La mataronina
Clara de Ramon encara el repte més gran de la seva carrera com a protagonista
de ‘Boscos’, de La Perla 29, a la Biblioteca de Catalunya
UNA HABITUAL
DELS GRANS ESCENARIS
Clara de Ramon
sap perfectament el que és trepitjar grans escenaris i enfrontar-se a textos
d’autors mítics. Se l’ha pogut veure a la Sala Gran del TNC en muntatges com
‘Agost’ de Sergi Belbel o ‘Els nostres tigres beuen llet’, d’Albert Espinosa, o
en el repartiment d’obres com’Hamlet’, a la sala Àtrium. També se l’ha pogut
veure a televisió en sèries com ‘Kubala, Moreno i Manchón’ (TV3) i a
pel·lícules com ‘Blog’ (Elena Trapé) o Mi dieta mediterránea (Joaquim
Oristrell). A ‘Boscos’ interpreta el paper de Loup, una jove, capbussant-se en
la història de les dones de la seva família, s’endinsarà en el cor negre dels
darrers dos segles a Europa.
La jove actriu
mataronina Clara de Ramon segueix fent passos de gegant en la seva trajectòria.
Ja és una habitual dels grans escenaris catalans, però ara afronta el que ella
mateixa reconeix com un dels seus reptes més grans. És una de les actrius de
‘Boscos’, cridada a ser la gran obra de la primavera a la capital catalana. La
Perla 29, amb Oriol Broggi al capdavant, tanca així la tetralogia de Wajdi
Mouawad, que també inclou l’aplaudidíssima ‘Incendis’. Mouawad planteja una
nova reflexió poètica a l’entorn de la guerra i la destrucció, amb la història
europea com a eix central, a través de les vivències de set generacions de
dones. Una obra monumental de gairebé quatre hores que ja s’ha estrenat a la
Biblioteca de Catalunya.
Vau estrenar
el passat 29 de març. Com estan sent les primeres funcions?
Són gairebé
quatre hores dalt de l’escenari realment esgotadores, perquè a més de xerrar i
de tot el treball físic, hi ha quelcom en l’obra que la fa molt intensa
emocionalment, i que et deixen rebentat.
Què fa que
Mouawad sigui tan intens, tant per a l’espectador com per als actors i actrius?
Mouawad fa
tragèdies contemporànies, i la tragèdia et porta a grans coses: al cor de
l’essència humana, al dolor... Això fa que com a actors ho haguem de posar tot,
entregar-nos totalment a les paraules i a les escenes. L’obra és monumental, hi
ha moltíssimes històries, són set generacions de dones i a totes els passen
coses molt fortes. Això et desgasta!
"Mouawad
fa tragèdies contemporànies, i la tragèdia et porta a grans coses: al cor de
l’essència humana, al dolor..."
És el repte
escènic més fort que has hagut d’afrontar fins ara?
Crec que és el
més gros que fet fins ara, sí. Gran part de les quatre hores estic en escena,
el meu personatge és el que va lligant les històries de les set generacions de
dones i descobrint-les a l’espectador, així que em toca tirar d’un carro molt
gran. Ha implicat molt de treball, moltes hores d’assaig des que ens hi vam
posar a principis de gener.
Els
espectadors d’Incendis ja saben que les obres de Mouawad, de la mà de La Perla
29, són tan arriscades com complexes.
Incendis era
una història complicada i molt intensa, però ‘Boscos’ és encara un pas més
endavant, una obra més complexa, amb moltes més personatges, que barreja
èpoques i generacions diferents. De fet quan en llegeixes el text, per si sol,
és força difícil d’entendre. Per tant era una aposta molt forta i arriscada per
part de la companyia i de l’Oriol Broggi. Vam treballar molt i, pas a pas, vam
descobrir que teníem codis per explicar-la en escena. Avui, qui la veu l’entén
perfectament.
"Incendis
era una història complicada i molt intensa, però ‘Boscos’ és encara un pas més
endavant, una obra més complexa"
És la teva
primera experiència a les ordres d’Oriol Broggi. Com és treballar amb ell?
Havia
treballat abans amb produccions de La Perla 29 com ara Caïm i Abel o a la gira
de tardor de Dansa d’agost, però amb l’Oriol no hi havia treballat mai. M’ha
sorprès molt per l’entrega total que té, per com estima el que fa i com de bé
cuida els actors. Hem treballat molt bé i ens hem entès.
BIT7579
Mouawad,
Broggi... Noms que fan molt de respecte.
La veritat és
que hi anava una mica espantada. Mouawad et porta directament a ‘Incendis’, amb
Julio Manrique i Clara Segura al capdavant. Això t’imposa molt d’entrada, però
la veritat és que estic contentíssima de poder formar part d’aquesta obra i de
tota la tetralogia, que ha tingut tant de pes al teatre barceloní. És molt bo
que a nivell escènic s’aposti per aquesta mena de muntatges, que no són pas
textos fàcils. Són molt bonics, sí, tot el que diem és preciós, però no és una
comedieta d’una hora i mitja. Per això estem molt satisfets que el públic estigui responent tan
bé.
L’escenari
també és únic, la Biblioteca de Catalunya. Què té d’especial?
Com a públic
sempre m’havia cridat l’atenció, i ja hi vaig debutar amb ‘Caïm i Abel’ l’estiu
passat. Té una màgia molt especial, només en entrar-hi ja tens la sensació de
ser a un emplaçament històric. És tota una sort que La Perla 29 sigui
l’encarregada de gestionar aquest espai, perquè ajuda a donar als seus
espectacles un to molt artesanal. El propi Oriol Broggi arribava cada dia a les
9 del matí i es posava a pintar i a clavar claus! I no marxava fins a mitjanit
quan acabàvem els assajos. Tots dinen allà en una mateixa taula...
"Broggi
m’ha sorprès molt per l’entrega total que té, per com estima el que fa i com de
bé cuida els actors"
La Perla 29 és
una companyia diferent, per tant.
Hi ha un
ambient molt familiar, molt de companyia artesana que s’estima el que fa, amb
un tracte molt humà per a tothom, i tots els integrants es bolquen en el que
passa als escenaris, que al final és el més important. A vegades a les grans
institucions del país acabes pensant que s’interessen ben poc pel que passa
dalt de la tarima, quan és l’únic motiu que ens hauria d’empènyer a fer el que
fem.
Publicat per
Clara de Ramon, en una escena de 'Boscos'. Foto: La Perla
29
Vern Bueno Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada