis era una història complicada i molt intensa, però ‘Boscos’ és encara un pas més endavant, una obra més complexa, amb moltes més personatges, que barreja èpoques i generacions diferents. De fet quan en llegeixes el text, per si sol, és força difícil d’entendre. Per tant era una aposta molt forta i arriscada per part de la companyia i de l’Oriol Broggi. Vam treballar molt i, pas a pas, vam descobrir que teníem codis per explicar-la en escena. Avui, qui la veu l’entén perfectament.

"Incendis era una història complicada i molt intensa, però ‘Boscos’ és encara un pas més endavant, una obra més complexa"
És la teva primera experiència a les ordres d’Oriol Broggi. Com és treballar amb ell?

Havia treballat abans amb produccions de La Perla 29 com ara Caïm i Abel o a la gira de tardor de Dansa d’agost, però amb l’Oriol no hi havia treballat mai. M’ha sorprès molt per l’entrega total que té, per com estima el que fa i com de bé cuida els actors. Hem treballat molt bé i ens hem entès.

 BIT7579

Mouawad, Broggi... Noms que fan molt de respecte.

La veritat és que hi anava una mica espantada. Mouawad et porta directament a ‘Incendis’, amb Julio Manrique i Clara Segura al capdavant. Això t’imposa molt d’entrada, però la veritat és que estic contentíssima de poder formar part d’aquesta obra i de tota la tetralogia, que ha tingut tant de pes al teatre barceloní. És molt bo que a nivell escènic s’aposti per aquesta mena de muntatges, que no són pas textos fàcils. Són molt bonics, sí, tot el que diem és preciós, però no és una comedieta d’una hora i mitja. Per això estem molt  satisfets que el públic estigui responent tan bé.

L’escenari també és únic, la Biblioteca de Catalunya. Què té d’especial?

Com a públic sempre m’havia cridat l’atenció, i ja hi vaig debutar amb ‘Caïm i Abel’ l’estiu passat. Té una màgia molt especial, només en entrar-hi ja tens la sensació de ser a un emplaçament històric. És tota una sort que La Perla 29 sigui l’encarregada de gestionar aquest espai, perquè ajuda a donar als seus espectacles un to molt artesanal. El propi Oriol Broggi arribava cada dia a les 9 del matí i es posava a pintar i a clavar claus! I no marxava fins a mitjanit quan acabàvem els assajos. Tots dinen allà en una mateixa taula...

"Broggi m’ha sorprès molt per l’entrega total que té, per com estima el que fa i com de bé cuida els actors"
La Perla 29 és una companyia diferent, per tant.

Hi ha un ambient molt familiar, molt de companyia artesana que s’estima el que fa, amb un tracte molt humà per a tothom, i tots els integrants es bolquen en el que passa als escenaris, que al final és el més important. A vegades a les grans institucions del país acabes pensant que s’interessen ben poc pel que passa dalt de la tarima, quan és l’únic motiu que ens hauria d’empènyer a fer el que fem.

Publicat per

Clara de Ramon, en una escena de 'Boscos'. Foto: La Perla 29
Vern Bueno Casas

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: