25 de desembre 2007

Els Pastorets aposten per un retorn als orígens tradicionals



www.capgros.com
12 desembre 2007

L’obra estrena Toni Blanch com a director i equip artístic i tècnic amb variacions a la música, el vestuari i el cartell

per Albert Ribas Dot - fotos A.R.

Un moment de la presentació
Uns Pastorets familiars amb un esperit de retorn als orígens. Aquest és l’objectiu general del nou director de l’obra nadalenca per excel·lència de la ciutat. Enguany, i després de les celebracions dels 90 anys l’any passat, comença un nou cicle en la direcció a càrrec de Toni Blanch, director d’altres projectes de la Sala Cabañes com el Mag d’Oz o la Família Trapp. “Al principi sempre dirigia l’obra la mateixa persona però més tard vam inaugurar una planificació de rotacions en la direcció amb cicles de 2 o 3 anys”, va explicar Imma Llorens, un dels noms clàssics de la Sala i, especialment, dels Pastorets. “Les meves idees són petits canvis en el concepte. No es toca el fons però si la forma”, va explicar Blanch durant la presentació, dimarts 11, de la nova temporada 2007-2008. Toni Blanch enceta aquesta nova etapa amb un equip de nous col·laboradors. Les novetats principals es troben en la direcció musical a càrrec de Gemma Sancho, la primera dona que ocupa aquest càrrec; la direcció de coreografia que recupera Dúnia Roig o el nou cartell de l’espectacle a càrrec de Xevi Ribas, entre altres.

La partitura original
Per substituir l’anterior director musical, Àlex Montasell, per primera vegada en la història dels Pastorets de Mataró, una dona, en aquest cas Gemma Sancho, s’encarrega de la direcció musical. “És una feina de gran envergadura, un dels reptes més importants que he afrontat”, va explicar durant la presentació. Malgrat no té experiència com a directora d’orquestra, Sancho creu que el projecte tira endavant. “No sóc directora d’orquestra però els musics porten molts anys, són molt joves i tenen moltes ganes”. La idea de Blanch i Sancho per al seu cicle amb Els Pastorets és recuperar la música més tradicional del mestre Enric Torra. “L’he tornat a arranjar perquè durant aquests anys hi ha hagut molts canvis moderns”, va detallar. A més, Sancho, que prové del món coral, aposta per potenciar la coral de veus a dalt de l’escenari, que canti “la gent del poble”. “Altres anys la gent no cantava per això hem treballat fort en aquest punt”, va explicar.

Balls i vestits
Per la seva banda, i després de més de 10 anys d’absència, l’espectacle recupera Dúnia Roig com a encarregada de les coreografies. “Les havia fet durant molts anys però necessitava un descans. Ara m’ha fet molta il·lusió tornar”, va comentar. La feina de Roig en el nou muntatge de Blanch està centrada en petites variacions a les coreografies del pròleg i amb alguns nous passos al ball de les pedretes. “És difícil organitzar tanta gent, però no han posat cap pega a les meves idees”, va detallar. Precisament, les pedretes, o quatre d’elles, van col·laborar en la presentació del nou vestuari de l’obra, desfilant davant dels mitjans. Montse Serra, l’encarregada del nou vestuari, porta tota la vida lligada als Pastorets i, ara, s’encarregarà de la progressiva renovació dels vestits. “M’he fixat en els decorats, en el context en el que es troben els vestits per modificar-ne el color i la forma”, va explicar. A més de l’augment de colors en el vestuari utilitzat durant, per exemple, les celebracions del retorn de Naïm, les novetats inclouen una màscara per a Satanàs –“per marcar més el sentit de misteri i perill”-, una cuirassa platejada i ales noves per a l’arcàngel Sant Miquel –“el guerrer, el lluitador”- i, en general, modificacions a tots els personatges. Modificacions que pel gran volum de feina que suposen, s’aniran incorporant progressivament.

La lluna
També s’estrena com a Cap Tècnic, Miquel Ros, que va glossar les dificultats d’una obra de gran envergadura com Els Pastorets. “Podríem dir que estem apunt en un 90% per tirar el taló amunt”, va explicar. Entre les novetats en el camps tècnics, Ros va explicar que s’han restaurat alguns dels decorats, hi ha noves peces de llum que ajuden a ressaltar els efectes especials i que permeten una “tecnificació més gran, sense deixar de banda el punt manual que ha tingut sempre aquesta feina”. “La lluna rient i fent una ganyota és un tret característic dels nostres Pastorets”. Aquestes eren les paraules de Xevi Ribas, autor del nou cartell de l’obra, a l’hora d’explicar el perquè de la presència de la lluna com a símbol. Ribas també va destacar l’intent de la tornada a la tradició i l’efecte collage de la lluna com a símbol de l’obra. “Els Pastorets és un collage que representa molta gent”, va afegir.

Amb totes aquestes novetats, Els Pastorets de Mataró es preparen per a l’estrena del proper 26 de desembre, Sant Esteve. “En una època de l’any en la que la gent es queda estirada al sofà, nosaltres tenim persones que surten de casa i treballen i s’esforcen dissabtes, diumenges i els festius. Això fa diferents els nostres Pastorets”, va resumir Toni Blanch sobre l’esperit de l’obra.

Packs i marxandatge: Potenciar el boca a boca
“Els Pastorets és un producte de qualitat i, com a tal, volem que se’n parli i que hi hagi un moviment de boca a boca”. Carles Fradera, cap de promoció de l’obra, va explicar d’aquesta manera els objectius comercials de la nova temporada. Amb l’objectiu de connectar amb la gent que ja sap de que va l’obra i d’aconseguir nous espectadors, s’han posat en marxa una sèrie de novetats en el camp de la promoció i el marxandatge. Un buf i una estoreta de ratolí són alguns dels nous productes que es podran adquirir. A més dels tradicionals cartells, en els que s’ha potenciar la senzillesa incloent-hi nomes les dates, hi haurà dues pàgines web actives i algunes línies de Mataró Bus portaran publicitat arreu de la ciutat. Aquest any, a més, les persones de fora de Mataró que s’acostin a la ciutat per veure la representació dels Pastorets, podrà gaudir, també, d’un pack cultural anomenat “Un dia a Mataró”. El pack inclou la representació, una visita guiada a les instal·lacions de la Sala Cabañes, entrades per Santa Maria i l’exposició de pessebres i dinar al restaurant del Casal de la Nova Aliança.

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...