Vuit intèrprets catalans representen l'enigmàtica i
divertida obra de Nassim Soleimanpour, que arriba a BCN de la mà de Jordi
Casanovas i Andreu Buenafuente
Una de les pors més grans de l’actor és quedar-se en
blanc a l’escenari. Però... ¿i si mai ha llegit el guió abans de trepitjar-lo?
A White rabbit red rabbit, els intèrprets no tenen ni idea de l’obra que estan
a punt de representar. Només saben que no poden buscar cap informació a Google
–tampoc hi trobarien res–, que han de donar un vot de confiança a l’autor i
que, passi el que passi, han d’arribar fins al final.
Àngel Llàcer és el primer intrèpid a sumar-se a aquesta
aventura teatral del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour. Avui farà el salt a
terreny desconegut a la Barts i estrenarà l’espectacle a Espanya. El seguiran
Jordi Basté, Clara Segura, Nora Navas, Bruno Oro, Berto Romero, Sílvia Abril i
Àngels Barceló, «actors i comunicadors disposats a improvisar i a trencar la quarta
paret», va explicar Jordi Casanovas, coordinador artístic d’aquest format
importat per Hause & Richman i El Terrat.
Àngel Llàcer
3 D'ABRIL
"El repte de no tenir text abans per valorar el
projecte. Fer un salt al buit, davant del públic, sense intimitat. Sens dubte
un espectacle per a valents"
Jordi Basté
10 D'ABRIL
"#WRRR és un meravellós misteri, una aposta terrible
que faig per l'escenari, el públic i el no saber res de res"
UNA EXPERIÈNCIA INÈDITA
Ni director ni assajos ni producció. Només una cadira,
dos gots d’aigua i un intèrpret a cada funció disposat a viure una experiència
inèdita. Consta d’un funcionament molt simple: pocs minuts abans de pujar a
escena, l’actor rebrà un sobre segellat amb l’obra, que haurà d’anar descobrint
a mesura que ho fan els espectadors.
És un text que va néixer amb la voluntat de traspassar
fronteres en un moment en què es va retirar el passaport al seu autor per
negar-se a fer el servei militar. Nassim defineix l’obra, censurada al seu
país, com «un acte de llibertat, una manera de qüestionar la humanitat en temes
com l’obediència, la llibertat o la mort». Des que es va estrenar al Fringe
Festival d’Edimburg el 2011, s’ha escenificat a més de 15 països i s’ha traduït
a 20 idiomes. Whoopi Goldberg, Nathan Lane i Alan Cumming són alguns dels que
han plantat cara al repte.
Clara Segura
24 D'ABRIL
"He decidit fer #WRRR perquè m'agrada la aventura...
no saber que és, que passarà, sense judicis, i compartir-lo amb la gent que
vindrà"
Nora Navas
1 DE MAIG
"Em motiva la sensació de corda fluixa, de no
control i de poder ser partícip de una cosa a nivell internacional,
desconeguda"
MÒBILS ENCESOS
«L’obra genera un diàleg permanent entre Nassim, l’actor
i el públic», va explicar Casanovas ressaltant que l’autor demana expressament
als assistents que mantinguin els mòbils encesos. Els actors es van mostrar més
que disposats a les regles de l’aventura. «No he buscat informació perquè vull
arribar verge a l’espectacle», deia Abril. «Mira que soc cibercondríac, però em
sembla una bogeria tan gran que vull fer-la sencera», afegia Basté. Navas, per
la seva part, va confessar haver rebuscat a la xarxa sense èxit: «M’agradaria
saber si interpretes un personatge o si ets tu mateix».
Casanovas va descobrir l’obra quan va topar amb un tuit
de l’actriu mexicana Itatí Cantoral, que estava representant una funció de
WRRR. Captivat pel seu format efímer, va contactar amb l’autor perquè li enviés
el text. «Em moro d’enveja, com m’hauria agradat escriure aquesta obra», va
confessar Casanovas.
«Haurem de posar molt èmfasi que això no és una
impostura, que nosaltres no coneixem absolutament res», va ressaltar Andreu
Buenafuente, que a més de ser coproductor de l’espectacle se sumarà al repte a l’estiu
durant el festival Singlot, a Sant Feliu de Guíxols.
Dos conills (blanc i vermell) que representen les dues
cares del teatre (comèdia i tragèdia) en una experiència que promet transformar
els que la visquin. I que després hauran de mantenir en secret.
Bruno Oro
8 DE MAIG
"En la meva professió ens passem el dia assajant i
planejant i el que més m'agrada és improvisar i llançar-me a l'abisme"
Berto Romero
21 DE MAIG
"M'agrada provar el que no conec, tinc la sensació
que em canviarà, i intueixo que per al públic també serà molt interessant"
Sílvia Abril
23 DE MAIG
"Com a inconscient que soc m'apassiona el risc i
sortir de la zona de confort. M'atrau que no hi hagi director, no haver d'obeir
ningú"
Àngels Barceló
19 DE JUNY
"La improvisació és el pa de cada dia a Hora 25 i
#WRRR té aquesta part que em motiva i em fa tenir pessigolles a l'estómac"
Publicat per
RICARD CUGAT
ESTER TORRAS / BARCELONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada